diumenge, 30 de novembre de 2008

Internet i l'acces lliure a la nostra cultura.

Aquests darrers dies, estan sonant altre vegada fort les veus dels "artistes" espanyols, contra Internet, els programes P2p i els seus usuaris. Uns petits exemples, Internet es un problema gravíssim, El canon se paga y ya está, amenaces poc agradables que venen de ciutadans que son els primers en abanderar la defensa de la llibertat.

Aprofitant la cojuntura, el PSOE esta intentant aprovar proposicions no de llei i reformar altre cop la LPI, per afavorir encara mes als "artistes". Els "artistes" no es queixen per que creguin el que diuen. Ho fan empesos per els seus editors, productors i demés. Els "artistes" fa molt temps que han venut les seves animes al diable, en forma de subvencions, prebendes i pagaments en espècies. Normalment les productores musicals, paguen als cantants i musics per treballs que no han fet, hipotecant el futurs treballs per uns quants anys. Els propietaris dels drets d'autor no solen ser els creadors, si mes no els propietaris dels "artistes".

Lawrence Lessig als seus llibres i articles, explica lo dolentes que son les extensions dels drets d'autors fins a 70, 80 i 90 anys desprès de la mort de l'autor. Als inicis del copyright els autors tenien els drets durant 20 anys, als 20 anys s'havien de renovar o deixar que les obres passassin al domini públic, afavorint les creació d'obres derivades. De fet explica com Disney va parodiar la darrera pel·li-cula de Buster Keaton Steamboat Bill, Jr.. Disney crear el seu primer gran personatge animat Mickey Mouse, a la peli-cula Steamboat Willie, inspirant-se en l'obre de Keaton, que a la vegada es va inspirar en la cançó Steamboat Bill. Resulta xocant però es així.

Lessig conte també els problemes que va tenir amb un documental on ell participava, per el fet que a una de les escenes, al fons d'una habitació es veia una televisió on sortien unes imatges de un capitul dels Simpson's. Una escena que durava uns pocs segons. Van demanar permís al autor, i els hi var donar. Per assegurar no tenir problemes futurs també va demanar permís a la productora i propietària de la serie la Fox. Al final van llevar la seqüència del documental per la quantitat ex-orbitant que demanava la Fox. L'aparició dels Simpsons al documental es podia considerar us just i per tant no s'hauria de haver de pagar. L'us just dels drets d'autor d'altres i el pas a domini públic de les obres fins a 70 anys després de la mort de l'autor fan que la innovació i la creació es vegin hipotecades.

Caldria trobar un terme mig on tothom sortís beneficiat sense perjudicar als demés. Ja m'agradaria, que amb la meva mort els meus hereus tinguessin unes rendes, generades per la meva feina com administratiu fins a 70 anys desprès de la meva mort. Que ens semblaria, que el fills i nets del constructor de la nostre casa, vingues cada cert temps, a cobrar per la gran feina que va fer el seu enyorat avi 30, 40 o 50 anys abans?. I també vinguessin el hereus del fontaner, i del fuster i del .....
Sembla impossible que passin aquestes coses, avui día. Cada vegada ens veim mes limitats i perseguits per exercir els nostres drets constitucionals d'accés lliure a la cultura. A mes com passa a altres països, s'hauria de garantir que les obres que hagin passat al domini public siguin accessibles als ciutadans. El que comportaria que l'estat tingues un arxiu per conservar aquestes obres i garantir-ne l'accés public.

En quan als programes de descarregues p2p (peer to peer), no tant sols serveixen per compartir arxius amb copyright, es poden compartir i de fet es comparteixen arxius sense copyright. En el mon del software lliure es fan servir per baixar-se programari i imatges iso per els cd's d'instal·lació. Per tant la generalització provocaria que molts usuaris de contingut legal, es veiessin perjudicats. Encara que com es sabut per tots, que ja estam pagant per suports digitals "justs per pecadors". Per acabar de rematar-ho, mes ara els nostres polítics volen introduir un nou sistema que es vol fer a França, que consisteiex en desconnectar de la xarxa, als usuaris de programes p2p, desprès de tres avissos.

No dic que els "artistes" no puguin fer doblers i viure de les seves creacions. Però tampoc vull, que primer siguin els drets d'uns pocs els "artistes", davant el be comú de la resta de ciutadans. Hi ha mil maneres de que les lleis siguin justes per a tothom.

