Fa un parell de mesos que pateixo "trollfobia". Un o mes d'un "troll" ves a saber quants son (l'anonimat a internet es el que te), s'han dedicat a malmetre a un blog de qualitat, fet per una escriptora de Ciutadella.
Si ja ho se, no es una escriptora o mestre d'escola i prou, també es regidora al nostre ajuntament, i que?. Al blog de Maite Salord tant hi pots trobar una poesia, com un petit relat, o un comentari polític o una ressenya d'un bon llibre, hi ha de haver un lloc per tot. Vat aquí que els "trolls" de torn aprofiten fins i tot les debilitats humanes (no crec que ningú se'n salvi de tenir-ne de debilitats o defectes) de l'autora del blog per fer campanya política i de desgast envers la seva persona i el seu partit. Cosa que reforça encara mes la meva opció des de fa unes quantes eleccions municipals, nacionals i europees de votar en blanc. Mentre els partits no siguin capaços de apropar-se a la ciutadania no tindran res a fer amb mi i el que pens d'ells.
Fork es una escissió, un fork es produeix al mon del programari lliure quant un o un grup de programadors o col·laboradors, no estan d'acord amb la manera que es porta un projecte. El programari lliure i les seves llicencies ho permeten i es una de les claus, que permeten que el programari millori i s'apropi al usuari i a la comunitat. Els dos darrers forks importants han sigut el de Mandriva i el de Openoffice. De Mandriva s'ha creat Mageia, fruit del descontent dels usuaris, desenvolupadors i programadors (molts d'ells afectats per acomiadaments de l'empresa), amb la trajectòria de la empresa envers els usuaris, la comunitat i el desenvolupament mes o menys encertat de la distribució Mandriva.
L'altre ha sigut la creació de Libreoffice, un fork de Openoffice que es propietat de Oracle. Encara record el meus inicis al mon del programari lliure quan es deia Staroffice. Si be es cert que sempre s'ha mantigut una versió lliure d'Openoffice o al seu temps de Staroffice, la compra fa poc de Sun Microsystems per part d'Oracle, va mosquejar molt a la comunitat del programari lliure. En part també per que també son propietaris de MySQL, la base de dades per excel·lència del programari lliure i motor de la majoria de webs d'Internet. Veurem prest un fork de MySQL? tot depèn de la comunitat, en quan es senti amenaçada crec que es produirà sense remei. De moment Ubuntu ja ha anunciat que donarà suport a Libreoffice i serà la suite ofimàtica en properes versions de la seva distribució.
La vaga del passat 29-S diuen que no va tenir la repercussió d'altres anteriors. Els sindicats i partits polítics nacionals, potser estan menyspreant la naturalesa d'Internet. Internet i tots els protocols de comunicació que la fan possible es van crear per que ningú la pogués monopolitzar. Han sigut moltes les empreses que han volgut fer-se amb el control i mai no han pogut. Microsoft va fracassar amb la seva MSN Network, i moltes van caure per el camí o van haver de canviar el seu model de negoci i no dubteu que n'hi haurà mes que ho tindran que fer. Si be respect la llibertat de fer vaga o dels piquets (lo de piquets informatius no te cap sentit crec jo), a un mon on tots estam acostumats a viure amb la inmediatesa que ens permet Internet. No hi veig cap sentit que monopolitzin durant un mes i mig els mitjans, des de que es va anunciar la vaga, cercant influir a la opinió pública. Enlloc d'aprofritar-sen de Internet per fer arribar el seu missatge a la societat, d'una manera ràpida i eficient. Cosa que crec que no han sabut fer de moment.
Internet i el programari lliure, a pesar de lleis com la L.E.S., acords internacionals com ACTA i a les moltes traves que hi estan intentant posar mitjançant canons indiscriminats, tenen molt de futur per endavant.
dissabte, 2 d’octubre del 2010
dissabte, 18 de setembre del 2010
Dia de la llibertat del programari
Avui dissabte 18 de setembre es celebra internacionalment el 7è Dia de la Llibertat de programari. A softwarefreedomday.org trobareu informació dels events que es cel·lebran arreu del mon. A caliu.cat també ho celebren organitzant diverses activitats.
No se si es casualitat el dia que han triat la gent de Mageia per anunciar el fork de Mandriva. Molts ja coneixereu els problemes financers que tenia Mandriva els darrers mesos. Desprès de l'anunci ahir dels retalls a Mandriva, avui un grup de treballadors de la desmantellada Edge-IT anunciaven un fork que han anomenat Mageia. Amb aquest fork volen retornar el protagonisme a la comunitat d'usuaris de Mandriva. En lloc que sigui una empresa la que controli el desenvolupament, serà la comunitat mitjançant una fundació la que ho faixi. A partir d'ara comunitats tant actives com Blogdrake.net podrán recuperar el protagonisme que havien anat perdent els darrers temps.
