diumenge, 15 de febrer del 2009

Debian GNU/Linux 5.0 Lenny

Ahir dia 14 de febrer va ser alliberada la nova versió de Debian GNU/Linux 5.0 Lenny. Desprès de dos anys ja tenim la nova versió a punt per emprar. Debian es converteix en la distribució amb suport mes complert d'arquitecturas, fins a dotze, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d'Intel, HP PA-RISC (hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm, armel), IBM S/390 (s390) i AMD64 i Intel EM64T (amd64).
Això inclou el suport per a la plataforma Orion de Marvell, i per a altres dispositius basats en la plataforma Orion, com ara QNAP Turbo Station, HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro. Netbooks com l'Eee PC d'Asus també estan suportats. Debian GNU/Linux 5.0 "Lenny" també incorpora les eines de muntatge per a Emdebian, que permeten fer compilació creuada a partir de paquets font de Debian i encongir-los per tal de satisfer les necessitats dels sistemes ARM encastats.

En quan al programari inclou KDE 3.5.10, Gnome 2.22.2, XFCE 4.4.2 i altres, com entorns d'escriptori. Els paquets de programari arriben als quasi 24.000. Com sempre s'ha millorat l'instal·lació del sistema, la seguretat i l'estabilitat.
Hem de tenir en compta que Debian GNU/Linux en les seves versions estables(stable) no sol oferir les darreras versions dels paquets. A Debian prima la estabilitat davant la "versionitis", per tenir les darreres versions existeixen les branques "testing" i "unstable".

L'instal·lació s'ha millorat, incloent de moment la traducció de la instal·lació a 63 idiomes. Una gran varietat de suports d'instala·lació, incloent CD, DVD, instalacions des de xarxa. També inclou la possibilitat de utilitzar-la sense instal·lar el sistema, ejecutant-se directament des de CD i memòries USB.

Per que vos feu una idea de l'estabilitat de Debian GNU/Linux, tant sols dir-vos que el servidor que tenc a casa, el vaig instal·lar l'any 2003. Passant de la Debian 3.0 a la 4.0 i esper que en un parell de setmanes a la 5.0, sense cap problema greu. Entre versions he actualizat nomès els paquets, quan hi ha hagut avisos de problemes de seguretat i quan he necessitat un programa nou.

De Debian GNU/Linux deriven moltes altres distribucions com Ubuntu, Damm Small Linux, Knoppix, 64 Studio, Agnula i moltes mes. Encara que la versió estable es far servir a servidors, es pot emprar perfectament com sistema d'escriptori, multimèdia, etc. Tenint la possibilitat de fer servir les versions testing i unstable si es necessite programari mes actualitzat.

divendres, 6 de febrer del 2009

Progamari Lliure, Societat Lliure

Crec que ja havia parlat de Richard Stallman i de la Free Software Foundation, a altres articles del blog. Aquests dies estic rellegint una traducció al català de Free Software, Free Society (Programari Lliure, Societat Lliure), un recopilació d'articles i assajos de Richard Stallman. Aquest llibre fa un recorregut per l'historia de GNU/Linux, la Free Software Foundation, el mon dels hackers i molts mes temes.

Els textes no son massa tècnics, per el mes neòfits en tecnologia, crec que pot ser un bon llibre per iniciar-se en el tema del programari lliure. Richard Stallman es un personatge mes be excèntric, es un home que va renunciar a un bon lloc de feina i a ingressos econòmics elevats, per posar-se a escriure i crear tot un sistema operatiu lliure, començant des de zero. Per conservar la seva llibertat i per intentar que la societat també pugues gaudir de la seva llibertat.

Entre altres anècdotes, conta les disputes que var tenir amb el fabricant d'una impresora que tenien MIT, l'impresora i els seus controladors tenien errors. Ell va demanar al fabricant unes millores al programari de la impressora cosa que el fabricant no va voler fer. Desprès va demanar-lis informació i especificacions tècniques, per mirar d'arreglar-lo ell mateix i el fabricant li va negar. A partir d'aquell dia va decidir fer servir l'enginyeria inversa, per solucionar errors semblants o per fer funcionar maquinari al seu sistema GNU. L'enginyeria inversa, no está molt ben vista per els fabricants de maquinari. Gelosos de que ningú els hi pugui copiar els seu maquinari. Però ha de ser pitjor, que un usuari de aquest maquinari no el pugui fer servir de la manera que vulgui.

Un cop va deixar el MIT per poder crear el sistema GNU. I que cap clàusula de confidencialitat, pugues retallar la seva llibertat per crear el que volia i la societat necessitava. O fins i tot pugues apropiar-se de la seva feina.
Al cap d'uns anys, l'ùnic que li faltava al seu sistema de programari lliure o GNU per sistemes unix, era el nucli del sistema. Ell n'havia projectat un de molt avançat i la feina la tenien endarrerida. I com per art de màgia es va publicar el nucli de Linux. Linus Torvalds havia alliberat la primera versió operativa del kernel o nucli de Linux. D'aquí el nom GNU/Linux, una recopilació de programari lliure i un nucli de sistema operatiu. Clarament un sistema operatiu, totalment funcional.
Des de llavors, ha evolucionat molt i domina molts segments d'internet. Fins i tot grans empreses del sector com IBM o Sun Microsystems, han fet de GNU/Linux la base dels serveis que oferten. Participant fins i tot amb el desenvolupament de GNU/Linux, cosa que afavoreix reciprocament a les empresas i a la societat. Les modificacions del programari s'han de publicar, tal com diu la llicencia GPL.

Per tot el treball fet i publicat per Richard Stallman, es merèixeria ser nominat als premis mes importants del mon. He llegit sobre ell que prest o tard se'l reconeixerá com un dels grans pensadors de la nostra història. I en aquests temps de revolució i d'intents dels nostres gobernants, per retallar la llibertat dels ciutadans i dels ciutadans per fer-se respectar. Es un molt bon exemple a seguir.