Tothom haurà sentit a hores d'ara la paraula ebook. Que es un ebook?, molt senzill un llibre electrònic o un llibre digital. No es un llibre digitalitzat, una digitalització crea imatges de les pàgines del llibre, un llibre digital es un text formatat.
Crear i editar un ebook es molt senzill. S'escriu un text com normalment es fa, amb un programa ofimàtic o a un arxiu de text pla. Es formata amb xhtml directament o fent servir editors com Sigil, eCub i altres. El resultat un arxiu on es poden fer cerques al text, cosa impossible als arxius digitalitzats, crear taules de continguts, capítols, portades i tot el que et passi pel cap. També programes com Calibre son capaços de convertir arxius de Openoffice, MsOffice i pdf a formats mes adequats per llegir a un e-reader.
No fa massa vaig trobar la traducció al castellà de Little Brother de Cory Doctorow. L'havia mal llegit en anglès (mes que res per el meu nivell d'anglès) descarregat des de la mateixa web de Doctorow, que publica tots els seus llibres sota llicencies Creative Commons, a mes de fer-ho en paper. Vaig descarregar el text en castellà de la web i amb Sigil vaig editar el meu primer epub, totalment legal gracies a la llicencia Creative Commons. Tot d'una em va costar fer-me amb el Sigil, un cop apressos els trucs i el maneig del programa tot va anar sobre rodes. El primer es netejar el codi html/xhtml de etiquetes supèrflues i innecessàries. Desprès ja pots anar aplicant estils amb css, editar els paràgrafs i tot el que te puguis imaginar. El resultat el podeu descarregar aquí, s'admeten correccions i suggeriments.
Si un particular pot crear un epub i publicar-lo, que impedeix als escriptors fer el mateix?. Probablement l'inèrcia del mercat i els costums adquirits. Ja comencen a haver-hi escriptors que auto-editen i auto-publiquen les seves creacions. L'industria de moment calla, potser esperant les prebendes dels estats davant una crisi de la industria editorial. Pèrdues milionàries, pèrdua de llocs de treball i donant les culpes a les descarregues il·legals. I ells sense fer res per possar-hi remei, incapaços de reciclar-se, ni innovar.
De moment jo ja he encarregat un Papyre 6.1 als Reis Mags d'Orient. Aniré contant les noves experiències al mon de la lectura digital. Ens espera un nou mon per descobrir.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris noves tecnologíes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris noves tecnologíes. Mostrar tots els missatges
diumenge, 28 de novembre del 2010
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Administració, política i empresa al mon 2.0
Tant l'administració com els polítics s'omplen la boca amb la Web 2.0 i les noves tecnologies. La veritat però, es que no en tenen ni idea del que vol dir Web 2.0. Segueixen els seus intents de controlar lo incontrolable, la xarxa. Els seus intents de controlar l'opinió pública a la xarxa, donen resultats inesperats que moltes vegades no comprenen ni saben digerir.
Per començar il·luminats de l'administració, que diuen, voler acabar amb els tràmits oficials en paper abans del 2015. No es que no cregui que això sigui possible, que si ho seria si tots els ciutadans contessin per començar amb connexions a la xarxa en condicions. Un altre tema a tenir en compte es com es maneja i guarda aquesta informació, la dependència de programari privatiu i els formats tancats ens pot dur sorpreses en un futur. A part dels costos i la dependència de empreses estrangeres que no donen cap profit a les nostres.
Els il·luminats de la política son encara mes ignorants. De moment no s'han sabut adaptar a la manera de fer de la xarxa. Perfils de xarxes socials tancats i nomes accessibles als co-militants i simpatitzants, on es censuren o no es deixen fer comentaris. Altres per aquí i per allà, cercant crear polèmiques absurdes o be desqualificant al contrari fent us de males arts, la majoria de vegades escudant-se en l'anonimat. Per desprès fer-se les víctimes dient que se'ls censura per part dels que no pensen com ells, quan son ells els que son uns mal educats i provocadors. A mes de ser incapaços de crear contingut de qualitat on els ciutadans puguin informar-se i opinar.
Les empreses tal vegada son les que ho tenen mes clar amb excepcions. El correu electrònic i la presencia a la web son cada vegada mes importants i valorats. Però encara existeixen inconvenients. La qualitat de les connexions son de moment tercer-mundistes, lentes, amb velocitats de pujada que fan ganes de riure i caríssimes. Fa por també, sentir com el cap de Microsoft Steve Ballmer, veu amb bons ulls que les operadores de telefonia cobrin als llocs web per l'us de la xarxa, donant com excusa que així podrien invertir amb les seves infraestructures, que han anat abandonant al llarg dels anys. Els usuaris ja pagam a les operadores per els seus serveis, no te sentit cobrar dues vegades per el mateix. No han fet inversions els darrers anys i ara donen la culpa als altres.
Però no tot son males noticies, a Menorca s'ha presentat aquest projecte que esper que arribi a bon port. Ja estar be de que siguem el cul del mon, amb comunicacions terrestres, marítimes i aèries de pena i caríssimes, quan a la resta de Espanya fan noves línies de tren d'alta velocitat i compten amb una xarxa viaria en condicions. Al manco que la xarxa de comunicacio electrònica pugui servir a les nostres empreses i a nosaltres mateixos, per fer-nos un lloc en el mon i sobreviure.
Per començar il·luminats de l'administració, que diuen, voler acabar amb els tràmits oficials en paper abans del 2015. No es que no cregui que això sigui possible, que si ho seria si tots els ciutadans contessin per començar amb connexions a la xarxa en condicions. Un altre tema a tenir en compte es com es maneja i guarda aquesta informació, la dependència de programari privatiu i els formats tancats ens pot dur sorpreses en un futur. A part dels costos i la dependència de empreses estrangeres que no donen cap profit a les nostres.
