Botigues de aplicacions

Aquesta setmana s'ha publicat Windows 8 Release Preview. Sembla que el nou Windows 8 a part d'un nou interface Metro molt adaptat per emprar-lo amb tablets també inclou Windows App Store. Les botigues de aplicacions ja fa temps que funcionen, primer va ser Apple i la seva App Store i desprès Google amb l'Android Market ara Google Play.

Fins aquí tot perfecte, només que els usuaris cada cop tenen menys llibertat per fer el que volen amb els seus dispositius. I també els desenvolupadors de programes es troben amb moltes dificultats per publicar els seus programes a les botigues. La tendència es crear un ecosistema tancat i controlat que segresti i sotmeti als usuaris a un mon tancat, tant per el que fa al programari com al maquinari. La plataforma PC es anàrquica no hi ha cap ordinador igual, un PC permet la instal·lació de altres sistemes operatius i un control absolut del que instal·les al teu ordinador. Un cas a part son els ordinadors portàtils on els fabricants estan fermats per contractes o ves a saber per que a donar-los amb sistemes operatius ja instal·lats i sempre son de la mateixa empresa Microsoft. Es molt difícil trobar un portàtil que vengui sense sistema operatiu inclòs.

Les diverses versions de GNU/Linux també tenen una mena de botiga de aplicacions el repositoris de programari. On es troben tots els programes, revisats i preparats per instal·lar en qualsevol moment i al nostre abast sempre que tinguem una connexió a internet per descarregar-los. Si no t'agrada una distribució o versió de GNU/Linux només n'has de instal·lar un altre o fins i tot un sistema operatiu diferent. Les dades dels usuaris i configuracions particulars son fàcilment exportables o recuperables d'una copia dels nostres arxius. I si no fos per formats tancats com els de MS-Office els nostres documents serien accessibles per sempre, d'aquí la importància de emprar sempre formats oberts i universals per els nostres documents, per garantir els usos futurs sigui quin sigui el sistema que fem servir. Per cert moltes administracions públiques no compleixen aquest requisit d'accés universal als documents que son de tots i que ho han de ser al llarg dels anys.

Probablement no provi mai el Windows 8 per pròpia iniciativa, i per descomptat no me'l compraré ni el piratejaré, en tinc prou amb Debian i Ubuntu. I si un dia Debian o Ubuntu no em satisfan ja canviaré, probablement no a Windows o MacOSX i ha altres alternatives al mon del programari lliure.

XBMC compartint musica, vídeo i fotos

Ja fa un temps que tenc un ordinador connectat a la televisió de casa. Al principi el feia servir per navegar i veure vídeos. També per tenir copia de seguretat dels meus arxius repartits a altres ordinadors de casa, centralitzan-los tots a un sol lloc. Amb el temps hi he anat afegint funcionalitats. A dia d'avui hi tenc la colecció musical, les fotos i vídeos. Que vaig passant del ordinador de sobretaula o del portàtil al ordinador de la televisió.

Havia provat diferents opcions per compartir a la xarxa de casa la musica, vídeos i fotografies. Com per exemple Ampache + mpc per la musica que permetia reproduir des de altres ordinadors la musica i escoltar-la be a la televisió o al dispositiu des de on controlava la reproducció. Per nadal vaig comprar un terminal Android per ser exactes un Samsung Nexus S que amb els programes adeqüats permet escoltar i veure qualsevol arxiu multimèdia via wifi. Si be la opció Ampache + mpc funcionava també amb Android prest vaig trobar algunes limitacions, com la dificultat per configurar-lo o que a vegades es tallava la reproducció uns segons.

La solució als meus problemes va ser XBMC (Xbox Media Center), un programa complert per gestionar i reproduir tots els meus arxius multimèdia. Ja l'havia provat i el feia servir de tant en quant. Una de les millores funcionalitats de XBMC es el suport UPnP/DLNA que permet enviar i rebre contingut multimèdia via xarxa i també controlar el XBMC remotament. Un cop configurat i engegat el programa pots navegar per els continguts des de qualsevol dispositiu amb funcionalitats UPnP/DLNA i gaudir per exemple de musica allotjada al XBMC al Nexus S o de reproduir arxius del Nexus S i escoltar-los o veure'ls a la televisió. Te multitud de extensions i utilitats que es poden instal·lar des des el mateix XBMC, per veure vídeos de Youtube o Ted.com i molts mas. Des de XBMC també es pot accedir a altres dispositius UPnP/DLNA de la xarxa de casa sense haver de copiar físicament els arxius d'un dispositiu a l'altre per veure'ls o escoltar-los. Tot son avantatges i molt funcional. Tot complementat amb un mini teclat Nvsbl KB-mini que fa mes fàcil controlar el XBMC des de el sofà. També al Nexus S hi tenc instal·lat xbmc-remote amb totes les funcionalitats que fan falta per controlar XBMC des de el mòbil.

XBMC es multiplataforma el podeu descarregar aquí. A Ubuntu es fàcil configurar els repositoris per instal·lar-lo amb apt-get, i si us agrada tenir sempre la darrera versió també trobareu les instruccions per fer servir la versió de desenvolupament. Hi ha una versió que es diu XBMCbuntu que es un live-cd, que ens permet provar XBMC sense instal·lar ni tocar els discs durs del ordinador i si ens agrada fer una instal·lació complerta, ideal per veure les funcionalitats de XBMC i si el maquinari es compatible.

Com podeu veure es un programa molt complert i que va afegint noves característiques a mesura que la tecnologia evoluciona. Si no sabeu que heu de fer amb aquell ordinador antic que ja no feu servir, podeu començar per descarregar XBMC o XBMCbuntu i gaudir de un gran programa.

Xerrades

Durant el darrer any vaig encetar una faceta que mai havia practicat. Donar xerrades, divulgar i compartir les meves experiències i humils coneixements. Tot baix el lema compartir es bo.

Des de que allà per l'any 1996 vaig donar les meves primeres passes en el mon del programari lliure he evolucionat. La veritat es que m'he tornat molt radical en alguns temes com la defensa del programari lliure, la critica a les lleis del copyright i patents, i als atacs a la meva llengua.

He radicalitzat la meva actitud i critiques als serveis i programes que puc o no puc fer funcionar als meus ordinadors. Arribant a no fer servir serveis tant populars com Spotify tot per que no tenen un client per GNU/Linux (a dia d'avui ja han publicat un client per GNU/Linux). No comprar cap dispositiu o complement per els meus ordinadors que no sigui capaç de funcionar amb GNU/Linux. No posar la meva ubicació a Facebook per que no me permet posar el nom en català de la meva ciutat. 

