La meva llengua

Estan molt remenades les aigües a Menorca amb el tema de la nostra llengua. Des de fa uns mesos els atacs a la nostra llengua s'han endurit. Alguns  mitjans de comunicació locals, formacions polítiques i nous governants elegits a les darreres eleccions municipals i autonòmiques, s'han posat a fer feina en contra de la nostra llengua.  

Si res ha demostrat internet es que es un canal molt bo per difondre el coneixement sigui quina sigui la llengua en que es faci. Particularment des que faig servir internet he recuperat una cosa que havia perdut, l'escriptura. L'any 1996 vaig començar a navegar per internet, el correu electrònic, les llistes de correu, fòrums i mes tard els blogs,  em van "obligar" a escriure per comunicar-me. Al llarg dels anys he millorat l'escriptura. També he après a escriure en la meva llengua materna el menorquí, el català que rallam a Menorca. Llengua que no me van ensenyar a la escola.

"Eh! polaco" em solien dir quan feia la "mili",  aquest diguem-ne insult em va fer reflexionar. Quin mal havia fet, néixer a una illa on es rallava una llengua diferent a la seva i te una cultura diferent?.  Si, rall una llengua diferent, però també la seva. Mai m'he rigut dels que no saben o no entenen. Al contrari sempre he intentat compartir i transmetre els meus humils coneixements.

Diuen que la nostra es una llengua minoritària i que es millor la seva, "el castellà" per comunicar-nos amb la resta del mon i la resta de espanyols. Aquí discrepo, una ullada ràpida a la viquipèdia ens mostra que si be el català te nomes uns 9 milions de parlants com a primera o segona llengua, quedant a la meitat de la llista de 268 llengües. Si ordenam per nombre d'articles les coses canvien. El català ocupa la tretzena posició just darrera el xinès, amb un total de 339.620 articles a la enciclopèdia i 55 editors per mil·liò d'habitants. Demostra que es una llengua viva i activa, la cultura en català es viva i es la nostra. Molt mes viva del que voldrien alguns sectors de la societat. 

Al mon del programari lliure el català estar ben representat. La majoria de distribucions de GNU/Linux estan traduïdes al català i permeten fer la instal·lació en la nostra llengua. Molts dels programes també estan en català, així com els manuals i documentació dels programes.

La meva comunicació diària a la xarxa sobre tot al twitter i al facebook es en català. Dels meus seguidors al twitter la majoria no rallen en català, cosa que no impedeix que rebi comentaris de aquests seguidors. Alguns s'atreveixen a contestar-me fins i tot en català els altres no tenen cap problema en fer-ho en castellà. La gent es molt mes tolerant del que ens pensam. També he tingut reaccions diguem-ne violentes per part de castellano-parlants, sobre tot a les news o a algunes llistes de correu, però això ja fa temps que no em passa. A aquest blog tret de uns pocs articles que son manifests que no he traduït o adhesions a alguna campanya de protesta o reivindicació, la resta son en català.  

El que mes em xoca son comentaris i declaracions com aquesta, "El castellano es nuestro idioma y el catalán es una lengua co-oficial" aquesta frase la va dir fa uns dies el nostre flamant president autonòmic.

Sr. president, el meu idioma es el català, tenc el deure de coneixer el castellà i el dret de emprar-lo segons diu la constitució espanyola.


A un dels punts del preàmbul diu:

• Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

I al article 3:

• Article 3
• 1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
• 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
• 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

I el dret de conèixer i emprar la meva llengua i difondre la nostra cultura segon diu l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears:

Al preàmbul

• La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat.

Article 4 - La llengua pròpia

• 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
• 2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
• 3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

Sr. president, tenc el deure i el dret de conèixer el castellà i el conec. També m'he preocupat de conèixer el català, i tenc el dret d'emprar-lo. Però vostè te el deure de defensar la meva llengua i no la defensa, al contrari intenta silenciar-la, desprestigiar-la i discriminar-la. Com ha demostrat en diferents ocasions als darrers mesos.

Per sort els ciutadans som molt mes tolerants que els polítics que ens governen. I Internet es una eina perfecta per difondre la nostra llengua, la nostra cultura i  fer feina per preservar-les.