Manifest per una Xarxa Neutral

Els ciutadans i les empreses usuàries d’Internet adherides a aquest text MANIFESTEM:

1. Que Internet és una Xarxa Neutral per el seu disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en què la informació flueix de manera lliure, sense cap discriminació en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb què compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.
5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts per sobre d’altres.
6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha de escometre de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada, la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels qui la fan servir, no dels que la proveeixen.
10. Que la resposta davant d’aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
11. Que cal i urgent instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, a fi de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial pot ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.
Europa, i Espanya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, ia un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera colaborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, el que converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social i determinar, gran mesura el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Nota: el text en català del manifest esta copiat de aqui, http://blocs.xtec.cat/ticb7/2010/11/30/manifest-per-una-xarxa-neutral/ 
 Enrique Dans i molts altres llocs han publicat aquest manifest. 



El Manifest per una Xarxa Neutral per TICB7, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.

Llibres electrònics, un nou mon al nostre abast

Tothom haurà sentit a hores d'ara la paraula ebook. Que es un ebook?, molt senzill un llibre electrònic o un llibre digital. No es un llibre digitalitzat, una digitalització crea imatges de les pàgines del llibre, un llibre digital es un text formatat.

Crear i editar un ebook es molt senzill. S'escriu un text com normalment es fa, amb un programa ofimàtic o a un arxiu de text pla. Es formata amb xhtml directament o fent servir editors com Sigil, eCub i altres. El resultat un arxiu on es poden fer cerques al text, cosa impossible als arxius digitalitzats, crear taules de continguts, capítols, portades i tot el que et passi pel cap. També programes com Calibre son capaços de convertir arxius de Openoffice, MsOffice i pdf a formats mes adequats per llegir a un e-reader.

No fa massa vaig trobar la traducció al castellà de Little Brother de Cory Doctorow. L'havia mal llegit en anglès (mes que res per el meu nivell d'anglès)  descarregat des de la mateixa web de Doctorow, que publica tots els seus llibres sota llicencies Creative Commons, a mes de fer-ho en paper.  Vaig descarregar el text en castellà de la web i amb Sigil vaig editar el meu primer epub, totalment legal gracies a la llicencia Creative Commons. Tot d'una em va costar fer-me amb el Sigil, un cop apressos els trucs i el maneig del programa tot va anar sobre rodes. El primer es netejar el codi html/xhtml de etiquetes supèrflues i innecessàries. Desprès ja pots anar aplicant estils amb css, editar els paràgrafs i tot el que te puguis imaginar. El resultat el podeu descarregar aquí, s'admeten correccions i suggeriments.

Si un particular pot crear un epub i publicar-lo, que impedeix als escriptors fer el mateix?. Probablement l'inèrcia del mercat i els costums adquirits. Ja comencen a haver-hi escriptors que auto-editen i auto-publiquen les seves creacions. L'industria de moment calla, potser esperant les prebendes dels estats davant una crisi de la industria editorial. Pèrdues milionàries, pèrdua de llocs de treball i donant les culpes a les descarregues il·legals.  I ells sense fer res per possar-hi remei, incapaços de reciclar-se, ni innovar.

De moment jo ja he encarregat un Papyre 6.1 als Reis Mags d'Orient. Aniré contant les noves experiències al mon de la lectura digital. Ens espera un nou mon per descobrir.

Accions contra la LES

Aquesta setmana es votará la LES (Ley de Economia Sostenible) mes coneguda com Llei Sinde. Hi ha un serie d'accions de protesta en marxa com aquesta de enviar un missatge als nostres diputats i diputades, per que aquesta llei no sigui aprovada.
Dins l'avantprojecte de Llei de Economía Sostenible a la seva Dispocició Final Primera es preveuen reformas de la Llei de Propietat Intel·lectual i de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació. En un intent de amagar o camuflar un tema i una llei tant polèmics, van incorporar aquestes reformes dintre de la Llei d'economia sostenible, algú sap que vol dir això de Economia Sostenible?.
Aquestes reformes impliquen si son aprovades, que una comissió del Ministeri de Cultura tindrà potestat per decidir si una pàgina web esta vulnerant drets de propietat intel·lectual. I podrà tancar sense l'intervenció d'un jutge qualsevol pàgina web, saltant-se totes les garanties de presumpció d'innocència que ens tindria que garantir la nostre constitució.
Per tot això si voleu protestar podeu omplir el següent formulari. 

