Fa un temps vaig descobrir una Internet TV, es diu Mobuzz TV. La veritat es que es una televisió d’internet i per internet. Te una mica de tot sobre el mon d’internet i de la tecnologia. Noticies curtes, ressenyes, etc. A mes els usuaris registrats també poden col⋅laborar aportant noticies o idees.
Els programes es poden veure online o descarregar-los en diversos formats de vídeo, per iPod, telèfons mòbils, alta definició. La qualitat de la producció es alta. L’estil es concís amb una mica d’humor, molt adequat per una Internet TV. En definitiva idees fresques i noves, per un mon on moltes vegades la creativitat es inexistent.
diumenge, 20 de maig del 2007
diumenge, 6 de maig del 2007
Eleccions i Software Lliure
A la entrada anterior del blog, parlava de neutralitat tecnológica. I se m'ha acudit fer una volta per la xarxa, per cercar informació sobre els candidats al ajuntament de Ciutadella.
Del candidat del Partit Popular Llorenç Brondo no he trobat res especific de la seva campanya. De Joan Gorrias candidat del PSOE, si he trobat una web personal dedicada a ell i la seva candidatura a alcalde. De la candidata del PSM-Entesa Nacionalista Maite Salord tampoc he trobat cap página personal.
De la web del partit popular poca cosa a dir, no hi he trobat res de la candidatura de Llorenç Brondo, ni del seu programa electoral. La web del Partit Popular de Menorca l'he trobada una mica anticuada, però si es funcional i no masa carregada de coses superfluas.
La web de Joan Gorrias está feta amb Joomla, un CMS (Content Management System) sistema de gestió de continguts, que es software lliure. Ho podeu veure visualitzant el codi font de la página amb qualsevol navegador web. S'ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, tampoc la llicencia del software de Joomla (GNU General Public License) surt enlloc i s'ha afegit un avís legal personalitzat per el contingut de la web. Si he trobat el programa del candidat on per cert s'hi fa referencia al software lliure, el següent text pertany al document programa.pdf, disponible a la web i segons diu l'avis legal de la web es propietat del PSOE Menorca. No he demanat permis als autors del document per reproduir una part del mateix, tampoc crec que pasi res. Aqui hi ha la referencia al software lliure.
Afavorirem la implantació de les infrastructures necessàries per a la consolidació de les tecnologies de la informació i de la comunicació, especialment el software lliure. Fomentarem la integració de les petites empreses a través de xarxes de cooperació. Estimularem la capacitat creativa, el disseny i la formació, vers la recerca i el descobriment.
A la web del PSM-Entesa no he trobat res molt concret de la candidata Maite Salord. Només un document anomenat contracte_per_ciutadella_240107.pdf. El document es de tres págines i no hi ha cap referencia al software lliure, ni a la neutralitat tecnológica. La web també esta feta o basada en Joomla i l'adaptació esta feta per Dinamic Studi. També s'ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, menys al codi font de la mateixa on si surt el copyright de Joomla com a la web de Joan Gorrias.
En resum, un us de la web sencill per part dels candidats. S'empra software lliure en dues de les tres webs sense cap referencia a la GPL (GNU General Public License). Que diu resumidament el següent:
De neutralitat tecnológica tampoc se'n parla, tant PSOE com PSM sembla que tenen una visió mes oberta de lo que es i que es pot fer a Internet.
Aqui deix els enllaços:
http://www.ppmenorca.com/es/portada/
http://www.joangorrias.com/
http://www.joangorrias.com/psoe/programa.pdf
http://www.psm-menorca.org/
http://www.psm-menorca.org/component/option,com_docman/task,doc_download/gid,21/Itemid,28/
Del candidat del Partit Popular Llorenç Brondo no he trobat res especific de la seva campanya. De Joan Gorrias candidat del PSOE, si he trobat una web personal dedicada a ell i la seva candidatura a alcalde. De la candidata del PSM-Entesa Nacionalista Maite Salord tampoc he trobat cap página personal.
De la web del partit popular poca cosa a dir, no hi he trobat res de la candidatura de Llorenç Brondo, ni del seu programa electoral. La web del Partit Popular de Menorca l'he trobada una mica anticuada, però si es funcional i no masa carregada de coses superfluas.
La web de Joan Gorrias está feta amb Joomla, un CMS (Content Management System) sistema de gestió de continguts, que es software lliure. Ho podeu veure visualitzant el codi font de la página amb qualsevol navegador web. S'ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, tampoc la llicencia del software de Joomla (GNU General Public License) surt enlloc i s'ha afegit un avís legal personalitzat per el contingut de la web. Si he trobat el programa del candidat on per cert s'hi fa referencia al software lliure, el següent text pertany al document programa.pdf, disponible a la web i segons diu l'avis legal de la web es propietat del PSOE Menorca. No he demanat permis als autors del document per reproduir una part del mateix, tampoc crec que pasi res. Aqui hi ha la referencia al software lliure.
