Micro-mecenatge

El passat divendres 9 de març el Cercle Artístic va presentar una nova iniciativa per duu a bon port el Premi Born de Teatre. L'any passat i amb l'excusa de la crisi econòmica que diuen que patim el Cercle va haver de fer malabars per poder lliurar el premi.

En uns comentaris fets al twitter o al Facebook (no he sigut capaç de trobar cap enllaç), amb en Pau Gener amic i ex-president del Cercle Artístic, vaig dir que a lo millor el crowdfunding o micromecenatge podria ser una sortida, una ajuda o una alternativa a les subvencions perdudes per els retalls del Consell Insular de Menorca i altres institucions. No se ben cert si em van fer cas a jo o ja ho tenien pensat. Crec que es una bona iniciativa i que amb una bona promoció i per descomptat amb la col·laboració de tots arribarà a bon port.

Ens cal però una mica de promoció, a les xarxes socials, a blogs i a tots els llocs que faixi falta. De moment ja duen recaptats un 300 i pico d'euros. Hi queda quasi un any per endavant, encara no hi he contribuït però esper fer-ho prest i triï una de les varies opcions que hi ha per fer-ho, des de 10 euros ja es pot ser un mecenes. A pesar que soc soci del Cercle Artístic i ja pago una quota anual, aquest esdeveniment es mereix la col·laboració de tots, la societat menorquina no pot deixar de banda un dels seus referents culturals. En temps difícils es quan la societat ha d'empenya per evolucionar i desenvolupar-se.

Si els ciutadans no sabem defensar la nostra cultura no ho farà ningú per nosaltres, ans al contrari miraran de retallar-nos-la.

A les webs Crec en el Premi Born i el Cercle Artístic hi trobareu tota la informació de com contribuir al Premi Born de Teatre.

M'agradaria

M'agradaria que de veritat tots els ciutadans fóssim iguals.
M'agradaria que els polítics, els partits i en general l'administració ens tractessin per igual a tots els ciutadans.
M'agradaria poder conèixer el nostre país fàcilment, com poden fer la resta d'espanyols.
M'agradaria que per fi s'arregles el tema del transport aeri a Menorca i ser tractats dignament no com una comunitat marginal.
M'agradaria que el meu vot servis per qualque cosa, no per que el segrestin els partits per servir-se a ells mateixos.
M'agradaria que els diputats, senadors, regidors i consellers, fessin un us raonable de la disciplina de vot dintre els seus respectius partits i sabessin plantar-se per defensar el pro-comú de Menorca.
M'agradaria no estar sempre en una campanya electoral continua i el cost associat que suposa.
M'agradaria poder veure els canals autonòmics de tot l'estat sense restriccions.
M'agradaria que se'ns respectes al nostre propi "país", si com diuen som espanyols, per que ens diuen "polacos" o ens equiparan amb el "mandinga"?, (amb tots els respectes per el mandinga).
M'agradaria que el mon fos mes just.
M'agradarien tantes coses bones i justes que ara ens neguen, que aquest post no acabaria mai, per això ho deixo aquí.

Carta oberta de Red SOStenible al ministre Wert y al secretari de estat de cultura Lassalle

Apreciado Ministro Wert, apreciado Secretario de Estado Sr.Lassalle,

Desde RedSOS, queremos expresar nuestra comprensión hacia su voluntad de actuar rápidamente contra los casos de competencia desleal en lo concerniente a la creación de contenidos culturales. Igualmente estamos convencidos de que los métodos de secretismo y de parcheo parcial del Gobierno anterior no se reproducirán en esta nueva legislatura.

Tenemos la firme esperanza de que finalmente el debate en torno a la adaptación de los derechos de autor al contexto de la era digital y de la expansión de Internet se produzca de modo ágil, aunque siempre desde la coherencia jurídica, la transparencia y el respeto de todos los intereses en juego.

Como ustedes saben, Internet es un espacio de negocio, del que muchos emprendedores se benefician, y del que se pueden generar miles de puestos de trabajo; algo de lo que no podemos prescindir para salir de la crisis. La industria de contenidos sufre una crisis de su sector -previa a la crisis económica mundial- provocada por su incapacidad de adaptarse a las nuevas formas de negocio. La actual redacción de la conocida como "Ley Sinde" promueve un enfrentamiento de los innovadores tecnológicos y los consumidores frente a las actuales industrias culturales; sin embargo, es posible proponer un cuerpo jurídico que garantice la seguridad jurídica y la libertad de desarrollo a ambos sectores.

#RedResiste

Nou manifest i noves movilitzacions a la xarxa #RedResiste. Ara no es cas de fer-nos enrere. Aquí us deix el text del manifest. 

Hace exactamente dos años tuvimos conocimiento del anteproyecto de Ley Sinde. Gran parte de la ciudadanía señaló de inmediato su rechazo en las redes a través del #manifiesto por los derechos fundamentales en Internet. En estos 24 meses el debate social sobre esta iniciativa ha sido intenso y ha aglutinado a ciudadanos y organizaciones preocupados por la merma de derechos y libertades. Ahora, pocos días después de haber sido deslegitimado por las urnas, un gobierno moribundo pretende aprobar el reglamento que desarrolla esta ley en abierta connivencia con el gobierno entrante.

