diumenge, 30 de novembre de 2008

Internet i l'acces lliure a la nostra cultura.

Aquests darrers dies, estan sonant altre vegada fort les veus dels "artistes" espanyols, contra Internet, els programes P2p i els seus usuaris. Uns petits exemples, Internet es un problema gravíssim, El canon se paga y ya está, amenaces poc agradables que venen de ciutadans que son els primers en abanderar la defensa de la llibertat.

Aprofitant la cojuntura, el PSOE esta intentant aprovar proposicions no de llei i reformar altre cop la LPI, per afavorir encara mes als "artistes". Els "artistes" no es queixen per que creguin el que diuen. Ho fan empesos per els seus editors, productors i demés. Els "artistes" fa molt temps que han venut les seves animes al diable, en forma de subvencions, prebendes i pagaments en espècies. Normalment les productores musicals, paguen als cantants i musics per treballs que no han fet, hipotecant el futurs treballs per uns quants anys. Els propietaris dels drets d'autor no solen ser els creadors, si mes no els propietaris dels "artistes".

Lawrence Lessig als seus llibres i articles, explica lo dolentes que son les extensions dels drets d'autors fins a 70, 80 i 90 anys desprès de la mort de l'autor. Als inicis del copyright els autors tenien els drets durant 20 anys, als 20 anys s'havien de renovar o deixar que les obres passassin al domini públic, afavorint les creació d'obres derivades. De fet explica com Disney va parodiar la darrera pel·li-cula de Buster Keaton Steamboat Bill, Jr.. Disney crear el seu primer gran personatge animat Mickey Mouse, a la peli-cula Steamboat Willie, inspirant-se en l'obre de Keaton, que a la vegada es va inspirar en la cançó Steamboat Bill. Resulta xocant però es així.

Lessig conte també els problemes que va tenir amb un documental on ell participava, per el fet que a una de les escenes, al fons d'una habitació es veia una televisió on sortien unes imatges de un capitul dels Simpson's. Una escena que durava uns pocs segons. Van demanar permís al autor, i els hi var donar. Per assegurar no tenir problemes futurs també va demanar permís a la productora i propietària de la serie la Fox. Al final van llevar la seqüència del documental per la quantitat ex-orbitant que demanava la Fox. L'aparició dels Simpsons al documental es podia considerar us just i per tant no s'hauria de haver de pagar. L'us just dels drets d'autor d'altres i el pas a domini públic de les obres fins a 70 anys després de la mort de l'autor fan que la innovació i la creació es vegin hipotecades.

Caldria trobar un terme mig on tothom sortís beneficiat sense perjudicar als demés. Ja m'agradaria, que amb la meva mort els meus hereus tinguessin unes rendes, generades per la meva feina com administratiu fins a 70 anys desprès de la meva mort. Que ens semblaria, que el fills i nets del constructor de la nostre casa, vingues cada cert temps, a cobrar per la gran feina que va fer el seu enyorat avi 30, 40 o 50 anys abans?. I també vinguessin el hereus del fontaner, i del fuster i del .....
Sembla impossible que passin aquestes coses, avui día. Cada vegada ens veim mes limitats i perseguits per exercir els nostres drets constitucionals d'accés lliure a la cultura. A mes com passa a altres països, s'hauria de garantir que les obres que hagin passat al domini public siguin accessibles als ciutadans. El que comportaria que l'estat tingues un arxiu per conservar aquestes obres i garantir-ne l'accés public.

En quan als programes de descarregues p2p (peer to peer), no tant sols serveixen per compartir arxius amb copyright, es poden compartir i de fet es comparteixen arxius sense copyright. En el mon del software lliure es fan servir per baixar-se programari i imatges iso per els cd's d'instal·lació. Per tant la generalització provocaria que molts usuaris de contingut legal, es veiessin perjudicats. Encara que com es sabut per tots, que ja estam pagant per suports digitals "justs per pecadors". Per acabar de rematar-ho, mes ara els nostres polítics volen introduir un nou sistema que es vol fer a França, que consisteiex en desconnectar de la xarxa, als usuaris de programes p2p, desprès de tres avissos.

No dic que els "artistes" no puguin fer doblers i viure de les seves creacions. Però tampoc vull, que primer siguin els drets d'uns pocs els "artistes", davant el be comú de la resta de ciutadans. Hi ha mil maneres de que les lleis siguin justes per a tothom.

Alguns enllaços per consultar:

http://www.hispalinux.es/

http://www.libertaddigital.com/internet/los-internautas-piden-que-los-derechos-prevalezcan-sobre-la-propiedad-intelectual-1276344863/

Trobareu molta mes informació a la xarxa sobre aquest tema.

3 comentaris:

Talaiòtic ha dit...

Gràcies per l'article. No sabia que han de passar 70 anys de la mort d'un autor perquè els drets passin a domini públic.

A part del tema de desconnectar de la xarxa els navegants que es descarreguin arxius amb copyright, havia sentit alguna cosa sobre identificar els autors de blocs. En saps alguna cosa?

sbenejam ha dit...

De fet no son 70, poden ser fins a 90 anys. I sempre amb efectes retroactius. L'ombra dels lobbies nordamericans es molt allargada.

En quan al tema dels bloggers, a un article anterior ja ho havia comentat.
http://sbenejam.blogspot.com/2008/06/blogs-amb-denominaci-dorigen.html

Seria una mena de carnet de blogger. I també una de les "enmiendas torpedo" tant de moda al Parlament Europeu. Que donat el complicat sistema de funcionament del parlament, es aprofitat per els lobbies internacionals per aprovar, sense que ningú s'en doni compte lleis i normes favorables als seus interessos.

Talaiòtic ha dit...

Sí que és ver Santi. Record haver-lo vist, però no sé com havia evolucionat aquesta proposta. Haurem d'estar atents!