Afavorirem la implantació de les infrastructures necessàries per a la consolidació de les tecnologies de la informació i de la comunicació, especialment el software lliure. Fomentarem la integració de les petites empreses a través de xarxes de cooperació. Estimularem la capacitat creativa, el disseny i la formació, vers la recerca i el descobriment.
A la web del PSM-Entesa no he trobat res molt concret de la candidata Maite Salord. Només un document anomenat contracte_per_ciutadella_240107.pdf. El document es de tres págines i no hi ha cap referencia al software lliure, ni a la neutralitat tecnológica. La web també esta feta o basada en Joomla i l'adaptació esta feta per Dinamic Studi. També s'ha eliminat tota referencia a Joomla de la web, menys al codi font de la mateixa on si surt el copyright de Joomla com a la web de Joan Gorrias.
En resum, un us de la web sencill per part dels candidats. S'empra software lliure en dues de les tres webs sense cap referencia a la GPL (GNU General Public License). Que diu resumidament el següent:
- Llibertat per executar el programa, amb qualsevol propòsit.
- Llibertat per modificar el programa per adaptar-lo a les seves necessitats. (Per que aquesta llibertat sigui efectiva en la práctica, s'ha de tenir accés al codi font del programa, modificar un programa sense disposa del codi font es molt dificultos. Es com modificar una construcció o una maquina y no tenir els plànols).
- Llibertat per redistribuir copies, tant gratis com a pagant.
- Llibertat per distribuir versions modificades del programa, de tal manera que la comunitat es pugi aprofitar-se de les millores.
De neutralitat tecnológica tampoc se'n parla, tant PSOE com PSM sembla que tenen una visió mes oberta de lo que es i que es pot fer a Internet.
Aqui deix els enllaços:
http://www.ppmenorca.com/es/portada/
http://www.joangorrias.com/
http://www.joangorrias.com/psoe/programa.pdf
http://www.psm-menorca.org/
http://www.psm-menorca.org/component/option,com_docman/task,doc_download/gid,21/Itemid,28/
Neutralitat tecnológica a les administracions públiques.
La comissió europea va aprovar el passat any 2006, l'adopció del format Oasis-ODF (Open Document Format for Office Applications-Format Obert per Documents per Aplicacions de Oficina). A mes Oasis-ODF va ser elegit com el nou estàndard per aquests tipus i format de documents electrònics. Convertint-se en l'estàndard ISO/IEC 26300, per documents escrits, fulls de calcul, presentacions, etc.
A Espanya i a les Balears veig que no se'n han adonat de tot això. A la pagina web del Parlament de les Illes Balears, se hi publiquen les bases d'un concurs per el subministrament de 70 ordinadors portàtils per als grups parlamentaris. Tot això no seria xocant si no fos per les caracteristicas que demanen per els ordinadors i el software a instal·lar-hi als mateixos.
Els ordinadors han de complir amb les següents característiques mínimes:
Processador Intel Core 2 Duo o amb rendiment similar a 1,83GHz o superior
2GB de memòria RAM DDR2
Tarja de Xarxa Ethernet 10/100 amb suport per PXE
Tarja de Xarxa sense fils compatible amb IEEE 802.11b/g, IEEE 802.1i i 802.1X amb EAP-TLS
Modem 56kb
Disc dur de 80 GB a 5.400rpm o superior
Pantalla TFT de 15,4" amb resolucio WXGA o superior
Lectora / Gravadora de DVD±RW DL
2 Ports USB 2.0
Sistema operatiu Microsoft Windows Vista Business o similar
Paquet Ofimàtic Microsoft Office Small Business 2007 o superior instal·lat
3 anys de garantia en peces i mà d'obra
2.7 Kg pes màxim
Maletí de transport
El software que demanen no compleix amb l'estàndard Oasis-ODF/ISO26300. No tenc res en contra de Microsoft, però els formats de les seves aplicacions per oficina no compleixen l'estàndard europeu.
Les administracions públicas tindrien que facilitar l'accés a la documentació oficial, dades personals dels administrats, d'una manera transparent, no triant formats no estàndard, tancats i que no asseguren l'accés en un futur a les nostres dades. Deixant-nos en les mans d'un monopoli de fet, que en qualsevol moment pot canviar les especificacions i deixar-nos sense accés a les dades i documents guardats.
A mes de tot això, al ser el software privatiu no sens pot assegurar la confidencial·litat de les nostres dades personals. Microsoft s'ha caracteritzat per arreglarse-les per modificar estàndards de protocols de comunicació i fer-los incompatibles per el seu benefici propi, negant als qui no empren els seus programes i protocols modificats, la comunicació transparent i en igualtat de condicions.