Els il·luminats de la política son encara mes ignorants. De moment no s'han sabut adaptar a la manera de fer de la xarxa. Perfils de xarxes socials tancats i nomes accessibles als co-militants i simpatitzants, on es censuren o no es deixen fer comentaris. Altres per aquí i per allà, cercant crear polèmiques absurdes o be desqualificant al contrari fent us de males arts, la majoria de vegades escudant-se en l'anonimat. Per desprès fer-se les víctimes dient que se'ls censura per part dels que no pensen com ells, quan son ells els que son uns mal educats i provocadors. A mes de ser incapaços de crear contingut de qualitat on els ciutadans puguin informar-se i opinar.
Les empreses tal vegada son les que ho tenen mes clar amb excepcions. El correu electrònic i la presencia a la web son cada vegada mes importants i valorats. Però encara existeixen inconvenients. La qualitat de les connexions son de moment tercer-mundistes, lentes, amb velocitats de pujada que fan ganes de riure i caríssimes. Fa por també, sentir com el cap de Microsoft Steve Ballmer, veu amb bons ulls que les operadores de telefonia cobrin als llocs web per l'us de la xarxa, donant com excusa que així podrien invertir amb les seves infraestructures, que han anat abandonant al llarg dels anys. Els usuaris ja pagam a les operadores per els seus serveis, no te sentit cobrar dues vegades per el mateix. No han fet inversions els darrers anys i ara donen la culpa als altres.
Però no tot son males noticies, a Menorca s'ha presentat aquest projecte que esper que arribi a bon port. Ja estar be de que siguem el cul del mon, amb comunicacions terrestres, marítimes i aèries de pena i caríssimes, quan a la resta de Espanya fan noves línies de tren d'alta velocitat i compten amb una xarxa viaria en condicions. Al manco que la xarxa de comunicacio electrònica pugui servir a les nostres empreses i a nosaltres mateixos, per fer-nos un lloc en el mon i sobreviure.
diumenge, 29 d’agost del 2010
El meu futur e-reader
Ja fa temps que estic mirant i comparant lectors de llibres electrònics. Tenc un parell de candidats, el Papyre 6.1 versió 2, el Bebook Neo o el Booq Avant. De moment no hi ha al mercat lectors amb pantalla a color que no siguin prototips.
El Papyre 6.1 v2 es simplement un lector, el firmware esta basat en Linux, com la majoria dels lectors del mercat. Suporta la majoria de formats de llibre electrònic (Pdf, Doc, Rtf, Txt, Html, Epub y DRM Epub, Mobipocket, MP3, Chm, Zip, Rar, FB2, Djvu, Wolf, Lit, Png, Jpg, Tif, Gif, Bmp, Ppt) com veis també suporta mp3 i jpg. I el venen bastant complert en quant als accessoris qu inclou a Grammata.
El Bebook Neo i el Booq Avant tenen a mes connexió WiFi, pantalla tàctil, un processadors mes potents i la resta de funcionalitats de un lector. No son molt mes cars que el Papyre 6.1 tenint en compte les funcionalitats afegides. El Bebook Neo te una pantalla Wacom tàctil, la del Booq Avant es de tecnologia Sipix també tàctil. Les pantalla Sipix tenen advantatges i inconvenients, diuen que no es tant nítida com les pantalles Vizplex que porten quasi be la resta de lectors. Els dos permeten fer anotacions marcant directament a la pantalla. La connectivitat WiFi permet baixar llibres, articles i navegació per internet.
Les pantalles e-ink a color vist el poc interès dels fabricants es faran esperar. Sembla com si volguessin esprema la tecnologia actual i desprès tornar-nos a fer canviar de aquí un temps amb les pantalles a color. Esper que a finals d'any per la campanya de Nadal surtin novetats. Tant Mirasol com Pixel Qi semblen bones opcions, però els fabricants son reticents a fer lectors amb pantalles a color. L'aparició dels tablets ha aturat una mica l'aparició de novetats al mon dels e-readers, esperant cap on es decanta el mercat.
Per altre banda el lector per exelència el Kindle de Amazon no em convenç, esta molt be en quant al maquinari i la seva botiga online, en canvi un sistema tancat i un format especific de llibres i amb DRM coarta la meva llibertat de carregar-hi el que vulgui i no m'agrada. En aquest aspecte es mes semblant a l'iPad que si no tens iTunes no hi pots posar res. Els lectors que he anomenat al començament tenen actualitzacions freqüents del firmware per corregir errors i noves funcionalitats tots estan derivats de Linux. Tampoc crec que l'iPad i altres tablets del mercat ben pocs per cert, acabin amb els e-readers. Les pantalles LCD no es comporten massa be a la llum del sol.
El que vull es un aparell funcional, que pugui fer el que vulgui amb ell i no estar fermat a les decisions d'un fabricant. On hi pugui carregar des de un llibre comprat per internet fins a un manual d'informàtica o un PDF. Per tant de moment esperaré a finals d'any per si surten novetats i si no hi ha res revolucionari em compraré uns dels lectors que he anomenat.
El Papyre 6.1 v2 es simplement un lector, el firmware esta basat en Linux, com la majoria dels lectors del mercat. Suporta la majoria de formats de llibre electrònic (Pdf, Doc, Rtf, Txt, Html, Epub y DRM Epub, Mobipocket, MP3, Chm, Zip, Rar, FB2, Djvu, Wolf, Lit, Png, Jpg, Tif, Gif, Bmp, Ppt) com veis també suporta mp3 i jpg. I el venen bastant complert en quant als accessoris qu inclou a Grammata.
El Bebook Neo i el Booq Avant tenen a mes connexió WiFi, pantalla tàctil, un processadors mes potents i la resta de funcionalitats de un lector. No son molt mes cars que el Papyre 6.1 tenint en compte les funcionalitats afegides. El Bebook Neo te una pantalla Wacom tàctil, la del Booq Avant es de tecnologia Sipix també tàctil. Les pantalla Sipix tenen advantatges i inconvenients, diuen que no es tant nítida com les pantalles Vizplex que porten quasi be la resta de lectors. Els dos permeten fer anotacions marcant directament a la pantalla. La connectivitat WiFi permet baixar llibres, articles i navegació per internet.
