Doncs, no els votaré ...

El passat 17 de desembre de 2010 vaig enviar un correu als diputats electes per les Illes Balears (diputats del PP i del PSOE), sobre el tema de l'aprovació de la Llei Sinde. Uns dies desprès els vaig tornar a escriure dient-lis que encara no havia rebut resposta i tornant a expressar la meva preocupació per la possible  aprovació de una llei totalment anticonstitucional.

Quatre mesos desprès (cap d'ells s'ha dignat a respondre i han aprovat una llei anticonstitucional) ens demanen els nostre vot per les eleccions locals. Inauguració rere inauguració, per posar-se medalles, pagines i mes pagines de fotos i articles als diaris. Fent veure que pensen amb nosaltres. Doncs per molt que s'hi esforcin senyores i senyors candidats del PP i del PSOE no els votaré. Han acabat amb la meva paciència.

Nomes els hi recordaré alguns temes pendents i deficitaris a la nostra illa.

• Transport public amb la península, car i insuficient. Sent com es un punt de primera necessitat, per la nostre societat i la nostre economia. 
• Connexions a la xarxa de qualitat. Ara van i a Maó volen donar wifi gratis. Com sempre malament i tard. Jo fa molts anys que don wifi en les mateixes condicions que volen donar, gracies a Fon.
• Nous serveis web de l'administració pública a les illes, els donaran la mateixa importància que a les seves comptes de correu quan un ciutadà els hi demana explicacions o senzillament els hi vol fer una consulta?.
• Els doblers mal gastats, si qualsevol empresa fes el mateix, els inspectors d'hisenda ja els haguessin embargat. En canvi compten amb immunitat i impunitat per el seu propi profit.
• La TDT havia de ser el futur i resulta que no podem veure res de mes enllà, ni TV3, ni Canal Nou, tampoc d'altres comunitats. Per sort (de moment) internet si ens ho permet.

Potser el meu vot no serà decisiu a l'hora de la veritat, però ja estar be de riure's  de nosaltres. Recordar-lis senyores i senyors candidats que es a nosaltres que han de servir no als seus interessos. Que han de mirar per les nostres butxaques no per les seves. Que han de tenir cura de las nostre illa i els seus ciutadans.

Per tot el que he exposat i moltes coses que me he deixat, no els votaré senyores i senyors del PP i PSOE.

 

Programari Lliure, una experiència personal.

Al passat divendres dia 18 de març convidat per el Col·lectiu Rissaga vaig donar una xerrada sobre programari lliure, amb el títol Programari Lliure, una experiència personal.

Com explicava en la anterior entrada al blog em feia respecta però al final vaig acceptar. Estic content per que va venir bastant de public i m'ho vaig passar be. En línies generals crec que va agradar, nomes una pega em vaig passar amb el temps, va durar mes d'una hora. Quant l'estava preparant havia calculat que duraria entre 30 i 40 minuts, lo bo del cas es que el temps em va passar volant. Al començament i durant la xerrada vaig tenir moments on em vaig perdre una mica, no se si son aquest els motius que dures tant. Aquesta setmana li donaré un repàs a veure per on la puc retallar i afinar, i si puc esbrinar per on em va fugir el temps.

Si no vareu poder venir o vareu venir i voleu donar un altre ullada als temes aqui teniu els documents. També trobareu els arxius de LyX que es el programa editor de LaTeX que vaig emprar per escriure els documents i generar els pdf i l'epub. Estan sota llicència Creative Commons o sigui els podeu emprar per fer el que vulgueu sempre que respecteu la llicència.

Un altre cosa si vareu venir a la xerrada m'agradaria saber si us va agradar, si va ser massa llarga, si hi var haver punts mal explicats, totes ses critiques constructives seran ben rebudes si m'ajuden a millorar la xerrada.

Col·lectiu Rissaga, I Jornades de Programari lliure

Fa unes setmanes en Pau Capó del Col·lectiu Rissaga em va demanar si m'interessaria donar un xerrada sobre programari lliure. Li vaig contestar que si i no a la vegada, el motiu que no n'havia fet cap mai de xerrada i que no ho tenia clar (il·lusió si que m'en feia). Desprès d'un parell de correus al final vaig acceptar la invitació per col·laborar a les jornades.

