Els que em coneixeu ja sabeu que som un defensor de internet, del programari lliure i de la cultura lliure. La noticia es de principi de la setmana que acabam. Però es força preocupant.
Els diputats tindran nous mòbils i ordinadors portàtils, millor dit enlloc d'ordinadors portàtils tindran iPad i els mòbils seran iPhone. A mes tindran internet de franc a casa seva. Sembla també que el cost serà de 1,1 milions d'euros, a mes sembla que es un concurs teledirigit ja que els únics aparells que compleixen les prestacions demanades son els d'Apple. No dic que no tenguin dret a estar connectats, a part del que ens costarà als contribue. nts em preocupa un altre tema.
Fins a quin punt podem estar segurs que en faran un bon ús?. El faran servir per la seva feina?. Serà una eina mes per estar en contacte amb el ciutadà i millorar la vida democràtica?. Permeteu-me que en aquest punts sigui escèptic, he tingut males experiències les vegades que m'he volgut comunicar amb els diputats i senadors de les Illes Balears.
Em preocupa també que les comunicacions dels nostres representants siguin segures. Cosa que no podem ni confirmar, ni desmentir ja que es impossible auditar-los. El maquinari i el programari que els fan funcionar son tancats, per tant no podem estar segurs que no tenen cap porta posterior amagada, que permeti a algú espiar-los. Si fessin servir programari lliure si que seria possible auditar el codi dels programes per cercar forats i portes amagades que algú ja sigui un hacker o govern estranger, s'en pogués aprofitar. Recordem com varem veure al cables filtrats per Wikileaks, que es va influir i molt per aprovar la llei Sinde, pressionant tant a diputats del partit en el govern com als de la oposició.
La connexió a internet de franc, si segués per haver de sofrir una connexió segura per evitar intrusions als arxius i comunicacions dels nostres diputats, ho podria entendre. Però per que els instal·lin les mateixes ADSL de merda que tenim i sofrim la resta de ciutadans, ja no ho tenc tant clar.
Per acabar voldria aprofitar per fer-vos una recomanació, la conferència de Richard Stallman al congrés Escuela 2.0. Si no el coneixeu us xocarà una mica però es molt interessant. També podeu conèixer una mica mes d'ell amb l'article que Ricardo Galli ha fet aquesta setmana.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Tecnologia a escena
Fa un parell de setmanes em van proposar col·laborar en una obre de teatre fent tasques d'il·luminació. En va costar decidir-me estic una mica rovellat de la darrera que vaig fer ja fa dos anys.
He estat cercant els darrers dies programes per disseny i control de la il·luminació teatral. Per els planos vaig trobar LX Free, molt llimitat però per diagrames senzills n'hi ha de sobra. La versió profesional LX Tools només funciona sobre Mac. Del control si be hi ha drivers per les taules de control que funcionen sobre Linux no es el tema que mes em preocupa.
Per altre banda ja coneixia el que crec que es un programa molt complert per organitzar una producció teatral i moltes altres coses es diu Celtx. Es un editor de pre-producció per projectes de teatre, de cine, còmics, de vídeo, storyboards, noveles.
El primer que vaig fer va ser importar el llibret de l'obra a Celtx. Desprès de editar i marcar els actes, quadres i escenes de l'obra. Definir els personatges, acotacions i definicions de l'obra, que a mes permet afegir notes, material gràfic, llistes de material que s'ha de menester per cada escena. Te un petit editor on es poden definir on anirà la càmera, els llums i els personatges. Hi ha utilitats per gestionar quasi be tot els que s'ha de programar quan es fa una pre-producció, agenda, llistes de tota mena, informes, exportar el guió a pdf o imprimir-lo. Cada vegada que em poso una estona amb ell descobreixo una nova funcionalitat o ajuda a la producció.
I no s'acaba aquí, Celtx te també Celtx Studio i Celtx add-ons. Celtx Studio ofereix per 5$ al mes per 1-5 usuaris alotjament dels projectes online, col·laboració entre usuaris i col·laboradors, control de versions, backup i també accés a una xarxa que fan servir molts usuaris dels sectors a qui va dirigit aquest programa. Celtx add-ons ofereix per 15$ ajudes a l'escriptura i imatges per afegir als teus projectes.
