Així com existeix el programari lliure també existeix el hardware(maquinari) lliure. On els disseny i les especificacions son de lliure accés. Solen ser elements electrònics reconfigurables i que poden ser construïts per qualsevol aficionat. Avui no es a aquest maquinari al que vull fer referencia. Si no al comercial de tota la vida, des de el vídeo a la rentadora passant per el reproductor de musica.
Esta a l'ordre del dia limitar l'accés dels usuaris, a les interioritats de uns aparells que han pagat i que moltes vegades el fabricant els coarta la llibertat de fer al que un vulgui amb el seu aparell. Exemples n'hi ha molts, el reproductors mp3 de una coneguda marca japonesa com es Sony o l'iPod que només es poden carregar mitjançant determinats programes o connexions especials. La majoria de vegades cap respecta els estàndards, ni les especificacions dels protocols de comunicació o interconnexió. En el cas del reproductor japonès el programa el que feia era afegir informació al fitxer mp3 i canviar-li la extensió. Si no es feia així els mp3 no es sentien per molt que els copiés al reproductor, que si funcionava com a memòria de una manera normal. Des de llavors vaig molt en compte quan faig una compra.
Aquests dies es comença a comercialitzar l'iPad a Espanya. Pocs dies desprès de la presentació oficial ja vaig criticar l'iPad per que no permet al usuari tenir la llibertat de fer el que vulgui amb ell. Les aplicacions es someten a un rigorós procés de selecció i aprovació per part de la marca, esta molt limitat per connectar-lo a algun aparell que no sigui Apple.
Un amic va comentar-me via facebook que com podia donar la meva opinió i no m'agradava un aparell magnific, sense haver-lo provat, que Apple es la millor i que jo anava contra corrent. Li vaig explicar tot això dels estàndards i la llibertat de fer el que es vulgui amb un aparell per molt que la marca ho prohibeixi. No se si ho va entendre, no negaré que l'experiència d'ús pugui ser meravellosa i tampoc no vull copiar res a la marca, tanmateix si els competidors els volen copiar els copiaran igualment. Només vull poder interactuar amb la resta dels aparells lliurement i sense limitacions. Per suposat també sense proteccions anti-còpia de cap tipus i si un dia vull canviar-me l'aparell poder traspassar els meus fitxers i dades a un altre sense haver de fer invents.
Les limitacions de aquestes llibertats a vegades passen desapercebudes a molta gent i quan es donen compte es troben enganxats. Imaginem-nos que me compro un iPad, vaig comprant les meves cançons preferides, llibres electrònics i aplicacions, també hi carrego les meves fotos. Un dia per el que sigui vull passar les meves cançons, documents, fotos i e-books a un aparell mes modern, si tenc un aparell limitat no podré passar res al nou. I llavors l'experiència d'ús ja no serà tan meravellosa com abans i maleirem el fabricant que ens va vendre un aparell meravellós i on tindré que deixar perduda part de la meva vida digital.
dissabte, 29 de maig del 2010
divendres, 21 de maig del 2010
Comunicacions, innovació, xarxes socials i programari lliure
Fa mes d'un mes que no actualitzava el blog. A la darrera entrada rallava de la nova xarxa de fibra òptica que vol instal·lar el Consell Insular de Menorca, ahir vaig veure que l'ara anomenada Movistar ha duplicat la velocitat de pujada de la meva ADSL. Es increible que avui dia encara estiguem així, i no tant sols el particulars, les empreses al menys a la que faig feina també patim aquestes restriccions. Connexions lentes i amb velocitats de pujada ridícules, que coarten la innovació i les comunicacions.
Per altre banda avui he pogut veure online des de casa un debat a Innovem. Al debat hi havia representants dels mitjans de comunicació escrits i algun de tv i radio de Menorca. Llevat del representant de Menorcadiario Frances Febrer, els representants de Diario Menorca, UH-Menorca, Cope, Onda Cero i SER tenien visions mes be antiquades del que es internet i el seu funcionament. Control i filtrat de comentaris als seus mitjans digitals ha estat el mes sentit. Fins i tot s'han atrevit a criticar Google i als blogs per enllaçar-los. Els enllaços, links o com els hi vulgueu dir, son la sang d'internet i sense sang un es mor. A internet li passaria el mateix, si no existissin els enllaços no hagués ni nascut i si ara llevam els enllaços es morirà.
