diumenge, 22 d’abril de 2007

Pagar per sortir de casa

Allá per l’any 2002 feia un petit apunt a barrapunto.com sobre aquesta qüestió. Posaré un petit exemple
Te vesteixes per sortir a passejar i a fer unes compres, surts de casa i al portal t’hi trobes un senyor uniformat que et diu..

- Senyor, un euro per favor-

Que? (menys mal que ho a demanat educada-ment), un euro i per que es aquest euro?.

- Es per sufragar i mantenir als autors, musics, escriptors, cineastes, als artistes i gent que crea cultura en general-.

Es que només surt a passejar i a fer unes compres.

- Es igual aquesta gent esta pitjor cada dia i si no els ajudam no se que farem amb ells-.

I jo també hi estic pitjor cada dia. Que els hi passa?.

-Es que amb açò de la pirateria, internet, etc. no podran sobreviure.

I quina feina fan? li vaig demanar.

- Fan música, discos. Em va dir.

No tenen feina?

- No si feina en tenen, però no venen discos. I es clar no viuen massa bé. Han de fer concerts per sobreviure, han d’actuar dia si i dia també-.

Mes o menys com jo, cada dia haig de anar a treballar mati i capvespre. No hi veig res de Estrany a això.

-Es que ells son artistes la base de la nostra cultura, em diu ben convençut-.

He exagerat una mica, però es mes o menys el que passa amb la musica, el cine i d’altres. Si vull un CD o DVD per gravar-hi unes fotos, copiar-hi arxius propis, tenc que passar per caixa. Inclús estan intentant cobra un “canon” a las biblioteques per els llibres que lloguen. I aquesta caixa es la de las entitats de gestió de propietat intellectual (SGAE, CEDRO, etc.). Fins i tot estan intentant erigir-se com a Policia-Fiscal-Jutge, intentant que el Congrés aprovi una llei la LSSI, on hi volien incloure de tapadet un article, que permetia que sense prèvia actuació judicial, poder censurar, perseguir i inclús tancar llocs a Internet. De moment dit article va ser retirat de la proposta de llei. Peró el govern segueix intentant incloure una versió modificada del article.

No vull dir que els artistes no tenguin dret a guanyar-se les garroves, Peró que se les guanyin treballant. Els doblers de les ventes de CD’s i DVD’s no se l’enduen els artistes, ja ho voldrien ells. Les companyies discográficas son les que s’estan resistint al canvi inexorable, que estan provocant les noves tecnologies i internet. Estan encegades i han creat uns monstres com la SGAE, etc. per protegir els seus interessos, que no son els interessos dels artistes. De fet molts “artistes” estan començant a obrir els ulls i ja no veuen internet com un enemic i si com un alliat, per donar-se a conèixer i promocionar-se.

La cultura ha d’arribar a tothom. L’impremta va ser un primer pas, llavors n’han sorgit d’altres com el gramòfon, el cinema, la radio, la televisió, internet. Cadascun d’aquestes tecnologies van provocar canvis i crisis. L’impremta va fer arribar el coneixement al poble. Abans del gramòfon per escoltar musica s’havia de fer en directe o tocar-la un mateix. La radio també va tenir l’oposició dels actors, comediants i altres artistes. A la televisió se la va acusar de acabar amb la radio i el cinema.

Estic segur que la majoria de gent prefereix que les arts es transmeteixin, a que quedin al cap o als estudis dels creadors. Els mateixos creadors volen donar-les a conèixer. Tothom a la seva manera es creador, si algú no vol que un pensament, una composició li sigui copiada, interpretada, etc. que no la divulgui. En el moment en que es fa publica deixa de ser d’un mateix, per passar a engreixar el coneixement collectiu d’un poble i com mes es divulga mes reconeixement per el creador.