Per un us offline la versió lliure es excel·lent, multiplataforma te versions per Linux, OS X (10.5) i Windows. Duu una serie d'exemples dels tipus de projectes que es poden crear, que son de bona ajuda per començar a entendre com funciona el programa i anar descobrint les seves múltiples funcionalitats.
Si tenc temps i aconseguesc aprendre a fer servir Blender 3D m'agradaria fer simulacions de la il·luminació. Temps endarrere ho havia fet amb Kpovmodeler i Pov Ray. Pov Ray es un programa de raytracing, que fa servir la tècnica de simular el comportament dels raigs de llum per crear imatges tridimensionals que poden arribar a se molt fotorealístiques. Blender 3D es un paquet complert de disseny i creació 3D, permet fer animacions, modelar objectes i crear il·luminacions fotorealístiques. I fer el raytracing be amb el raytracer intern de Blender o a externs com Povray o Yafray.
En properes entrades intentaré anar explicant els meus progressos amb aquestes eines i d'altres que segur aniré trobant per el camí.
He estat cercant els darrers dies programes per disseny i control de la il·luminació teatral. Per els planos vaig trobar LX Free, molt llimitat però per diagrames senzills n'hi ha de sobra. La versió profesional LX Tools només funciona sobre Mac. Del control si be hi ha drivers per les taules de control que funcionen sobre Linux no es el tema que mes em preocupa.
Per altre banda ja coneixia el que crec que es un programa molt complert per organitzar una producció teatral i moltes altres coses es diu Celtx. Es un editor de pre-producció per projectes de teatre, de cine, còmics, de vídeo, storyboards, noveles.
El primer que vaig fer va ser importar el llibret de l'obra a Celtx. Desprès de editar i marcar els actes, quadres i escenes de l'obra. Definir els personatges, acotacions i definicions de l'obra, que a mes permet afegir notes, material gràfic, llistes de material que s'ha de menester per cada escena. Te un petit editor on es poden definir on anirà la càmera, els llums i els personatges. Hi ha utilitats per gestionar quasi be tot els que s'ha de programar quan es fa una pre-producció, agenda, llistes de tota mena, informes, exportar el guió a pdf o imprimir-lo. Cada vegada que em poso una estona amb ell descobreixo una nova funcionalitat o ajuda a la producció.
I no s'acaba aquí, Celtx te també Celtx Studio i Celtx add-ons. Celtx Studio ofereix per 5$ al mes per 1-5 usuaris alotjament dels projectes online, col·laboració entre usuaris i col·laboradors, control de versions, backup i també accés a una xarxa que fan servir molts usuaris dels sectors a qui va dirigit aquest programa. Celtx add-ons ofereix per 15$ ajudes a l'escriptura i imatges per afegir als teus projectes.
Per un us offline la versió lliure es excel·lent, multiplataforma te versions per Linux, OS X (10.5) i Windows. Duu una serie d'exemples dels tipus de projectes que es poden crear, que son de bona ajuda per començar a entendre com funciona el programa i anar descobrint les seves múltiples funcionalitats.
Si tenc temps i aconseguesc aprendre a fer servir Blender 3D m'agradaria fer simulacions de la il·luminació. Temps endarrere ho havia fet amb Kpovmodeler i Pov Ray. Pov Ray es un programa de raytracing, que fa servir la tècnica de simular el comportament dels raigs de llum per crear imatges tridimensionals que poden arribar a se molt fotorealístiques. Blender 3D es un paquet complert de disseny i creació 3D, permet fer animacions, modelar objectes i crear il·luminacions fotorealístiques. I fer el raytracing be amb el raytracer intern de Blender o a externs com Povray o Yafray.
En properes entrades intentaré anar explicant els meus progressos amb aquestes eines i d'altres que segur aniré trobant per el camí.
dissabte, 17 de setembre del 2011
Maquinari i controladors
Ahir a la llista de correu de Gulmen (si, he dit llista de correu, encara n'hi ha) va arribar un missatge demanant per el suport i controladors per targetes wifi usb a Backtrack 5. Avui matí he provat els dos USB WiFi que tenc (que feia temps que no emprava) i sorpresa funcionen tots dos. ;-)
No he tingut que fer res especial, el kernel/sistema els ha reconegut, carregat els controladors necessaris i automàticament he pogut connectar a les wifi de casa o posar-los en modo monitor amb el Kismet. la veritat es que fa molt temps que no tenc problemes d'incompatibilitat de maquinari/hardware als meus ordinadors amb GNU/Linux, per la manca de suport i/o controladors.