Llegia avui una enquesta on es deia que un 88% dels usuaris de software entrevistats fa servir normalment programari lliure. A mes diu que estan satisfets amb el programari i aprecien les actualitzacions constants per millorar-los. El programari lliure no es tant sols una distribució GNU/Linux. Hi ha molts programes GNU multi plataforma i no es necessari ser usuari de GNU/Linux per gaudir d'aquest programari. Cada vegada mes usuaris fan servir programari lliure, cada vegada mes aparells com telèfons, tablets, netbooks s'aprofiten de la flexibilitat i fiabilitat del programari lliure i de Linux.
En definitiva bona salut per el programari lliure en el dia de la celebració del seu 7è Dia Internacional de la Llibertat del Programari. Per acabar vos deix les quatre llibertats del programari lliure:
No se si es casualitat el dia que han triat la gent de Mageia per anunciar el fork de Mandriva. Molts ja coneixereu els problemes financers que tenia Mandriva els darrers mesos. Desprès de l'anunci ahir dels retalls a Mandriva, avui un grup de treballadors de la desmantellada Edge-IT anunciaven un fork que han anomenat Mageia. Amb aquest fork volen retornar el protagonisme a la comunitat d'usuaris de Mandriva. En lloc que sigui una empresa la que controli el desenvolupament, serà la comunitat mitjançant una fundació la que ho faixi. A partir d'ara comunitats tant actives com Blogdrake.net podrán recuperar el protagonisme que havien anat perdent els darrers temps.
Llegia avui una enquesta on es deia que un 88% dels usuaris de software entrevistats fa servir normalment programari lliure. A mes diu que estan satisfets amb el programari i aprecien les actualitzacions constants per millorar-los. El programari lliure no es tant sols una distribució GNU/Linux. Hi ha molts programes GNU multi plataforma i no es necessari ser usuari de GNU/Linux per gaudir d'aquest programari. Cada vegada mes usuaris fan servir programari lliure, cada vegada mes aparells com telèfons, tablets, netbooks s'aprofiten de la flexibilitat i fiabilitat del programari lliure i de Linux.
En definitiva bona salut per el programari lliure en el dia de la celebració del seu 7è Dia Internacional de la Llibertat del Programari. Per acabar vos deix les quatre llibertats del programari lliure:
- 0 - La llibertat d'utilitzar el programari per a qualsevol ús.
- 1 - La llibertat d'estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.
- 2 - La llibertat de redistribuir les còpies.
- 3 - La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se'n pugui beneficiar. L'accés al codi font és necessari per tal de gaudir d'aquesta llibertat.
diumenge, 29 d’agost del 2010
El meu futur e-reader
Ja fa temps que estic mirant i comparant lectors de llibres electrònics. Tenc un parell de candidats, el Papyre 6.1 versió 2, el Bebook Neo o el Booq Avant. De moment no hi ha al mercat lectors amb pantalla a color que no siguin prototips.
El Papyre 6.1 v2 es simplement un lector, el firmware esta basat en Linux, com la majoria dels lectors del mercat. Suporta la majoria de formats de llibre electrònic (Pdf, Doc, Rtf, Txt, Html, Epub y DRM Epub, Mobipocket, MP3, Chm, Zip, Rar, FB2, Djvu, Wolf, Lit, Png, Jpg, Tif, Gif, Bmp, Ppt) com veis també suporta mp3 i jpg. I el venen bastant complert en quant als accessoris qu inclou a Grammata.
El Bebook Neo i el Booq Avant tenen a mes connexió WiFi, pantalla tàctil, un processadors mes potents i la resta de funcionalitats de un lector. No son molt mes cars que el Papyre 6.1 tenint en compte les funcionalitats afegides. El Bebook Neo te una pantalla Wacom tàctil, la del Booq Avant es de tecnologia Sipix també tàctil. Les pantalla Sipix tenen advantatges i inconvenients, diuen que no es tant nítida com les pantalles Vizplex que porten quasi be la resta de lectors. Els dos permeten fer anotacions marcant directament a la pantalla. La connectivitat WiFi permet baixar llibres, articles i navegació per internet.
