En aquesta entrada ja vaig comentar el tema dels Trolls al blog de Maite Salord. A dia d'avui encara segueixen trollejant per allà. Fins i tot reclamen que sigui valent i em manifesti si un o altre comentari fet per altres usuaris i visitants del blog, es fet per un Troll o no, que sigui ecuànim amb tothom.
Tenc clar qui es un troll i qui no ho es, no vull caure en un bucle infinit. Per això no els contestaré. No deixa de fer però que escrigui al meu blog el que vulgui. Precisament aquesta setmana he vist a altres blogs un diagrama de flux del funcionament dels trolls. Aquest diagrama no m'acaba de convèncer. Es mes clar aquest altre que com es pot veure acaba en un bucle infinit, mentre es segueix alimentant al troll, contestant els comentaris que fa.
Els trolls normalment son insaciables, intolerants. El millor que es pot fer amb ells es ignorar-los. També faran servir l'excusa de la llibertat d'expressió i que s'els censura si s'esborren els seus missatges. Del que son incapaços però es de obrir els seu propi blog per expressar i difondre les seves idees. Segur que es sentirien sols i perduts en el seu mon ideal.
Per això no em queda mes que dir: "Do not feed the troll", "No alimenteu al troll"
dijous, 28 d’octubre del 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Amarok to Twitter
Ja feia dies que em rondava per el cap, la idea de trobar un script o programa per enviar un tweet amb l'informació de la peça en reproducció al Amarok. Al amarok hi ha un que es diu Wolfbird, nomès te una pega que no funciona amb OAuth.
Cercant, cercant he decidit ferme-n un amb python. He provat varies llibreries de python per la Api de OAuth i cap funcionava. A la fi he trobat una llibreria anomenada tweepy, que si funcionava.
Primer s'ha de registrar una nova aplicació al twitter http://twitter.com/oauth_clients emplenar el formulari amb les dades pertinents. Un cop registrat s'han de copiar aquestes claus al següent script per acabar el registre.
Executam l'script i si tot va be tindrem una resposta com aquesta a la consola:
Hem d'obrir la url al navegador, haurem d'autoritzar l'aplicació i ens retornará un PIN que hem de copiar i entrar a la consola on hem executat l'script. Un cop fet això l'script ens retornara un parell de claus que tindrem que guardar per fer-les servir al pròxim script.
Un cop editat i executat ens demana si volem entrar un comentari, acceptam prement intro i s'enviara l'informació de la pista que estiguem escoltant al Amarok.
Si tot va be en uns instants tindrem publicat al twitter. Tota l'informació l'he trobada a internet, la llibreria tweepy, els exemples de python OAuth també. Com que no som programador em podeu criticar sense pietat. La part de OAuth ha sigut dificil de solucionar fins que no he trobat la llibreria tweepy. La part de llegir els missatges de Amarok a dbus no m'he ha duit massa problemes. Tant la part de Amarok com la de Twitter poden tenir altres funcionalitats. Com el control de reproducció de Amarok o obtenir informació del nostre compte de twitter.
Que quedi clar que no som programador, encara que si he fet coses senzilles amb bash, python i altres llenguatges. Sou lliures de criticar-me, emprar o millorar els scripts. De moment a mi em va molt be per enviar les cançons al twitter. Si es pogués integrar i executar amb un botó des de Amarok ja seria fantàstic.
Cercant, cercant he decidit ferme-n un amb python. He provat varies llibreries de python per la Api de OAuth i cap funcionava. A la fi he trobat una llibreria anomenada tweepy, que si funcionava.
Primer s'ha de registrar una nova aplicació al twitter http://twitter.com/oauth_clients emplenar el formulari amb les dades pertinents. Un cop registrat s'han de copiar aquestes claus al següent script per acabar el registre.
import tweepy
CONSUMER_KEY = 'Consumer Key del formulari web anterior'
CONSUMER_SECRET = 'Consumer Secret dle formulari web anterior'
auth = tweepy.OAuthHandler(CONSUMER_KEY, CONSUMER_SECRET)
auth_url = auth.get_authorization_url()
print 'Please authorize: ' + auth_url
verifier = raw_input('PIN: ').strip()
auth.get_access_token(verifier)
print "ACCESS_KEY = '%s'" % auth.access_token.key
print "ACCESS_SECRET = '%s'" % auth.access_token.secretExecutam l'script i si tot va be tindrem una resposta com aquesta a la consola:
Please Authorize: URL
PIN:
Hem d'obrir la url al navegador, haurem d'autoritzar l'aplicació i ens retornará un PIN que hem de copiar i entrar a la consola on hem executat l'script. Un cop fet això l'script ens retornara un parell de claus que tindrem que guardar per fer-les servir al pròxim script.