Ara mateix estic seguint via twitter la cinquena trobada #gintwitts, van tenir l'idea de crear i organitzar #gintwitts, @oscarbarber i @vmayans. Avui a l'acabament de Innovem han aprofitat per organitzar-ne un altre i amb molt bona assistència. Una bona manera de posar-se en contacte i compartir idees, entre gent variada des de joves emprenedors, usuaris, treballadors freelance tots amb una idea comuna creuen en internet. Llàstima que no hi hagi pogut assistir en viu.
Fa casi un mes que es va alliberar la nova versió de Ubuntu la 10.04. Tres ordinadors que he actualitzat i no he tingut cap problema. Encara que si tenc coneguts que n'han tingut amb les X. De moment estic molt satisfet amb la nova versió tot funciona i a cada nova versió millora. Ara estic esperant que Debian alliberi la Squeeze que encara no te data de llançament prevista. Debian la vaig servir al servidors de casa i a un de la feina, per la seva estabilitat. Es pot fer servir també per ordinadors que no faixin funcions de servidor. Com que Ubuntu es deriva de Debian, hi havia rumors que es volia arribar a sincronitzar la publicació de les versions de Debian i Ubuntu, per mirar de que la versió estable de Debian tingues versions mes actualitzades dels programes.
Per altre banda avui he pogut veure online des de casa un debat a Innovem. Al debat hi havia representants dels mitjans de comunicació escrits i algun de tv i radio de Menorca. Llevat del representant de Menorcadiario Frances Febrer, els representants de Diario Menorca, UH-Menorca, Cope, Onda Cero i SER tenien visions mes be antiquades del que es internet i el seu funcionament. Control i filtrat de comentaris als seus mitjans digitals ha estat el mes sentit. Fins i tot s'han atrevit a criticar Google i als blogs per enllaçar-los. Els enllaços, links o com els hi vulgueu dir, son la sang d'internet i sense sang un es mor. A internet li passaria el mateix, si no existissin els enllaços no hagués ni nascut i si ara llevam els enllaços es morirà.
Ara mateix estic seguint via twitter la cinquena trobada #gintwitts, van tenir l'idea de crear i organitzar #gintwitts, @oscarbarber i @vmayans. Avui a l'acabament de Innovem han aprofitat per organitzar-ne un altre i amb molt bona assistència. Una bona manera de posar-se en contacte i compartir idees, entre gent variada des de joves emprenedors, usuaris, treballadors freelance tots amb una idea comuna creuen en internet. Llàstima que no hi hagi pogut assistir en viu.
Fa casi un mes que es va alliberar la nova versió de Ubuntu la 10.04. Tres ordinadors que he actualitzat i no he tingut cap problema. Encara que si tenc coneguts que n'han tingut amb les X. De moment estic molt satisfet amb la nova versió tot funciona i a cada nova versió millora. Ara estic esperant que Debian alliberi la Squeeze que encara no te data de llançament prevista. Debian la vaig servir al servidors de casa i a un de la feina, per la seva estabilitat. Es pot fer servir també per ordinadors que no faixin funcions de servidor. Com que Ubuntu es deriva de Debian, hi havia rumors que es volia arribar a sincronitzar la publicació de les versions de Debian i Ubuntu, per mirar de que la versió estable de Debian tingues versions mes actualitzades dels programes.
dissabte, 10 d’abril del 2010
Fibra òptica
El passat dimarts Marc Pons el president del Consell Insular de Menorca, anunciava la creació de una xarxa troncal de fibra òptica que travessarà Menorca i que unirà Ciutadella i Maó. La data prevista de finalització es preveu que será a mitjans de l'any 2013.
El projecte preveu unir Cala Blanca que es per on arriben les connexions a Menorca des de la penìnsula, Ciutadella i Maó amb una xarxa troncal de fibra òptica. A partir de la que es derivaran connexions als polígons industrials, edificis de l'administració i col·legis. Una bona decisió que potser arriba una mica tard (a l'estranger no es estrany trobar connexions a 100 MB simètrics), però que ens permetrà millorar considerablement la qualitat de l'accès a internet, molt necessari avui en dia per les empreses sigui quina sigui la seva activitat.
A mes la nova xarxa troncal servirà per que les operadores de telefonia puguin oferir connexions a particulars, millorant i molt les pobres connexions ADSL que patim els ciutadans a Menorca. Es una inversió que cap operadora vol assumir donades les característiques de la nostra illa. Tal vegada el Consell Insular vist el poc interès de les operadores, tindria que haver fet com l'ajuntament de Viladecans, que ha fet el mateix i a mes l'ajuntament donarà connexions als ciutadans de Viladecans sense l'intervenció de les operadores. Per això han creat Wiladecans des de on donaran connexions WiFi i per cable de qualitat als ciutadans de Viladecans.