Les pantalles e-ink a color vist el poc interès dels fabricants es faran esperar. Sembla com si volguessin esprema la tecnologia actual i desprès tornar-nos a fer canviar de aquí un temps amb les pantalles a color. Esper que a finals d'any per la campanya de Nadal surtin novetats. Tant Mirasol com Pixel Qi semblen bones opcions, però els fabricants son reticents a fer lectors amb pantalles a color. L'aparició dels tablets ha aturat una mica l'aparició de novetats al mon dels e-readers, esperant cap on es decanta el mercat.
Per altre banda el lector per exelència el Kindle de Amazon no em convenç, esta molt be en quant al maquinari i la seva botiga online, en canvi un sistema tancat i un format especific de llibres i amb DRM coarta la meva llibertat de carregar-hi el que vulgui i no m'agrada. En aquest aspecte es mes semblant a l'iPad que si no tens iTunes no hi pots posar res. Els lectors que he anomenat al començament tenen actualitzacions freqüents del firmware per corregir errors i noves funcionalitats tots estan derivats de Linux. Tampoc crec que l'iPad i altres tablets del mercat ben pocs per cert, acabin amb els e-readers. Les pantalles LCD no es comporten massa be a la llum del sol.
El que vull es un aparell funcional, que pugui fer el que vulgui amb ell i no estar fermat a les decisions d'un fabricant. On hi pugui carregar des de un llibre comprat per internet fins a un manual d'informàtica o un PDF. Per tant de moment esperaré a finals d'any per si surten novetats i si no hi ha res revolucionari em compraré uns dels lectors que he anomenat.
El Papyre 6.1 v2 es simplement un lector, el firmware esta basat en Linux, com la majoria dels lectors del mercat. Suporta la majoria de formats de llibre electrònic (Pdf, Doc, Rtf, Txt, Html, Epub y DRM Epub, Mobipocket, MP3, Chm, Zip, Rar, FB2, Djvu, Wolf, Lit, Png, Jpg, Tif, Gif, Bmp, Ppt) com veis també suporta mp3 i jpg. I el venen bastant complert en quant als accessoris qu inclou a Grammata.
El Bebook Neo i el Booq Avant tenen a mes connexió WiFi, pantalla tàctil, un processadors mes potents i la resta de funcionalitats de un lector. No son molt mes cars que el Papyre 6.1 tenint en compte les funcionalitats afegides. El Bebook Neo te una pantalla Wacom tàctil, la del Booq Avant es de tecnologia Sipix també tàctil. Les pantalla Sipix tenen advantatges i inconvenients, diuen que no es tant nítida com les pantalles Vizplex que porten quasi be la resta de lectors. Els dos permeten fer anotacions marcant directament a la pantalla. La connectivitat WiFi permet baixar llibres, articles i navegació per internet.
Les pantalles e-ink a color vist el poc interès dels fabricants es faran esperar. Sembla com si volguessin esprema la tecnologia actual i desprès tornar-nos a fer canviar de aquí un temps amb les pantalles a color. Esper que a finals d'any per la campanya de Nadal surtin novetats. Tant Mirasol com Pixel Qi semblen bones opcions, però els fabricants son reticents a fer lectors amb pantalles a color. L'aparició dels tablets ha aturat una mica l'aparició de novetats al mon dels e-readers, esperant cap on es decanta el mercat.
Per altre banda el lector per exelència el Kindle de Amazon no em convenç, esta molt be en quant al maquinari i la seva botiga online, en canvi un sistema tancat i un format especific de llibres i amb DRM coarta la meva llibertat de carregar-hi el que vulgui i no m'agrada. En aquest aspecte es mes semblant a l'iPad que si no tens iTunes no hi pots posar res. Els lectors que he anomenat al començament tenen actualitzacions freqüents del firmware per corregir errors i noves funcionalitats tots estan derivats de Linux. Tampoc crec que l'iPad i altres tablets del mercat ben pocs per cert, acabin amb els e-readers. Les pantalles LCD no es comporten massa be a la llum del sol.
El que vull es un aparell funcional, que pugui fer el que vulgui amb ell i no estar fermat a les decisions d'un fabricant. On hi pugui carregar des de un llibre comprat per internet fins a un manual d'informàtica o un PDF. Per tant de moment esperaré a finals d'any per si surten novetats i si no hi ha res revolucionari em compraré uns dels lectors que he anomenat.
diumenge, 25 de juliol del 2010
Estiu calent
Enguany tenim un estiu calent. Calent en quant a las temperatures i calent per el que fa a la tecnologia nostre de cada dia. Anem per parts.