Temps enrere t'havies de assegurar a l'hora de comprar maquinari i moltes vegades ni el podies comprar per que sabies que seria impossible fer-lo funcionar. Des de fa uns anys cap aquí no he tingut problemes de controladors. Moltes vegades els fabricants de maquinari no donen suport o controladors per GNU/Linux quan els compres, i has de cercar informació sobre els controladors que es necessiten o si el kernel els suporta nativament amb un dels seus múltiples mòduls. Si fa poc temps que el maquinari es al mercat a lo millor si te pots trobar amb problemes, ara quan fa un temps ja es possible fer-lo anar ja sigui per que el kernel te els mòduls necessaris o per que algú ha programat uns controladors.
Ha ajudat molt la multitud de aparells que fan servir linux empotrats com e-readers, aparells reproductors multimèdia, smartphones, netbooks, etcètera. Sobre tot que els fabricants ja no els sona a xino GNU/Linux. Així com no vaig servir cap servei o programa que no pugui fer anar amb GNU/Linux (Spotify per exemple no te un client per linux, a no ser que siguis subscriptor premium). No compro res que no pugui fer anar als meus ordinadors amb GNU/Linux.
No he tingut que fer res especial, el kernel/sistema els ha reconegut, carregat els controladors necessaris i automàticament he pogut connectar a les wifi de casa o posar-los en modo monitor amb el Kismet. la veritat es que fa molt temps que no tenc problemes d'incompatibilitat de maquinari/hardware als meus ordinadors amb GNU/Linux, per la manca de suport i/o controladors.
Temps enrere t'havies de assegurar a l'hora de comprar maquinari i moltes vegades ni el podies comprar per que sabies que seria impossible fer-lo funcionar. Des de fa uns anys cap aquí no he tingut problemes de controladors. Moltes vegades els fabricants de maquinari no donen suport o controladors per GNU/Linux quan els compres, i has de cercar informació sobre els controladors que es necessiten o si el kernel els suporta nativament amb un dels seus múltiples mòduls. Si fa poc temps que el maquinari es al mercat a lo millor si te pots trobar amb problemes, ara quan fa un temps ja es possible fer-lo anar ja sigui per que el kernel te els mòduls necessaris o per que algú ha programat uns controladors.
Ha ajudat molt la multitud de aparells que fan servir linux empotrats com e-readers, aparells reproductors multimèdia, smartphones, netbooks, etcètera. Sobre tot que els fabricants ja no els sona a xino GNU/Linux. Així com no vaig servir cap servei o programa que no pugui fer anar amb GNU/Linux (Spotify per exemple no te un client per linux, a no ser que siguis subscriptor premium). No compro res que no pugui fer anar als meus ordinadors amb GNU/Linux.
diumenge, 11 de setembre del 2011
La meva llengua
Estan molt remenades les aigües a Menorca amb el tema de la nostra llengua. Des de fa uns mesos els atacs a la nostra llengua s'han endurit. Alguns mitjans de comunicació locals, formacions polítiques i nous governants elegits a les darreres eleccions municipals i autonòmiques, s'han posat a fer feina en contra de la nostra llengua.
Si res ha demostrat internet es que es un canal molt bo per difondre el coneixement sigui quina sigui la llengua en que es faci. Particularment des que faig servir internet he recuperat una cosa que havia perdut, l'escriptura. L'any 1996 vaig començar a navegar per internet, el correu electrònic, les llistes de correu, fòrums i mes tard els blogs, em van "obligar" a escriure per comunicar-me. Al llarg dels anys he millorat l'escriptura. També he après a escriure en la meva llengua materna el menorquí, el català que rallam a Menorca. Llengua que no me van ensenyar a la escola.
"Eh! polaco" em solien dir quan feia la "mili", aquest diguem-ne insult em va fer reflexionar. Quin mal havia fet, néixer a una illa on es rallava una llengua diferent a la seva i te una cultura diferent?. Si, rall una llengua diferent, però també la seva. Mai m'he rigut dels que no saben o no entenen. Al contrari sempre he intentat compartir i transmetre els meus humils coneixements.