Si repasam la llista de caracteristicas dels ordinadors que es demanen, veurem que si be en quant al hardware es demanen un certa quantitat de memoria, de disc dur, etc. O també que una tarja i el monitor compleixi unas caracteristiques o un estàndard determinat. En el software es demana una marca i versió determinada, del procesador també es demana una marca determinada com es Intel. Crec que això es menys greu, per que amb aquest procesador hi pot funcionar software d'altres marcas, inclús el software lliure.
Els ciutadans i les empreses han de complir amb les normes, certificacions, homologacions i en canvi l'administració pot fer el que vulgui. I a mes gastar-se quasi be 350.000€ en 70 ordinadors portàtils per els nostres representants al parlament.
Tota l'informació la podeu trobar a les següents adreças:
http://www.oasis-open.org/home/index.php
http://ec.europa.eu/idabc/en/document/6324
http://www.parlamentib.es/
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=43485&scopelist=PROGRAMME
A Espanya i a les Balears veig que no se'n han adonat de tot això. A la pagina web del Parlament de les Illes Balears, se hi publiquen les bases d'un concurs per el subministrament de 70 ordinadors portàtils per als grups parlamentaris. Tot això no seria xocant si no fos per les caracteristicas que demanen per els ordinadors i el software a instal·lar-hi als mateixos.
Els ordinadors han de complir amb les següents característiques mínimes:
Processador Intel Core 2 Duo o amb rendiment similar a 1,83GHz o superior
2GB de memòria RAM DDR2
Tarja de Xarxa Ethernet 10/100 amb suport per PXE
Tarja de Xarxa sense fils compatible amb IEEE 802.11b/g, IEEE 802.1i i 802.1X amb EAP-TLS
Modem 56kb
Disc dur de 80 GB a 5.400rpm o superior
Pantalla TFT de 15,4" amb resolucio WXGA o superior
Lectora / Gravadora de DVD±RW DL
2 Ports USB 2.0
Sistema operatiu Microsoft Windows Vista Business o similar
Paquet Ofimàtic Microsoft Office Small Business 2007 o superior instal·lat
3 anys de garantia en peces i mà d'obra
2.7 Kg pes màxim
Maletí de transport
El software que demanen no compleix amb l'estàndard Oasis-ODF/ISO26300. No tenc res en contra de Microsoft, però els formats de les seves aplicacions per oficina no compleixen l'estàndard europeu.
Les administracions públicas tindrien que facilitar l'accés a la documentació oficial, dades personals dels administrats, d'una manera transparent, no triant formats no estàndard, tancats i que no asseguren l'accés en un futur a les nostres dades. Deixant-nos en les mans d'un monopoli de fet, que en qualsevol moment pot canviar les especificacions i deixar-nos sense accés a les dades i documents guardats.
A mes de tot això, al ser el software privatiu no sens pot assegurar la confidencial·litat de les nostres dades personals. Microsoft s'ha caracteritzat per arreglarse-les per modificar estàndards de protocols de comunicació i fer-los incompatibles per el seu benefici propi, negant als qui no empren els seus programes i protocols modificats, la comunicació transparent i en igualtat de condicions.
Si repasam la llista de caracteristicas dels ordinadors que es demanen, veurem que si be en quant al hardware es demanen un certa quantitat de memoria, de disc dur, etc. O també que una tarja i el monitor compleixi unas caracteristiques o un estàndard determinat. En el software es demana una marca i versió determinada, del procesador també es demana una marca determinada com es Intel. Crec que això es menys greu, per que amb aquest procesador hi pot funcionar software d'altres marcas, inclús el software lliure.
Els ciutadans i les empreses han de complir amb les normes, certificacions, homologacions i en canvi l'administració pot fer el que vulgui. I a mes gastar-se quasi be 350.000€ en 70 ordinadors portàtils per els nostres representants al parlament.
Tota l'informació la podeu trobar a les següents adreças:
http://www.oasis-open.org/home/index.php
http://ec.europa.eu/idabc/en/document/6324
http://www.parlamentib.es/
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=43485&scopelist=PROGRAMME
diumenge, 22 d’abril del 2007
Pagar per sortir de casa
Allá per l’any 2002 feia un petit apunt a barrapunto.com sobre aquesta qüestió. Posaré un petit exemple
Te vesteixes per sortir a passejar i a fer unes compres, surts de casa i al portal t’hi trobes un senyor uniformat que et diu..
- Senyor, un euro per favor-
Que? (menys mal que ho a demanat educada-ment), un euro i per que es aquest euro?.
- Es per sufragar i mantenir als autors, musics, escriptors, cineastes, als artistes i gent que crea cultura en general-.
Es que només surt a passejar i a fer unes compres.
- Es igual aquesta gent esta pitjor cada dia i si no els ajudam no se que farem amb ells-.