El naixement de Libranda esta creant polèmica. Els editors han creat una web per no vendre llibres electrònics. Libranda no es un lloc per que els consumidors comprin llibres. Esta enfocada a ser una plataforma B2B. O sigui Libranda ofereix serveis logístics per la distribució, emmagatzematge i promoció dels llibres digitals. Res a veure amb llibreries online com Amazon i demes. A mes inclouen als llibres tecnologia DRM Adobe Digital Editions de Adobe i no tots els e-readers son capaços de visualitzar-los. I si hi afegim que no hi ha versió per GNU/Linux, començam be.
Calentets també estan els de Apple i el seu iPhone 4 amb els problemes de les antenes. Sembla que segons com s'agafa el telefon l'antena deixa de rendir com toca. El contacte de la ma del usuari amb el marc exterior metalic, fa que es quedi sense recepció. Peró es Apple i als seus incondicionals els dona igual tenir un aparell defectuós. De totes maneres Apple estar triomfant amb l'iPhone i l'iPad, a veure si la resta de fabricants es posen las piles i ens ofereixen alternatives mes lliures i obertes.
Al mon del programari lliure, Mandriva que havia tingut problemes econòmics ja ha trobat per el que sembla nous inversors. Ubuntu es posiciona com la distribució mes emprada per els usuaris de a peu i la veritat es que funciona molt be. Calibre s'estar convertint en el millor programa per gestionar i convertir llibres electrònics. De fet es multi-plataforma te versions per Windows, Mac OSX i GNU/Linux. L'he estat fent servir tant per organitzar llibres i documents, com per fer conversions i poder carregar llibres tant al meu Nokia, com al reproductor multimèdia portàtil Cowon A2 amb el que es poden llegir documents amb format txt. Convertint els arxius pdf a ePub, la lectura a l'ordinador també es molt satisfactòria. Te moltes altres funcionalitats com descarregar via RSS noticies, blogs i crear petits llibres electrònics per llegir desprès offline. Per tant vos el recoman.
He estat mirant preus i característiques de lectors de llibres electrònics. Hi ha molta varietat i de moment no tenc gens clar per quin em tenc que decidir. L'altre dia vaig tenir a la ma un Papyre 6.1 i la veritat es que la pantalla es agradable i es veu molt be. De moment esperaré un temps a veure cap on va el mercat.
Veure com els nostres polítics tiren i s'embutxaquen els nostres doblers esta a l'ordre del dia. Ricardo Galli al seu blog denuncia com Antoni Manchado predica una cosa i fa la contraria. Amb totes les conseqüències que comporta els fets son greus i Ricardo Galli explica molt be el tema i les possibles conseqüències que s'en deriven.
Com sempre apareixen noves vulnerabilitats. A Dell han trobat algunes plaques base de servidors amb programari maliciós i segons amb quines configuracions de Windows poden donar problemes. El navegador Safari de Mac OSX tampoc s'ha salvat, una vulnerabilitat que afecta a l'auto-completat de formularis, podria ser emprada per fer-se amb dades privades dels usuaris. Desactivant aquesta funcionalitat es tanca la porta fins que surti la solució al problema. A Windows han trobat un forat de seguretat que afecta als accessos directes. Que es pot fer servir per accedir a les carpetes on apunten els accessos directes.
Be com veis l'estiu es presenta interessant i calent. Ens queda l'agost que sol ser tranquil però sempre hi ha sorpreses.
El naixement de Libranda esta creant polèmica. Els editors han creat una web per no vendre llibres electrònics. Libranda no es un lloc per que els consumidors comprin llibres. Esta enfocada a ser una plataforma B2B. O sigui Libranda ofereix serveis logístics per la distribució, emmagatzematge i promoció dels llibres digitals. Res a veure amb llibreries online com Amazon i demes. A mes inclouen als llibres tecnologia DRM Adobe Digital Editions de Adobe i no tots els e-readers son capaços de visualitzar-los. I si hi afegim que no hi ha versió per GNU/Linux, començam be.
Calentets també estan els de Apple i el seu iPhone 4 amb els problemes de les antenes. Sembla que segons com s'agafa el telefon l'antena deixa de rendir com toca. El contacte de la ma del usuari amb el marc exterior metalic, fa que es quedi sense recepció. Peró es Apple i als seus incondicionals els dona igual tenir un aparell defectuós. De totes maneres Apple estar triomfant amb l'iPhone i l'iPad, a veure si la resta de fabricants es posen las piles i ens ofereixen alternatives mes lliures i obertes.