Gràcies a la filosofia del programari lliure he descobert que compartir es bo. I no tant sols compartir el programari, també compartir i donar a conèixer la meva cultura i els coneixements adquirits tots aquests anys. Les xerrades que he donat durant el darrer any tal vegada son la culminació de aquest afany de compartir i fer arribar a mes gent el programari lliure i la cultura lliure. Cultura lliure no vol dir cultura gratis, vol dir compartir coneixements. Uns grans enemics de la compartició de la cultura son els lobbies de la "propietat intel·lectual", les lleis del copyright i de patents. Lleis que a dia d'avui son obsoletes i que enlloc de generar riquesa generen pobresa. Pobresa als innovadors que han de anar molt en compte per que una reclamació de violació de copyright no acabi amb els seus projectes o empreses.

A les xerrades "Programari lliure, una experiència personal", "Propietat intel·lectual a l'era digital" i "Eines lliures, Societat Lliure". He intentat transmetre les meves experiències, el que anat aprenent aquests darrers anys. També m'ha servit per aprendre a emprar programes que havia fet servir poc com LyX i LaTex o Impressive, que son les eines que he fet servir per generar les presentacions i repdroduïr-les. Tots son programari lliure de prou qualitat.

Per acabar vull tornar a agrair al Col·lectiu Rissaga, al PSM i a Cas Vesins de Ferreries que em donessin l'oportunitat de donar les xerrades. Gràcies també a tota la gent que he anat coneixent tots aquest anys a la xarxa per compartir els seus coneixèments.

Com deia Ramon Trecet al seu programa de Radio 3 Dialogos 3, "cercau la bellesa, es l'única protesta que mereix la pena en aquest fastigós mon".

   

Aniversari retardat

Avui m'he adonat que se m'ha passat per alt  el cinquè aniversari de La Tecnologia i Jo. Cada any el mes de desembre coincidint amb l'aniversari del blog, feia una entrada resum de l'any i dels temes mes rellevants. Enguany, -millor dit l'any passat- no se si per deixadesa o per tenir el cap en altres temes no l'he feta.

Han passat moltes coses al 2011, la crisis, la Llei Sinde,  el discurs de Alex de la Iglesia als Goya, #nolesvotes que va derivar a #15m, l'explosió d'Android, la guerra de aniquil·lació total de patents en que les grans empreses s'han obcecat i moltes mes, totes molt relacionades amb la xarxa. Particularment les que recordaré sempre son les dues xerrades, "Programari lliure, una experiència personal" i "Propietat intel·lectual a l'era digital", la primera per al Col·lectiu Rissaga el mes de març i la segona als Sopars a la Fresca del PSM al passat mes de juliol.

De la crisis no en parlaré massa, també m'ha tocat com a tothom. De la xarxa puc dir que estic content de les noves iniciatives tant les socials, com les tecnològiques. De la part social la idea de comunitat ciutadana que han creat les protestes del darrer any. De la tecnològica hi ha moltes raons. Cada vegada es mes fàcil l'accés a la xarxa i cada vegada el sistema operatiu GNU/Linux te mes força i es mes conegut. Son molts els coneguts que m'han demanat per ajudar-los a instal·lar-lo o que m'han demanant consells sobre el tema. L'explosió de Android, derivat de Linux, encara que no es lliure del tot si que permet el que altres no permeten, fer amb els teus aparells i gadgets el que vulguis, que per això son propietat nostra. La generalització del llibre electrònic que per fi sembla que va agafant força al nostre país, també es un tema que segueixo amb interès, si be encara va una mica endarrerit comparat a altres països va agafant força.

En quant a les xerrades vull tornar a agrair tant el Col·lectiu Rissaga com al PSM la confiança que van dipositar amb mi. A la classe política del bipartidisme, els vull recordar que en han donat l'esquena a la societat i a la ciutadania, que per part meva i de molta altre gent els seguirem amargant la vida.

Voldria acabar aquest post agraint a la gent que he conegut des de l'any 1996 quant vaig començar les meves aventures i desventures a la xarxa. A la gent de escomposlinux.org, als followers de Twitter que aguanten estoicament les meves divagacions, i a tanta gent que he conegut durant la meva vida "digital" dels que he aprés molt i esper seguir aprenent. A les xarxes socials i també a serveis avui oblidats però que encara empro com el IRC, les llistes de correu, Usenet i grups d'usuaris. Als moviments del programari lliure, a Creative Commons i Cultura Lliure, en general a tots els moviment i col·lectius que defensen i advoquen per la llibertat del ciutadans fugint de la tirania de les empreses lobbies i governants.

PD: Els documents de les xerrades els trobareu aquí:
http://es.scribd.com/documents
http://www.slideshare.net/sbenejam/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerrada/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerradapsm/

Carta oberta de Red SOStenible al ministre Wert y al secretari de estat de cultura Lassalle

Apreciado Ministro Wert, apreciado Secretario de Estado Sr.Lassalle,

Desde RedSOS, queremos expresar nuestra comprensión hacia su voluntad de actuar rápidamente contra los casos de competencia desleal en lo concerniente a la creación de contenidos culturales. Igualmente estamos convencidos de que los métodos de secretismo y de parcheo parcial del Gobierno anterior no se reproducirán en esta nueva legislatura.

Tenemos la firme esperanza de que finalmente el debate en torno a la adaptación de los derechos de autor al contexto de la era digital y de la expansión de Internet se produzca de modo ágil, aunque siempre desde la coherencia jurídica, la transparencia y el respeto de todos los intereses en juego.

Como ustedes saben, Internet es un espacio de negocio, del que muchos emprendedores se benefician, y del que se pueden generar miles de puestos de trabajo; algo de lo que no podemos prescindir para salir de la crisis. La industria de contenidos sufre una crisis de su sector -previa a la crisis económica mundial- provocada por su incapacidad de adaptarse a las nuevas formas de negocio. La actual redacción de la conocida como "Ley Sinde" promueve un enfrentamiento de los innovadores tecnológicos y los consumidores frente a las actuales industrias culturales; sin embargo, es posible proponer un cuerpo jurídico que garantice la seguridad jurídica y la libertad de desarrollo a ambos sectores.

Us queda alguna raó per no passar-vos a Linux?

Llegia fa uns dies que Microsoft al futur Windows 8 podrà eliminar programes no desitjables dels ordinadors dels usuaris, tal com explica a les condicions d'us de Windows Store. Sembla que també podrà eliminar aplicacions legals o ilegals instal·lades per els usuaris, que siguin sospitoses de poder malmetre el sistema operatiu, també les dades personals associades a aquestes aplicacions. No queda clar si podrà esborrar altres tipus d'arxius (musica, vídeo, documents), que no siguin del gust de Microsoft.