Diuen que la nostra es una llengua minoritària i que es millor la seva, "el castellà" per comunicar-nos amb la resta del mon i la resta de espanyols. Aquí discrepo, una ullada ràpida a la viquipèdia ens mostra que si be el català te nomes uns 9 milions de parlants com a primera o segona llengua, quedant a la meitat de la llista de 268 llengües. Si ordenam per nombre d'articles les coses canvien. El català ocupa la tretzena posició just darrera el xinès, amb un total de 339.620 articles a la enciclopèdia i 55 editors per mil·liò d'habitants. Demostra que es una llengua viva i activa, la cultura en català es viva i es la nostra. Molt mes viva del que voldrien alguns sectors de la societat.
Al mon del programari lliure el català estar ben representat. La majoria de distribucions de GNU/Linux estan traduïdes al català i permeten fer la instal·lació en la nostra llengua. Molts dels programes també estan en català, així com els manuals i documentació dels programes.
La meva comunicació diària a la xarxa sobre tot al twitter i al facebook es en català. Dels meus seguidors al twitter la majoria no rallen en català, cosa que no impedeix que rebi comentaris de aquests seguidors. Alguns s'atreveixen a contestar-me fins i tot en català els altres no tenen cap problema en fer-ho en castellà. La gent es molt mes tolerant del que ens pensam. També he tingut reaccions diguem-ne violentes per part de castellano-parlants, sobre tot a les news o a algunes llistes de correu, però això ja fa temps que no em passa. A aquest blog tret de uns pocs articles que son manifests que no he traduït o adhesions a alguna campanya de protesta o reivindicació, la resta son en català.
El que mes em xoca son comentaris i declaracions com aquesta, "El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua co-oficial" aquesta frase la va dir fa uns dies el nostre flamant president autonòmic.
Sr. president, el meu idioma es el català, tenc el deure de coneixer el castellà i el dret de emprar-lo segons diu la constitució espanyola.
A un dels punts del preàmbul diu:
Al preàmbul
Sr. president, tenc el deure i el dret de conèixer el castellà i el conec. També m'he preocupat de conèixer el català, i tenc el dret d'emprar-lo. Però vostè te el deure de defensar la meva llengua i no la defensa, al contrari intenta silenciar-la, desprestigiar-la i discriminar-la. Com ha demostrat en diferents ocasions als darrers mesos.
Per sort els ciutadans som molt mes tolerants que els polítics que ens governen. I Internet es una eina perfecta per difondre la nostra llengua, la nostra cultura i fer feina per preservar-les.
Si res ha demostrat internet es que es un canal molt bo per difondre el coneixement sigui quina sigui la llengua en que es faci. Particularment des que faig servir internet he recuperat una cosa que havia perdut, l'escriptura. L'any 1996 vaig començar a navegar per internet, el correu electrònic, les llistes de correu, fòrums i mes tard els blogs, em van "obligar" a escriure per comunicar-me. Al llarg dels anys he millorat l'escriptura. També he après a escriure en la meva llengua materna el menorquí, el català que rallam a Menorca. Llengua que no me van ensenyar a la escola.
"Eh! polaco" em solien dir quan feia la "mili", aquest diguem-ne insult em va fer reflexionar. Quin mal havia fet, néixer a una illa on es rallava una llengua diferent a la seva i te una cultura diferent?. Si, rall una llengua diferent, però també la seva. Mai m'he rigut dels que no saben o no entenen. Al contrari sempre he intentat compartir i transmetre els meus humils coneixements.
Diuen que la nostra es una llengua minoritària i que es millor la seva, "el castellà" per comunicar-nos amb la resta del mon i la resta de espanyols. Aquí discrepo, una ullada ràpida a la viquipèdia ens mostra que si be el català te nomes uns 9 milions de parlants com a primera o segona llengua, quedant a la meitat de la llista de 268 llengües. Si ordenam per nombre d'articles les coses canvien. El català ocupa la tretzena posició just darrera el xinès, amb un total de 339.620 articles a la enciclopèdia i 55 editors per mil·liò d'habitants. Demostra que es una llengua viva i activa, la cultura en català es viva i es la nostra. Molt mes viva del que voldrien alguns sectors de la societat.
Al mon del programari lliure el català estar ben representat. La majoria de distribucions de GNU/Linux estan traduïdes al català i permeten fer la instal·lació en la nostra llengua. Molts dels programes també estan en català, així com els manuals i documentació dels programes.