En resum, la mesura arriba tard però es una bona iniciativa. A veure si les operadores s'animen i per fi podem gaudir de connexions de qualitat, encara que siguin els ciutadans els qui paguem els plats romputs. Les empreses menorquines pateixen l'inestabilitat de una xarxa de telefonia antiga, cada dia mes obsoleta i amb un manteniment inexistent per part de les operadores de telefonia, que fan poquíssimes inversions en la millora de les seves infraestructures.
El projecte preveu unir Cala Blanca que es per on arriben les connexions a Menorca des de la penìnsula, Ciutadella i Maó amb una xarxa troncal de fibra òptica. A partir de la que es derivaran connexions als polígons industrials, edificis de l'administració i col·legis. Una bona decisió que potser arriba una mica tard (a l'estranger no es estrany trobar connexions a 100 MB simètrics), però que ens permetrà millorar considerablement la qualitat de l'accès a internet, molt necessari avui en dia per les empreses sigui quina sigui la seva activitat.
A mes la nova xarxa troncal servirà per que les operadores de telefonia puguin oferir connexions a particulars, millorant i molt les pobres connexions ADSL que patim els ciutadans a Menorca. Es una inversió que cap operadora vol assumir donades les característiques de la nostra illa. Tal vegada el Consell Insular vist el poc interès de les operadores, tindria que haver fet com l'ajuntament de Viladecans, que ha fet el mateix i a mes l'ajuntament donarà connexions als ciutadans de Viladecans sense l'intervenció de les operadores. Per això han creat Wiladecans des de on donaran connexions WiFi i per cable de qualitat als ciutadans de Viladecans.
En resum, la mesura arriba tard però es una bona iniciativa. A veure si les operadores s'animen i per fi podem gaudir de connexions de qualitat, encara que siguin els ciutadans els qui paguem els plats romputs. Les empreses menorquines pateixen l'inestabilitat de una xarxa de telefonia antiga, cada dia mes obsoleta i amb un manteniment inexistent per part de les operadores de telefonia, que fan poquíssimes inversions en la millora de les seves infraestructures.
dissabte, 20 de març del 2010
En defensa dels drets fonamentals a Internet (II)
Ahir al Consell de Ministres celebrat a Sevilla es va aprovar la Llei de Economia Sostenible, aparentment sense cap modificació a l'apartat que afecta a la persecució i tancament de pàgines web. Aprofitant el pont de Sant Josep, desprès que les unes quantes sentencies judicials proclamant que ni els enllaços, ni l'us de xarxes p2p siguin il·legals. El govern durà a tràmit la LES, per això molts blogs tornam a publicar de nou el Manifest En defensa dels drets fonamentals a Internet.
Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...
Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...
- Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.
- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.
- La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
- La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.
- Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
- En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
divendres, 19 de març del 2010
1984
Orwell ens retratava a la seva novel·la 1984 un mon controlat per el Gran Germà, que tot ho veu, tot ho escolta i tot ho disposa. Avui el govern de l'estat a aprovat la LES (Llei de economia sostenible), i desprès de les protestes a internet i de haver escoltat a les parts implicadas s'aprova sense cap modificació.
A partir d'ara qualsevol pàgina web podrà ser tancada en quatre dies, sense ordre judicial. Trepitjant tots els drets fonamentals que ens tindria que garantir la constitució. L'estat es converteix en el Gran Germà que guiarà les nostres passes, vetllarà per el nostre benestar i que no fem us de la nostre llibertat. Impedint que pensem, opinem i ens expressem en llibertat. Es el camí cap a una internet asèptica i controlada per el partit del Gran Germà.
Una passa mes cap a la creació de la Policia del Pensament, el crim de pensament, la nova parla. Per crear un societat asèptica, obedient controlada en tot moment per les telepantalles, presents per tot arreu. El Gran Germà i el seu partit aconseguiran que els ciutadans es denunciïn uns als altres de crim de pensament. També reescriuran l'historia creant un ministeri de la veritat com ho fan a 1984, reescrivint la historia per fer creure a la població la grandesa del Gran Germà.
Un dia trist per els nostres drets i llibertats, que es veuen una vegada mes trepitjades per uns senyors que prometen o juren, defensar i fer complir la constitució. A internet ja estan sortint de nou iniciatives de protesta per la defensa de les nostres llibertats i drets fonamentals.