Al mon del programari lliure, Mandriva que havia tingut problemes econòmics ja ha trobat per el que sembla nous inversors. Ubuntu es posiciona com la distribució mes emprada per els usuaris de a peu i la veritat es que funciona molt be. Calibre s'estar convertint en el millor programa per gestionar i convertir llibres electrònics. De fet es multi-plataforma te versions per Windows, Mac OSX i GNU/Linux. L'he estat fent servir tant per organitzar llibres i documents, com per fer conversions i poder carregar llibres tant al meu Nokia, com al reproductor multimèdia portàtil Cowon A2 amb el que es poden llegir documents amb format txt. Convertint els arxius pdf a ePub, la lectura a l'ordinador també es molt satisfactòria. Te moltes altres funcionalitats com descarregar via RSS noticies, blogs i crear petits llibres electrònics per llegir desprès offline. Per tant vos el recoman.
He estat mirant preus i característiques de lectors de llibres electrònics. Hi ha molta varietat i de moment no tenc gens clar per quin em tenc que decidir. L'altre dia vaig tenir a la ma un Papyre 6.1 i la veritat es que la pantalla es agradable i es veu molt be. De moment esperaré un temps a veure cap on va el mercat.
Veure com els nostres polítics tiren i s'embutxaquen els nostres doblers esta a l'ordre del dia. Ricardo Galli al seu blog denuncia com Antoni Manchado predica una cosa i fa la contraria. Amb totes les conseqüències que comporta els fets son greus i Ricardo Galli explica molt be el tema i les possibles conseqüències que s'en deriven.
Com sempre apareixen noves vulnerabilitats. A Dell han trobat algunes plaques base de servidors amb programari maliciós i segons amb quines configuracions de Windows poden donar problemes. El navegador Safari de Mac OSX tampoc s'ha salvat, una vulnerabilitat que afecta a l'auto-completat de formularis, podria ser emprada per fer-se amb dades privades dels usuaris. Desactivant aquesta funcionalitat es tanca la porta fins que surti la solució al problema. A Windows han trobat un forat de seguretat que afecta als accessos directes. Que es pot fer servir per accedir a les carpetes on apunten els accessos directes.
Be com veis l'estiu es presenta interessant i calent. Ens queda l'agost que sol ser tranquil però sempre hi ha sorpreses.
dilluns, 28 de juny del 2010
Terabox
Ja fa com a vint anys o mes que som client de Movistar (abans Telefonica). M'ha passat de tot avaries misterioses de la linea, de l'ADSL, fins i tot en van haver de telefonar per contractar el DUO, diguent-me que hem sortiria mes econòmica. A la senyoreta que en va telefonar li vaig fer una reflexió, son vostès els que han de tractar be als clients de tota la vida i no només als nous.
Fa uns dies vaig rebre un correu de Movistar, on m'explicaven que com a client de ADSL seu tenia el servei Terabox de 100 GB de franc. Només el tenia que activar. Per els qui no sapigueu que es Terabox es un servei de disc dur al núvol, tipus Dropbox, Ubuntu One i altres. Te permet guardar al disc dur virtual arxius, fer copies de seguretat i compartir arxius amb altre gent. Fins aqui molt be, ja per activar-lo en vaig passar un fum les webs de Movistar/Telefonica de sempre m'han semblat poc amigables i efectives.
Desprès va venir la part de baixar els programes Terabackup i Teraexplorer. El Terabackup serveix per fer copies de seguretat i pujar-les a Terabox. Teraexplorer serveix per tenir accesible el disc dur remot com una carpeta mes del sistema. Al estil de Dropbox i Ubuntu One. Be el Teraexplorer només te versió per Windows (tots els windows a partir del XP), no hi a versió, ni per Mac, ni per GNU/Linux -començam be-. El Terabackup te versions per Windows per Mac i els de GNU/Linux com que son pocs que es fotin. Si ja ho se que som pocs, peró fan version per tres versions de Windows incluida el fiasco del Vista. En fan per Mac que no es que tengui molta mes massa social que tot el mon Unix, de fet al fons el Mac OSX es FreeBSD una variant de Unix com GNU/Linux.
Als usuaris de GNU/Linux només ens queda fer servir el Firefox, el Google Chrome no esta suportat per accedir al Terabox, la web de Terabox no es complicada. En vaig disposar a pujar unes imatges ISO de DVD de unes gravacions en video que havia fet no fa massa, El resultat va ser decebedor, no se per quin motiu donava un error, en canvi un mp3 o altres tipus d'arxius si pujen correctament. Tampoc es poden seleccionar mes d'un arxiu s'ha de anar d'un en un, molt pràctic no ho trobau?.