La meva comunicació diària a la xarxa sobre tot al twitter i al facebook es en català. Dels meus seguidors al twitter la majoria no rallen en català, cosa que no impedeix que rebi comentaris de aquests seguidors. Alguns s'atreveixen a contestar-me fins i tot en català els altres no tenen cap problema en fer-ho en castellà. La gent es molt mes tolerant del que ens pensam. També he tingut reaccions diguem-ne violentes per part de castellano-parlants, sobre tot a les news o a algunes llistes de correu, però això ja fa temps que no em passa. A aquest blog tret de uns pocs articles que son manifests que no he traduït o adhesions a alguna campanya de protesta o reivindicació, la resta son en català.
El que mes em xoca son comentaris i declaracions com aquesta, "El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua co-oficial" aquesta frase la va dir fa uns dies el nostre flamant president autonòmic.
Sr. president, el meu idioma es el català, tenc el deure de coneixer el castellà i el dret de emprar-lo segons diu la constitució espanyola.
A un dels punts del preàmbul diu:
- Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
- Article 3
- 1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
- 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
- 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Al preàmbul
- La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat.
- 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
- 2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
- 3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
Sr. president, tenc el deure i el dret de conèixer el castellà i el conec. També m'he preocupat de conèixer el català, i tenc el dret d'emprar-lo. Però vostè te el deure de defensar la meva llengua i no la defensa, al contrari intenta silenciar-la, desprestigiar-la i discriminar-la. Com ha demostrat en diferents ocasions als darrers mesos.
Per sort els ciutadans som molt mes tolerants que els polítics que ens governen. I Internet es una eina perfecta per difondre la nostra llengua, la nostra cultura i fer feina per preservar-les.
diumenge, 14 d’agost del 2011
The Power of Open
Quan estava preparant la xerrada sobre propietat intel·lectual es va presentar a Espanya el llibre de Creative Commons The Power of Open. La presentació va contar amb la presencia de Joi Ito, Lisa Green i Javier de la Cueva Un parell de setmanes desprès ja hi havia la traducció al castellà del llibre i esper que molt prest el puguem llegir en català.
El llibre fa un recull de les opinions d'artistes, creadors, músics i empreses d'arreu del mon sobre l'us de les llicències Creative Commons. Es tracta de casos d'èxit, de com i per que fan servir aquestes llicències. El que destaquen la majoria es que així no tenen que estar pendents d'anar donant permís als qui volen fer servir els seus treballs, la llicència ho explica clarament. L'altre es la difusió que es fa dels treballs arreu del mon, permeten arribar a molta mes audiència.
A la introducció s'expliquen de una manera senzilla les llicències. També expliquen que estan pensades per les creacions digitals i per que les eines digitals com cercadors i programes informàtics les indexin, gracies a les metadades que inclouen. Així cercar a la web material amb llicències Creative Commons o amb una llicència determinada es tant senzill com especificar-ho al cercador. La tecnologia es una ajuda no una barrera.
Be només animar-vos a descarregar el llibre i llegir-lo us ajudarà a entendre que son i com funcionen les llicències Creative Commons.
El llibre fa un recull de les opinions d'artistes, creadors, músics i empreses d'arreu del mon sobre l'us de les llicències Creative Commons. Es tracta de casos d'èxit, de com i per que fan servir aquestes llicències. El que destaquen la majoria es que així no tenen que estar pendents d'anar donant permís als qui volen fer servir els seus treballs, la llicència ho explica clarament. L'altre es la difusió que es fa dels treballs arreu del mon, permeten arribar a molta mes audiència.
A la introducció s'expliquen de una manera senzilla les llicències. També expliquen que estan pensades per les creacions digitals i per que les eines digitals com cercadors i programes informàtics les indexin, gracies a les metadades que inclouen. Així cercar a la web material amb llicències Creative Commons o amb una llicència determinada es tant senzill com especificar-ho al cercador. La tecnologia es una ajuda no una barrera.
Be només animar-vos a descarregar el llibre i llegir-lo us ajudarà a entendre que son i com funcionen les llicències Creative Commons.
divendres, 22 de juliol del 2011
Sopars a la fresca i propietat intel·lectual
Ahir dijous dia 21 de juliol vaig donar la xerrada "Propietat intel·lectual a l'era digital", que comentava a aquesta entrada del blog, inclosa a la programació dels Sopars a la Fresca que organitza tots els estius els PSM.
