diumenge, 28 de juny del 2009

Linux al escriptori

De sempre s'ha dit que GNU/Linux no está fet per l'escriptori. Que es molt bo per als servidors o dispositius encastats i molt dolent o està molt endarrerit en les aplicacions d'escriptori. Crec que si be te mancances no son per tant.

Es solen fer comparacions diguem-ne que odioses, per exemple comparen Photoshop CS4 amb Gimp. Si be el Gimp cada vegada te mes funcionalitats, no el podem comparar amb el Photoshop, senzillament per el preu que te el Photoshop, 984 euros segons la web de Adobe, a mes que es un programa dirigit a professionals. El preu ja ens tiraria enrrera a qualsevol usuari no professional. La majoria d'usuaris no necesiten de la potencia del Photoshop, per fer petits retocs a una fotografia com llevar els ulls vermells. Hi ha multitud d'editors de fotos mes senzills i pràctics com el Gimp que també te versió per Windows. I així podríem anar comparant molts programes per Windows i els seus equivalents en GNU/Linux. I arribariem a les mateixes conclusions programes caríssims piratejats per els usuaris de a peu, i arriben a GNU/Linux i els programes existents no els agraden.

Per altre banda hi ha l'usabilitat del entorn gràfic, finestres, menús, icones diferents. Al principi a un usuari que ve de Windows li costa el canvi o no ho sap emprar directament. En canvi tenc experiencies amb usuaris que no han fet servir mai Windows (si hi ha gent que no a fet servir mai Windows) i amb GNU/Linux es manegen perfectament.
Navegar per internet, escoltar musica, crear documents de text, fulls de càlcul gairebé tot els que es pot fer amb un ordinador es pot fer amb GNU/Linux. Amb programes diferents dels existents per altres sistemes operatius. Però perfectament usables, casi sempre mes senzills i moltes vegades millors. A mes da la usabilitat també hi ha l'aspecte visual. A qualsevol dels mùltiples entorns gràfics existents la flexibilitat per adaptar-lo els gustos dels usuaris es excel·lent.

Si no fos per que Windows ve instal·lat de serie amb quasi be tots els ordinadors, la cosa seria diferent. La majoria de portàtils no t'els volen vendre sense Windows. Si no fos per la copia il·legal de molts programes, molts usuaris no els farien servir. I tampoc farien servir programes professionals amb milers de opcions i plugins per fer tasques senzilles com llevar els ulls vermells a una fotografia o per crear un DVD de vídeo.

El suport de controladors i drivers per el hardware cada vegada es millor a GNU/Linux. Allà per l'any 1998 si que era una vertadera tortura fe anar una targeta gràfica o de só. Avui en dia en canvi m'he trobat amb menys problemes instal·lant GNU/Linux que Windows. Instal·lacions mes ràpides i efectives com mai hagués pogut somiar.

No em queda mes a dir, si no heu provat mai GNU/Linux. Llevau-vos la por, problemes sempre en tindreu, recordau que un ordinador es una màquina creada per l'home i per tant imperfecte. Crec que GNU/Linux si está preparat per l'escriptori, fins i tot per els escriptoris de les empreses, a vegades les empreses fan com els usuaris de a peu. Volguent fer servir programes bonissims i carissims per tasques senzilles i que es poden fer millor i mes facilment amb petits programes. I aquí el programari lliure te molt avantatge i experiencia.

divendres, 26 de juny del 2009

Code 2.0

Lawrence Lessig ha publicat un nou llibre, El Código 2.0 (Code 2.0). Ja n'he parlat del Lawrence Lessig al blog. Però no volia deixar passar l'ocasió de fer un comentari. La traducció al castellà l'ha feta un grup de estudiants i investigadors de la Universitat de Màlaga, coordinats per el professor Florencio Cabello. Ja m'agradaria que poder gaudir d'una traducció al català del llibre, a veure si qualque universitat catalana s'anima.