Per descomptat en vaig posar en contacte amb el servei d'assistència tècnica i encara no han piulat. A aquestes alçades una empresa com Movistar no pot anar fent coses a mitges, Movistar mateix te versions per GNU/Linux de l'Escriptori Movistar per els seus modems gprs. El que demostra que no es tant difícil tenir contentes fins i tot a les minories. Movistar com operadora no hauria de discriminar a ningú. Fins i tot si dones les especificacions del seu servei i deixes fer-ne versions GPL dels programes de Terabox segur que tots i guanyaríem.
Ara només em queda esperar la resposta de la companyia a la queixa que vaig fer al servei tècnic. I tenc 100 GB d'espai sense emprar i que em sent-ho discriminat, si discriminat com em sentiria, si un dia em diguessin que només es pot circular per les carreteres amb cotxos d'una determinada marca.
Fa uns dies vaig rebre un correu de Movistar, on m'explicaven que com a client de ADSL seu tenia el servei Terabox de 100 GB de franc. Només el tenia que activar. Per els qui no sapigueu que es Terabox es un servei de disc dur al núvol, tipus Dropbox, Ubuntu One i altres. Te permet guardar al disc dur virtual arxius, fer copies de seguretat i compartir arxius amb altre gent. Fins aqui molt be, ja per activar-lo en vaig passar un fum les webs de Movistar/Telefonica de sempre m'han semblat poc amigables i efectives.
Desprès va venir la part de baixar els programes Terabackup i Teraexplorer. El Terabackup serveix per fer copies de seguretat i pujar-les a Terabox. Teraexplorer serveix per tenir accesible el disc dur remot com una carpeta mes del sistema. Al estil de Dropbox i Ubuntu One. Be el Teraexplorer només te versió per Windows (tots els windows a partir del XP), no hi a versió, ni per Mac, ni per GNU/Linux -començam be-. El Terabackup te versions per Windows per Mac i els de GNU/Linux com que son pocs que es fotin. Si ja ho se que som pocs, peró fan version per tres versions de Windows incluida el fiasco del Vista. En fan per Mac que no es que tengui molta mes massa social que tot el mon Unix, de fet al fons el Mac OSX es FreeBSD una variant de Unix com GNU/Linux.
Als usuaris de GNU/Linux només ens queda fer servir el Firefox, el Google Chrome no esta suportat per accedir al Terabox, la web de Terabox no es complicada. En vaig disposar a pujar unes imatges ISO de DVD de unes gravacions en video que havia fet no fa massa, El resultat va ser decebedor, no se per quin motiu donava un error, en canvi un mp3 o altres tipus d'arxius si pujen correctament. Tampoc es poden seleccionar mes d'un arxiu s'ha de anar d'un en un, molt pràctic no ho trobau?.
Per descomptat en vaig posar en contacte amb el servei d'assistència tècnica i encara no han piulat. A aquestes alçades una empresa com Movistar no pot anar fent coses a mitges, Movistar mateix te versions per GNU/Linux de l'Escriptori Movistar per els seus modems gprs. El que demostra que no es tant difícil tenir contentes fins i tot a les minories. Movistar com operadora no hauria de discriminar a ningú. Fins i tot si dones les especificacions del seu servei i deixes fer-ne versions GPL dels programes de Terabox segur que tots i guanyaríem.
Ara només em queda esperar la resposta de la companyia a la queixa que vaig fer al servei tècnic. I tenc 100 GB d'espai sense emprar i que em sent-ho discriminat, si discriminat com em sentiria, si un dia em diguessin que només es pot circular per les carreteres amb cotxos d'una determinada marca.
dissabte, 29 de maig del 2010
Hardware lliure
Així com existeix el programari lliure també existeix el hardware(maquinari) lliure. On els disseny i les especificacions son de lliure accés. Solen ser elements electrònics reconfigurables i que poden ser construïts per qualsevol aficionat. Avui no es a aquest maquinari al que vull fer referencia. Si no al comercial de tota la vida, des de el vídeo a la rentadora passant per el reproductor de musica.
Esta a l'ordre del dia limitar l'accés dels usuaris, a les interioritats de uns aparells que han pagat i que moltes vegades el fabricant els coarta la llibertat de fer al que un vulgui amb el seu aparell. Exemples n'hi ha molts, el reproductors mp3 de una coneguda marca japonesa com es Sony o l'iPod que només es poden carregar mitjançant determinats programes o connexions especials. La majoria de vegades cap respecta els estàndards, ni les especificacions dels protocols de comunicació o interconnexió. En el cas del reproductor japonès el programa el que feia era afegir informació al fitxer mp3 i canviar-li la extensió. Si no es feia així els mp3 no es sentien per molt que els copiés al reproductor, que si funcionava com a memòria de una manera normal. Des de llavors vaig molt en compte quan faig una compra.