import sys
import tweepy
import dbus
bus = dbus.SessionBus()
obj = bus.get_object('org.mpris.amarok', '/Player')
metadata = obj.get_dbus_method('GetMetadata', 'org.freedesktop.MediaPlayer')
info = metadata()
print 'Escoltant', info['title'], 'per', info['artist'], 'del album', info['album']
CONSUMER_KEY = 'Consumer key'
CONSUMER_SECRET = 'Consumer Secret'
ACCESS_KEY = 'Access Key retornada per l'script anterior'
ACCESS_SECRET = 'Access Secret retornada per l'script anterior'
auth = tweepy.OAuthHandler(CONSUMER_KEY, CONSUMER_SECRET)
auth.set_access_token(ACCESS_KEY, ACCESS_SECRET)
api = tweepy.API(auth)
comentari = raw_input('Comentari: ')
comentari = comentari.decode('utf-8')
messg = 'Escoltant amb #amarok ' + info['title'] + ' per ' + info['artist'] + ' del album ' + info['album'] + ' : ' + comentari
print messg
api.update_status(messg) Un cop editat i executat ens demana si volem entrar un comentari, acceptam prement intro i s'enviara l'informació de la pista que estiguem escoltant al Amarok.
Escoltant amb #amarok Nom de la peça musical per Cantant o interpret del album Nom del Album: comentari Si tot va be en uns instants tindrem publicat al twitter. Tota l'informació l'he trobada a internet, la llibreria tweepy, els exemples de python OAuth també. Com que no som programador em podeu criticar sense pietat. La part de OAuth ha sigut dificil de solucionar fins que no he trobat la llibreria tweepy. La part de llegir els missatges de Amarok a dbus no m'he ha duit massa problemes. Tant la part de Amarok com la de Twitter poden tenir altres funcionalitats. Com el control de reproducció de Amarok o obtenir informació del nostre compte de twitter.
Que quedi clar que no som programador, encara que si he fet coses senzilles amb bash, python i altres llenguatges. Sou lliures de criticar-me, emprar o millorar els scripts. De moment a mi em va molt be per enviar les cançons al twitter. Si es pogués integrar i executar amb un botó des de Amarok ja seria fantàstic.
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Administració, política i empresa al mon 2.0
Tant l'administració com els polítics s'omplen la boca amb la Web 2.0 i les noves tecnologies. La veritat però, es que no en tenen ni idea del que vol dir Web 2.0. Segueixen els seus intents de controlar lo incontrolable, la xarxa. Els seus intents de controlar l'opinió pública a la xarxa, donen resultats inesperats que moltes vegades no comprenen ni saben digerir.
Per començar il·luminats de l'administració, que diuen, voler acabar amb els tràmits oficials en paper abans del 2015. No es que no cregui que això sigui possible, que si ho seria si tots els ciutadans contessin per començar amb connexions a la xarxa en condicions. Un altre tema a tenir en compte es com es maneja i guarda aquesta informació, la dependència de programari privatiu i els formats tancats ens pot dur sorpreses en un futur. A part dels costos i la dependència de empreses estrangeres que no donen cap profit a les nostres.
Els il·luminats de la política son encara mes ignorants. De moment no s'han sabut adaptar a la manera de fer de la xarxa. Perfils de xarxes socials tancats i nomes accessibles als co-militants i simpatitzants, on es censuren o no es deixen fer comentaris. Altres per aquí i per allà, cercant crear polèmiques absurdes o be desqualificant al contrari fent us de males arts, la majoria de vegades escudant-se en l'anonimat. Per desprès fer-se les víctimes dient que se'ls censura per part dels que no pensen com ells, quan son ells els que son uns mal educats i provocadors. A mes de ser incapaços de crear contingut de qualitat on els ciutadans puguin informar-se i opinar.
Les empreses tal vegada son les que ho tenen mes clar amb excepcions. El correu electrònic i la presencia a la web son cada vegada mes importants i valorats. Però encara existeixen inconvenients. La qualitat de les connexions son de moment tercer-mundistes, lentes, amb velocitats de pujada que fan ganes de riure i caríssimes. Fa por també, sentir com el cap de Microsoft Steve Ballmer, veu amb bons ulls que les operadores de telefonia cobrin als llocs web per l'us de la xarxa, donant com excusa que així podrien invertir amb les seves infraestructures, que han anat abandonant al llarg dels anys. Els usuaris ja pagam a les operadores per els seus serveis, no te sentit cobrar dues vegades per el mateix. No han fet inversions els darrers anys i ara donen la culpa als altres.