La Ley Sinde tendrá numerosos efectos indeseados: al introducir una fuerte inseguridad jurídica en la regulación de Internet, se dificulta gravemente la actividad de los emprendedores tecnológicos que el Partido Popular pretende que contribuyan a reactivar la economía. La redacción de la Ley Sinde señala claramente que se aplica a todos los servicios de la sociedad de la información; no deben confundirnos los mensajes que afirman que su única razón es la de cerrar webs de descargas. Nada es peor para el crecimiento de un mercado que la inseguridad de no saber si al día siguiente un negocio puede ser cerrado por la aplicación arbitraria de una norma en manos del gobierno de turno.

El panorama de la propiedad intelectual en nuestro país es atroz: la Embajada de los Estados Unidos ha impuesto la aprobación de la Ley Sinde, el canon digital a empresas y administraciones fue declarado ilegal por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea pero tras año y medio se sigue pagando, los antiguos dirigentes de la SGAE -siempre defendida por el Ministerio de Cultura- se hallan imputados en la Audiencia Nacional por el saqueo generalizado del dinero de los autores. Este panorama cuadra con el general: una corrupción política extendida y no censurada en las urnas, unida a la subordinación de la democracia a los intereses de unos pocos con nombres y apellidos a los que sin embargo se les llama “mercados”.

Sólo con inteligencia, diálogo y trabajo se pueden resolver los actuales retos de la propiedad intelectual y comenzar a construir una salida a la preocupante situación económica actual. Como el Tribunal Europeo de Justicia, entendemos que la tensión entre la propiedad intelectual y la libertad de empresa, el derecho a la privacidad y el derecho a recibir o emitir información ha de resolverse en favor de estos tres últimos derechos. Será la única manera de crear riqueza y de mantener las libertades que tanto ha costado conseguir.

Frente a la arbitrariedad, la defensa histórica de la ciudadanía ha consistido en asegurar la garantía de los derechos fundamentales sustrayéndolos de la política, esto es, de los poderes de la mayoría y del mercado: se trata de derechos inviolables, indisponibles e inalienables.

Los gobiernos van y vienen. La red resiste.

Llibertat d'expressió, d'informació i el dret d'accès a la cultura

Seguim igual que el desembre passat i l'anterior. Sembla ser que avui un govern en funcions aprovarà el reglament de la Llei Sinde. Ja havia publicat a aquest blog sobre el tema de la Llei Sinde, avui hi tornam a ser.

Via el blog de Enrique Dans al seu article Un gobierno en funciones no puede aprobar hoy la ley Sinde m'assabent que la ministra sortint al final es sortirà amb la seva. Dans torna a publicar els 10 punts del manifest que es va publicar el desembre de 2009, del que aquest blog també en fa fer difusió. Desprès del que ha passat l'ultim any les protestes als Goya, el discurs de Alex de la Iglesia també als Goya, seguit del escàndol SGAE. Aquest govern no estar moralment legitimat per aprovar una llei del tot anti-constitucional, promoguda i fomentada per un govern estranger.

Als següents enllaços als articles us en podeu fer una idea del tema. En defensa dels drets fonamentals, Aquesta no es la meva constitució, Article 20 de la constitucio espanyola, Benvolgudes senyories.

I desprès alguns polítics del "PPSOE" es demanen o no entenen que han fet malament. Doncs per coses com aquestes  i moltes altres que em deix. La xarxa però resistirà, la xarxa te memòria i s'en recordarà d'aquests fets a les pròximes eleccions.

La meva llengua

Estan molt remenades les aigües a Menorca amb el tema de la nostra llengua. Des de fa uns mesos els atacs a la nostra llengua s'han endurit. Alguns  mitjans de comunicació locals, formacions polítiques i nous governants elegits a les darreres eleccions municipals i autonòmiques, s'han posat a fer feina en contra de la nostra llengua.  

Si res ha demostrat internet es que es un canal molt bo per difondre el coneixement sigui quina sigui la llengua en que es faci. Particularment des que faig servir internet he recuperat una cosa que havia perdut, l'escriptura. L'any 1996 vaig començar a navegar per internet, el correu electrònic, les llistes de correu, fòrums i mes tard els blogs,  em van "obligar" a escriure per comunicar-me. Al llarg dels anys he millorat l'escriptura. També he après a escriure en la meva llengua materna el menorquí, el català que rallam a Menorca. Llengua que no me van ensenyar a la escola.

"Eh! polaco" em solien dir quan feia la "mili",  aquest diguem-ne insult em va fer reflexionar. Quin mal havia fet, néixer a una illa on es rallava una llengua diferent a la seva i te una cultura diferent?.  Si, rall una llengua diferent, però també la seva. Mai m'he rigut dels que no saben o no entenen. Al contrari sempre he intentat compartir i transmetre els meus humils coneixements.