Aquests dies es comença a comercialitzar l'iPad a Espanya. Pocs dies desprès de la presentació oficial ja vaig criticar l'iPad per que no permet al usuari tenir la llibertat de fer el que vulgui amb ell. Les aplicacions es someten a un rigorós procés de selecció i aprovació per part de la marca, esta molt limitat per connectar-lo a algun aparell que no sigui Apple.
Un amic va comentar-me via facebook que com podia donar la meva opinió i no m'agradava un aparell magnific, sense haver-lo provat, que Apple es la millor i que jo anava contra corrent. Li vaig explicar tot això dels estàndards i la llibertat de fer el que es vulgui amb un aparell per molt que la marca ho prohibeixi. No se si ho va entendre, no negaré que l'experiència d'ús pugui ser meravellosa i tampoc no vull copiar res a la marca, tanmateix si els competidors els volen copiar els copiaran igualment. Només vull poder interactuar amb la resta dels aparells lliurement i sense limitacions. Per suposat també sense proteccions anti-còpia de cap tipus i si un dia vull canviar-me l'aparell poder traspassar els meus fitxers i dades a un altre sense haver de fer invents.
Les limitacions de aquestes llibertats a vegades passen desapercebudes a molta gent i quan es donen compte es troben enganxats. Imaginem-nos que me compro un iPad, vaig comprant les meves cançons preferides, llibres electrònics i aplicacions, també hi carrego les meves fotos. Un dia per el que sigui vull passar les meves cançons, documents, fotos i e-books a un aparell mes modern, si tenc un aparell limitat no podré passar res al nou. I llavors l'experiència d'ús ja no serà tan meravellosa com abans i maleirem el fabricant que ens va vendre un aparell meravellós i on tindré que deixar perduda part de la meva vida digital.
Esta a l'ordre del dia limitar l'accés dels usuaris, a les interioritats de uns aparells que han pagat i que moltes vegades el fabricant els coarta la llibertat de fer al que un vulgui amb el seu aparell. Exemples n'hi ha molts, el reproductors mp3 de una coneguda marca japonesa com es Sony o l'iPod que només es poden carregar mitjançant determinats programes o connexions especials. La majoria de vegades cap respecta els estàndards, ni les especificacions dels protocols de comunicació o interconnexió. En el cas del reproductor japonès el programa el que feia era afegir informació al fitxer mp3 i canviar-li la extensió. Si no es feia així els mp3 no es sentien per molt que els copiés al reproductor, que si funcionava com a memòria de una manera normal. Des de llavors vaig molt en compte quan faig una compra.
Aquests dies es comença a comercialitzar l'iPad a Espanya. Pocs dies desprès de la presentació oficial ja vaig criticar l'iPad per que no permet al usuari tenir la llibertat de fer el que vulgui amb ell. Les aplicacions es someten a un rigorós procés de selecció i aprovació per part de la marca, esta molt limitat per connectar-lo a algun aparell que no sigui Apple.
Un amic va comentar-me via facebook que com podia donar la meva opinió i no m'agradava un aparell magnific, sense haver-lo provat, que Apple es la millor i que jo anava contra corrent. Li vaig explicar tot això dels estàndards i la llibertat de fer el que es vulgui amb un aparell per molt que la marca ho prohibeixi. No se si ho va entendre, no negaré que l'experiència d'ús pugui ser meravellosa i tampoc no vull copiar res a la marca, tanmateix si els competidors els volen copiar els copiaran igualment. Només vull poder interactuar amb la resta dels aparells lliurement i sense limitacions. Per suposat també sense proteccions anti-còpia de cap tipus i si un dia vull canviar-me l'aparell poder traspassar els meus fitxers i dades a un altre sense haver de fer invents.
Les limitacions de aquestes llibertats a vegades passen desapercebudes a molta gent i quan es donen compte es troben enganxats. Imaginem-nos que me compro un iPad, vaig comprant les meves cançons preferides, llibres electrònics i aplicacions, també hi carrego les meves fotos. Un dia per el que sigui vull passar les meves cançons, documents, fotos i e-books a un aparell mes modern, si tenc un aparell limitat no podré passar res al nou. I llavors l'experiència d'ús ja no serà tan meravellosa com abans i maleirem el fabricant que ens va vendre un aparell meravellós i on tindré que deixar perduda part de la meva vida digital.
divendres, 21 de maig del 2010
Comunicacions, innovació, xarxes socials i programari lliure
Fa mes d'un mes que no actualitzava el blog. A la darrera entrada rallava de la nova xarxa de fibra òptica que vol instal·lar el Consell Insular de Menorca, ahir vaig veure que l'ara anomenada Movistar ha duplicat la velocitat de pujada de la meva ADSL. Es increible que avui dia encara estiguem així, i no tant sols el particulars, les empreses al menys a la que faig feina també patim aquestes restriccions. Connexions lentes i amb velocitats de pujada ridícules, que coarten la innovació i les comunicacions.