Però no tot son males noticies, a Menorca s'ha presentat aquest projecte que esper que arribi a bon port. Ja estar be de que siguem el cul del mon, amb comunicacions terrestres, marítimes i aèries de pena i caríssimes, quan a la resta de Espanya fan noves línies de tren d'alta velocitat i compten amb una xarxa viaria en condicions. Al manco que la xarxa de comunicacio electrònica pugui servir a les nostres empreses i a nosaltres mateixos, per fer-nos un lloc en el mon i sobreviure.
Per començar il·luminats de l'administració, que diuen, voler acabar amb els tràmits oficials en paper abans del 2015. No es que no cregui que això sigui possible, que si ho seria si tots els ciutadans contessin per començar amb connexions a la xarxa en condicions. Un altre tema a tenir en compte es com es maneja i guarda aquesta informació, la dependència de programari privatiu i els formats tancats ens pot dur sorpreses en un futur. A part dels costos i la dependència de empreses estrangeres que no donen cap profit a les nostres.
Els il·luminats de la política son encara mes ignorants. De moment no s'han sabut adaptar a la manera de fer de la xarxa. Perfils de xarxes socials tancats i nomes accessibles als co-militants i simpatitzants, on es censuren o no es deixen fer comentaris. Altres per aquí i per allà, cercant crear polèmiques absurdes o be desqualificant al contrari fent us de males arts, la majoria de vegades escudant-se en l'anonimat. Per desprès fer-se les víctimes dient que se'ls censura per part dels que no pensen com ells, quan son ells els que son uns mal educats i provocadors. A mes de ser incapaços de crear contingut de qualitat on els ciutadans puguin informar-se i opinar.
Les empreses tal vegada son les que ho tenen mes clar amb excepcions. El correu electrònic i la presencia a la web son cada vegada mes importants i valorats. Però encara existeixen inconvenients. La qualitat de les connexions son de moment tercer-mundistes, lentes, amb velocitats de pujada que fan ganes de riure i caríssimes. Fa por també, sentir com el cap de Microsoft Steve Ballmer, veu amb bons ulls que les operadores de telefonia cobrin als llocs web per l'us de la xarxa, donant com excusa que així podrien invertir amb les seves infraestructures, que han anat abandonant al llarg dels anys. Els usuaris ja pagam a les operadores per els seus serveis, no te sentit cobrar dues vegades per el mateix. No han fet inversions els darrers anys i ara donen la culpa als altres.
Però no tot son males noticies, a Menorca s'ha presentat aquest projecte que esper que arribi a bon port. Ja estar be de que siguem el cul del mon, amb comunicacions terrestres, marítimes i aèries de pena i caríssimes, quan a la resta de Espanya fan noves línies de tren d'alta velocitat i compten amb una xarxa viaria en condicions. Al manco que la xarxa de comunicacio electrònica pugui servir a les nostres empreses i a nosaltres mateixos, per fer-nos un lloc en el mon i sobreviure.
dissabte, 2 d’octubre del 2010
Trolls, Forks, Vagues i Internet
Fa un parell de mesos que pateixo "trollfobia". Un o mes d'un "troll" ves a saber quants son (l'anonimat a internet es el que te), s'han dedicat a malmetre a un blog de qualitat, fet per una escriptora de Ciutadella.
Si ja ho se, no es una escriptora o mestre d'escola i prou, també es regidora al nostre ajuntament, i que?. Al blog de Maite Salord tant hi pots trobar una poesia, com un petit relat, o un comentari polític o una ressenya d'un bon llibre, hi ha de haver un lloc per tot. Vat aquí que els "trolls" de torn aprofiten fins i tot les debilitats humanes (no crec que ningú se'n salvi de tenir-ne de debilitats o defectes) de l'autora del blog per fer campanya política i de desgast envers la seva persona i el seu partit. Cosa que reforça encara mes la meva opció des de fa unes quantes eleccions municipals, nacionals i europees de votar en blanc. Mentre els partits no siguin capaços de apropar-se a la ciutadania no tindran res a fer amb mi i el que pens d'ells.