Diuen que la nostra es una llengua minoritària i que es millor la seva, "el castellà" per comunicar-nos amb la resta del mon i la resta de espanyols. Aquí discrepo, una ullada ràpida a la viquipèdia ens mostra que si be el català te nomes uns 9 milions de parlants com a primera o segona llengua, quedant a la meitat de la llista de 268 llengües. Si ordenam per nombre d'articles les coses canvien. El català ocupa la tretzena posició just darrera el xinès, amb un total de 339.620 articles a la enciclopèdia i 55 editors per mil·liò d'habitants. Demostra que es una llengua viva i activa, la cultura en català es viva i es la nostra. Molt mes viva del que voldrien alguns sectors de la societat. 

Al mon del programari lliure el català estar ben representat. La majoria de distribucions de GNU/Linux estan traduïdes al català i permeten fer la instal·lació en la nostra llengua. Molts dels programes també estan en català, així com els manuals i documentació dels programes.

La meva comunicació diària a la xarxa sobre tot al twitter i al facebook es en català. Dels meus seguidors al twitter la majoria no rallen en català, cosa que no impedeix que rebi comentaris de aquests seguidors. Alguns s'atreveixen a contestar-me fins i tot en català els altres no tenen cap problema en fer-ho en castellà. La gent es molt mes tolerant del que ens pensam. També he tingut reaccions diguem-ne violentes per part de castellano-parlants, sobre tot a les news o a algunes llistes de correu, però això ja fa temps que no em passa. A aquest blog tret de uns pocs articles que son manifests que no he traduït o adhesions a alguna campanya de protesta o reivindicació, la resta son en català.  

El que mes em xoca son comentaris i declaracions com aquesta, "El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua co-oficial" aquesta frase la va dir fa uns dies el nostre flamant president autonòmic.

Sr. president, el meu idioma es el català, tenc el deure de coneixer el castellà i el dret de emprar-lo segons diu la constitució espanyola.


A un dels punts del preàmbul diu:

• Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

I al article 3:

• Article 3
• 1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
• 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
• 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

I el dret de conèixer i emprar la meva llengua i difondre la nostra cultura segon diu l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears:

Al preàmbul

• La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat.

Article 4 - La llengua pròpia

• 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
• 2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
• 3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

Sr. president, tenc el deure i el dret de conèixer el castellà i el conec. També m'he preocupat de conèixer el català, i tenc el dret d'emprar-lo. Però vostè te el deure de defensar la meva llengua i no la defensa, al contrari intenta silenciar-la, desprestigiar-la i discriminar-la. Com ha demostrat en diferents ocasions als darrers mesos.

Per sort els ciutadans som molt mes tolerants que els polítics que ens governen. I Internet es una eina perfecta per difondre la nostra llengua, la nostra cultura i  fer feina per preservar-les.

Xerrada Propietat intel·lectual a l'era digital

El proper dijous dia 21 de juliol a les 20:30 hrs.  donaré una xerrada, amb el títol "Propietat intel·lectual a l'era digital". Esta inclosa dins els Sopars a la fresca del PSM.  I tindrà lloc al Barracó de Dalt Sa Quintana a Ciutadella.

Allà per el mes de desembre passat, desprès que la Llei Sinde fos rebutjada a una comissió parlamentaria, vaig enviar un correu electrònic a na Maite Salord, demanat-li quina opinió tenia sobre el tema. La seva resposta va ser clara, tenia dubtes i reconeixia que necessita-va algú que la il·lustrés. Li vaig enviar un correu intentant explicant i ampliant el tema. Desprès el mes de febrer la Llei Sinde es va aprovar al parlament amb els vots de PSOE, PP i CiU.

A principis de juny vaig rebre un correu de na Maite demanant-me si volia donar una xerrada sobre el tema i li vaig contestar que si. Estarà inclosa dins el programa Sopars a la Fresca del PSM, sopars que organitza el PSM  tots els estius. Xerraré de propietat intel·lectual, internet, programari lliure i Creative Commons, esper que agradi i ajudi a entendre o aclarir dubtes als assistents.

Desprès de la celebració de la xerrada penjaré com vaig fer amb la xerrada que vaig donar sobre programari lliure, la presentació i tots els arxius emprats per preparar-la.

De moment us deix el programa del Sopars a la Fresca del PSM d'enguany.

Maleïda Internet

Uns diuen maleïda Internet, aquesta xarxa que permet graus de llibertat que mai ens havíem imaginat, aquesta xarxa que ens fa por, aquesta xarxa on qualsevol pot expressar-se lliurement i compartir els seus coneixements amb els demès.

Si aquesta xarxa que permet a qualsevol ciutadà publicar els seus escrits, fotos, vídeos, musica i altres treballs, sense intermediaris. La xarxa que permet convertir-nos en arquitectes de las nostra cultura. La xarxa que permet a molts autors viure dignament, sense els contractes abusius amb els editors que coarten la seva llibertat.

Aquesta setmana llegia aquí com Horacio Altuna deia adéu a molts anys de submissió a la mal anomenada "industria de la cultura". Cada vegada son mes els autors que fan aquesta passa farts dels abusos. Altres com Cory Doctorow, ja fa molts anys que publiquen els seus llibres i treballs amb llicències Creative Commons a la vegada que publica el mateix llibre amb editorials i no li va gens malament. També projectes com El Cosmonauta desprès de perdre inversors en el darrer moment, just abans de començar a rodar, han demanat ajuda a Internet i estan batent tots els rècords.