Omple el següent formulari

Omplint el següent formulari pots enviar un missatge als diputats o diputades del congrés espanyol en relació la aprovació de la Llei Sinde. Escriu el que consideris oportú però sigues respectuós, només d'aquesta manera les nostres peticions seran escoltades.

Nombre:
E-mail:
Asunto:
Mensaje:
Mes informació:	Activant això expressas que vols rebre informació sobre futures accions.

Política de Privacidad
xMailer copyleft Isaac Hacksimov 2009-2010, licencia GPLv3, powered by Hacktivistas.net

Com funciona un "Troll", diagrama de flux

En aquesta entrada ja vaig comentar el tema dels Trolls al blog de Maite Salord. A dia d'avui encara segueixen trollejant per allà. Fins i tot reclamen que sigui valent i em manifesti si un o altre comentari fet per altres usuaris i visitants del blog, es fet per un Troll o no, que sigui ecuànim amb tothom.

Tenc clar qui es un troll i qui no ho es, no vull caure en un bucle infinit. Per això no els contestaré. No deixa de fer però que escrigui al meu blog el que vulgui. Precisament aquesta setmana he vist a altres blogs un diagrama de flux del funcionament dels trolls. Aquest diagrama no m'acaba de convèncer. Es mes clar aquest altre que com es pot veure acaba en un bucle infinit, mentre es segueix alimentant al troll, contestant els comentaris que fa.

Els trolls normalment son insaciables, intolerants. El millor que es pot fer amb ells es ignorar-los. També faran servir l'excusa de la llibertat d'expressió i que s'els censura si s'esborren els seus missatges. Del que son incapaços però es de obrir els seu propi blog per expressar i difondre les seves idees. Segur que es sentirien sols i perduts en el seu mon ideal.

Per això no em queda mes que dir: "Do not feed the troll", "No alimenteu al troll"

Amarok to Twitter

Ja feia dies que em rondava per el cap, la idea de trobar un script o programa per enviar un tweet amb l'informació de la peça en reproducció al Amarok. Al amarok hi ha un que es diu Wolfbird, nomès te una pega que no funciona amb OAuth.
Cercant, cercant he decidit ferme-n un amb python. He provat varies llibreries de python per la Api de OAuth i cap funcionava. A la fi he trobat una llibreria anomenada tweepy, que si funcionava.

Primer s'ha de registrar una nova aplicació al twitter http://twitter.com/oauth_clients  emplenar el formulari amb les dades pertinents. Un cop registrat s'han de copiar  aquestes claus al següent script per acabar el registre.


import tweepy
CONSUMER_KEY = 'Consumer Key del formulari web anterior'
CONSUMER_SECRET = 'Consumer Secret dle formulari web anterior'
auth = tweepy.OAuthHandler(CONSUMER_KEY, CONSUMER_SECRET)
auth_url = auth.get_authorization_url()
print 'Please authorize: ' + auth_url
verifier = raw_input('PIN: ').strip()
auth.get_access_token(verifier)
print "ACCESS_KEY = '%s'" % auth.access_token.key
print "ACCESS_SECRET = '%s'" % auth.access_token.secret


Executam l'script i si tot va be tindrem una resposta com aquesta a la consola:


Please Authorize: URL
PIN:


Hem d'obrir la url al navegador, haurem d'autoritzar l'aplicació i ens retornará un PIN que hem de copiar i entrar a la consola on hem executat l'script. Un cop fet això l'script ens retornara un parell de claus que tindrem que guardar per fer-les servir al pròxim script.