Les pantalles e-ink a color vist el poc interès dels fabricants es faran esperar. Sembla com si volguessin esprema la tecnologia actual i desprès tornar-nos a fer canviar de aquí un temps amb les pantalles a color. Esper que a finals d'any per la campanya de Nadal surtin novetats. Tant Mirasol com Pixel Qi semblen bones opcions, però els fabricants son reticents a fer lectors amb pantalles a color. L'aparició dels tablets ha aturat una mica l'aparició de novetats al mon dels e-readers, esperant cap on es decanta el mercat.
Per altre banda el lector per exelència el Kindle de Amazon no em convenç, esta molt be en quant al maquinari i la seva botiga online, en canvi un sistema tancat i un format especific de llibres i amb DRM coarta la meva llibertat de carregar-hi el que vulgui i no m'agrada. En aquest aspecte es mes semblant a l'iPad que si no tens iTunes no hi pots posar res. Els lectors que he anomenat al començament tenen actualitzacions freqüents del firmware per corregir errors i noves funcionalitats tots estan derivats de Linux. Tampoc crec que l'iPad i altres tablets del mercat ben pocs per cert, acabin amb els e-readers. Les pantalles LCD no es comporten massa be a la llum del sol.
El que vull es un aparell funcional, que pugui fer el que vulgui amb ell i no estar fermat a les decisions d'un fabricant. On hi pugui carregar des de un llibre comprat per internet fins a un manual d'informàtica o un PDF. Per tant de moment esperaré a finals d'any per si surten novetats i si no hi ha res revolucionari em compraré uns dels lectors que he anomenat.
divendres, 21 de maig del 2010
Comunicacions, innovació, xarxes socials i programari lliure
Fa mes d'un mes que no actualitzava el blog. A la darrera entrada rallava de la nova xarxa de fibra òptica que vol instal·lar el Consell Insular de Menorca, ahir vaig veure que l'ara anomenada Movistar ha duplicat la velocitat de pujada de la meva ADSL. Es increible que avui dia encara estiguem així, i no tant sols el particulars, les empreses al menys a la que faig feina també patim aquestes restriccions. Connexions lentes i amb velocitats de pujada ridícules, que coarten la innovació i les comunicacions.
Per altre banda avui he pogut veure online des de casa un debat a Innovem. Al debat hi havia representants dels mitjans de comunicació escrits i algun de tv i radio de Menorca. Llevat del representant de Menorcadiario Frances Febrer, els representants de Diario Menorca, UH-Menorca, Cope, Onda Cero i SER tenien visions mes be antiquades del que es internet i el seu funcionament. Control i filtrat de comentaris als seus mitjans digitals ha estat el mes sentit. Fins i tot s'han atrevit a criticar Google i als blogs per enllaçar-los. Els enllaços, links o com els hi vulgueu dir, son la sang d'internet i sense sang un es mor. A internet li passaria el mateix, si no existissin els enllaços no hagués ni nascut i si ara llevam els enllaços es morirà.
Ara mateix estic seguint via twitter la cinquena trobada #gintwitts, van tenir l'idea de crear i organitzar #gintwitts, @oscarbarber i @vmayans. Avui a l'acabament de Innovem han aprofitat per organitzar-ne un altre i amb molt bona assistència. Una bona manera de posar-se en contacte i compartir idees, entre gent variada des de joves emprenedors, usuaris, treballadors freelance tots amb una idea comuna creuen en internet. Llàstima que no hi hagi pogut assistir en viu.
Fa casi un mes que es va alliberar la nova versió de Ubuntu la 10.04. Tres ordinadors que he actualitzat i no he tingut cap problema. Encara que si tenc coneguts que n'han tingut amb les X. De moment estic molt satisfet amb la nova versió tot funciona i a cada nova versió millora. Ara estic esperant que Debian alliberi la Squeeze que encara no te data de llançament prevista. Debian la vaig servir al servidors de casa i a un de la feina, per la seva estabilitat. Es pot fer servir també per ordinadors que no faixin funcions de servidor. Com que Ubuntu es deriva de Debian, hi havia rumors que es volia arribar a sincronitzar la publicació de les versions de Debian i Ubuntu, per mirar de que la versió estable de Debian tingues versions mes actualitzades dels programes.
Per altre banda avui he pogut veure online des de casa un debat a Innovem. Al debat hi havia representants dels mitjans de comunicació escrits i algun de tv i radio de Menorca. Llevat del representant de Menorcadiario Frances Febrer, els representants de Diario Menorca, UH-Menorca, Cope, Onda Cero i SER tenien visions mes be antiquades del que es internet i el seu funcionament. Control i filtrat de comentaris als seus mitjans digitals ha estat el mes sentit. Fins i tot s'han atrevit a criticar Google i als blogs per enllaçar-los. Els enllaços, links o com els hi vulgueu dir, son la sang d'internet i sense sang un es mor. A internet li passaria el mateix, si no existissin els enllaços no hagués ni nascut i si ara llevam els enllaços es morirà.
Ara mateix estic seguint via twitter la cinquena trobada #gintwitts, van tenir l'idea de crear i organitzar #gintwitts, @oscarbarber i @vmayans. Avui a l'acabament de Innovem han aprofitat per organitzar-ne un altre i amb molt bona assistència. Una bona manera de posar-se en contacte i compartir idees, entre gent variada des de joves emprenedors, usuaris, treballadors freelance tots amb una idea comuna creuen en internet. Llàstima que no hi hagi pogut assistir en viu.
Fa casi un mes que es va alliberar la nova versió de Ubuntu la 10.04. Tres ordinadors que he actualitzat i no he tingut cap problema. Encara que si tenc coneguts que n'han tingut amb les X. De moment estic molt satisfet amb la nova versió tot funciona i a cada nova versió millora. Ara estic esperant que Debian alliberi la Squeeze que encara no te data de llançament prevista. Debian la vaig servir al servidors de casa i a un de la feina, per la seva estabilitat. Es pot fer servir també per ordinadors que no faixin funcions de servidor. Com que Ubuntu es deriva de Debian, hi havia rumors que es volia arribar a sincronitzar la publicació de les versions de Debian i Ubuntu, per mirar de que la versió estable de Debian tingues versions mes actualitzades dels programes.
dijous, 14 de gener del 2010
L'engany de la TDT
Ja no som analògics, ara tots el ciutadans balears som digitals. Digitals i discriminats, estic repasant el dial de la TDT i estic convençut que ens han enganat.