Fork es una escissió, un fork es produeix al mon del programari lliure quant un o un grup de programadors o col·laboradors, no estan d'acord amb la manera que es porta un projecte. El programari lliure i les seves llicencies ho permeten i es una de les claus, que permeten que el programari millori i s'apropi al usuari i a la comunitat. Els dos darrers forks importants han sigut el de Mandriva i el de Openoffice. De Mandriva s'ha creat Mageia, fruit del descontent dels usuaris, desenvolupadors i programadors (molts d'ells afectats per acomiadaments de l'empresa), amb la trajectòria de la empresa envers els usuaris, la comunitat i el desenvolupament mes o menys encertat de la distribució Mandriva.
L'altre ha sigut la creació de Libreoffice, un fork de Openoffice que es propietat de Oracle. Encara record el meus inicis al mon del programari lliure quan es deia Staroffice. Si be es cert que sempre s'ha mantigut una versió lliure d'Openoffice o al seu temps de Staroffice, la compra fa poc de Sun Microsystems per part d'Oracle, va mosquejar molt a la comunitat del programari lliure. En part també per que també son propietaris de MySQL, la base de dades per excel·lència del programari lliure i motor de la majoria de webs d'Internet. Veurem prest un fork de MySQL? tot depèn de la comunitat, en quan es senti amenaçada crec que es produirà sense remei. De moment Ubuntu ja ha anunciat que donarà suport a Libreoffice i serà la suite ofimàtica en properes versions de la seva distribució.
La vaga del passat 29-S diuen que no va tenir la repercussió d'altres anteriors. Els sindicats i partits polítics nacionals, potser estan menyspreant la naturalesa d'Internet. Internet i tots els protocols de comunicació que la fan possible es van crear per que ningú la pogués monopolitzar. Han sigut moltes les empreses que han volgut fer-se amb el control i mai no han pogut. Microsoft va fracassar amb la seva MSN Network, i moltes van caure per el camí o van haver de canviar el seu model de negoci i no dubteu que n'hi haurà mes que ho tindran que fer. Si be respect la llibertat de fer vaga o dels piquets (lo de piquets informatius no te cap sentit crec jo), a un mon on tots estam acostumats a viure amb la inmediatesa que ens permet Internet. No hi veig cap sentit que monopolitzin durant un mes i mig els mitjans, des de que es va anunciar la vaga, cercant influir a la opinió pública. Enlloc d'aprofritar-sen de Internet per fer arribar el seu missatge a la societat, d'una manera ràpida i eficient. Cosa que crec que no han sabut fer de moment.
Internet i el programari lliure, a pesar de lleis com la L.E.S., acords internacionals com ACTA i a les moltes traves que hi estan intentant posar mitjançant canons indiscriminats, tenen molt de futur per endavant.
Si ja ho se, no es una escriptora o mestre d'escola i prou, també es regidora al nostre ajuntament, i que?. Al blog de Maite Salord tant hi pots trobar una poesia, com un petit relat, o un comentari polític o una ressenya d'un bon llibre, hi ha de haver un lloc per tot. Vat aquí que els "trolls" de torn aprofiten fins i tot les debilitats humanes (no crec que ningú se'n salvi de tenir-ne de debilitats o defectes) de l'autora del blog per fer campanya política i de desgast envers la seva persona i el seu partit. Cosa que reforça encara mes la meva opció des de fa unes quantes eleccions municipals, nacionals i europees de votar en blanc. Mentre els partits no siguin capaços de apropar-se a la ciutadania no tindran res a fer amb mi i el que pens d'ells.
Fork es una escissió, un fork es produeix al mon del programari lliure quant un o un grup de programadors o col·laboradors, no estan d'acord amb la manera que es porta un projecte. El programari lliure i les seves llicencies ho permeten i es una de les claus, que permeten que el programari millori i s'apropi al usuari i a la comunitat. Els dos darrers forks importants han sigut el de Mandriva i el de Openoffice. De Mandriva s'ha creat Mageia, fruit del descontent dels usuaris, desenvolupadors i programadors (molts d'ells afectats per acomiadaments de l'empresa), amb la trajectòria de la empresa envers els usuaris, la comunitat i el desenvolupament mes o menys encertat de la distribució Mandriva.
L'altre ha sigut la creació de Libreoffice, un fork de Openoffice que es propietat de Oracle. Encara record el meus inicis al mon del programari lliure quan es deia Staroffice. Si be es cert que sempre s'ha mantigut una versió lliure d'Openoffice o al seu temps de Staroffice, la compra fa poc de Sun Microsystems per part d'Oracle, va mosquejar molt a la comunitat del programari lliure. En part també per que també son propietaris de MySQL, la base de dades per excel·lència del programari lliure i motor de la majoria de webs d'Internet. Veurem prest un fork de MySQL? tot depèn de la comunitat, en quan es senti amenaçada crec que es produirà sense remei. De moment Ubuntu ja ha anunciat que donarà suport a Libreoffice i serà la suite ofimàtica en properes versions de la seva distribució.