import sys
import tweepy
import dbus
bus = dbus.SessionBus()
obj = bus.get_object('org.mpris.amarok', '/Player')
metadata = obj.get_dbus_method('GetMetadata', 'org.freedesktop.MediaPlayer')
info = metadata()
print 'Escoltant', info['title'], 'per', info['artist'], 'del album', info['album']
CONSUMER_KEY = 'Consumer key'
CONSUMER_SECRET = 'Consumer Secret'
ACCESS_KEY = 'Access Key retornada per l'script anterior'
ACCESS_SECRET = 'Access Secret retornada per l'script anterior'
auth = tweepy.OAuthHandler(CONSUMER_KEY, CONSUMER_SECRET)
auth.set_access_token(ACCESS_KEY, ACCESS_SECRET)
api = tweepy.API(auth)
comentari = raw_input('Comentari: ')
comentari = comentari.decode('utf-8')
messg = 'Escoltant amb #amarok ' + info['title'] + ' per ' + info['artist'] + ' del album ' + info['album'] + ' : ' + comentari
print messg
api.update_status(messg)

Un cop editat i executat ens demana si volem entrar un comentari, acceptam prement intro i s'enviara l'informació de la pista que estiguem escoltant al Amarok.


Escoltant amb #amarok Nom de la peça musical per Cantant o interpret del album Nom del Album: comentari

Si tot va be en uns instants tindrem publicat al twitter. Tota l'informació l'he trobada a internet, la llibreria tweepy, els exemples de python OAuth també. Com que no som programador em podeu criticar sense pietat. La part de OAuth ha sigut dificil de solucionar fins que no he trobat la llibreria tweepy. La part de llegir els missatges de Amarok a dbus no m'he ha duit massa problemes. Tant la part de Amarok com la de Twitter poden tenir altres funcionalitats. Com el control de reproducció de Amarok o obtenir informació del nostre compte de twitter.

 Que quedi clar que no som programador, encara que si he fet coses senzilles  amb bash, python i altres llenguatges. Sou lliures de criticar-me, emprar o millorar els scripts. De moment a mi em va molt be per enviar les cançons al twitter. Si es pogués integrar i executar amb un botó des de Amarok ja seria fantàstic.

Administració, política i empresa al mon 2.0

Tant l'administració com els polítics s'omplen la boca amb la Web 2.0 i les noves tecnologies. La veritat però, es que no en tenen ni idea del que vol dir Web 2.0.  Segueixen els seus intents de controlar lo incontrolable, la xarxa. Els seus intents de controlar l'opinió pública a la xarxa, donen resultats inesperats que moltes vegades no comprenen ni saben digerir.

Per començar il·luminats de l'administració, que diuen, voler acabar amb els tràmits oficials en paper abans del 2015. No es que no cregui que això sigui possible, que si ho seria si tots els ciutadans contessin per començar amb connexions a la xarxa en condicions. Un altre tema a tenir en compte es com es maneja i guarda aquesta informació, la dependència de programari privatiu i els formats tancats ens pot dur sorpreses en un futur. A part dels costos i la dependència de empreses estrangeres que no donen cap profit a les nostres.

Els il·luminats de la política son encara mes ignorants. De moment no s'han sabut adaptar a la manera de fer de la xarxa. Perfils de xarxes socials tancats i nomes accessibles als co-militants i simpatitzants, on es censuren o no es deixen fer comentaris. Altres per aquí i per allà, cercant  crear polèmiques absurdes o be desqualificant al contrari fent us de males arts, la majoria de vegades escudant-se en l'anonimat. Per desprès fer-se les víctimes dient que se'ls censura per part dels que no pensen com ells, quan son ells els que son uns mal educats i provocadors. A mes de ser incapaços de crear contingut de qualitat on els ciutadans puguin informar-se i opinar.

Les empreses tal vegada son les que ho tenen mes clar amb excepcions. El correu electrònic i la presencia a la web son cada vegada mes importants i valorats. Però encara existeixen inconvenients. La qualitat de les connexions son de moment tercer-mundistes, lentes, amb velocitats de pujada que fan ganes de riure i caríssimes. Fa por també, sentir com el cap de Microsoft Steve Ballmer, veu amb bons ulls que les operadores de telefonia cobrin als llocs web per l'us de la xarxa, donant com excusa que així podrien invertir amb les seves infraestructures, que han anat abandonant al llarg dels anys. Els usuaris ja pagam a les operadores per els seus serveis, no te sentit cobrar dues vegades per el mateix. No han fet inversions els darrers anys i ara donen la culpa als altres.