Conclusions, en puc treure alguna?. No ho se. Que ens enganen queda com a poc demostrat. Que no s'han sabut adaptar també. De la pèrdua de canals que abans veiem com una cosa natural, també queda demostrat, hem perdut en dos anys com a mínim quatre canals, els dos de TV de Catalunya (TV3 i K33) i els dos de TV Valenciana (Canal 9 i Punt 2). Els recuperarem?, crec que no tanmateix, per que a la mínima ens els desconnectin per no trepitjar-se les pel·lìcules i les emissions del futbol. Quasi millor que no els posin de nou.
I vosaltres que en pensau?. Molta nova tecnologia, aparells de TV Full HD, amb pantalla panoràmica 16:9, so 5.1 i moltes mes prestacions, per que ara ja ens intenten colar la TV 3D. Si ni tant sols podem veure la TDT com cal. Sort que encara ens queda Internet, si no se la carreguen com a la Xina.
- La 1, Es veu be els programes son els que son i la informació del EPG es correcta. El format 16:9 no el coneixen encara, si el veus en format 4:3 ens estem perdent una franja a dalt i una a baix de la pantalla.
- La 2, mes o manco com a La 1, ara emeten un programa que sembla que si estar fet amb i per 16:9.
- 24h, noticies d'Espanya i del mon. el format d'emissió es en 4:3. la resta com els altres canals de RTVE.
- Clan TV, igual que els anteriors emissió en 4:3.
- IB3 informació incompleta de EPG, nomes surt el nom del programa, format de video 4:3 i es un magazine en directe les camaras ja tindrien que capturar les imatges en 16:9, donç no en 4:3.
- TV3.cat, igual que els anteriors el EPG no sabem on es sense informació de l'emissió.
- 3/24 de TV de Catalunya, igual sense EPG amb el format de vídeo antic.
- Aprende inglés, igual l'era digital i dels grans formats tampoc arriba a aquest canal.
- Teledeporte, seguim igual, es veu que les camaras de TV en format 16:9 nomes les hem comprades els usuaris aficionats al video. Emissió d'un partit de futbol sala en format 4:3. I no rallem de emetre en HD, que deu voler dir HD?. Uep! un moment el EPG funciona be.
- Veo 7, igual emissió en format 4:3, ara mateix intentan vendre un aparell de vibració per no anar a fer ejercici. Per el que no puc comprovar si el programa anunciat al EPG es el correcta.
- Sony TV en Veo, l'ùnic que veig que funciona be es el EPG.
- Tienda en Veo, si vull comprar qualque aparell nou no el compraré per un programa de TV. No hi ha informació EPG. Igualment emet com quasi be tota la resta de canals, sense 16:9, ni HD.
- Intereconomía, nomes va be el EPG, els formats revolucionaris no els coneixen.
- La Sexta, "mas de lo mismo", el EPG si dona informació correcta, sembla.
- Cuatro, EPG ok, el format de video, 4:3 amb unes franjas negres a dalt i baix per que sembli pantalla de cine panoràmica, però no es 16:9.
- CNN+, l'EPG si funciona, el format 16:9 deu ser massa modern.
- 40 Latino, com a Cuatro i mes estan emetent un video de una morta de fam (ho va di ella mateixa), cantant "Cuentame que te pasó", que va fer famosa ja fa uns anys el grup Manhatan Transfer.
- Canal Club, igual que la resta de canals de Prisa. Esperau l'EPG no funciona.
- Tele 5, format 4:3, EPG ok sembla, del programa millor no dir res.
- FDF, format 4:3, EPG ok.
- La Siete, EPG funciona, total per anunciar tot el dia que el programa es Gran Hermano. El format 4:3 fa no vist en format panoràmic no es puguin veure les informacions dels costos dels SMS si es que algù encara cau en el parany d'enviarne.
- Disney Channel, l'EPG sembla que funciona, el format per no se menys que els altres es 4:3.
- Cincoshop, sense EPG tanmateix ja ho diu el nom, Per suposat l'emisió es 4:3.
- Antena 3, per no se menys que la competència l'ùnic correcta es el EPG.
- Antena Neox o Neox somos el 8, diuen que emeten ara mateix El pricipe de Bel Air. Encara no he vist el Principe.
- Antena Nova o Nova somos el 9. sembla que es l'ùnic fins ara que emet en format 16:9. L'EPG també funciona.
- Gol Televisión, no tenc tarjeta i no ho puc comprovar, ells s'ho perden.
- TS 3, pantalla en negre, es impossible comprovar el format d'emissió.
- TL04IB, igual que l'anterior. A lo millor han canviat i tenc que tornar a sintinitzar la TV.
- TS 4, magnífica carta d'ajust en format 4:3.
- Menorca TV, emissió en proves, EPG que es açò?. Format 4:3. L'informació legal dels SMS no es veu en format 16:9.
- TV Menorquina, Canal Util. Igual que l'anterior.
Conclusions, en puc treure alguna?. No ho se. Que ens enganen queda com a poc demostrat. Que no s'han sabut adaptar també. De la pèrdua de canals que abans veiem com una cosa natural, també queda demostrat, hem perdut en dos anys com a mínim quatre canals, els dos de TV de Catalunya (TV3 i K33) i els dos de TV Valenciana (Canal 9 i Punt 2). Els recuperarem?, crec que no tanmateix, per que a la mínima ens els desconnectin per no trepitjar-se les pel·lìcules i les emissions del futbol. Quasi millor que no els posin de nou.
I vosaltres que en pensau?. Molta nova tecnologia, aparells de TV Full HD, amb pantalla panoràmica 16:9, so 5.1 i moltes mes prestacions, per que ara ja ens intenten colar la TV 3D. Si ni tant sols podem veure la TDT com cal. Sort que encara ens queda Internet, si no se la carreguen com a la Xina.
diumenge, 28 de juny del 2009
Linux al escriptori
De sempre s'ha dit que GNU/Linux no está fet per l'escriptori. Que es molt bo per als servidors o dispositius encastats i molt dolent o està molt endarrerit en les aplicacions d'escriptori. Crec que si be te mancances no son per tant.