Can Microsoft remove apps or data from my device? We may change or discontinue certain apps or content offered in the Windows Store at any time, for any reason. Sometimes, we do so to respond to legal or contractual requirements. In cases where your security is at risk, or where we’re required to do so for legal reasons, you may not be able to run apps or access content that you previously acquired or purchased a license for. In cases where we remove a paid app from your Windows 8 Beta device not at your direction, we may refund to you the amount you paid for the license. Some apps may also stop working if you update or change your Windows 8 Beta device, or if you attempt to use those apps on a Windows 8 Beta device with different features or processor type. You are responsible for backing up the data that you store in apps that you acquire via the Windows Store, including content you upload using those apps. If the Windows Store, an app, or any content is changed or discontinued, your data could be deleted or you may not be able to retrieve data you have stored. We have no obligation to return data to you. If sign in information or other data is stored with an expiration date, we may also delete the data as of that date.

Us queda alguna raó per no passar-vos a Linux?. Tenint en compte que Microsoft no dona cap garantia ni es fa responsable del mal funcionament de les seves aplicacions com explica a les condicions d'us al punt 10 que podeu veure aquí baix.

10. DISCLAIMER OF WARRANTY. The application is licensed “as-is”, “with all faults” and “as available”. You bear all risk of using it. The application provider, on behalf of itself, Microsoft (if Microsoft isn’t the application provider), and each of our respective affiliates, vendors, agents and suppliers, gives no express warranties, guarantees, or conditions in relation to the application. You may have additional consumer rights under your local laws that this agreement cannot change. To the extent permitted under your local laws, the application provider and Microsoft exclude any implied warranties of conditions, including those of merchantability, fitness for a particular purpose and non-infringement.

 Que voleu que us digui, donar permís a una empresa per que faixi amb un aparell de la meva propietat el que vulgui sense el meu permís no m'inspira cap confiança. Tenint altres opcions a l'abast, lliures i sense control remot per part d'una empresa.  Una de les critiques que es fan de GNU/Linux per part de empreses com Microsoft, es que ningú te dona cap garantia ni suport, No es deuen haver llegit les seves pròpies condicions d'us dels seus sistemes operatius i aplicacions.

Tinc moltes raons per que tots els meus ordinadors funcionin amb GNU/Linux.

• La llibertat que em dona GNU/Linux per fer el que vulgui i com vulgui amb ells.
• Que funciona amb maquinari antic perfectament, la majoria dels meus ordinadors son antics, que he anat actualitzant amb nou maquinari o peces reciclades d'altres ordinadors.
• La qualitat i la diversitat de programari disponible per GNU/Linux que avui en dia no te res a envejar dels seus equivalents dels altres sistemes operatius.

Segur que vosaltres tindreu altres raons per passar-vos a GNU/Linux, empreses com Microsoft o Apple us en donaran moltes per fer-ho.

I ara contestaràn?

Els que em coneixeu ja sabeu que som un defensor de internet, del programari lliure i de la cultura lliure.  La noticia es de principi de la setmana que acabam. Però es força preocupant.

Els diputats tindran nous mòbils i ordinadors portàtils, millor dit enlloc d'ordinadors portàtils tindran iPad i els mòbils seran iPhone.  A mes tindran internet de franc a casa seva. Sembla també que el cost serà de 1,1 milions d'euros, a mes sembla que es un concurs teledirigit ja que els únics aparells que compleixen les prestacions demanades son els d'Apple.  No dic que no tenguin dret a estar connectats, a part del que ens costarà als contribue. nts em preocupa un altre tema.

Fins a quin punt podem estar segurs que en faran un bon ús?. El faran servir per la seva feina?. Serà una eina mes per estar en contacte amb el ciutadà i millorar la vida democràtica?. Permeteu-me que en aquest punts sigui escèptic, he tingut males experiències les vegades que m'he volgut comunicar amb els diputats i senadors de les Illes Balears.

Em preocupa també que les comunicacions dels nostres representants siguin segures. Cosa que no podem ni confirmar, ni desmentir ja que es impossible auditar-los. El maquinari i el programari que els fan funcionar son tancats, per tant no podem estar segurs que no tenen cap porta posterior amagada, que permeti a algú espiar-los. Si fessin servir programari lliure si que seria possible auditar el codi dels programes per cercar forats i portes amagades que algú ja  sigui un hacker o govern estranger, s'en  pogués aprofitar. Recordem com varem veure al cables filtrats per Wikileaks, que es va influir i molt per aprovar la llei Sinde, pressionant tant a diputats del partit en el govern com als de la oposició.

La connexió a internet de franc, si segués per haver de sofrir una connexió segura per evitar intrusions als arxius i comunicacions dels nostres diputats, ho podria entendre. Però per que els instal·lin les mateixes ADSL de merda que tenim i sofrim la resta de ciutadans, ja no ho tenc tant clar.

Per acabar voldria aprofitar per fer-vos una recomanació, la conferència de Richard Stallman al congrés Escuela 2.0. Si no el coneixeu us xocarà una mica però es molt interessant. També podeu conèixer una mica mes d'ell amb l'article que Ricardo Galli ha fet aquesta setmana.

Tecnologia a escena

Fa un parell de setmanes em van proposar col·laborar en una obre de teatre fent tasques d'il·luminació. En va costar decidir-me estic una mica rovellat de la darrera que vaig fer ja fa dos anys.

He estat cercant els darrers dies programes per disseny i control de la il·luminació teatral. Per els planos vaig trobar LX Free, molt llimitat però per diagrames senzills n'hi ha de sobra. La versió profesional LX Tools només funciona sobre Mac.  Del control si be hi ha drivers per les taules de control que funcionen sobre Linux no es el tema que mes em preocupa.

Per altre banda ja coneixia el que crec que es un programa molt complert per organitzar una producció teatral i moltes altres coses es diu Celtx. Es un editor de pre-producció per projectes de teatre, de cine, còmics, de vídeo, storyboards, noveles.

El primer que vaig fer va ser importar el llibret de l'obra a Celtx. Desprès de editar i marcar els actes, quadres i escenes de l'obra. Definir els personatges, acotacions i definicions de l'obra, que a mes permet afegir notes, material gràfic, llistes de material que s'ha de menester per cada escena. Te un petit editor on es poden definir on anirà la càmera, els llums i els personatges. Hi ha utilitats per gestionar quasi be tot els que s'ha de programar quan es fa una pre-producció, agenda, llistes de tota mena, informes, exportar el guió a pdf o imprimir-lo. Cada vegada que em poso una estona amb ell descobreixo una nova funcionalitat o ajuda a la producció.