A partir d'ara qualsevol pàgina web podrà ser tancada en quatre dies, sense ordre judicial. Trepitjant tots els drets fonamentals que ens tindria que garantir la constitució. L'estat es converteix en el Gran Germà que guiarà les nostres passes, vetllarà per el nostre benestar i que no fem us de la nostre llibertat. Impedint que pensem, opinem i ens expressem en llibertat. Es el camí cap a una internet asèptica i controlada per el partit del Gran Germà.
Una passa mes cap a la creació de la Policia del Pensament, el crim de pensament, la nova parla. Per crear un societat asèptica, obedient controlada en tot moment per les telepantalles, presents per tot arreu. El Gran Germà i el seu partit aconseguiran que els ciutadans es denunciïn uns als altres de crim de pensament. També reescriuran l'historia creant un ministeri de la veritat com ho fan a 1984, reescrivint la historia per fer creure a la població la grandesa del Gran Germà.
Un dia trist per els nostres drets i llibertats, que es veuen una vegada mes trepitjades per uns senyors que prometen o juren, defensar i fer complir la constitució. A internet ja estan sortint de nou iniciatives de protesta per la defensa de les nostres llibertats i drets fonamentals.
diumenge, 14 de març del 2010
Aniversari
Demà faig un any, una any a afegir als 46 que ja tenc ;-). He vist i viscut moltes coses al llarg de aquests 47 anys. N'hi ha hagut de bones i de dolentes. De les bones la revolució tecnològica que hem viscut als darrers vint anys. La tecnologia informàtica i internet crec que han sigut les mes importants.
L'informàtica ens ha permès fer coses abans reservades a empreses i professionals amb molts recursos i doblers. Avui en dia qualsevol usuari es pot fer, editar i gestionar les seves fotografies, videos i musiques. Abans tant sols s'ho podien permetre molts pocs usuaris. També es ver que quan surt una tecnologia nova o un aparell nou sempre es mes car, per desprès baixar els preus i permetre l'accés a la majoria. El que si queda demostrat, es que la capacitat de crear dels usuaris de a peu no te res a desmerèixer de la "professional". Des de tenir un servidor a casa donant serveis als altres, a escriure a un blog, o crear un programa informàtic, passant per la fotografia, la musica, el video, els disseny i molts altres. Es pot crear continguts i donar serveis de qualitat.
Dins d'aquestes tecnologies l'informàtica i dins ella el programari lliure han permès, deslligar-nos de la tirania del programari privatiu i les seves limitacions. Permetre la modificació i millora d'un programa, comporta que aquell error, que a un no ha vist, un altre ho millora. O que una millora per un programa sol·licitada per els usuaris i que una empresa de programari no vol fer, amb el programari lliure normalment en poc temps estar implementada. La qualitat del programari lliure ha millorat moltíssim els darrers cinc o sis anys. Empreses com IBM, Sun, Ubuntu i moltes que em deixo, si be han pogut guanyar diners amb el programari lliure, també han contribüit a la evolució i millora del mateix.
Tot això ha comportat que l'accés a la cultura sigui cada vegada mes lliure i universal. Compartir es una de les premisses de la creació i difusió de cultura. Sense compartir la cultura no es genera ni arriba enlloc. Tot i que les administracions i els lobbies estiguin intentant retallar aquestes llibertats intentant evitar la compartició i difusió de la cultura. Tot per mantenir els seus privilegis i monopolis econòmics. Internet i el programari lliure van néixer en llibertat i sense restriccions, compartir era i es un dels seus pilars fonamentals.
A pesar de les coses dolentes que n'hi ha hagut moltes. Les bones encara que siguin poques no les hem de deixar passar. Les tenim que aprofitar per que si no ho feim ningú ho farà per nosaltres.
L'informàtica ens ha permès fer coses abans reservades a empreses i professionals amb molts recursos i doblers. Avui en dia qualsevol usuari es pot fer, editar i gestionar les seves fotografies, videos i musiques. Abans tant sols s'ho podien permetre molts pocs usuaris. També es ver que quan surt una tecnologia nova o un aparell nou sempre es mes car, per desprès baixar els preus i permetre l'accés a la majoria. El que si queda demostrat, es que la capacitat de crear dels usuaris de a peu no te res a desmerèixer de la "professional". Des de tenir un servidor a casa donant serveis als altres, a escriure a un blog, o crear un programa informàtic, passant per la fotografia, la musica, el video, els disseny i molts altres. Es pot crear continguts i donar serveis de qualitat.