Es solen fer comparacions diguem-ne que odioses, per exemple comparen Photoshop CS4 amb Gimp. Si be el Gimp cada vegada te mes funcionalitats, no el podem comparar amb el Photoshop, senzillament per el preu que te el Photoshop, 984 euros segons la web de Adobe, a mes que es un programa dirigit a professionals. El preu ja ens tiraria enrrera a qualsevol usuari no professional. La majoria d'usuaris no necesiten de la potencia del Photoshop, per fer petits retocs a una fotografia com llevar els ulls vermells. Hi ha multitud d'editors de fotos mes senzills i pràctics com el Gimp que també te versió per Windows. I així podríem anar comparant molts programes per Windows i els seus equivalents en GNU/Linux. I arribariem a les mateixes conclusions programes caríssims piratejats per els usuaris de a peu, i arriben a GNU/Linux i els programes existents no els agraden.
Per altre banda hi ha l'usabilitat del entorn gràfic, finestres, menús, icones diferents. Al principi a un usuari que ve de Windows li costa el canvi o no ho sap emprar directament. En canvi tenc experiencies amb usuaris que no han fet servir mai Windows (si hi ha gent que no a fet servir mai Windows) i amb GNU/Linux es manegen perfectament.
Navegar per internet, escoltar musica, crear documents de text, fulls de càlcul gairebé tot els que es pot fer amb un ordinador es pot fer amb GNU/Linux. Amb programes diferents dels existents per altres sistemes operatius. Però perfectament usables, casi sempre mes senzills i moltes vegades millors. A mes da la usabilitat també hi ha l'aspecte visual. A qualsevol dels mùltiples entorns gràfics existents la flexibilitat per adaptar-lo els gustos dels usuaris es excel·lent.
Si no fos per que Windows ve instal·lat de serie amb quasi be tots els ordinadors, la cosa seria diferent. La majoria de portàtils no t'els volen vendre sense Windows. Si no fos per la copia il·legal de molts programes, molts usuaris no els farien servir. I tampoc farien servir programes professionals amb milers de opcions i plugins per fer tasques senzilles com llevar els ulls vermells a una fotografia o per crear un DVD de vídeo.
El suport de controladors i drivers per el hardware cada vegada es millor a GNU/Linux. Allà per l'any 1998 si que era una vertadera tortura fe anar una targeta gràfica o de só. Avui en dia en canvi m'he trobat amb menys problemes instal·lant GNU/Linux que Windows. Instal·lacions mes ràpides i efectives com mai hagués pogut somiar.
No em queda mes a dir, si no heu provat mai GNU/Linux. Llevau-vos la por, problemes sempre en tindreu, recordau que un ordinador es una màquina creada per l'home i per tant imperfecte. Crec que GNU/Linux si está preparat per l'escriptori, fins i tot per els escriptoris de les empreses, a vegades les empreses fan com els usuaris de a peu. Volguent fer servir programes bonissims i carissims per tasques senzilles i que es poden fer millor i mes facilment amb petits programes. I aquí el programari lliure te molt avantatge i experiencia.
Es solen fer comparacions diguem-ne que odioses, per exemple comparen Photoshop CS4 amb Gimp. Si be el Gimp cada vegada te mes funcionalitats, no el podem comparar amb el Photoshop, senzillament per el preu que te el Photoshop, 984 euros segons la web de Adobe, a mes que es un programa dirigit a professionals. El preu ja ens tiraria enrrera a qualsevol usuari no professional. La majoria d'usuaris no necesiten de la potencia del Photoshop, per fer petits retocs a una fotografia com llevar els ulls vermells. Hi ha multitud d'editors de fotos mes senzills i pràctics com el Gimp que també te versió per Windows. I així podríem anar comparant molts programes per Windows i els seus equivalents en GNU/Linux. I arribariem a les mateixes conclusions programes caríssims piratejats per els usuaris de a peu, i arriben a GNU/Linux i els programes existents no els agraden.
Per altre banda hi ha l'usabilitat del entorn gràfic, finestres, menús, icones diferents. Al principi a un usuari que ve de Windows li costa el canvi o no ho sap emprar directament. En canvi tenc experiencies amb usuaris que no han fet servir mai Windows (si hi ha gent que no a fet servir mai Windows) i amb GNU/Linux es manegen perfectament.
Navegar per internet, escoltar musica, crear documents de text, fulls de càlcul gairebé tot els que es pot fer amb un ordinador es pot fer amb GNU/Linux. Amb programes diferents dels existents per altres sistemes operatius. Però perfectament usables, casi sempre mes senzills i moltes vegades millors. A mes da la usabilitat també hi ha l'aspecte visual. A qualsevol dels mùltiples entorns gràfics existents la flexibilitat per adaptar-lo els gustos dels usuaris es excel·lent.
Si no fos per que Windows ve instal·lat de serie amb quasi be tots els ordinadors, la cosa seria diferent. La majoria de portàtils no t'els volen vendre sense Windows. Si no fos per la copia il·legal de molts programes, molts usuaris no els farien servir. I tampoc farien servir programes professionals amb milers de opcions i plugins per fer tasques senzilles com llevar els ulls vermells a una fotografia o per crear un DVD de vídeo.
El suport de controladors i drivers per el hardware cada vegada es millor a GNU/Linux. Allà per l'any 1998 si que era una vertadera tortura fe anar una targeta gràfica o de só. Avui en dia en canvi m'he trobat amb menys problemes instal·lant GNU/Linux que Windows. Instal·lacions mes ràpides i efectives com mai hagués pogut somiar.