I no s'acaba aquí, Celtx te també Celtx Studio i Celtx add-ons. Celtx Studio ofereix per 5$ al mes per 1-5 usuaris alotjament dels projectes online, col·laboració entre usuaris i col·laboradors, control de versions, backup i també accés a una xarxa que fan servir molts usuaris dels sectors a qui va dirigit aquest programa. Celtx add-ons ofereix per 15$ ajudes a l'escriptura i imatges per afegir als teus projectes.

Per un us offline la versió lliure es excel·lent, multiplataforma te versions per Linux, OS X (10.5) i Windows. Duu una serie d'exemples dels tipus de projectes que es poden crear, que son de bona ajuda per començar a entendre com funciona el programa i anar descobrint les seves múltiples funcionalitats.

Si tenc temps i aconseguesc aprendre a fer servir Blender 3D m'agradaria fer simulacions de la il·luminació. Temps endarrere ho havia fet amb Kpovmodeler i Pov Ray. Pov Ray es un programa de raytracing, que fa servir la tècnica de simular el comportament dels raigs de llum per crear imatges tridimensionals que poden arribar a se molt fotorealístiques. Blender 3D es un paquet complert de disseny i creació 3D, permet fer animacions, modelar objectes i crear il·luminacions fotorealístiques. I fer el raytracing be amb el raytracer intern de Blender o a externs com Povray o Yafray.

En properes entrades intentaré anar explicant els meus progressos amb aquestes eines i d'altres que segur aniré trobant per el camí.
 

Maquinari i controladors

Ahir a la llista de correu de Gulmen (si, he dit llista de correu, encara n'hi ha) va arribar un missatge demanant per el suport i controladors per targetes wifi usb a Backtrack 5. Avui matí he provat els dos USB WiFi que tenc (que feia temps que no emprava)  i sorpresa funcionen tots dos. ;-)

No he tingut que fer res especial, el kernel/sistema els ha reconegut, carregat els controladors necessaris i automàticament he pogut connectar a les wifi de casa o posar-los en modo monitor amb el Kismet.  la veritat es que fa molt temps que no tenc problemes d'incompatibilitat de maquinari/hardware als meus ordinadors amb GNU/Linux, per la manca de suport i/o controladors.

Temps enrere t'havies de assegurar a l'hora de comprar maquinari i moltes vegades ni el podies comprar per que sabies que seria impossible fer-lo funcionar. Des de fa uns anys cap aquí no he tingut problemes de controladors. Moltes vegades els fabricants de maquinari no donen suport o controladors per GNU/Linux quan els compres, i has de cercar informació sobre els controladors que es necessiten o si el kernel els suporta nativament amb un dels seus múltiples mòduls. Si fa poc temps que el maquinari es al mercat a lo millor si te pots trobar amb problemes, ara quan fa un temps ja es possible fer-lo anar ja sigui per que el kernel te els mòduls necessaris o per que algú ha programat uns controladors.

Ha ajudat molt la multitud de aparells que fan servir linux  empotrats com e-readers, aparells reproductors multimèdia, smartphones, netbooks, etcètera. Sobre tot que els fabricants ja no els sona a xino GNU/Linux. Així com no vaig servir cap servei o programa que no pugui fer anar amb GNU/Linux (Spotify per exemple no te un client per linux, a no ser que siguis subscriptor premium). No compro res que no pugui fer anar als meus ordinadors amb GNU/Linux.

The Power of Open

Quan estava preparant la xerrada sobre propietat intel·lectual es va presentar a Espanya el llibre de Creative Commons The Power of Open. La presentació va contar amb la presencia de Joi Ito, Lisa Green i Javier de la Cueva Un parell de setmanes desprès ja hi havia la traducció al castellà del llibre i esper que molt prest el puguem llegir en català.

El llibre fa un recull de les opinions d'artistes, creadors, músics i empreses d'arreu del mon sobre l'us de les llicències Creative Commons. Es tracta de casos d'èxit, de com i per que fan servir aquestes llicències. El que destaquen la majoria es que així no tenen que estar pendents d'anar donant permís als qui volen fer servir els seus treballs, la llicència ho explica clarament. L'altre es la difusió que es fa dels treballs arreu del mon, permeten arribar a molta mes audiència.

A la introducció s'expliquen de una manera senzilla les llicències. També expliquen que estan pensades per les creacions digitals i per que les eines digitals com cercadors i programes informàtics les indexin, gracies a les metadades que inclouen. Així cercar a la web material amb llicències Creative Commons o amb una llicència determinada es tant senzill com especificar-ho al cercador. La tecnologia es una ajuda no una barrera.

Be només animar-vos a descarregar el llibre i llegir-lo us ajudarà a entendre que son i com funcionen les llicències Creative Commons.  

Sopars a la fresca i propietat intel·lectual

Ahir dijous dia 21 de juliol vaig donar la xerrada "Propietat intel·lectual a l'era digital", que comentava a aquesta entrada del blog, inclosa a la programació dels Sopars a la Fresca que organitza tots els estius els PSM.

Vull agrair a na Maite Salord i al seus companys del PSM l'oportunitat de poder ser un dels ponents als seus Sopars a la fresca. Tots els dies i hores que he dedicat aquestes darreres setmanes, a preparar-la van tenir ahir la seva recompensa. Es un tema complex i a vegades es mal de fer explicar-ho a la gent que els desconeix.

Per als qui no vau poder venir, tots els documents que he fet i emprat per preparar la presentació i la presentació ampliada amb notes afegides, els trobareu aquí. Hi trobareu els pdf i un ePub, també els gràfics i els arxius del processador de text LyX, —no se que faria sense aquest programa—.

Per acabar vull tornar agrair a na Maite i al PSM l'interès que han manifestat per el tema. Gràcies per tot!!!

Xerrada Propietat intel·lectual a l'era digital

El proper dijous dia 21 de juliol a les 20:30 hrs.  donaré una xerrada, amb el títol "Propietat intel·lectual a l'era digital". Esta inclosa dins els Sopars a la fresca del PSM.  I tindrà lloc al Barracó de Dalt Sa Quintana a Ciutadella.

Allà per el mes de desembre passat, desprès que la Llei Sinde fos rebutjada a una comissió parlamentaria, vaig enviar un correu electrònic a na Maite Salord, demanat-li quina opinió tenia sobre el tema. La seva resposta va ser clara, tenia dubtes i reconeixia que necessita-va algú que la il·lustrés. Li vaig enviar un correu intentant explicant i ampliant el tema. Desprès el mes de febrer la Llei Sinde es va aprovar al parlament amb els vots de PSOE, PP i CiU.