La Viquipèdia en català ja te 342.395 entrades i articles. Mai ens haguéssim pogut imaginar tanta quantitat d'informació en català al abast dels ciutadans. M'agradaria però, cosa que ara no passa, trobar mes llibres en català per el meu e-reader. Crec que Internet pot ser una bona eina per difondre i donar a conèixer la nostra cultura a la resta del mon. Jo animaria a tothom a difondre els seus treballs i opinions via Internet, i ha moltes eines per fer-ho.

La ONU declarava aquests dies que desconnectar als ciutadans de Internet atempta contra els drets humans.  També hem vist aquestes darreres setmanes com milers de ciutadans s'organitzaven i  protestaven contra els abusos dels partits polítics, aprofitant la xarxa per organitzar-se. Demanant que se'ls tengui en compte i no només governin pels interessos dels partits. Hem vist actuacions de la policia contra ciutadans indefensos, obeint ordres de polítics, que a hores d'ara encara defensen que havien de fer el que van fer. Fets que van poder veure mil·lions de ciutadans de mig mon poc desprès de passar, sense censura deixant al polític de torn en evidència. Segueixen les pressions des de el Estats Units contra el P2P a Espanya,  fins i tot els lobbies estan involucrant al senat i congrés del seu país. 

Maleïda Internet per uns, que segur que posaran totes les traves possibles per retallar la nostre llibertat. Benvolguda Internet per els altres, que ens dona eines per defensar-nos de una classe dirigent que només pensa amb ells i no en els ciutadans.

Papyre

Ja he llegit el primer ebook complert amb el meu nou Papyre 6.1 2ª edició de Grammata. L'experiència no ha pogut ser mes satisfactòria, la qualitat de la pantalla e-ink, el poc que pesa i la facilitat d'us, tot son avantatges.

El Papyre amb llum natural

La pantalla es perfecta per la lectura, no hi ha reflexos i com mes llum hi ha millor es veu. La llum millor si es difusa, com la llum natural que entra per una finestra filtrada per una cortina. Si tens una llum artificial molt aprop o molt concentrada en un punt, si que poden arribar a molestar els reflexos. Però res que no es pugui solucionar canviant de postura o la inclinació del lector en vers al punt de llum.

Cap perfectament a la ma.

El pes es de un poc mes de 200 grams, desprès de un parell d'hores amb el lector a la ma no es noten molèsties greus, ni per el pes, ni per la postura de la ma. I les mides del aparell permeten agafar-lo còmodament amb una ma. La bateria dura una eternitat, ja que nomes consumeix bateria quant es canvia de pàgina, un cop el text es mostra en pantalla el consum es mínim.

Es pot agafar amb una ma

Facilitat d'us, com tot aparell nou tot d'una no saps per on partir, però un cop acostumat al funcionament, cap problema. El maneig dels menús es clar i senzill. Pots navegar per la biblioteca carregada a la targeta de memòria i un cop localitzat el llibre obrir-lo. Si es deixa la lectura quan es torna a obrir el llibre ho fa a la pàgina on l'havies deixat. Fins i tot hi ha una opció de obrir llibres o arxius recents. Es pot canviar la mida de la font per facilitar la lectura i també es pot rotar la pantalla per llegir en format apaïsat.

Aqui podeu apreciar el gruix

El Papyre pot  llegir la majoria de formats de llibre electrònic, epub, fb2, pdf, etc. Cada format te els seus problemes i avantatges. En teoria també suporta llibres amb DRM de Adobe Digital Editions. Dic en teoria per que no ho he pogut provar,  no hi ha versió de Adobe Digital Editions per Linux. He pogut activar el lector amb ADE però des de VirtualBox on hi tenc un Windows XP a una máquina virtual per casos excepcionals. Ja veurem que passa quan compri algun llibre amb ADE.

El Papyre 6.1 2ª edició, s'entrega amb carregador USB, targeta de memòria SD de 2GB i un munt de llibres carregats, corretja de seguretat, auriculars, funda rígida i un adaptador USB per targetes SD.

El Papyre i tots els complements

 
Per la classificació i conversió del llibres us recoman Calibre, per la creació el que m'ha funcionat millor ha sigut Sigil. Amb Calibre es senzill organitzar el llibres, modificar les metadades del llibres, portades, etc. Des de Calibre la transferència dels llibres al lector es connectar-lo, seleccionar el llibres a transferir i prémer un botó. També es pot fer llevant la targeta SD del lector i carregar-la  connectada al ordinador amb el Calibre o copiant directament els arxius a la targeta. Amb Sigil he fet un parell de Epub's, un d'ells del llibre de Cory Doctorow Little Brother, a partir de la traducció del anglès al castellà feta per Claudia de Bella per la revista Axxon. El llibre en format epub el podeu descarregar aqui.  El llibre original, la traducció i el epub tenen  llicència Creative Commons i ja se l'han descarregat mes de 600 usuaris des de el meu servidor, el trobareu també a Cyberdark on també el podreu descarregar.