No em queda mes a dir, si no heu provat mai GNU/Linux. Llevau-vos la por, problemes sempre en tindreu, recordau que un ordinador es una màquina creada per l'home i per tant imperfecte. Crec que GNU/Linux si está preparat per l'escriptori, fins i tot per els escriptoris de les empreses, a vegades les empreses fan com els usuaris de a peu. Volguent fer servir programes bonissims i carissims per tasques senzilles i que es poden fer millor i mes facilment amb petits programes. I aquí el programari lliure te molt avantatge i experiencia.
diumenge, 6 de maig del 2007
Eleccions i Software Lliure
A la entrada anterior del blog, parlava de neutralitat tecnológica. I se m'ha acudit fer una volta per la xarxa, per cercar informació sobre els candidats al ajuntament de Ciutadella.
Del candidat del Partit Popular Llorenç Brondo no he trobat res especific de la seva campanya. De Joan Gorrias candidat del PSOE, si he trobat una web personal dedicada a ell i la seva candidatura a alcalde. De la candidata del PSM-Entesa Nacionalista Maite Salord tampoc he trobat cap página personal.
De la web del partit popular poca cosa a dir, no hi he trobat res de la candidatura de Llorenç Brondo, ni del seu programa electoral. La web del Partit Popular de Menorca l'he trobada una mica anticuada, però si es funcional i no masa carregada de coses superfluas.
La web de Joan Gorrias está feta amb Joomla, un CMS (Content Management System) sistema de gestió de continguts, que es software lliure. Ho podeu veure visualitzant el codi font de la página amb qualsevol navegador web. S'ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, tampoc la llicencia del software de Joomla (GNU General Public License) surt enlloc i s'ha afegit un avís legal personalitzat per el contingut de la web. Si he trobat el programa del candidat on per cert s'hi fa referencia al software lliure, el següent text pertany al document programa.pdf, disponible a la web i segons diu l'avis legal de la web es propietat del PSOE Menorca. No he demanat permis als autors del document per reproduir una part del mateix, tampoc crec que pasi res. Aqui hi ha la referencia al software lliure.
Afavorirem la implantació de les infrastructures necessàries per a la consolidació de les tecnologies de la informació i de la comunicació, especialment el software lliure. Fomentarem la integració de les petites empreses a través de xarxes de cooperació. Estimularem la capacitat creativa, el disseny i la formació, vers la recerca i el descobriment.
A la web del PSM-Entesa no he trobat res molt concret de la candidata Maite Salord. Només un document anomenat contracte_per_ciutadella_240107.pdf. El document es de tres págines i no hi ha cap referencia al software lliure, ni a la neutralitat tecnológica. La web també esta feta o basada en Joomla i l'adaptació esta feta per Dinamic Studi. També s'ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, menys al codi font de la mateixa on si surt el copyright de Joomla com a la web de Joan Gorrias.
En resum, un us de la web sencill per part dels candidats. S'empra software lliure en dues de les tres webs sense cap referencia a la GPL (GNU General Public License). Que diu resumidament el següent:
De neutralitat tecnológica tampoc se'n parla, tant PSOE com PSM sembla que tenen una visió mes oberta de lo que es i que es pot fer a Internet.
Aqui deix els enllaços:
http://www.ppmenorca.com/es/portada/
http://www.joangorrias.com/
http://www.joangorrias.com/psoe/programa.pdf
http://www.psm-menorca.org/
http://www.psm-menorca.org/component/option,com_docman/task,doc_download/gid,21/Itemid,28/
Del candidat del Partit Popular Llorenç Brondo no he trobat res especific de la seva campanya. De Joan Gorrias candidat del PSOE, si he trobat una web personal dedicada a ell i la seva candidatura a alcalde. De la candidata del PSM-Entesa Nacionalista Maite Salord tampoc he trobat cap página personal.
De la web del partit popular poca cosa a dir, no hi he trobat res de la candidatura de Llorenç Brondo, ni del seu programa electoral. La web del Partit Popular de Menorca l'he trobada una mica anticuada, però si es funcional i no masa carregada de coses superfluas.
La web de Joan Gorrias está feta amb Joomla, un CMS (Content Management System) sistema de gestió de continguts, que es software lliure. Ho podeu veure visualitzant el codi font de la página amb qualsevol navegador web. S'ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, tampoc la llicencia del software de Joomla (GNU General Public License) surt enlloc i s'ha afegit un avís legal personalitzat per el contingut de la web. Si he trobat el programa del candidat on per cert s'hi fa referencia al software lliure, el següent text pertany al document programa.pdf, disponible a la web i segons diu l'avis legal de la web es propietat del PSOE Menorca. No he demanat permis als autors del document per reproduir una part del mateix, tampoc crec que pasi res. Aqui hi ha la referencia al software lliure.
Afavorirem la implantació de les infrastructures necessàries per a la consolidació de les tecnologies de la informació i de la comunicació, especialment el software lliure. Fomentarem la integració de les petites empreses a través de xarxes de cooperació. Estimularem la capacitat creativa, el disseny i la formació, vers la recerca i el descobriment.
A la web del PSM-Entesa no he trobat res molt concret de la candidata Maite Salord. Només un document anomenat contracte_per_ciutadella_240107.pdf. El document es de tres págines i no hi ha cap referencia al software lliure, ni a la neutralitat tecnológica. La web també esta feta o basada en Joomla i l'adaptació esta feta per Dinamic Studi. També s'ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, menys al codi font de la mateixa on si surt el copyright de Joomla com a la web de Joan Gorrias.
En resum, un us de la web sencill per part dels candidats. S'empra software lliure en dues de les tres webs sense cap referencia a la GPL (GNU General Public License). Que diu resumidament el següent:
- Llibertat per executar el programa, amb qualsevol propòsit.
- Llibertat per modificar el programa per adaptar-lo a les seves necessitats. (Per que aquesta llibertat sigui efectiva en la práctica, s'ha de tenir accés al codi font del programa, modificar un programa sense disposa del codi font es molt dificultos. Es com modificar una construcció o una maquina y no tenir els plànols).
- Llibertat per redistribuir copies, tant gratis com a pagant.
- Llibertat per distribuir versions modificades del programa, de tal manera que la comunitat es pugi aprofitar-se de les millores.
De neutralitat tecnológica tampoc se'n parla, tant PSOE com PSM sembla que tenen una visió mes oberta de lo que es i que es pot fer a Internet.