A principis de juny vaig rebre un correu de na Maite demanant-me si volia donar una xerrada sobre el tema i li vaig contestar que si. Estarà inclosa dins el programa Sopars a la Fresca del PSM, sopars que organitza el PSM  tots els estius. Xerraré de propietat intel·lectual, internet, programari lliure i Creative Commons, esper que agradi i ajudi a entendre o aclarir dubtes als assistents.

Desprès de la celebració de la xerrada penjaré com vaig fer amb la xerrada que vaig donar sobre programari lliure, la presentació i tots els arxius emprats per preparar-la.

De moment us deix el programa del Sopars a la Fresca del PSM d'enguany.

Programari Lliure, una experiència personal.

Al passat divendres dia 18 de març convidat per el Col·lectiu Rissaga vaig donar una xerrada sobre programari lliure, amb el títol Programari Lliure, una experiència personal.

Com explicava en la anterior entrada al blog em feia respecta però al final vaig acceptar. Estic content per que va venir bastant de public i m'ho vaig passar be. En línies generals crec que va agradar, nomes una pega em vaig passar amb el temps, va durar mes d'una hora. Quant l'estava preparant havia calculat que duraria entre 30 i 40 minuts, lo bo del cas es que el temps em va passar volant. Al començament i durant la xerrada vaig tenir moments on em vaig perdre una mica, no se si son aquest els motius que dures tant. Aquesta setmana li donaré un repàs a veure per on la puc retallar i afinar, i si puc esbrinar per on em va fugir el temps.

Si no vareu poder venir o vareu venir i voleu donar un altre ullada als temes aqui teniu els documents. També trobareu els arxius de LyX que es el programa editor de LaTeX que vaig emprar per escriure els documents i generar els pdf i l'epub. Estan sota llicència Creative Commons o sigui els podeu emprar per fer el que vulgueu sempre que respecteu la llicència.

Un altre cosa si vareu venir a la xerrada m'agradaria saber si us va agradar, si va ser massa llarga, si hi var haver punts mal explicats, totes ses critiques constructives seran ben rebudes si m'ajuden a millorar la xerrada.

Col·lectiu Rissaga, I Jornades de Programari lliure

Fa unes setmanes en Pau Capó del Col·lectiu Rissaga em va demanar si m'interessaria donar un xerrada sobre programari lliure. Li vaig contestar que si i no a la vegada, el motiu que no n'havia fet cap mai de xerrada i que no ho tenia clar (il·lusió si que m'en feia). Desprès d'un parell de correus al final vaig acceptar la invitació per col·laborar a les jornades.

La veritat es que no sabia ni per on començar per preparar la xerrada. Primer vaig investigar amb quin programa preparar la presentació. OpenOffice i Libreoffice permeten crear presentacions sense cap problema, però no n'estava del tot convençut. Desprès vaig pensar amb el LyX, que permet preparar documents amb LaTeX, que  ja l'havia fet servir per preparar altres documents, com manuals i articles. I cercant encara mes, vaig descobrir Beamer que son unes plantilles especials per crear presentacions amb LyX.

Per treballar amb LyX no cal aprendre LaTeX que es un llenguatge de marcat com l'HTML. Un escriu el document posant un títol, autor, data, seccions i subseccions, peus de pagina, notes i el text, desprès es tria una plantilla que defineix com ha de ser cada part del document i el seu aspecte final. LyX es un programa (WYSIWYM, el que veus es el que vols) o sigui se escriu el document pensant amb la seva estructura no amb el seu aspecte final, no com es fa amb programes (WYSIWYG, el que veus es el que obtens) com son la majoria dels programes de ofimàtica tipus openoffice i word.

Estructurar el document amb LyX es molt senzill i un es pot dedicar al contingut i a l'estructura. També amb un petits canvis i aprofitant l'estructura de la presentació vaig preparar un altre document mes elaborat i amb els textes ampliats que será el que faré servir per completar les explicacions de la presentació i tenir unes notes a ma durant la xerrada.

La presentació la faré amb un pdf generat a partir del document creat amb LyX. Les notes per anar ampliant les presentació les he convertides a epub  a partir de de un arxiu html generat també amb LyX i la conversió a epub la he feta amb Sigil. Així tindré al portàtil la presentació i al ebook les notes per la xerrada.

Esper que tot em surti be i pugui fer entendre a la audiència que es el Programari Lliure. També serà un plaer compartir l'acte amb en Domènec Arcalís també membre de Gulmen i soci del GOB, on fan servir programari lliure.

El programa de les jornades es el següent:

I Jornades de Programari Lliure

Divendres 18 de Març - 20:30 a 22:00: Xerrades a càrrec de Santi Benejam amb “Una experiència personal” i Domènec Arcalís amb “Cultura lliure: què és i què podem fer nosaltres?”.

Dissabte 19 de Març - 10:00 a 14:00: Festa de la instal·lació. Vols GNU/Linux al teu ordenador i no saps com posar-ho? Vine i t'ajudem!

Dia 18 de Març (divendres) al GOB Ciutadella (c/Camí de Maó , 38)

20:30 a 20:40 - Petita presentació (10 minuts, orientatiu)

Pau Capó, explicar que és es Col·lectiu Rissaga i per què hem organitzat aquestes xerrades.

20:40 a 21:15 - Santi Benejam: Una experiència personal

• Introducció
  • Presentació
  • Experiència personal
• Programari Lliure
  • Que es el Programari Lliure
  • Mapa Conceptual del Programari Lliure
  • Personatges del Programari Lliure
  • Free Software Foundation
  • Categories de Programari Lliure
  • Llicències de Programari Lliure
• Conclusions
  • Avantatges del Programari Lliure
  • Programari Lliure & Programari Privatiu

21:15 a 22:00 - Domènec Arcàlis: Cultura lliure: què és i què podem fer nosaltres?

• Presentació
  • La cultura lliure, el software lliure. Col·laboració, compartició i desenvolupament col·lectiu del coneixement
  • El món actuall: amenaces i oportunitats en un context de crisi del capitalisme
• Internet i el seu paper en la societat
  • L'estructura descentralitzada inicial
  • La situació actual: tendència a la centralització. Control, censura, pèrdua de privadesa
• Les alternatives que s'estan desenvolupant
  • Les xarxes wifi 'casolanes'
  • Les tecnologies descentralitzades de compartició d'informació: P2P i Cloud computing
  • Els serveis que cal assumir: DNS, cercadors, email, magatzem d'arxius, xarxes socials...
• Què podem fer nosaltres?
  • Avaluar les nostres possibilitats i els punts dèbils
  • Prendre mesures per protegir-nos
  • Coordinar-nos
  • Participar en les alternatives lliures: informar, aprofitar recursos, desenvolupament tècnic...
• Conclusió
  • El món del futur està en les nostres mans

Dia 19 de Març (dissabte) al Punt Jove Ciutadella (C/ Mallorca,69)

• 10:00 ~ 14:00 - Festa de la instal·lació.