Estic molt satisfet amb la compra del Papyre 6.1 2ª edició. A la web de Grammata, hi podreu trobar lectors, llibres per comprar o lliures, descarregar nous firmware o utilitats. L'assistència al client també es molt bona i m'han resolt tots els dubtes i petits problemes que he tingut.

Per els romàntics i defensors del llibre en paper podeu llegir aquest article i animar-vos a donar el pas cap al llibre electrònic. També afegir que hi uns quants firmwares alternatius que van molt be i que us recoman, afegeixen funcionalitats o milloren el funcionament del aparell. 

Aniversari

Demà faig un any, una any a afegir als 46 que ja tenc ;-). He vist i viscut moltes coses al llarg de aquests 47 anys.  N'hi ha hagut de bones i de dolentes. De les bones la revolució tecnològica que hem viscut als darrers vint anys. La tecnologia informàtica i  internet  crec que han sigut les mes importants.

L'informàtica ens ha permès fer coses abans reservades a empreses i professionals amb molts recursos i doblers. Avui en dia qualsevol usuari es pot fer, editar i gestionar les seves fotografies, videos i musiques. Abans tant sols s'ho podien permetre molts pocs usuaris. També es ver que quan surt una tecnologia nova o un aparell nou sempre es mes car, per desprès baixar els preus i permetre l'accés a  la majoria.  El que si queda demostrat, es que la capacitat de crear dels usuaris de a peu no te res a desmerèixer de la "professional". Des de tenir un servidor a casa donant serveis als altres, a escriure a un blog, o crear un programa informàtic, passant per la fotografia, la musica, el video, els disseny i molts altres. Es pot crear continguts i donar serveis de qualitat.

Dins d'aquestes tecnologies l'informàtica i dins ella el programari lliure han permès, deslligar-nos de la tirania del programari privatiu i les seves limitacions. Permetre la modificació i millora d'un programa, comporta que aquell error, que a un no ha vist, un altre ho millora. O que una millora per un programa sol·licitada per els usuaris i que una empresa de programari no vol fer, amb el programari lliure normalment en poc temps estar implementada. La qualitat del programari lliure ha millorat moltíssim els darrers cinc o sis anys. Empreses com IBM, Sun, Ubuntu i moltes que em deixo, si be han pogut guanyar diners amb el programari lliure, també han contribüit a la evolució i millora del mateix.

Tot això ha comportat que l'accés a la cultura sigui cada vegada mes lliure i universal. Compartir es una de les premisses de la creació i difusió de cultura.  Sense compartir la cultura no es genera ni arriba enlloc.  Tot i que les administracions i els lobbies estiguin intentant retallar aquestes llibertats intentant evitar la compartició i difusió de la cultura. Tot per mantenir els seus privilegis i monopolis econòmics.  Internet i el programari lliure van néixer en llibertat i sense restriccions, compartir era i es un dels seus pilars fonamentals.

A pesar de les coses dolentes que n'hi ha hagut moltes. Les bones encara que siguin poques no les hem de deixar passar. Les tenim que aprofitar per que si no ho feim ningú ho farà per nosaltres. 
 

No al tancaments de webs

Es veia venir, els temps estan canviant i així com s'adapta la ciutadania n'hi ha que no ho fan. Desprès de un dia una mica offline m'arriba la noticia que els advocats David Bravo i Javier de la Cueva, han preparat i alliberat documentació, com solen fer habitualment, per poder presentar denuncies i iniciar procediments judicials de una manera senzilla i normalment sense costos per el denunciant.

Mitjançant la web No al cierre de webs, volen posar a l'abast dels ciutadans documentació per denunciar a l'estat espanyol davant la comissió europea, per permetre el monopoli i pràctiques abusives de les societats de gestores dels drets de autor. Que segons un informe de la Comissió Nacional de la Competència, Espanya podria estar infringint el tractat de funcionament de la unió europea, permetent que les entitats de gestió de la propietat intelectual faixin una una explotació abusiva de la seva posició.

Els advocats han preparat una plantilla que degudament emplenada, s'ha d'enviar a les adreces indicades per correu certificat. Com expliquen a la web David Bravo i Javier de la Cueva hem de passar a l'acció i deixar la comoditat de la xarxa per una estona, preparar l'escrit i anar a la oficina de correus per enviar una carta certificada.

Col·labora envia aquesta carta per una Red Sostenible

Aquí teniu la traducció que he fet de la carta model publicada per red-sostenible a la seva web. M'he pres la llibertat de fer-la i posar-la a disposició dels que vulguin enviar la carta escrita en català (motiu per el que he fet la traducció),  als seus respectius representants o persones influents.