Dins d'aquestes tecnologies l'informàtica i dins ella el programari lliure han permès, deslligar-nos de la tirania del programari privatiu i les seves limitacions. Permetre la modificació i millora d'un programa, comporta que aquell error, que a un no ha vist, un altre ho millora. O que una millora per un programa sol·licitada per els usuaris i que una empresa de programari no vol fer, amb el programari lliure normalment en poc temps estar implementada. La qualitat del programari lliure ha millorat moltíssim els darrers cinc o sis anys. Empreses com IBM, Sun, Ubuntu i moltes que em deixo, si be han pogut guanyar diners amb el programari lliure, també han contribüit a la evolució i millora del mateix.
Tot això ha comportat que l'accés a la cultura sigui cada vegada mes lliure i universal. Compartir es una de les premisses de la creació i difusió de cultura. Sense compartir la cultura no es genera ni arriba enlloc. Tot i que les administracions i els lobbies estiguin intentant retallar aquestes llibertats intentant evitar la compartició i difusió de la cultura. Tot per mantenir els seus privilegis i monopolis econòmics. Internet i el programari lliure van néixer en llibertat i sense restriccions, compartir era i es un dels seus pilars fonamentals.
A pesar de les coses dolentes que n'hi ha hagut moltes. Les bones encara que siguin poques no les hem de deixar passar. Les tenim que aprofitar per que si no ho feim ningú ho farà per nosaltres.
dissabte, 27 de febrer del 2010
Pirates i comunistes
La calma no podia durar gaire, la setmana passada la IIPA va actualitzar la "llista negre" de països pirates i probablement comunistes. A part de les frases i imputacions tòpiques sobre el tema de la pirateria digital, afegeixen un altre tipus de acusacions. Asseguren que promoure i difondre l'us de programari lliure, pot ser perjudicial per que converteix als governs que ho fan en "comunistes" si mes no "socialistes".
Al·legan que la serie de governs que intenten defensar els drets fonamentals dels ciutadans al lliure accés a la tecnologia i a les dades públiques oficials, mitjançant programari lliure, obert i transparent. Limiten la lliure competència al no poder competir les empreses de programari tradicionals (programari tancat o privatiu) amb les de programari lliure.
Crec que no es vulnera cap dret empresarial, nomes es demanen unes determinades especificacions com a qualsevol concurs públic de qualsevol administració, que el programari sigui lliure, modificable, obert a futures millores i faixi us de protocols oberts i universals per no discriminar a ningú.
A cap gran empresa de programari s'els nega la possibilitat de concursar, com tampoc cap empresa esta impossibilitada de alliberar el seu programari i fer-lo compatible amb les especificacions demanades. Que no ho vulguin fer es un altre tema ben diferent. Tant legitimes son les empreses de programari lliure que cobren per els serveis donats, com les volen viure de la venda de llicencies d'us (abusives) per fer servir els seus programes. A cap empresa se li nega cobrar per els seus serveis, si els volen i son capaces d'oferir-los en les condicions demanades.
No saben com acabar amb el programari lliure, no saben que la força del programari lliure es mes forta del que es pensen, la llibertat li dona aquesta força. Esperem que tot es quedi en una trista i miserable llista negra, inútil i sense sentit.
Al·legan que la serie de governs que intenten defensar els drets fonamentals dels ciutadans al lliure accés a la tecnologia i a les dades públiques oficials, mitjançant programari lliure, obert i transparent. Limiten la lliure competència al no poder competir les empreses de programari tradicionals (programari tancat o privatiu) amb les de programari lliure.
Crec que no es vulnera cap dret empresarial, nomes es demanen unes determinades especificacions com a qualsevol concurs públic de qualsevol administració, que el programari sigui lliure, modificable, obert a futures millores i faixi us de protocols oberts i universals per no discriminar a ningú.
A cap gran empresa de programari s'els nega la possibilitat de concursar, com tampoc cap empresa esta impossibilitada de alliberar el seu programari i fer-lo compatible amb les especificacions demanades. Que no ho vulguin fer es un altre tema ben diferent. Tant legitimes son les empreses de programari lliure que cobren per els serveis donats, com les volen viure de la venda de llicencies d'us (abusives) per fer servir els seus programes. A cap empresa se li nega cobrar per els seus serveis, si els volen i son capaces d'oferir-los en les condicions demanades.
No saben com acabar amb el programari lliure, no saben que la força del programari lliure es mes forta del que es pensen, la llibertat li dona aquesta força. Esperem que tot es quedi en una trista i miserable llista negra, inútil i sense sentit.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)