La veritat es que no sabia ni per on començar per preparar la xerrada. Primer vaig investigar amb quin programa preparar la presentació. OpenOffice i Libreoffice permeten crear presentacions sense cap problema, però no n'estava del tot convençut. Desprès vaig pensar amb el LyX, que permet preparar documents amb LaTeX, que  ja l'havia fet servir per preparar altres documents, com manuals i articles. I cercant encara mes, vaig descobrir Beamer que son unes plantilles especials per crear presentacions amb LyX.

Per treballar amb LyX no cal aprendre LaTeX que es un llenguatge de marcat com l'HTML. Un escriu el document posant un títol, autor, data, seccions i subseccions, peus de pagina, notes i el text, desprès es tria una plantilla que defineix com ha de ser cada part del document i el seu aspecte final. LyX es un programa (WYSIWYM, el que veus es el que vols) o sigui se escriu el document pensant amb la seva estructura no amb el seu aspecte final, no com es fa amb programes (WYSIWYG, el que veus es el que obtens) com son la majoria dels programes de ofimàtica tipus openoffice i word.

Estructurar el document amb LyX es molt senzill i un es pot dedicar al contingut i a l'estructura. També amb un petits canvis i aprofitant l'estructura de la presentació vaig preparar un altre document mes elaborat i amb els textes ampliats que será el que faré servir per completar les explicacions de la presentació i tenir unes notes a ma durant la xerrada.

La presentació la faré amb un pdf generat a partir del document creat amb LyX. Les notes per anar ampliant les presentació les he convertides a epub  a partir de de un arxiu html generat també amb LyX i la conversió a epub la he feta amb Sigil. Així tindré al portàtil la presentació i al ebook les notes per la xerrada.

Esper que tot em surti be i pugui fer entendre a la audiència que es el Programari Lliure. També serà un plaer compartir l'acte amb en Domènec Arcalís també membre de Gulmen i soci del GOB, on fan servir programari lliure.

El programa de les jornades es el següent:

I Jornades de Programari Lliure

Divendres 18 de Març - 20:30 a 22:00: Xerrades a càrrec de Santi Benejam amb “Una experiència personal” i Domènec Arcalís amb “Cultura lliure: què és i què podem fer nosaltres?”.

Dissabte 19 de Març - 10:00 a 14:00: Festa de la instal·lació. Vols GNU/Linux al teu ordenador i no saps com posar-ho? Vine i t'ajudem!

Dia 18 de Març (divendres) al GOB Ciutadella (c/Camí de Maó , 38)

20:30 a 20:40 - Petita presentació (10 minuts, orientatiu)

Pau Capó, explicar que és es Col·lectiu Rissaga i per què hem organitzat aquestes xerrades.

20:40 a 21:15 - Santi Benejam: Una experiència personal

• Introducció
  • Presentació
  • Experiència personal
• Programari Lliure
  • Que es el Programari Lliure
  • Mapa Conceptual del Programari Lliure
  • Personatges del Programari Lliure
  • Free Software Foundation
  • Categories de Programari Lliure
  • Llicències de Programari Lliure
• Conclusions
  • Avantatges del Programari Lliure
  • Programari Lliure & Programari Privatiu

21:15 a 22:00 - Domènec Arcàlis: Cultura lliure: què és i què podem fer nosaltres?

• Presentació
  • La cultura lliure, el software lliure. Col·laboració, compartició i desenvolupament col·lectiu del coneixement
  • El món actuall: amenaces i oportunitats en un context de crisi del capitalisme
• Internet i el seu paper en la societat
  • L'estructura descentralitzada inicial
  • La situació actual: tendència a la centralització. Control, censura, pèrdua de privadesa
• Les alternatives que s'estan desenvolupant
  • Les xarxes wifi 'casolanes'
  • Les tecnologies descentralitzades de compartició d'informació: P2P i Cloud computing
  • Els serveis que cal assumir: DNS, cercadors, email, magatzem d'arxius, xarxes socials...
• Què podem fer nosaltres?
  • Avaluar les nostres possibilitats i els punts dèbils
  • Prendre mesures per protegir-nos
  • Coordinar-nos
  • Participar en les alternatives lliures: informar, aprofitar recursos, desenvolupament tècnic...
• Conclusió
  • El món del futur està en les nostres mans

Dia 19 de Març (dissabte) al Punt Jove Ciutadella (C/ Mallorca,69)

• 10:00 ~ 14:00 - Festa de la instal·lació.