Si trobau que es pot millorar la traducció la podeu modificar i ferme arribar els canvis i la penjaré aquí mateix. 


http://tramontana.escomposlinux.org/articles/MissatgePoliticsCatala.txt
http://tramontana.escomposlinux.org/articles/MissatgePoliticsCatala.odt

Red SOStenible

Consideramos imprescindible la retirada de la disposición final primera de la Ley de Economía Sostenible por los siguientes motivos:
1 -Viola los derechos constitucionales en los que se ha de basar un estado democrático en especial la presunción de inocencia, libertad de expresión, privacidad, inviolabilidad domiciliaria, tutela judicial efectiva, libertad de mercado, protección de consumidoras y consumidores, entre otros.
2 - Genera para la Internet un estado de excepción en el cual la ciudadanía será tratada mediante procedimientos administrativos sumarísimos reservados por la Audiencia Nacional a narcotraficantes y terroristas.
3 - Establece un procedimiento punitivo “a la carta” para casos en los que los tribunales ya han manifestado que no constituían delito, implicando incluso la necesidad de modificar al menos 4 leyes, una de ellas orgánica. Esto conlleva un cambio radical en el sistema jurídico y una fuente de inseguridad para el sector de las TIC (Tecnología de la Información y la Comunicación). Recordamos, en este sentido, que el intercambio de conocimiento y cultura en la red es un motor económico importante para salir de la crisis como se ha demostrado ampliamente.
4 - Los mecanismos preventivos urgentes de los que dispone la ley y la judicatura son para proteger a toda ciudadanía frente a riesgos tan graves como los que afectan a la salud pública. El gobierno pretende utilizar estos mismos mecanismos de protección global para beneficiar intereses particulares frente a la ciudadanía. Además la normativa introducirá el concepto de "lucro indirecto", es decir: a mí me pueden cerrrar el blog porque "promociono" a uno que "promociona" a otro que linka a un tercero que hace negocios presuntamente ilícitos
5 - Recordamos que la propiedad intelectual no es un derecho fundamental contrariamente a las declaraciones del Ministro de Justicia, Francisco Caamaño. Lo que es un derecho fundamental es el derecho a la producción literaria y artística.
6 - De acuerdo con las declaraciones de la Ministra de Cultura, esta disposición se utilizará exclusivamente para cerrar 200 webs que presuntamente están atentando contra los derechos de autor. Entendemos que si éste es el objetivo de la disposición, no es necesaria, ya que con la legislación actual existen procedimientos que permiten actuar contra webs, incluso con medidas cautelares, cuando presuntamente se esté incumpliendo la legalidad. Por lo que no queda sino recelar de las verdaderas intenciones que la motivan ya que lo único que añade a la legislación actual es el hecho de dejar la ciudadanía en una situación de grave indefensión jurídica en el entorno digital.
7 - Finalmente consideramos que la propuesta del gobierno no sólo es un despilfarro de recursos sino que será absolutamente ineficaz en sus presuntos propósitos y deja patente la absoluta incapacidad por parte del ejecutivo de entender los tiempos y motores de la Era Digital.
La disposición es una concesión más a la vieja industria del entretenimiento en detrimento de los derechos fundamentales de la ciudadanía en la era digital.
La ciudadanía no puede permitir de ninguna manera que sigan los intentos de vulnerar derechos fundamentales de las personas, sin la debida tutela judicial efectiva, para proteger derechos de menor rango como la propiedad intelectual. Dicha circunstancia ya fué aclarada con el dictado de inconstitucionalidad de la ley Corcuera (o ley de patada en la puerta). El Manifiesto en defensa de los derechos fundamentales en Internet, respaldado por más de 200 000 personas, ya avanzó la reacción y demandas de la ciudadanía antes la perspectiva inaceptable del gobierno. Para impulsar un definitivo cambio de rumbo y coordinar una respuesta conjunta, el 9 de enero se ha constituido la "Red SOStenible" una plataforma representativa de todos los sectores sociedad civil afectados. El objetivo es iniciar una ofensiva para garantizar una regulación del entorno digital que permita expresar todo el potencial de la Red y de la creación cultural respetando las libertades fundamentales.
En este sentido, reconocemos como referencia para el desarrollo de la era digital, la Carta para la innovación, la creatividad y el acceso al conocimiento, un documento de síntesis elaborado por más de 100 expertos de 20 países que recoge los principios legales fundamentales que deben inspirar este nuevo horizonte. En particular, consideramos que en estos momentos es especialmente urgentes la implementación por parte de gobiernos e instituciones competentes, de los siguientes aspectos recogidos en la Carta:
1 - Las/os artistas como todos los trabajadores tienen que poder vivir de su trabajo (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo B. "Estímulo de la creatividad y la innovación", de la Carta);
2 - La sociedad necesita para su desarrollo de una red abierta y libre (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo D "Acceso a las infraestructuras tecnológicas", de la Carta);
3 - El derecho a cita y el derecho a compartir tienen que ser potenciado y no limitado como fundamento de toda posibilidad de información y constitutivo de todo conocimiento (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo A "Derechos en un contexto digital", de la Carta);
4 - La ciudadanía debe poder disfrutar libremente de los derechos exclusivos de los bienes públicos que se pagan con su dinero, con el dinero publico (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo C "Conocimiento común y dominio público", de la Carta);
5 -Consideramos necesaria una reforma en profundidad del sistema de las entidades de gestión y la abolición del canon digital (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo B. "Estímulo de la creatividad y la innovación", de la Carta).
Por todo ello hoy se inicia la campaña INTERNET NO SERA OTRA TELE y se llevarán a cabo diversas acciones ciudadanas durante todo el periodo de la presidencia española de la UE.
Consideramos particularmente importantes en el calendario de la presidencia de turno española el II Congreso de Economía de la Cultura (29 y 30 de marzo en Barcelona), Reunión Informal de ministros de Cultura (30 y 31 de marzo en Barcelona) y la reunión de ministros de Telecomunicaciones (18 a 20 de abril en Granada).
La Red tiene previsto reunirse con representantes nacionales e internacionales de partidos políticos, representantes de la cultura y legaciones diplomáticas.
Firmado Red SOStenible
http://Red-SOStenible.net
http://Red-SOStenible.net/colabora/
La Red Sostenible somos todo. Si quieres adherirte a este texto, cópialo, blogguéalo, difúndelo.