Per altre banda avui he pogut veure online des de casa un debat a Innovem. Al debat hi havia representants dels mitjans de comunicació escrits i algun de tv i radio de Menorca. Llevat del representant de Menorcadiario Frances Febrer, els representants de Diario Menorca, UH-Menorca, Cope, Onda Cero i SER tenien visions mes be antiquades del que es internet i el seu funcionament. Control i filtrat de comentaris als seus mitjans digitals ha estat el mes sentit. Fins i tot s'han atrevit a criticar Google i als blogs per enllaçar-los. Els enllaços, links o com els hi vulgueu dir, son la sang d'internet i sense sang un es mor. A internet li passaria el mateix, si no existissin els enllaços no hagués ni nascut i si ara llevam els enllaços es morirà.
Ara mateix estic seguint via twitter la cinquena trobada #gintwitts, van tenir l'idea de crear i organitzar #gintwitts, @oscarbarber i @vmayans. Avui a l'acabament de Innovem han aprofitat per organitzar-ne un altre i amb molt bona assistència. Una bona manera de posar-se en contacte i compartir idees, entre gent variada des de joves emprenedors, usuaris, treballadors freelance tots amb una idea comuna creuen en internet. Llàstima que no hi hagi pogut assistir en viu.
Fa casi un mes que es va alliberar la nova versió de Ubuntu la 10.04. Tres ordinadors que he actualitzat i no he tingut cap problema. Encara que si tenc coneguts que n'han tingut amb les X. De moment estic molt satisfet amb la nova versió tot funciona i a cada nova versió millora. Ara estic esperant que Debian alliberi la Squeeze que encara no te data de llançament prevista. Debian la vaig servir al servidors de casa i a un de la feina, per la seva estabilitat. Es pot fer servir també per ordinadors que no faixin funcions de servidor. Com que Ubuntu es deriva de Debian, hi havia rumors que es volia arribar a sincronitzar la publicació de les versions de Debian i Ubuntu, per mirar de que la versió estable de Debian tingues versions mes actualitzades dels programes.
Per altre banda avui he pogut veure online des de casa un debat a Innovem. Al debat hi havia representants dels mitjans de comunicació escrits i algun de tv i radio de Menorca. Llevat del representant de Menorcadiario Frances Febrer, els representants de Diario Menorca, UH-Menorca, Cope, Onda Cero i SER tenien visions mes be antiquades del que es internet i el seu funcionament. Control i filtrat de comentaris als seus mitjans digitals ha estat el mes sentit. Fins i tot s'han atrevit a criticar Google i als blogs per enllaçar-los. Els enllaços, links o com els hi vulgueu dir, son la sang d'internet i sense sang un es mor. A internet li passaria el mateix, si no existissin els enllaços no hagués ni nascut i si ara llevam els enllaços es morirà.
Ara mateix estic seguint via twitter la cinquena trobada #gintwitts, van tenir l'idea de crear i organitzar #gintwitts, @oscarbarber i @vmayans. Avui a l'acabament de Innovem han aprofitat per organitzar-ne un altre i amb molt bona assistència. Una bona manera de posar-se en contacte i compartir idees, entre gent variada des de joves emprenedors, usuaris, treballadors freelance tots amb una idea comuna creuen en internet. Llàstima que no hi hagi pogut assistir en viu.
Fa casi un mes que es va alliberar la nova versió de Ubuntu la 10.04. Tres ordinadors que he actualitzat i no he tingut cap problema. Encara que si tenc coneguts que n'han tingut amb les X. De moment estic molt satisfet amb la nova versió tot funciona i a cada nova versió millora. Ara estic esperant que Debian alliberi la Squeeze que encara no te data de llançament prevista. Debian la vaig servir al servidors de casa i a un de la feina, per la seva estabilitat. Es pot fer servir també per ordinadors que no faixin funcions de servidor. Com que Ubuntu es deriva de Debian, hi havia rumors que es volia arribar a sincronitzar la publicació de les versions de Debian i Ubuntu, per mirar de que la versió estable de Debian tingues versions mes actualitzades dels programes.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)