TV3

Ahir un bon amic de la xarxa, em recriminava de bon rotllo que a l'anterior article Revolucions no hagués parlat del tancament de TV3 al País Valencià i les protestes que han provocat.

Si be l'estat de les transmissions de TV3 fora de Catalunya no son del tot legals,  son tolerades i a l'hora perseguides. També son tolerades emissions de televisions locals que tampoc son del tot legals i a mes pateixen d'una manca de qualitat demostrada. Programes de tarot, tele-venda i concursos de sospitosa confiança son mes tolerats que uns canals de qualitat i fets en la nostre llengua.

A part que a les illes no podem veure les mateixes emissions de TV3, aquí veim TV3cat que es un mescla de TV3 i del 3/24. Es gairebé normal que ens desconnectin programes determinats que podrien fer competència a IB3. Pel·licules, esports i altres son sovint amagats amb altres programes o noticies del 3/24.

De que tenen por a IB3, de perdre mes diners del que estan perdent?.  De perdre espectadors?. Fa molt de temps que no veig IB3, la baixa qualitat de la majoria de  programes, el poc identificat que em sent amb la manera de fer televisió que tenen i l'oblit de les illes petites. Oblit que en contades ocasions es converteix en abús quan per exemple venen a retransmetre les nostres festes, que per el que sembla si tenen audiència. 

Culpables?, els partits polítics. Cap dels que han tingut poder per decidir en el tema ho han volgut arreglar. Ni s'els veu cap interes per fer-ho. Ja els hi va be així. L'administració central, crec que es tindrien que poder veure a qualsevol lloc del esta espanyol la totalitat dels canals de les televisions autonòmiques del estat. No se que entenen per igualtat i pluralitat al no permetre'ns veure canals d'altres autonomies, de que tenen por, que siguem iguals, plurals i tolerants amb els que no parlen com nosaltres?. 

Revolucions

El 2011 ha començat revolucionari. La llei Sinde i les seves conseqüències. Les protestes a Egipte i altres països musulmans del nord d'africa. I les noves tecnologies cada vegada mes presents a les nostres vides.

Ja ho han fet, els nostres representants polítics han aprovat la llei Biden-Sinde. Menyspreant al ciutadans que protestaven per l'aprovació de aquesta llei que legalitzarà una nova mena de censura a un país democràtic. Menyspreu que ha provocat que la xarxa hagi posat en marxa un moviment per no votar als partits que van votar a favor de la llei, a les pròximes eleccions.  A la cerimònia dels Goya tant avorrida com sempre, Álex de la Iglesia va fer un discurs que no va agradar als seus companys de professió. A mi si em va agradar, i mes veure per primera vegada en molt de temps com els "artistes" sembla que estan començant a veure que el seu negoci esta caducat. Igual que el de la musica i el de els llibres que esta veient com el llibre electrònic es cada vegada mes present entre els lectors.

Les protestes a Egipte i ara ja a altres països del nord d'africa han tingut un gran seguiment via internet. Malgrat el tall que van sofrir els primers dies. La tecnologia ha esdevingut un eina cada vegada mes democràtica i accessible a la majoria de la població.

Hi ha revolucions també al mon tecnològic, Nokia i Microsoft s'alien per intentar agafar un tren que ja han perdut i que els costarà tornar a agafar. HP i el seu WebOS, que tot i tenir el cor de Linux no es programari lliure. Android cada vegada mes present als smartphones i tablets.

Per sort també hi bones noticies en el mon del programari lliure. Debian ha publicat per fi la seva nova versió desprès de 2 anys. Es diu Debian 6.0 Squeeze, una de les novetats es que han descartat tot el programari, drivers i firmware que no siguin GPL. Des de que vaig instal·lar la la versió 3.0 o Woody el suport de drivers a millorat molt, els fabricants de hardware estan cada dia mes disposats a donar les seves especificacions per que es puguin fer drivers lliures. Instal·lar  Debian o altre distribució avui en dia no es el calvari de fa uns anys i solen donar pocs o cap problema, per culpa dels drivers.