Censura al segle XXI

Qui hagués pogut imaginar que al tercer mil·lenni encara patiriem la persecució de la censura. Si una nova mena de censura, però censura sense cap dubte. On un comissió no tant independent com diuen, podrà tancar o bloquejar l'accès a les pàgines web denunciades i com que Internet es molt perillosa, la denuncia pasarà directament a la Audiència Nacional, com els terroristes, narcotraficants i corruptes varis. Als denunciants els hi sortira de franc denunciar, cosa que fins ara havien de pagar de la seva butxaca, per poder fer les denuncies i arribar a judici.

La ministra de cultura diu també que se estan tancant webs que venen o promocionen medicaments il·legals o fraudulents, per part del ministeri de Sanitat i ningú no diu res. Vull creure que es tanquen prèvia denuncia al jutjats i amb la presumpció d'innocència que ens garanteix la constitució. Presumpció d'innocencia que amb la nova llei desapareix per "tancar i bloquejar primer,  i desprès protestar o recorre a la Audiencia Nacional". O sigui una aberració per un presumpte delicte infinitament menys greu que els assassinats terroristes, el tràfic de drogues i la corrupció política.

Però encara es pitjor, llegir o sentir el que son capaços a dir antics defensors de les llibertats en temps de la dictadura. Que es moren de fam, que per ara nomes creuen en la Guardia Civil, que si pagam per els llagostins a una boda també o hem de fer per la música a la boda, crec sincerament que estan desbarrant. Veuen que se'ls hi acaben els privilegis i els negocis i no saben per on o com  sortir-ne. A mes no hem d'oblidar que el problema no el tenen els "artistes" el tenen els editors, als artistes que volen treballar no se'ls acabara la feina si en volen fer. Els editors que no s'adaptin desapareixeran i emergiran noves empreses a ocupar el seu lloc.

Sincerament no se que pot passar a les pròximes eleccions, però vist el panorama no se molt be que votaré o si aniré a votar. El PSOE es contradiu amb l'aprovació d'aquesta llei del que defensava l'any 2002 quan es va aprovar la LSSI per part del parlament i ells estaven a la oposició. El mateix ha fet el PP aquests anys contradient-sa per tal de anar en contra de l'adversari.

En lloc de legislar per el benestar de la majoria ho fan per una minoria, una llei per mi totalment anticonstitucional, que fa prevaler els interessos de una minoria per damunt dels drets fonamentals de una majoria. Recordem que la propietat intel·lectual no es un dret fonamental, com si ho son la presumpció d'innocencia, la llibertat d'expressió i la llibertat de càtedra.

Esper que d'aquí un any no tinguem que seguir amb protestes per exigir els nostres drets. Aquests dies uns quants destacats habitants d'internet, s'han reunit per estudiar la nova llei i preparar protestes contra la mateixa i en defensa de les nostres llibertats, coordinant una mica als usuaris mitjançant blogs, twitter i altres serveis.

La lista de Sinde

He donat d'alta el blog a La Lista de Sinde que s'ha creat per iniciativa de hacktivistas.net. Va correr per internet que el ministeri havia rebut de la coalició de creadors i editors una llista de 200 pàgines que tindrien que ser censurades, per que afavorien i promovien les descàrregues il·legals i la pirateria. Compartir enllaços, informació, en una paraula cultura,  no es delicte.

Per això a La lista de Sinde s'hi poden apuntar o donar d'alta i incloure un petit cercador de descàrregues a cada web o blog adherit a la llista. Es una mena de auto-inculpació per fer notar a la societat, que no es delicte, ni il·legal compartir informació. El que si es il·legal i a mes anticonstitucional es saltar-se uns quants articles de la Constitució Espanyola per afavorir a uns pocs ciutadans i a una industria obsoleta.

Compartir es bo

Article 20 de la Constitució Espanyola

Article 20

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets

• a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
  
• b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
  
• c) A a llibertat de càtedra.
  
• d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç; per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l'exercici d'aquestes llibertats.

2. L'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.
3. La llei reguarà l'organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l'Estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l'accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d'Espanya.
4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupen i, especialment, en el dret a l'honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.
5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d'informació en virtut de resolució judicial.

Aquesta no es la meva Constitució.

Avui es el dia de la Constitució, però de veritat es la Constitució de tots els ciutadans espanyols?. Cada vegada ho dubto mes, i es que tant la clase política com els autonomenats artistes, creadors i no se quans noms mes se la volen saltar, tant sols per les seves conveniencies i per no perdre els seus privilegis.