La vaga del passat 29-S diuen que no va tenir la repercussió d'altres anteriors. Els sindicats i partits polítics nacionals, potser estan menyspreant la naturalesa d'Internet. Internet i tots els protocols de comunicació que la fan possible es van crear per que ningú la pogués monopolitzar. Han sigut moltes les empreses que han volgut fer-se amb el control i mai no han pogut. Microsoft va fracassar amb la seva MSN Network, i moltes van caure per el camí o van haver de canviar el seu model de negoci i no dubteu que n'hi haurà mes que ho tindran que fer. Si be respect la llibertat de fer vaga o dels piquets (lo de piquets informatius no te cap sentit crec jo), a un mon on tots estam acostumats a viure amb la inmediatesa que ens permet Internet. No hi veig cap sentit que monopolitzin durant un mes i mig els mitjans, des de que es va anunciar la vaga, cercant influir a la opinió pública. Enlloc d'aprofritar-sen de Internet per fer arribar el seu missatge a la societat, d'una manera ràpida i eficient. Cosa que crec que no han sabut fer de moment.
Internet i el programari lliure, a pesar de lleis com la L.E.S., acords internacionals com ACTA i a les moltes traves que hi estan intentant posar mitjançant canons indiscriminats, tenen molt de futur per endavant.
dissabte, 18 de setembre del 2010
Dia de la llibertat del programari
Avui dissabte 18 de setembre es celebra internacionalment el 7è Dia de la Llibertat de programari. A softwarefreedomday.org trobareu informació dels events que es cel·lebran arreu del mon. A caliu.cat també ho celebren organitzant diverses activitats.
No se si es casualitat el dia que han triat la gent de Mageia per anunciar el fork de Mandriva. Molts ja coneixereu els problemes financers que tenia Mandriva els darrers mesos. Desprès de l'anunci ahir dels retalls a Mandriva, avui un grup de treballadors de la desmantellada Edge-IT anunciaven un fork que han anomenat Mageia. Amb aquest fork volen retornar el protagonisme a la comunitat d'usuaris de Mandriva. En lloc que sigui una empresa la que controli el desenvolupament, serà la comunitat mitjançant una fundació la que ho faixi. A partir d'ara comunitats tant actives com Blogdrake.net podrán recuperar el protagonisme que havien anat perdent els darrers temps.
Llegia avui una enquesta on es deia que un 88% dels usuaris de software entrevistats fa servir normalment programari lliure. A mes diu que estan satisfets amb el programari i aprecien les actualitzacions constants per millorar-los. El programari lliure no es tant sols una distribució GNU/Linux. Hi ha molts programes GNU multi plataforma i no es necessari ser usuari de GNU/Linux per gaudir d'aquest programari. Cada vegada mes usuaris fan servir programari lliure, cada vegada mes aparells com telèfons, tablets, netbooks s'aprofiten de la flexibilitat i fiabilitat del programari lliure i de Linux.
En definitiva bona salut per el programari lliure en el dia de la celebració del seu 7è Dia Internacional de la Llibertat del Programari. Per acabar vos deix les quatre llibertats del programari lliure:
No se si es casualitat el dia que han triat la gent de Mageia per anunciar el fork de Mandriva. Molts ja coneixereu els problemes financers que tenia Mandriva els darrers mesos. Desprès de l'anunci ahir dels retalls a Mandriva, avui un grup de treballadors de la desmantellada Edge-IT anunciaven un fork que han anomenat Mageia. Amb aquest fork volen retornar el protagonisme a la comunitat d'usuaris de Mandriva. En lloc que sigui una empresa la que controli el desenvolupament, serà la comunitat mitjançant una fundació la que ho faixi. A partir d'ara comunitats tant actives com Blogdrake.net podrán recuperar el protagonisme que havien anat perdent els darrers temps.
Llegia avui una enquesta on es deia que un 88% dels usuaris de software entrevistats fa servir normalment programari lliure. A mes diu que estan satisfets amb el programari i aprecien les actualitzacions constants per millorar-los. El programari lliure no es tant sols una distribució GNU/Linux. Hi ha molts programes GNU multi plataforma i no es necessari ser usuari de GNU/Linux per gaudir d'aquest programari. Cada vegada mes usuaris fan servir programari lliure, cada vegada mes aparells com telèfons, tablets, netbooks s'aprofiten de la flexibilitat i fiabilitat del programari lliure i de Linux.