També aquest mes de febrer m'han proposat donar una xerrada sobre programari lliure. Cosa que m'ha alegrat molt, si be em fa molt de respecte donar una xerrada, per que no ho he fet mai. Si que em fa il·lusió i ja tenc una presentació a mig fer, que esper acabar si va be aquest cap de setmana. Molt prest us donaré mes informació d'aquest tema.

M'alegra molt, veure com els ciutadans entenen cada dia mes el profit que poden treure de la xarxa i les seves possibilitats.

Papyre

Ja he llegit el primer ebook complert amb el meu nou Papyre 6.1 2ª edició de Grammata. L'experiència no ha pogut ser mes satisfactòria, la qualitat de la pantalla e-ink, el poc que pesa i la facilitat d'us, tot son avantatges.

El Papyre amb llum natural

La pantalla es perfecta per la lectura, no hi ha reflexos i com mes llum hi ha millor es veu. La llum millor si es difusa, com la llum natural que entra per una finestra filtrada per una cortina. Si tens una llum artificial molt aprop o molt concentrada en un punt, si que poden arribar a molestar els reflexos. Però res que no es pugui solucionar canviant de postura o la inclinació del lector en vers al punt de llum.

Cap perfectament a la ma.

El pes es de un poc mes de 200 grams, desprès de un parell d'hores amb el lector a la ma no es noten molèsties greus, ni per el pes, ni per la postura de la ma. I les mides del aparell permeten agafar-lo còmodament amb una ma. La bateria dura una eternitat, ja que nomes consumeix bateria quant es canvia de pàgina, un cop el text es mostra en pantalla el consum es mínim.

Es pot agafar amb una ma

Facilitat d'us, com tot aparell nou tot d'una no saps per on partir, però un cop acostumat al funcionament, cap problema. El maneig dels menús es clar i senzill. Pots navegar per la biblioteca carregada a la targeta de memòria i un cop localitzat el llibre obrir-lo. Si es deixa la lectura quan es torna a obrir el llibre ho fa a la pàgina on l'havies deixat. Fins i tot hi ha una opció de obrir llibres o arxius recents. Es pot canviar la mida de la font per facilitar la lectura i també es pot rotar la pantalla per llegir en format apaïsat.

Aqui podeu apreciar el gruix

El Papyre pot  llegir la majoria de formats de llibre electrònic, epub, fb2, pdf, etc. Cada format te els seus problemes i avantatges. En teoria també suporta llibres amb DRM de Adobe Digital Editions. Dic en teoria per que no ho he pogut provar,  no hi ha versió de Adobe Digital Editions per Linux. He pogut activar el lector amb ADE però des de VirtualBox on hi tenc un Windows XP a una máquina virtual per casos excepcionals. Ja veurem que passa quan compri algun llibre amb ADE.

El Papyre 6.1 2ª edició, s'entrega amb carregador USB, targeta de memòria SD de 2GB i un munt de llibres carregats, corretja de seguretat, auriculars, funda rígida i un adaptador USB per targetes SD.

El Papyre i tots els complements

 
Per la classificació i conversió del llibres us recoman Calibre, per la creació el que m'ha funcionat millor ha sigut Sigil. Amb Calibre es senzill organitzar el llibres, modificar les metadades del llibres, portades, etc. Des de Calibre la transferència dels llibres al lector es connectar-lo, seleccionar el llibres a transferir i prémer un botó. També es pot fer llevant la targeta SD del lector i carregar-la  connectada al ordinador amb el Calibre o copiant directament els arxius a la targeta. Amb Sigil he fet un parell de Epub's, un d'ells del llibre de Cory Doctorow Little Brother, a partir de la traducció del anglès al castellà feta per Claudia de Bella per la revista Axxon. El llibre en format epub el podeu descarregar aqui.  El llibre original, la traducció i el epub tenen  llicència Creative Commons i ja se l'han descarregat mes de 600 usuaris des de el meu servidor, el trobareu també a Cyberdark on també el podreu descarregar.

Estic molt satisfet amb la compra del Papyre 6.1 2ª edició. A la web de Grammata, hi podreu trobar lectors, llibres per comprar o lliures, descarregar nous firmware o utilitats. L'assistència al client també es molt bona i m'han resolt tots els dubtes i petits problemes que he tingut.

Per els romàntics i defensors del llibre en paper podeu llegir aquest article i animar-vos a donar el pas cap al llibre electrònic. També afegir que hi uns quants firmwares alternatius que van molt be i que us recoman, afegeixen funcionalitats o milloren el funcionament del aparell. 