Aqui deix els enllaços:
http://www.ppmenorca.com/es/portada/
http://www.joangorrias.com/
http://www.joangorrias.com/psoe/programa.pdf
http://www.psm-menorca.org/
http://www.psm-menorca.org/component/option,com_docman/task,doc_download/gid,21/Itemid,28/
Neutralitat tecnológica a les administracions públiques.
La comissió europea va aprovar el passat any 2006, l'adopció del format Oasis-ODF (Open Document Format for Office Applications-Format Obert per Documents per Aplicacions de Oficina). A mes Oasis-ODF va ser elegit com el nou estàndard per aquests tipus i format de documents electrònics. Convertint-se en l'estàndard ISO/IEC 26300, per documents escrits, fulls de calcul, presentacions, etc.
A Espanya i a les Balears veig que no se'n han adonat de tot això. A la pagina web del Parlament de les Illes Balears, se hi publiquen les bases d'un concurs per el subministrament de 70 ordinadors portàtils per als grups parlamentaris. Tot això no seria xocant si no fos per les caracteristicas que demanen per els ordinadors i el software a instal·lar-hi als mateixos.
Els ordinadors han de complir amb les següents característiques mínimes:
Processador Intel Core 2 Duo o amb rendiment similar a 1,83GHz o superior
2GB de memòria RAM DDR2
Tarja de Xarxa Ethernet 10/100 amb suport per PXE
Tarja de Xarxa sense fils compatible amb IEEE 802.11b/g, IEEE 802.1i i 802.1X amb EAP-TLS
Modem 56kb
Disc dur de 80 GB a 5.400rpm o superior
Pantalla TFT de 15,4" amb resolucio WXGA o superior
Lectora / Gravadora de DVD±RW DL
2 Ports USB 2.0
Sistema operatiu Microsoft Windows Vista Business o similar
Paquet Ofimàtic Microsoft Office Small Business 2007 o superior instal·lat
3 anys de garantia en peces i mà d'obra
2.7 Kg pes màxim
Maletí de transport
El software que demanen no compleix amb l'estàndard Oasis-ODF/ISO26300. No tenc res en contra de Microsoft, però els formats de les seves aplicacions per oficina no compleixen l'estàndard europeu.
Les administracions públicas tindrien que facilitar l'accés a la documentació oficial, dades personals dels administrats, d'una manera transparent, no triant formats no estàndard, tancats i que no asseguren l'accés en un futur a les nostres dades. Deixant-nos en les mans d'un monopoli de fet, que en qualsevol moment pot canviar les especificacions i deixar-nos sense accés a les dades i documents guardats.
A mes de tot això, al ser el software privatiu no sens pot assegurar la confidencial·litat de les nostres dades personals. Microsoft s'ha caracteritzat per arreglarse-les per modificar estàndards de protocols de comunicació i fer-los incompatibles per el seu benefici propi, negant als qui no empren els seus programes i protocols modificats, la comunicació transparent i en igualtat de condicions.
Si repasam la llista de caracteristicas dels ordinadors que es demanen, veurem que si be en quant al hardware es demanen un certa quantitat de memoria, de disc dur, etc. O també que una tarja i el monitor compleixi unas caracteristiques o un estàndard determinat. En el software es demana una marca i versió determinada, del procesador també es demana una marca determinada com es Intel. Crec que això es menys greu, per que amb aquest procesador hi pot funcionar software d'altres marcas, inclús el software lliure.
Els ciutadans i les empreses han de complir amb les normes, certificacions, homologacions i en canvi l'administració pot fer el que vulgui. I a mes gastar-se quasi be 350.000€ en 70 ordinadors portàtils per els nostres representants al parlament.
Tota l'informació la podeu trobar a les següents adreças:
http://www.oasis-open.org/home/index.php
http://ec.europa.eu/idabc/en/document/6324
http://www.parlamentib.es/
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=43485&scopelist=PROGRAMME
A Espanya i a les Balears veig que no se'n han adonat de tot això. A la pagina web del Parlament de les Illes Balears, se hi publiquen les bases d'un concurs per el subministrament de 70 ordinadors portàtils per als grups parlamentaris. Tot això no seria xocant si no fos per les caracteristicas que demanen per els ordinadors i el software a instal·lar-hi als mateixos.
Els ordinadors han de complir amb les següents característiques mínimes:
Processador Intel Core 2 Duo o amb rendiment similar a 1,83GHz o superior
2GB de memòria RAM DDR2
Tarja de Xarxa Ethernet 10/100 amb suport per PXE
Tarja de Xarxa sense fils compatible amb IEEE 802.11b/g, IEEE 802.1i i 802.1X amb EAP-TLS
Modem 56kb
Disc dur de 80 GB a 5.400rpm o superior
Pantalla TFT de 15,4" amb resolucio WXGA o superior
Lectora / Gravadora de DVD±RW DL
2 Ports USB 2.0
Sistema operatiu Microsoft Windows Vista Business o similar
Paquet Ofimàtic Microsoft Office Small Business 2007 o superior instal·lat
3 anys de garantia en peces i mà d'obra
2.7 Kg pes màxim
Maletí de transport
El software que demanen no compleix amb l'estàndard Oasis-ODF/ISO26300. No tenc res en contra de Microsoft, però els formats de les seves aplicacions per oficina no compleixen l'estàndard europeu.
Les administracions públicas tindrien que facilitar l'accés a la documentació oficial, dades personals dels administrats, d'una manera transparent, no triant formats no estàndard, tancats i que no asseguren l'accés en un futur a les nostres dades. Deixant-nos en les mans d'un monopoli de fet, que en qualsevol moment pot canviar les especificacions i deixar-nos sense accés a les dades i documents guardats.
A mes de tot això, al ser el software privatiu no sens pot assegurar la confidencial·litat de les nostres dades personals. Microsoft s'ha caracteritzat per arreglarse-les per modificar estàndards de protocols de comunicació i fer-los incompatibles per el seu benefici propi, negant als qui no empren els seus programes i protocols modificats, la comunicació transparent i en igualtat de condicions.