En definitiva bona salut per el programari lliure en el dia de la celebració del seu 7è Dia Internacional de la Llibertat del Programari. Per acabar vos deix les quatre llibertats del programari lliure:
- 0 - La llibertat d'utilitzar el programari per a qualsevol ús.
- 1 - La llibertat d'estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.
- 2 - La llibertat de redistribuir les còpies.
- 3 - La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se'n pugui beneficiar. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.
diumenge, 29 d’agost del 2010
El meu futur e-reader
Ja fa temps que estic mirant i comparant lectors de llibres electrònics. Tenc un parell de candidats, el Papyre 6.1 versió 2, el Bebook Neo o el Booq Avant. De moment no hi ha al mercat lectors amb pantalla a color que no siguin prototips.
El Papyre 6.1 v2 es simplement un lector, el firmware esta basat en Linux, com la majoria dels lectors del mercat. Suporta la majoria de formats de llibre electrònic (Pdf, Doc, Rtf, Txt, Html, Epub y DRM Epub, Mobipocket, MP3, Chm, Zip, Rar, FB2, Djvu, Wolf, Lit, Png, Jpg, Tif, Gif, Bmp, Ppt) com veis també suporta mp3 i jpg. I el venen bastant complert en quant als accessoris qu inclou a Grammata.
El Bebook Neo i el Booq Avant tenen a mes connexió WiFi, pantalla tàctil, un processadors mes potents i la resta de funcionalitats de un lector. No son molt mes cars que el Papyre 6.1 tenint en compte les funcionalitats afegides. El Bebook Neo te una pantalla Wacom tàctil, la del Booq Avant es de tecnologia Sipix també tàctil. Les pantalla Sipix tenen advantatges i inconvenients, diuen que no es tant nítida com les pantalles Vizplex que porten quasi be la resta de lectors. Els dos permeten fer anotacions marcant directament a la pantalla. La connectivitat WiFi permet baixar llibres, articles i navegació per internet.
Les pantalles e-ink a color vist el poc interès dels fabricants es faran esperar. Sembla com si volguessin esprema la tecnologia actual i desprès tornar-nos a fer canviar de aquí un temps amb les pantalles a color. Esper que a finals d'any per la campanya de Nadal surtin novetats. Tant Mirasol com Pixel Qi semblen bones opcions, però els fabricants son reticents a fer lectors amb pantalles a color. L'aparició dels tablets ha aturat una mica l'aparició de novetats al mon dels e-readers, esperant cap on es decanta el mercat.
Per altre banda el lector per exelència el Kindle de Amazon no em convenç, esta molt be en quant al maquinari i la seva botiga online, en canvi un sistema tancat i un format especific de llibres i amb DRM coarta la meva llibertat de carregar-hi el que vulgui i no m'agrada. En aquest aspecte es mes semblant a l'iPad que si no tens iTunes no hi pots posar res. Els lectors que he anomenat al començament tenen actualitzacions freqüents del firmware per corregir errors i noves funcionalitats tots estan derivats de Linux. Tampoc crec que l'iPad i altres tablets del mercat ben pocs per cert, acabin amb els e-readers. Les pantalles LCD no es comporten massa be a la llum del sol.
El que vull es un aparell funcional, que pugui fer el que vulgui amb ell i no estar fermat a les decisions d'un fabricant. On hi pugui carregar des de un llibre comprat per internet fins a un manual d'informàtica o un PDF. Per tant de moment esperaré a finals d'any per si surten novetats i si no hi ha res revolucionari em compraré uns dels lectors que he anomenat.
El Papyre 6.1 v2 es simplement un lector, el firmware esta basat en Linux, com la majoria dels lectors del mercat. Suporta la majoria de formats de llibre electrònic (Pdf, Doc, Rtf, Txt, Html, Epub y DRM Epub, Mobipocket, MP3, Chm, Zip, Rar, FB2, Djvu, Wolf, Lit, Png, Jpg, Tif, Gif, Bmp, Ppt) com veis també suporta mp3 i jpg. I el venen bastant complert en quant als accessoris qu inclou a Grammata.