Però no tot son males noticies, a Menorca s'ha presentat aquest projecte que esper que arribi a bon port. Ja estar be de que siguem el cul del mon, amb comunicacions terrestres, marítimes i aèries de pena i caríssimes, quan a la resta de Espanya fan noves línies de tren d'alta velocitat i compten amb una xarxa viaria en condicions. Al manco que la xarxa de comunicacio electrònica pugui servir a les nostres empreses i a nosaltres mateixos, per fer-nos un lloc en el mon i sobreviure.
 

Trolls, Forks, Vagues i Internet

Fa un parell de mesos que pateixo "trollfobia".  Un o mes d'un "troll" ves a saber quants son (l'anonimat a internet es el que te), s'han dedicat a malmetre a un blog de qualitat, fet per una escriptora de Ciutadella.

Si ja ho se, no es una escriptora o mestre d'escola i prou, també es regidora al nostre ajuntament, i que?. Al blog de Maite Salord tant hi pots trobar una poesia, com un petit relat, o un comentari polític o una ressenya d'un bon llibre, hi ha de haver un lloc per tot. Vat aquí que els "trolls" de torn aprofiten fins i tot les debilitats humanes (no crec que ningú se'n salvi de tenir-ne de debilitats o defectes) de l'autora del blog per fer campanya política i  de desgast envers la seva persona i el seu partit. Cosa que reforça encara mes la meva opció des de fa unes quantes eleccions municipals, nacionals i europees de votar en blanc. Mentre els partits no siguin capaços de apropar-se a la ciutadania no tindran res a fer amb mi i el que pens d'ells.

Fork es una escissió, un fork es produeix al mon del programari lliure quant un o un grup de programadors o col·laboradors, no estan d'acord amb la manera que es porta un projecte. El programari lliure i les seves llicencies ho permeten i es una de les claus, que permeten que el programari millori i s'apropi al usuari i a la comunitat. Els dos darrers forks importants han sigut el de Mandriva i el de Openoffice. De Mandriva s'ha creat Mageia, fruit del descontent dels usuaris, desenvolupadors i programadors (molts d'ells afectats per acomiadaments de l'empresa), amb la trajectòria de la empresa envers els usuaris, la comunitat i el desenvolupament mes o menys encertat de la distribució Mandriva.

L'altre ha sigut la creació de Libreoffice, un fork de Openoffice que es propietat de Oracle. Encara record el meus inicis al mon del programari lliure quan es deia Staroffice. Si be es cert que sempre s'ha mantigut una versió lliure d'Openoffice o al seu temps de Staroffice, la compra fa poc de Sun Microsystems per part d'Oracle, va mosquejar molt a la comunitat del programari lliure. En part també per que també son propietaris de MySQL, la base de dades per excel·lència del programari lliure i motor de la majoria de webs d'Internet.  Veurem prest un fork de MySQL? tot depèn de la comunitat, en quan es senti amenaçada crec que es produirà sense remei. De moment Ubuntu ja ha anunciat que donarà suport a Libreoffice i serà la suite ofimàtica en properes versions de la seva distribució.

La vaga del passat 29-S diuen que no va tenir la repercussió d'altres anteriors. Els sindicats i partits polítics nacionals, potser estan menyspreant la naturalesa d'Internet. Internet i tots els protocols de comunicació que la fan possible es van crear per que ningú la pogués monopolitzar. Han sigut moltes les empreses que han volgut fer-se amb el control i mai no han pogut. Microsoft va fracassar amb la seva MSN Network, i moltes van caure per el camí o van haver de canviar el seu model de negoci i no dubteu que n'hi haurà mes que ho tindran que fer. Si be respect la llibertat de fer vaga o dels piquets (lo de piquets informatius no te cap sentit crec jo), a un mon on tots estam acostumats a viure amb la inmediatesa que ens permet Internet. No hi veig cap sentit que monopolitzin durant un mes i mig els mitjans, des de que es va anunciar la vaga, cercant influir a la opinió pública. Enlloc d'aprofritar-sen de Internet per fer arribar el seu missatge a la societat, d'una manera ràpida i eficient. Cosa que crec que no han sabut  fer de moment.

Internet i el programari lliure, a pesar de lleis com la L.E.S., acords internacionals com ACTA i a les moltes traves que hi estan intentant posar mitjançant canons indiscriminats, tenen molt de futur per endavant.