El llibre de fet es una actualització d'un antic llibre de Lessig, per adaptar-lo a les circumstancies actuals. Cal recordar la persecució a la que estem sotmesos els usuaris de Internet per l'estat i entitats privades, que ens tracten com a delinqüents sense cap raó. Passant fins i tot per damunt els nostres drets constitucionals.

A mes el llibre s'ha publicat tant la versió anglesa com la traducció, amb llicencia Creative Commons. Demostrant una vegada mes que compartir es bo i no estar enfrontat amb la comercialització del llibre imprès. Propiciant també la aparició de traduccions a altres idiomes, per qualsevol persona que ho vulgui fer. Fomentant la difusió de la cultura sigui quina sigui.

Esper que vos agradi ....

diumenge, 7 de juny del 2009

El vídeo va matar l'estrella de la radio

El vídeo va matar l'estrella de la ràdio (Video Killed The Radio Star), així deia la lletra de una cançó de The Buggles l'any 1981. Va ser el primer vídeo musical emès per la MTV. La lletra de la cançó fa referència a una antiga estrella de la radio, que veu com els seus dies de gloria s'estan acabant amb la proliferació del vídeo i es veu al vídeo com les ràdios exploten i son eliminades.

Podríem fer unes quantes comparacions amb estrelles que s'estan apagant avui dia. Primer van ser les estrelles musicals, desprès les estrelles audiovisuals, quines seran les pròximes estrelles?.

L'industria musical ho estar començant a entendre. L'audiovisual encara no ho te clar. L'escrita viu ara un altre gran revolució desprès de la invenció de la impremta, els llibres electrònics i se estar començant a moure. La industria televisiva, amb la seva estructura de concessions de llicencies per emetre, restrictiva i monopolista, ens esta negant poder tenir la possibilitat de veure emissions complertes de la resta del estat. No podem veure canals d'altres comunitats, no per que la llei no ho permeti que no ho permet del tot. Al contrari intenten llevar-se competidors del mig. La televisió acabarà per caure com a passat al llarg de l'historia.

Un cas clar el tenim a Menorca amb la cada vegada pitjor cobertura de televisió que tenim. Tant d'infraestructures com de canals que des de fa molts anys podíem veure i ara ens neguen. La TDT no crec que arribi enlloc, tenim aparells per veure continguts en format 16:9, gran qualitat d'imatge i so, informació de les emissions i guia de programació. I cap o molt poques emissores ho fan servir com podrien, per millorar els seus serveis i diferenciar-se de la resta. La falta de competència es el que te. A la majoria dels usuaris ja els hi va bé així. La qualitat de la programació cada dia mes dolenta i destinada a un públic autista, no els salvarà.

No s'estan adonant que Internet se'ls menjarà mes prest o mes tard, igual que el que li passarà a Internet en el futur. L'únic avantatge que te Internet es que es diferent, mes flexible i ràpida de reaccions davant les novetats tecnològiques i encara es lliure. I ben segur que s'adaptarà el dia que li toqui el seu torn de canviar.

Per altre banda el programari lliure, nascut a i per Internet també li espera un futur crec que molt bo. Tenir la llibertat per modificar-lo i adaptar-lo, fa que tingui reaccions mes ràpides davant els canvis tecnològics que el programari propietari. Que l'únic que cerca es guanyar doblers i no tenir contents al seus usuaris.

Així ho ha entès Google amb el seu Google Wave. Google ha creat la base d'una futura plataforma per compartir i col·laborar a través de la xarxa. Ajuntant en un mateix protocol correu electrònic, missatgeria instantanea, wiki, xarxes socials i moltes possibilitats d'ampliació. El millor de tot es que ho ha fet creant uns protocols de comunicació i programació oberts, ampliables mitjançant extensions o plugins. I permetent que qualsevol interessat pugui emprar les API's de programació i crear els seus propis programes i extensions per Google Wave.

S'atraquen temps interessants i esperançadors a la xarxa.