El Bebook Neo i el Booq Avant tenen a mes connexió WiFi, pantalla tàctil, un processadors mes potents i la resta de funcionalitats de un lector. No son molt mes cars que el Papyre 6.1 tenint en compte les funcionalitats afegides. El Bebook Neo te una pantalla Wacom tàctil, la del Booq Avant es de tecnologia Sipix també tàctil. Les pantalla Sipix tenen advantatges i inconvenients, diuen que no es tant nítida com les pantalles Vizplex que porten quasi be la resta de lectors. Els dos permeten fer anotacions marcant directament a la pantalla. La connectivitat WiFi permet baixar llibres, articles i navegació per internet.
Les pantalles e-ink a color vist el poc interès dels fabricants es faran esperar. Sembla com si volguessin esprema la tecnologia actual i desprès tornar-nos a fer canviar de aquí un temps amb les pantalles a color. Esper que a finals d'any per la campanya de Nadal surtin novetats. Tant Mirasol com Pixel Qi semblen bones opcions, però els fabricants son reticents a fer lectors amb pantalles a color. L'aparició dels tablets ha aturat una mica l'aparició de novetats al mon dels e-readers, esperant cap on es decanta el mercat.
Per altre banda el lector per exelència el Kindle de Amazon no em convenç, esta molt be en quant al maquinari i la seva botiga online, en canvi un sistema tancat i un format especific de llibres i amb DRM coarta la meva llibertat de carregar-hi el que vulgui i no m'agrada. En aquest aspecte es mes semblant a l'iPad que si no tens iTunes no hi pots posar res. Els lectors que he anomenat al començament tenen actualitzacions freqüents del firmware per corregir errors i noves funcionalitats tots estan derivats de Linux. Tampoc crec que l'iPad i altres tablets del mercat ben pocs per cert, acabin amb els e-readers. Les pantalles LCD no es comporten massa be a la llum del sol.
El que vull es un aparell funcional, que pugui fer el que vulgui amb ell i no estar fermat a les decisions d'un fabricant. On hi pugui carregar des de un llibre comprat per internet fins a un manual d'informàtica o un PDF. Per tant de moment esperaré a finals d'any per si surten novetats i si no hi ha res revolucionari em compraré uns dels lectors que he anomenat.
diumenge, 25 de juliol del 2010
Estiu calent
Enguany tenim un estiu calent. Calent en quant a las temperatures i calent per el que fa a la tecnologia nostre de cada dia. Anem per parts.
El naixement de Libranda esta creant polèmica. Els editors han creat una web per no vendre llibres electrònics. Libranda no es un lloc per que els consumidors comprin llibres. Esta enfocada a ser una plataforma B2B. O sigui Libranda ofereix serveis logístics per la distribució, emmagatzematge i promoció dels llibres digitals. Res a veure amb llibreries online com Amazon i demes. A mes inclouen als llibres tecnologia DRM Adobe Digital Editions de Adobe i no tots els e-readers son capaços de visualitzar-los. I si hi afegim que no hi ha versió per GNU/Linux, començam be.
Calentets també estan els de Apple i el seu iPhone 4 amb els problemes de les antenes. Sembla que segons com s'agafa el telefon l'antena deixa de rendir com toca. El contacte de la ma del usuari amb el marc exterior metalic, fa que es quedi sense recepció. Peró es Apple i als seus incondicionals els dona igual tenir un aparell defectuós. De totes maneres Apple estar triomfant amb l'iPhone i l'iPad, a veure si la resta de fabricants es posen las piles i ens ofereixen alternatives mes lliures i obertes.
Al mon del programari lliure, Mandriva que havia tingut problemes econòmics ja ha trobat per el que sembla nous inversors. Ubuntu es posiciona com la distribució mes emprada per els usuaris de a peu i la veritat es que funciona molt be. Calibre s'estar convertint en el millor programa per gestionar i convertir llibres electrònics. De fet es multi-plataforma te versions per Windows, Mac OSX i GNU/Linux. L'he estat fent servir tant per organitzar llibres i documents, com per fer conversions i poder carregar llibres tant al meu Nokia, com al reproductor multimèdia portàtil Cowon A2 amb el que es poden llegir documents amb format txt. Convertint els arxius pdf a ePub, la lectura a l'ordinador també es molt satisfactòria. Te moltes altres funcionalitats com descarregar via RSS noticies, blogs i crear petits llibres electrònics per llegir desprès offline. Per tant vos el recoman.
He estat mirant preus i característiques de lectors de llibres electrònics. Hi ha molta varietat i de moment no tenc gens clar per quin em tenc que decidir. L'altre dia vaig tenir a la ma un Papyre 6.1 i la veritat es que la pantalla es agradable i es veu molt be. De moment esperaré un temps a veure cap on va el mercat.