Vull agrair a na Maite Salord i al seus companys del PSM l'oportunitat de poder ser un dels ponents als seus Sopars a la fresca. Tots els dies i hores que he dedicat aquestes darreres setmanes, a preparar-la van tenir ahir la seva recompensa. Es un tema complex i a vegades es mal de fer explicar-ho a la gent que els desconeix.
Per als qui no vau poder venir, tots els documents que he fet i emprat per preparar la presentació i la presentació ampliada amb notes afegides, els trobareu aquí. Hi trobareu els pdf i un ePub, també els gràfics i els arxius del processador de text LyX, —no se que faria sense aquest programa—.
Per acabar vull tornar agrair a na Maite i al PSM l'interès que han manifestat per el tema. Gràcies per tot!!!
Vull agrair a na Maite Salord i al seus companys del PSM l'oportunitat de poder ser un dels ponents als seus Sopars a la fresca. Tots els dies i hores que he dedicat aquestes darreres setmanes, a preparar-la van tenir ahir la seva recompensa. Es un tema complex i a vegades es mal de fer explicar-ho a la gent que els desconeix.
Per als qui no vau poder venir, tots els documents que he fet i emprat per preparar la presentació i la presentació ampliada amb notes afegides, els trobareu aquí. Hi trobareu els pdf i un ePub, també els gràfics i els arxius del processador de text LyX, —no se que faria sense aquest programa—.
Per acabar vull tornar agrair a na Maite i al PSM l'interès que han manifestat per el tema. Gràcies per tot!!!
dimarts, 12 de juliol del 2011
Xerrada Propietat intel·lectual a l'era digital
El proper dijous dia 21 de juliol a les 20:30 hrs. donaré una xerrada, amb el títol "Propietat intel·lectual a l'era digital". Esta inclosa dins els Sopars a la fresca del PSM. I tindrà lloc al Barracó de Dalt Sa Quintana a Ciutadella.
Allà per el mes de desembre passat, desprès que la Llei Sinde fos rebutjada a una comissió parlamentaria, vaig enviar un correu electrònic a na Maite Salord, demanat-li quina opinió tenia sobre el tema. La seva resposta va ser clara, tenia dubtes i reconeixia que necessita-va algú que la il·lustrés. Li vaig enviar un correu intentant explicant i ampliant el tema. Desprès el mes de febrer la Llei Sinde es va aprovar al parlament amb els vots de PSOE, PP i CiU.
A principis de juny vaig rebre un correu de na Maite demanant-me si volia donar una xerrada sobre el tema i li vaig contestar que si. Estarà inclosa dins el programa Sopars a la Fresca del PSM, sopars que organitza el PSM tots els estius. Xerraré de propietat intel·lectual, internet, programari lliure i Creative Commons, esper que agradi i ajudi a entendre o aclarir dubtes als assistents.
Desprès de la celebració de la xerrada penjaré com vaig fer amb la xerrada que vaig donar sobre programari lliure, la presentació i tots els arxius emprats per preparar-la.
De moment us deix el programa del Sopars a la Fresca del PSM d'enguany.
Allà per el mes de desembre passat, desprès que la Llei Sinde fos rebutjada a una comissió parlamentaria, vaig enviar un correu electrònic a na Maite Salord, demanat-li quina opinió tenia sobre el tema. La seva resposta va ser clara, tenia dubtes i reconeixia que necessita-va algú que la il·lustrés. Li vaig enviar un correu intentant explicant i ampliant el tema. Desprès el mes de febrer la Llei Sinde es va aprovar al parlament amb els vots de PSOE, PP i CiU.
A principis de juny vaig rebre un correu de na Maite demanant-me si volia donar una xerrada sobre el tema i li vaig contestar que si. Estarà inclosa dins el programa Sopars a la Fresca del PSM, sopars que organitza el PSM tots els estius. Xerraré de propietat intel·lectual, internet, programari lliure i Creative Commons, esper que agradi i ajudi a entendre o aclarir dubtes als assistents.
Desprès de la celebració de la xerrada penjaré com vaig fer amb la xerrada que vaig donar sobre programari lliure, la presentació i tots els arxius emprats per preparar-la.
De moment us deix el programa del Sopars a la Fresca del PSM d'enguany.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)