Aniversari 2010

Acabam l'any 2010 i s'atraca l'aniversari de La Tecnologia i Jo. Quatre anys han passat ja des de aquella primera entrada del 8 de desembre de 2006. Cada any per aquests dies de desembre faig una entrada intentant resumir el que ha passat a la xarxa durant l'any. Enguany però no se ben be per on començar, han sigut tantes les noticies i esdeveniments bons i dolents, que estic com a bloquejat però ho intentaré.

El programari lliure i Linux estan cada vegada estar mes arrelats. No tant sols als ordinadors i servidors, també a un munt de dispositius mòbils, electrònica de consum i fins i tot a els nostres electrodomèstics.

• Linux es manté fort als servidors, als ordinadors d'escriptori no arrasa però creix. Ja duc unes quantes migracions d'ordinadors infectats amb windows a Ubuntu. Hi ha hagut forks importants com el de Mandriva cap a Mageia i el de Openoffice a Libreoffice, motivats per el descontent de la comunitat d'usuaris amb les empreses propietàries.
• Els lectors de llibres electrònics quasi be tots fan servir un Linux adaptat a aquests aparells. Que permet que es vagin afegint funcionalitats a mesura que s'han de menester. I no sempre es el fabricant qui les fa, moltes son fetes per els propis usuaris, que a la fi son els qui troben a faltar alguna funcionalitat o volen millorar el seu funcionament. 
• Els smartphones amb Android estar arrasant, tindrà els seus defectes però es programari lliure com la majoria de les seves aplicacions.  Nokia segueix amb Symbian i estar perdent mercat a marxes forçades. L'iPhone arrasa, això si estàs fermat a la tenda de Apple per instal·lar qualsevol programa.
• Els tablets, també n'hi molts amb Android o altres versions de Linux modificades. El tablet per excel·lència l'iPad o iPhone de Bilbao com el seu germà petit arrasa també i pateix dels mateixos problemes, estàs fermat a la tenda d'Apple i al seu maquinari tancat.

Ha sigut també un any important en el tema de la llibertat a la xarxa. Intents de censura, legislació en contra de la llibertat a la xarxa de tots conegudes. El darrer es la guerra contra Wikileaks. Atacs informàtics, denegació de hosting per part de empreses com Amazon i EveryDNS. I la darrera l'anul·lació del compte a Paypal. Ara mateix Wikileaks estar hostatjada a un hosting de França i OVH ja ha rebut pressions per part del govern francès, per que faixi fora Wikileaks. De moment OVH ha dit que fins que un jutge ho mani, ells no faran res en contra de Wikileaks.

Al nostre país la LES encara no s'aprovat i aquesta mateixa setmana han sortit a la llum publicats per El País, els cables on es fa referencia a les pressions dels E.U.A duen a terme des de l'any 2004, presionant als nostres representants polítics, grans empreses i lobbys, per mirar de legislar retallant les nostres llibertats. Tot per defensar la caduca industria dels continguts de la mal anomenada pirateria.

Per sort i no sense polèmica el Senat espanyol ha aprovat mocions, que de moment garanteixen la neutralitat de la xarxa a Espanya. Caldrà estar atents a la evolució del tema i no afluixar en les protestes i accions a favor de la neutralitat.  Els diputats i senadors van veure col·lapsades no fa massa, les seves comptes de correu electrònic, amb un munt de correus que van enviar els ciutadans protestant per les mocions que es volien aprovar en contra de la neutralitat. Davant l'allau de missatges, ens van arribar a qualificar de spammers, quin morro que tenen. Viuen d'esquena als ciutadans fins que s'apropen eleccions i quant reben critiques o se'ls demanen explicacions es fan els desentesos.

Twitter i Facebook estan cada vegada mes presents a les nostres vides. Altres serveis degans a internet pateixen les conseqüències. Usenet i les llistes de correu, estan cada dia mes abandonades per els usuaris, quan vaig començar a internet eren imprescindibles per ampliar i trobar informació dels temes mes variats,  i feien també funcions de xarxes socials tant de moda avui en dia. M'agradaria que se'ls hi dones una segona oportunitat. Però no se si serà possible.

Esper que el nou any que tenim a les portes sigui tant o mes positiu que el que estem acabant. Al menys que deixin a la xarxa lliure, distribuïda i en pau, tal com va ser concebuda i creada.

Llibres electrònics, un nou mon al nostre abast

Tothom haurà sentit a hores d'ara la paraula ebook. Que es un ebook?, molt senzill un llibre electrònic o un llibre digital. No es un llibre digitalitzat, una digitalització crea imatges de les pàgines del llibre, un llibre digital es un text formatat.

Crear i editar un ebook es molt senzill. S'escriu un text com normalment es fa, amb un programa ofimàtic o a un arxiu de text pla. Es formata amb xhtml directament o fent servir editors com Sigil, eCub i altres. El resultat un arxiu on es poden fer cerques al text, cosa impossible als arxius digitalitzats, crear taules de continguts, capítols, portades i tot el que et passi pel cap. També programes com Calibre son capaços de convertir arxius de Openoffice, MsOffice i pdf a formats mes adequats per llegir a un e-reader.

No fa massa vaig trobar la traducció al castellà de Little Brother de Cory Doctorow. L'havia mal llegit en anglès (mes que res per el meu nivell d'anglès)  descarregat des de la mateixa web de Doctorow, que publica tots els seus llibres sota llicencies Creative Commons, a mes de fer-ho en paper.  Vaig descarregar el text en castellà de la web i amb Sigil vaig editar el meu primer epub, totalment legal gracies a la llicencia Creative Commons. Tot d'una em va costar fer-me amb el Sigil, un cop apressos els trucs i el maneig del programa tot va anar sobre rodes. El primer es netejar el codi html/xhtml de etiquetes supèrflues i innecessàries. Desprès ja pots anar aplicant estils amb css, editar els paràgrafs i tot el que te puguis imaginar. El resultat el podeu descarregar aquí, s'admeten correccions i suggeriments.