Una industria quasi be obsoleta, estar intentant retallar els nostres drets constitucionals. Mentint com sempre, ens tracten de paràsits, pirates, lladres i no se cuantes coses mes. El tema no es que vulguin llevarnos el P2P i les descarregues il·legals. Es mes greu que tot això, si s'aprova la llei podran tancar llocs web sense ordre judicial. On son la presunció d'inocencia i el secret de les comunicacions amb la que ens ampara la constitució?.  Fins i tot el pitjors delincuents no son assasins, lladres o violadors. Son presumptes assasins, presumptes lladres o presumptes violadors fins que no s'acabat el judici i els han comdemnat.

Vistos els escàndols dels polìtics presumptament corruptes i vist com ens tracten als ciutadans internautes o no. No crec que aquesta sigui la nostre constitució. No ens defensa com ho tindria que fer i seguim amb politics presumptament corruptes legislant en nom nostre. Per tant aquesta no es la nostre Constitució, no es la meva Constitució.

Confio que arribará un dia en que si será la nostre Constitució, però de moment no ho es. Si un dia volen tancar el meu blog, la meva web personal aquí en trobaran. No pens callarme res com tampoc ho faran molts usuaris de internet.

En defensa dels drets fonamentals a Internet

Aquesta setmana per motius laborals i tambè per culpa dels assaigs he estat una mica offline.  Ahir via twitter vaig sentir parlar d'un manifest i de unes reunions de la ministra Sinde amb gent de la xarxa. Resulta que com sempre volen fer primar els interessos d'uns pocs per damunt de la majoria. Per una internet lliure, per el respecte dels nostres drets fonamentals m'adhereixo al manifest.

Per el poc que he pogut llegir hi haurá trobades, concentracions, manifestacions i protestas a moltes ciutats del estat espanyol. Ja m'agradaria poder anar o fins i tot organitzar a alguna d'aquestes concentracions. Avui tornam a tenir assaig i de totes maneras no hi hagues pogut assistir.

Aquí teniu el text del manifest:

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de Internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Un enllaç que vos podrar aclarir un poc el que va pasar a la reuniò del ministeri:
http://www.enriquedans.com/2009/12/una-reunion-sin-dialogo.html

Internet Manifesto. Com funciona el periodisme avui. Disset declaracions

Avui via el blog de Enrique Dans he arribat a aquesta página. Internet Manifesto How journalism works today. Seventeen declarations. Hi també una traducció al castellà aquí.

Aquest manifest va ser redactat originalment per 15 periodistes y bloggers alemanys. Explica en disset punts els canvis i el futur del periodisme a internet. Els canvis tots els coneixem, el futur no es incert però si que s'hauran d'adaptar als nous temps. Internet es un lloc on qualsevol usuari que vulgui,  pot generar contingut de qualitat a internet, perquè te al seu abast les eines per poder fer-ho.

A internet enllaçar continguts i ser enllaçat es bàsic per el seu funcionament. Sense enllaços es faria mes dificil trobar la informació cercada. El HTML (Acrònim de Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcat d'hipertext") base de les pàgines web, on cada marca o enllaç te duu a nou contingut dins el mateix o un altre document. Per tant sense els enllaços la cosa no funciona.

Quan a la qualitat dels continguts tot depen dels autors. Hi molt contingut escrit per profesionals força dolent. Ara bé, contingut de qualitat n'hi ha molt. El que no podem restringir, es la llibertat de crear informació i donar-la a coneixer.  Si un no vol que el seu contingut sigui enllaçat el que ha de fer es no publicar-lo i quedar-se'l per si mateix. Ara bé que no esperi que la difusió sigui bona. L'haurá de publicitar per altres mitjans, quan permetent els enllaços i cites es fa quasi be tota sola.

Un manifest del "remix"

Ahir ja molt tard vaig trobar començat aquest documental a TV3. Hi surten Cory Doctorow i Lawrence Lessig entre altres.

De Cory Doctorow puc dir que es un dels blogers mes importants de la blogosfera, escriptor de ciència ficció i un enamorat de la lectura. Publica els seus llibres de la manera tradicional, publicats en edicions de paper i versions electròniques o digitals. Els publica llicenciats amb Creative Commons i els seus editors tradicionals no tenen cap problema amb les edicions amb paper o electròniques de pagament. De fet s'estalvien la publicitat ja que els pots descarregar i si t'agrada comprar el llibre tradicional o electrònic.

Lawrence Lessig, defensor i estudiós del copyright, dels seus abusos per part dels lobbys i grans productores i editorials. Crític de les ampliacions del copyright, de les multes exhorbitants que s'apliquen en les sentencies contra els "infractors del copyright". I de les abusives tarifes, que s'han de pagar, si un creatiu sigui quina sigui la seva disciplina audiovisual vol emprar fragments d'altres "artistes".

No el vaig veure sencer, però el que vaig veure es força interessant. Dura una hora i mitja, s'expliquen les opinions de Cory Doctorow i de Lawrence Lessig, d'una manera molt clara i sencilla. A vam si avui vespre el puc veure sencer. I si els veis ja em direu que trobau.