Reparacions casolanes

Fa un parell de setmanes la meva dona va voler posar música al equip hifi i no ho va poder fer. La veritat es que l'empram molt poc, feia mesos que no escoltàvem un CD al reproductor, el nous formats digitals son molt mes còmodes. 

La corretja  casolana.

El reproductor es un Sony CDP-411, quasi be sempre havia funcionat be, encara que a vegades segons amb quins discs fallava, feia renous o no es sentia be. El problema que ens vam trobar era que la safata no s'obria. Això ja havia passat i sabia la solució, una corretja rompuda. Trec les eines, desmunt la tapa del reproductor i el bloc on va muntada la corretja de apertura de la safata. Desprès de uns dies cercant una corretja sense sort al final he trobat la solució, una goma o elàstic com deim a Ciutadella, que es pot trobar a qualsevol papereria o oficina. Torn a muntar-ho tot provisionalment i surten mes problemes.

Quan poses un disc el reproductor es torna boig. La reproducció es accelerada i bota blocs de varis segons. No reconeix segons quins discs. Les pistes que fallen son sempre las primeres, a mesura que es reprodueixen les pistes amb nombre mes alt, que son les mes externes, els errors tendeixen a desaparèixer. Ara un disc ara un altre i tots fallen, uns mes altres manco, impossible escoltar un disc en condicions.

Aquest es el capçal lector, model: KSS240a

Tot d'una he pensat l'òptica del làser deu estar bruta, amb molta paciència l'he netejada i els problemes seguixen. Cercant al Google si be he trobat referencies als errors i al comportament estrany del reproductor. Algunes diuen que el làser ja ha arribat a les darreres, altres que s'han de regular uns potenciòmetres per ajustar el seguiment de pista i altres que canvis el pick-up o capçal lector que es el model KSS240a. No ho tenc gens clar i per fi he trobat un enllaç aclaridor. Sony havia detectat vibracions del mecanisme de uns 800hz que afectaven al funcionament del pick-up de lectura. O sigui que degut a les vibracions el sistema es incapaç de enfocar i llegir el disc. De fet Sony te un kit per solucionar el problema, que consisteix en un pes i un pern. Cal recordar que no tots els discs son iguals en pes, ni estan del tot equilibrats.

Aqui es veu on ha quedat la bateria fixada al circuit

Com que no he trobat com era el pes que Sony fabrica per solucionar-ho. I desprès de moltes proves intentant posar un pes a un lloc on no molestàs al funcionament del mecanisme, per dins un calaix he trobat una bateria d'un antic telefon mòbil Nokia, plana, rectangular i encaixa perfectament. La he fixada al circuit imprès de sota el lector, proves i mes proves i per fi he trobat la posició idònia. Unes proves mes amb diferents discs i sembla que torna a funcionar. Encara que he detectat un altre petit error. Per que segons quins discs funcionin s'ha d'apagar el reproductor i tornar a engegar-lo, per el que es veu així fa una mena de reset, el sistema de control electrònic torna a calcular l'enfocament i els paràmetres de lectura del làser, i el disc es reconegut i reproduït correctament.

A vegades val la pena perdre una mica de temps i estalviar uns doblers. De segur que si hagués duit el reproductor a un servei tècnic m'haguessin recomanat que en compres un de nou. Un reproductor de CD HiFi nou es pot trobar a partir d'uns 160€ en canvi un reproductor de DVD, DivX amb entrades usb es troba a partir de 50€. Supòs que en la qualitat del so es deu notar, però val la pena?.

Avui en dia reciclam tots tipus de material, però no perdem ni un minut quan un aparell s'ens espanya el tiram directament. L'altre dia vaig veure un documental molt recomanable a TV3.cat "Comprar, Llençar, Comprar" tracta de la obsolescència programada que fan servir els fabricants per vendre, vendre i vendre. Mantenint i augmentant cada vegada mes el seu volum de producció.

També trobareu a Internet webs com aquesta i el manifest que fan.

• Reparar es millor que reciclar.
• Reparar salva el planeta.
• Reparant estalviaràs.
• Reparant aprens com funcionen les coses.
• Si no t'ho pots reparar no te pertany.

Aquestes coses ens han de fer reflexionar i ajudar a valorar els bens que tenim.