Si un particular pot crear un epub i publicar-lo, que impedeix als escriptors fer el mateix?. Probablement l'inèrcia del mercat i els costums adquirits. Ja comencen a haver-hi escriptors que auto-editen i auto-publiquen les seves creacions. L'industria de moment calla, potser esperant les prebendes dels estats davant una crisi de la industria editorial. Pèrdues milionàries, pèrdua de llocs de treball i donant les culpes a les descarregues il·legals.  I ells sense fer res per possar-hi remei, incapaços de reciclar-se, ni innovar.

De moment jo ja he encarregat un Papyre 6.1 als Reis Mags d'Orient. Aniré contant les noves experiències al mon de la lectura digital. Ens espera un nou mon per descobrir.

Trolls, Forks, Vagues i Internet

Fa un parell de mesos que pateixo "trollfobia".  Un o mes d'un "troll" ves a saber quants son (l'anonimat a internet es el que te), s'han dedicat a malmetre a un blog de qualitat, fet per una escriptora de Ciutadella.

Si ja ho se, no es una escriptora o mestre d'escola i prou, també es regidora al nostre ajuntament, i que?. Al blog de Maite Salord tant hi pots trobar una poesia, com un petit relat, o un comentari polític o una ressenya d'un bon llibre, hi ha de haver un lloc per tot. Vat aquí que els "trolls" de torn aprofiten fins i tot les debilitats humanes (no crec que ningú se'n salvi de tenir-ne de debilitats o defectes) de l'autora del blog per fer campanya política i  de desgast envers la seva persona i el seu partit. Cosa que reforça encara mes la meva opció des de fa unes quantes eleccions municipals, nacionals i europees de votar en blanc. Mentre els partits no siguin capaços de apropar-se a la ciutadania no tindran res a fer amb mi i el que pens d'ells.

Fork es una escissió, un fork es produeix al mon del programari lliure quant un o un grup de programadors o col·laboradors, no estan d'acord amb la manera que es porta un projecte. El programari lliure i les seves llicencies ho permeten i es una de les claus, que permeten que el programari millori i s'apropi al usuari i a la comunitat. Els dos darrers forks importants han sigut el de Mandriva i el de Openoffice. De Mandriva s'ha creat Mageia, fruit del descontent dels usuaris, desenvolupadors i programadors (molts d'ells afectats per acomiadaments de l'empresa), amb la trajectòria de la empresa envers els usuaris, la comunitat i el desenvolupament mes o menys encertat de la distribució Mandriva.

L'altre ha sigut la creació de Libreoffice, un fork de Openoffice que es propietat de Oracle. Encara record el meus inicis al mon del programari lliure quan es deia Staroffice. Si be es cert que sempre s'ha mantigut una versió lliure d'Openoffice o al seu temps de Staroffice, la compra fa poc de Sun Microsystems per part d'Oracle, va mosquejar molt a la comunitat del programari lliure. En part també per que també son propietaris de MySQL, la base de dades per excel·lència del programari lliure i motor de la majoria de webs d'Internet.  Veurem prest un fork de MySQL? tot depèn de la comunitat, en quan es senti amenaçada crec que es produirà sense remei. De moment Ubuntu ja ha anunciat que donarà suport a Libreoffice i serà la suite ofimàtica en properes versions de la seva distribució.

La vaga del passat 29-S diuen que no va tenir la repercussió d'altres anteriors. Els sindicats i partits polítics nacionals, potser estan menyspreant la naturalesa d'Internet. Internet i tots els protocols de comunicació que la fan possible es van crear per que ningú la pogués monopolitzar. Han sigut moltes les empreses que han volgut fer-se amb el control i mai no han pogut. Microsoft va fracassar amb la seva MSN Network, i moltes van caure per el camí o van haver de canviar el seu model de negoci i no dubteu que n'hi haurà mes que ho tindran que fer. Si be respect la llibertat de fer vaga o dels piquets (lo de piquets informatius no te cap sentit crec jo), a un mon on tots estam acostumats a viure amb la inmediatesa que ens permet Internet. No hi veig cap sentit que monopolitzin durant un mes i mig els mitjans, des de que es va anunciar la vaga, cercant influir a la opinió pública. Enlloc d'aprofritar-sen de Internet per fer arribar el seu missatge a la societat, d'una manera ràpida i eficient. Cosa que crec que no han sabut  fer de moment.

Internet i el programari lliure, a pesar de lleis com la L.E.S., acords internacionals com ACTA i a les moltes traves que hi estan intentant posar mitjançant canons indiscriminats, tenen molt de futur per endavant. 

Dia de la llibertat del programari

Avui dissabte 18 de setembre es celebra internacionalment el 7è Dia de la Llibertat de programari. A softwarefreedomday.org trobareu informació dels events que es cel·lebran arreu del mon. A caliu.cat també ho celebren organitzant diverses activitats.

No se si es casualitat el dia que han triat la gent de Mageia per anunciar el fork de Mandriva. Molts ja coneixereu els problemes financers que tenia Mandriva els darrers mesos. Desprès de l'anunci ahir dels retalls a Mandriva, avui un grup de treballadors de la desmantellada Edge-IT anunciaven un fork que han anomenat Mageia. Amb aquest fork volen retornar el protagonisme a la comunitat d'usuaris de Mandriva. En lloc que sigui una empresa la que controli el desenvolupament, serà la comunitat mitjançant una fundació la que ho faixi. A partir d'ara comunitats tant actives com Blogdrake.net podrán recuperar el protagonisme que havien anat perdent els darrers temps.

Llegia avui una enquesta on es deia que un 88% dels usuaris de software entrevistats fa servir normalment programari lliure. A mes diu que estan satisfets amb el programari i aprecien les actualitzacions constants per millorar-los. El programari lliure no es tant sols una distribució GNU/Linux. Hi ha molts programes GNU multi plataforma i no es necessari ser usuari de GNU/Linux per gaudir d'aquest programari.  Cada vegada mes usuaris fan servir programari lliure, cada vegada mes aparells com telèfons, tablets, netbooks s'aprofiten de la flexibilitat i fiabilitat del programari lliure i de Linux.  

En definitiva bona salut per el programari lliure en el dia de la celebració del seu 7è Dia Internacional de la Llibertat del Programari. Per acabar vos deix les quatre llibertats del programari lliure:

• 0 - La llibertat d'utilitzar el programari per a qualsevol ús.
• 1 - La llibertat d'estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.
• 2 - La llibertat de redistribuir les còpies.

• 3 - La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se'n pugui beneficiar. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat. 

Esper l'any que ve poder cel·lebrar un altre vegada aquest dia internacional per la llibertat del programari. I també poder donar bones noticies de la seva bona salut.