Alguns enllaços per consultar:

http://www.hispalinux.es/

http://www.libertaddigital.com/internet/los-internautas-piden-que-los-derechos-prevalezcan-sobre-la-propiedad-intelectual-1276344863/

Trobareu molta mes informació a la xarxa sobre aquest tema.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Linux Live CD & USB

Hi ha moltes distribucions Linux que es poden arrencar des de CD. Permeten arrencar un ordinador, ja sigui per provar Linux sense instal·lar o per fer-les servir com eines de diagnosi o recuperació de dades d'un ordinador averiat. Sol passar que arribes a tenir un munt de CD's gravats, amb versions antigues de diverses distribucions. He provat també CD's regravables i funcionen molt be, però si vols tenir-ne mes d'una has de duu damunt varis CD's. Avui en dia, fins i tot moltes distribucions poden gravar-se a un pendrive, memòria usb, targeta de memòria i arrencar per USB.

A la darrera versio de Ubuntu hi ha una utilitat per fer-te el teu propi pendrive amb linux, arrancable i totalment operatiu. Tambe distribucions com Damn Small Linux, Knoppix entre altres tenen opcions per instal·lar-se a memòries usb. Jo volia anar mes allà, els preus de les memòries usb han baixat molt i ja no es un luxe tenir-ne una. El darrer que he comprat es un pendrive de Sandisk de 16GB.

Amb tanta capacitat hi ha espai per portar-ne mes d'una al pendrive. Remenant per internet per instal·lar varies distribucions vaig trobar UnetBootIn. UnetBootIn ens permet instal·lar molt fàcilment distribucions "live" de Linux a dispositius usb. El programa ens mostra una llista, un tria la que vol, la partició on s'h d'instal·lar i ell mateix es baixa la imatge iso i els fitxers que faixin falta. Tambè es pots instal·lar una imatge iso guardada al ordinador. Hi ha versions de UnetBootIn per Linux i per Windows.

Però he volgut anar mes allá, instal·lar mes d'una distribució al mateix pendrive i poder arrencar qualsevol de les distribucions. S'instal·lan perfectament, l'ùnic problema es triar quina es vol arrencar. He provat Smart Boot Manager, Super Grub Disk, GAG, Gujin i cap d'ells m'han satisfet. El problema es que no tots ells funcionen amb tots els meus ordinadors. Per exemple Smart Boot Manager i Gujin al meu PC principal no detecten els discs i no arrancan. I si arrancan a un portàtil HP. Per el que no em serveixen. No se si es un problema del PC, configuració de la BIOS o dels gestors de arranc.

La solució a la que he arribat es instal·lar les distribucions que vull amb UnetBootIn o directament com he fet amb System Rescue CD. I amb fdisk canviar la partició de arranc del pendrive. Lo que implica arrencar amb la darrera distribució que s'ha fet servir. Una solució poc "profesional" però efectiva.

Ara mateix tenc instal·lats System Rescue CD, Back Track i Damn Small Linux.
  • System Rescue CD te eines com GParted, Partimage, Testdisk, PhotoRec, diversos editors, utilitats de xarxa, navegadors, un entorn gràfic molt lleuger i molt mes en tant sols 240MB. A mes de imatges floppy com FreeDOS, Memtest, Ranish Partition, ntpasswd, que ens permeten arreglar quasi be qualsevòl problema.
  • Damn Small Linux en 50MB es una distribució ideal per posar-la a un miniCD. Un cop arrencada es pot instalar al disc dur, a memories usb i molt mes. Mai havia vist tants programas en tants sols 50MB. Els 50MB es un llimit que es van marcar els seus desenvolupadors. Encara que han començat una de mes de 50MB que es diu Damn Small Linux Not.
  • Back Track es una distribució orientada a la seguretat. A part de la majoria d'utilitats que duen les anteriors, te moltes utilitats per fer auditories de seguretat a xarxes. L'arranc es rapidíssim, encara que ocupa quasi be 800MB.
No hi ha excusa per no provar Linux, amb totes aquestes eines al nostre abast.
Un altre enllaç interesant es: pendrivelinux.com

dimarts, 4 de novembre de 2008

TV3, 3alacarta Gratis

Acabo de rebre un e-mail de TV3, on s'anuncia que a partir d'ara mateix tots els videos de TV3 3alacarta son gratuits. Mes de 75.000 videos al abast de tothom. Feia molt de temps que no entrava a 3alacarta, per el que he pogut provar els videos es poden visualitzar be des de Linux amb el firefox. No he tingut massa temps per provar-ho a fons, en propers dias aniré actualitzant l'informació.

A veure si altres cadenas s'afegeixen al boom de alliberar continguts. Ja ho va fer TVE a partir dels Jocs Olimpics.