Veure com els nostres polítics tiren i s'embutxaquen els nostres doblers esta a l'ordre del dia. Ricardo Galli al seu blog denuncia com Antoni Manchado predica una cosa i fa la contraria. Amb totes les conseqüències que comporta els fets son greus i Ricardo Galli explica molt be el tema i les possibles conseqüències que s'en deriven.
Com sempre apareixen noves vulnerabilitats. A Dell han trobat algunes plaques base de servidors amb programari maliciós i segons amb quines configuracions de Windows poden donar problemes. El navegador Safari de Mac OSX tampoc s'ha salvat, una vulnerabilitat que afecta a l'auto-completat de formularis, podria ser emprada per fer-se amb dades privades dels usuaris. Desactivant aquesta funcionalitat es tanca la porta fins que surti la solució al problema. A Windows han trobat un forat de seguretat que afecta als accessos directes. Que es pot fer servir per accedir a les carpetes on apunten els accessos directes.
Be com veis l'estiu es presenta interessant i calent. Ens queda l'agost que sol ser tranquil però sempre hi ha sorpreses.
El naixement de Libranda esta creant polèmica. Els editors han creat una web per no vendre llibres electrònics. Libranda no es un lloc per que els consumidors comprin llibres. Esta enfocada a ser una plataforma B2B. O sigui Libranda ofereix serveis logístics per la distribució, emmagatzematge i promoció dels llibres digitals. Res a veure amb llibreries online com Amazon i demes. A mes inclouen als llibres tecnologia DRM Adobe Digital Editions de Adobe i no tots els e-readers son capaços de visualitzar-los. I si hi afegim que no hi ha versió per GNU/Linux, començam be.
Calentets també estan els de Apple i el seu iPhone 4 amb els problemes de les antenes. Sembla que segons com s'agafa el telefon l'antena deixa de rendir com toca. El contacte de la ma del usuari amb el marc exterior metalic, fa que es quedi sense recepció. Peró es Apple i als seus incondicionals els dona igual tenir un aparell defectuós. De totes maneres Apple estar triomfant amb l'iPhone i l'iPad, a veure si la resta de fabricants es posen las piles i ens ofereixen alternatives mes lliures i obertes.
Al mon del programari lliure, Mandriva que havia tingut problemes econòmics ja ha trobat per el que sembla nous inversors. Ubuntu es posiciona com la distribució mes emprada per els usuaris de a peu i la veritat es que funciona molt be. Calibre s'estar convertint en el millor programa per gestionar i convertir llibres electrònics. De fet es multi-plataforma te versions per Windows, Mac OSX i GNU/Linux. L'he estat fent servir tant per organitzar llibres i documents, com per fer conversions i poder carregar llibres tant al meu Nokia, com al reproductor multimèdia portàtil Cowon A2 amb el que es poden llegir documents amb format txt. Convertint els arxius pdf a ePub, la lectura a l'ordinador també es molt satisfactòria. Te moltes altres funcionalitats com descarregar via RSS noticies, blogs i crear petits llibres electrònics per llegir desprès offline. Per tant vos el recoman.
He estat mirant preus i característiques de lectors de llibres electrònics. Hi ha molta varietat i de moment no tenc gens clar per quin em tenc que decidir. L'altre dia vaig tenir a la ma un Papyre 6.1 i la veritat es que la pantalla es agradable i es veu molt be. De moment esperaré un temps a veure cap on va el mercat.
Veure com els nostres polítics tiren i s'embutxaquen els nostres doblers esta a l'ordre del dia. Ricardo Galli al seu blog denuncia com Antoni Manchado predica una cosa i fa la contraria. Amb totes les conseqüències que comporta els fets son greus i Ricardo Galli explica molt be el tema i les possibles conseqüències que s'en deriven.
Com sempre apareixen noves vulnerabilitats. A Dell han trobat algunes plaques base de servidors amb programari maliciós i segons amb quines configuracions de Windows poden donar problemes. El navegador Safari de Mac OSX tampoc s'ha salvat, una vulnerabilitat que afecta a l'auto-completat de formularis, podria ser emprada per fer-se amb dades privades dels usuaris. Desactivant aquesta funcionalitat es tanca la porta fins que surti la solució al problema. A Windows han trobat un forat de seguretat que afecta als accessos directes. Que es pot fer servir per accedir a les carpetes on apunten els accessos directes.
Be com veis l'estiu es presenta interessant i calent. Ens queda l'agost que sol ser tranquil però sempre hi ha sorpreses.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)