Estiu calent

Enguany tenim un estiu calent. Calent en quant a las temperatures i calent per el que fa a la tecnologia nostre de cada dia. Anem per parts.

El naixement de Libranda esta creant polèmica. Els editors han creat una web per no vendre llibres electrònics. Libranda no es un lloc per que els consumidors comprin llibres. Esta enfocada a ser una plataforma B2B. O sigui Libranda ofereix serveis logístics per la distribució, emmagatzematge i promoció dels llibres digitals. Res a veure amb llibreries online com Amazon i demes. A mes inclouen als llibres tecnologia DRM Adobe Digital Editions de Adobe i no tots els e-readers son capaços de visualitzar-los. I si hi afegim que no hi ha versió per GNU/Linux, començam be.

Calentets també estan els de Apple i el seu iPhone 4 amb els problemes de les antenes. Sembla que segons com s'agafa el telefon l'antena deixa de rendir com toca. El contacte de la ma del usuari amb el marc exterior metalic, fa que es quedi sense recepció. Peró es Apple i als seus incondicionals els dona igual tenir un aparell defectuós. De totes maneres Apple estar triomfant amb l'iPhone i l'iPad, a veure si la resta de fabricants es posen las piles i ens ofereixen alternatives mes lliures i obertes.

Al mon del programari lliure, Mandriva que havia tingut problemes econòmics ja ha trobat per el que sembla nous inversors. Ubuntu es posiciona com la distribució mes emprada per els usuaris de a peu i la veritat es que funciona molt be. Calibre s'estar convertint en el millor programa per gestionar i convertir llibres electrònics. De fet es multi-plataforma te versions per Windows, Mac OSX i GNU/Linux. L'he estat fent servir tant per organitzar llibres i documents, com per fer conversions i poder carregar llibres tant al meu Nokia, com al reproductor multimèdia portàtil Cowon A2 amb el que es poden llegir documents amb format txt. Convertint els arxius pdf a ePub, la lectura a l'ordinador també es molt satisfactòria. Te moltes altres funcionalitats com descarregar via RSS noticies, blogs i crear petits llibres electrònics per llegir desprès offline. Per tant vos el recoman.

He estat mirant preus i característiques de lectors de llibres electrònics. Hi ha molta varietat i de moment no tenc gens clar per quin em tenc que decidir. L'altre dia vaig tenir a la ma un Papyre 6.1 i la veritat es que la pantalla es agradable i es veu molt be. De moment esperaré un temps a veure cap on va el mercat.

Veure com els nostres polítics tiren i s'embutxaquen els nostres doblers esta a l'ordre del dia. Ricardo Galli al seu blog denuncia com Antoni Manchado predica una cosa i fa la contraria. Amb totes les conseqüències que comporta els fets son greus i Ricardo Galli explica molt be el tema i les possibles conseqüències que s'en deriven.

Com sempre apareixen noves vulnerabilitats. A Dell han trobat algunes plaques base de servidors amb programari maliciós i segons amb quines configuracions de Windows poden donar problemes. El navegador Safari de Mac OSX tampoc s'ha salvat, una vulnerabilitat que afecta a l'auto-completat de formularis, podria ser emprada per fer-se amb dades privades dels usuaris. Desactivant aquesta funcionalitat es tanca la porta fins que surti la solució al problema. A Windows han trobat un forat de seguretat que afecta als accessos directes. Que es pot fer servir per accedir a les carpetes on apunten els accessos directes.

Be com veis l'estiu es presenta interessant i calent. Ens queda l'agost que sol ser tranquil però sempre hi ha sorpreses.

Terabox

Ja fa com a vint anys o mes que som client de Movistar (abans Telefonica). M'ha passat de tot avaries misterioses de la linea, de l'ADSL, fins i tot en van haver de telefonar per contractar el DUO, diguent-me que hem sortiria mes econòmica. A la senyoreta que en va telefonar li vaig fer una reflexió, son vostès els que han de tractar be als clients de tota la vida i no només als nous.

Fa uns dies vaig rebre un correu de Movistar, on m'explicaven que com a client de ADSL seu tenia el servei Terabox de 100 GB de franc. Només el tenia que activar. Per els qui no sapigueu que es Terabox es un servei de disc dur al núvol, tipus Dropbox, Ubuntu One i altres. Te permet guardar al disc dur virtual arxius, fer copies de seguretat i compartir arxius amb altre gent. Fins aqui molt be, ja per activar-lo en vaig passar un fum les webs de Movistar/Telefonica de sempre m'han semblat poc amigables i efectives.

Desprès va venir la part de baixar els programes Terabackup i Teraexplorer. El Terabackup serveix per fer copies de seguretat i pujar-les a Terabox. Teraexplorer serveix per tenir accesible el disc dur remot com una carpeta mes del sistema. Al estil de Dropbox i Ubuntu One. Be el Teraexplorer només te versió per Windows (tots els windows a partir del XP), no hi a versió, ni per Mac, ni per GNU/Linux -començam be-. El Terabackup te versions per Windows per Mac i els de GNU/Linux com que son pocs que es fotin. Si ja ho se que som pocs, peró fan version per tres versions de Windows incluida el fiasco del Vista. En fan per Mac que no es que tengui molta mes massa social que tot el mon Unix, de fet al fons el Mac OSX es FreeBSD una variant de Unix com GNU/Linux.

Als usuaris de GNU/Linux només ens queda fer servir el Firefox, el Google Chrome no esta suportat per accedir al Terabox, la web de Terabox no es complicada. En vaig disposar a pujar unes imatges ISO de DVD de unes gravacions en video que havia fet no fa massa, El resultat va ser decebedor, no se per quin motiu donava un error, en canvi un mp3 o altres tipus d'arxius si pujen correctament. Tampoc es poden seleccionar mes d'un arxiu s'ha de anar d'un en un, molt pràctic no ho trobau?.

Per descomptat en vaig posar en contacte amb el servei d'assistència tècnica i encara no han piulat. A aquestes alçades una empresa com Movistar no pot anar fent coses a mitges, Movistar mateix te versions per GNU/Linux de l'Escriptori Movistar per els seus modems gprs. El que demostra que no es tant difícil tenir contentes fins i tot a les minories. Movistar com operadora no hauria de discriminar a ningú. Fins i tot si dones les especificacions del seu servei i deixes fer-ne versions GPL dels programes de Terabox segur que tots i guanyaríem.

Ara només em queda esperar la resposta de la companyia a la queixa que vaig fer al servei tècnic. I tenc 100 GB d'espai sense emprar i que em sent-ho discriminat, si discriminat com em sentiria, si un dia em diguessin que només es pot circular per les carreteres amb cotxos d'una determinada marca.