Si repasam la llista de caracteristicas dels ordinadors que es demanen, veurem que si be en quant al hardware es demanen un certa quantitat de memoria, de disc dur, etc. O també que una tarja i el monitor compleixi unas caracteristiques o un estàndard determinat. En el software es demana una marca i versió determinada, del procesador també es demana una marca determinada com es Intel. Crec que això es menys greu, per que amb aquest procesador hi pot funcionar software d'altres marcas, inclús el software lliure.
Els ciutadans i les empreses han de complir amb les normes, certificacions, homologacions i en canvi l'administració pot fer el que vulgui. I a mes gastar-se quasi be 350.000€ en 70 ordinadors portàtils per els nostres representants al parlament.
Tota l'informació la podeu trobar a les següents adreças:
http://www.oasis-open.org/home/index.php
http://ec.europa.eu/idabc/en/document/6324
http://www.parlamentib.es/
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=43485&scopelist=PROGRAMME
dissabte, 14 d’abril del 2007
Etch, nova versió de Debian-GNU/Linux
El passat 8 d’abril va ser llançada la nova versió de Debian-GNU/Linux 4.0, anomenada Etch. I algú dirá i aixó es noticia?. Donç si, es una gran noticia. Debian no es coneguda per la rapidesa en alliberar noves versions de la seva distribució estable, a vegadas han passat dos o tres anys entre versions.
Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sol⋅lucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.
La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.
La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.
La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.
Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.
Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.
Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sol⋅lucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.
La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.
La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.
La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.
Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.
Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.
divendres, 23 de febrer del 2007
Wow!
Aquestes darreras setmanes ens estan bombardejant amb un lema que diu: Wow!, mes senzill, mes segur, mes entreteniment, millor conec-tat. Tothom en xerra, a la televisió, a la premsa, la radio, etc. Supòs que el qui lleigexi aquesta entrada a hores d’ara ja sabrà de que parlo. Intentaré no escriure el nom del maleït sistema operatiu en qüestió.
Wow! es GNU/Linux, mes senzill, mes segur, mes entreteniment, millor connectat.
Mes senzill, la sencillessa del disseny i l’us de GNU/Linux esta mes que provada avui dia. La sencillessa d’us de qualsevol sistema operatiu, no es pot reduir a que -com que la majoria el sap fer servir es mes senzill-. Desprès de quasi 9 anys emprant GNU/Linux com a sistema únic als meus ordinadors per mi es mes senzill que qualsevol altre.
Mes segur, si es mes segur no hi ha en la pràctica virus, adware ni altres. El nivell de seguretat per el seu disseny, els permisos d’usuaris i grups, dels sistemes de fitxers de provada consistència com el ext2, ext3 entre altres, es excepcional.
Mes entreteniment, avui en dia es pot reproduir, modificar, scanejar, convertir qualsevol format multimèdia amb GNU/Linux. Quasi be sempre amb eines 100% lliures i a l’abast de tothom.
Millor interconnectat, si GNU/Linux per el seu disseny de servidors, dimonis, etc. tot sobre TCP/IP, es el súmmum de la interconnexió. Sense oblidar el lideratge, de moltes aplicacions i eines d’interconnexió de sistemes de primer nivell com Apache, un dels pilars de la WWW.
Fa devers un any la meva esposa no s’havia acostat mai a un ordinador. Avui dia navega per la WWW i empra amb tota normalitat el nostre ordinador amb GNU/Linux. Escolta música, programas de radio, veu vídeos. Jo només l’hi don una ma d’ajuda quan alguna cosa es torç. Amb l’us diari bàsica-ment es autosuficient. Com que no tenc altre sistema operatiu als meus ordinadors, no se com l’hi aniria si tingues que fer servir algun que no fos GNU/Linux. Qualque dia ho tindré que provar.
Per totes aquestes raons i moltes altres dic -Wow! es GNU/Linux, mes senzill, mes segur, mes entreniment, mes interconnectat.
diumenge, 14 de gener del 2007
Ja fa dos mesos.
Ja fa quasi be dos mesos, vaig enviar un e-mail a la “Bústia del Ciutadà” de l'Ajuntament de Ciutadella. Encara no he rebut resposta. La resposta que esperava ja no me servira per res, però si que agrairia que algú de l'Ajuntament es dignes a contestar, encara que sigues per excusar-se per la demora en contestar.
Potser que contestar un e-mail per part del funcionari encarregat sigui una nimietat, donat els volums de treball que se'ls hi venen a sobre -tanta inauguració de carrers remodelats potser estres sant-. Potser estiguin pensant si obrir l'e-mail o no. --No sigui que aquest “loco” ens estigui enviant un “phishing”, un “virus” o ves tu a saber--. Tant sols vaig enviar un text de unes nou o deu líneas. Això si firmat amb gpg per que puguin comprovar qui els està escrivint. Ara hi caic, deu ser que han confús la firma gpg amb una cosa rara d'aquestes d'Internet, spam, phishing, virus... Si volen comprovar la meva firma hi ha un bon grapat d'utilitats a la xarxe, si no ho volen fer allà ells. Sempre i quan estiguin emprant un lector de correu electrònic que compleixi els estàndards.
Si l'Ajuntament de la meva ciutat, amb els recursos que te no es capaç de gestionar ni una “Bústia del Ciutadà”. Com podem esperar que gestioni amb diligencia altres recursos?. Potser n'estic fent un drama de això. Tal vegada estic mal acostumat per lo be que funcionen molts llocs a Internet. Serà que no soc important per l'Ajuntament?. Si es així, ja passarem contes el dia que els partits polítics venguin a demanar-me el vot.
Tampoc vull caure en el tòpic “els funcionaris no en foten pelada” o com diu en Francesc Sintes al seu blog “Els funcionaris no tenim vergonya”, no crec que sigui culpa dels funcionaris. Si no mes be del mateix ajuntament, queda molt be i fa polit tenir una “Bústia del Ciutadà” a la web. Encara que això no impliqui que sigui funcional i es pugui emprar per no tenir desplaçar-se al ajuntament. Recordem lo malament que esta el tema de l'aparcament a la nostra ciutat.
Be a lo millor me'n torn a en recordar d'aquest tema quan les eleccions siguin mes aprop.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)