I jo també hi estic pitjor cada dia. Que els hi passa?.
-Es que amb açò de la pirateria, internet, etc. no podran sobreviure.
I quina feina fan? li vaig demanar.
- Fan música, discos. Em va dir.
No tenen feina?
- No si feina en tenen, però no venen discos. I es clar no viuen massa bé. Han de fer concerts per sobreviure, han d’actuar dia si i dia també-.
Mes o menys com jo, cada dia haig de anar a treballar mati i capvespre. No hi veig res de Estrany a això.
-Es que ells son artistes la base de la nostra cultura, em diu ben convençut-.
He exagerat una mica, però es mes o menys el que passa amb la musica, el cine i d’altres. Si vull un CD o DVD per gravar-hi unes fotos, copiar-hi arxius propis, tenc que passar per caixa. Inclús estan intentant cobra un “canon” a las biblioteques per els llibres que lloguen. I aquesta caixa es la de las entitats de gestió de propietat intel⋅lectual (SGAE, CEDRO, etc.). Fins i tot estan intentant erigir-se com a Policia-Fiscal-Jutge, intentant que el Congrés aprovi una llei la LSSI, on hi volien incloure de tapadet un article, que permetia que sense prèvia actuació judicial, poder censurar, perseguir i inclús tancar llocs a Internet. De moment dit article va ser retirat de la proposta de llei. Peró el govern segueix intentant incloure una versió modificada del article.
No vull dir que els artistes no tenguin dret a guanyar-se les garroves, Peró que se les guanyin treballant. Els doblers de les ventes de CD’s i DVD’s no se l’enduen els artistes, ja ho voldrien ells. Les companyies discográficas son les que s’estan resistint al canvi inexorable, que estan provocant les noves tecnologies i internet. Estan encegades i han creat uns monstres com la SGAE, etc. per protegir els seus interessos, que no son els interessos dels artistes. De fet molts “artistes” estan començant a obrir els ulls i ja no veuen internet com un enemic i si com un al⋅liat, per donar-se a conèixer i promocionar-se.
La cultura ha d’arribar a tothom. L’impremta va ser un primer pas, llavors n’han sorgit d’altres com el gramòfon, el cinema, la radio, la televisió, internet. Cadascun d’aquestes tecnologies van provocar canvis i crisis. L’impremta va fer arribar el coneixement al poble. Abans del gramòfon per escoltar musica s’havia de fer en directe o tocar-la un mateix. La radio també va tenir l’oposició dels actors, comediants i altres artistes. A la televisió se la va acusar de acabar amb la radio i el cinema.
Estic segur que la majoria de gent prefereix que les arts es transmeteixin, a que quedin al cap o als estudis dels creadors. Els mateixos creadors volen donar-les a conèixer. Tothom a la seva manera es creador, si algú no vol que un pensament, una composició li sigui copiada, interpretada, etc. que no la divulgui. En el moment en que es fa publica deixa de ser d’un mateix, per passar a engreixar el coneixement col⋅lectiu d’un poble i com mes es divulga mes reconeixement per el creador.
Te vesteixes per sortir a passejar i a fer unes compres, surts de casa i al portal t’hi trobes un senyor uniformat que et diu..
- Senyor, un euro per favor-
Que? (menys mal que ho a demanat educada-ment), un euro i per que es aquest euro?.
- Es per sufragar i mantenir als autors, musics, escriptors, cineastes, als artistes i gent que crea cultura en general-.
Es que només surt a passejar i a fer unes compres.
- Es igual aquesta gent esta pitjor cada dia i si no els ajudam no se que farem amb ells-.
I jo també hi estic pitjor cada dia. Que els hi passa?.
-Es que amb açò de la pirateria, internet, etc. no podran sobreviure.
I quina feina fan? li vaig demanar.
- Fan música, discos. Em va dir.
No tenen feina?
- No si feina en tenen, però no venen discos. I es clar no viuen massa bé. Han de fer concerts per sobreviure, han d’actuar dia si i dia també-.
Mes o menys com jo, cada dia haig de anar a treballar mati i capvespre. No hi veig res de Estrany a això.
-Es que ells son artistes la base de la nostra cultura, em diu ben convençut-.
He exagerat una mica, però es mes o menys el que passa amb la musica, el cine i d’altres. Si vull un CD o DVD per gravar-hi unes fotos, copiar-hi arxius propis, tenc que passar per caixa. Inclús estan intentant cobra un “canon” a las biblioteques per els llibres que lloguen. I aquesta caixa es la de las entitats de gestió de propietat intel⋅lectual (SGAE, CEDRO, etc.). Fins i tot estan intentant erigir-se com a Policia-Fiscal-Jutge, intentant que el Congrés aprovi una llei la LSSI, on hi volien incloure de tapadet un article, que permetia que sense prèvia actuació judicial, poder censurar, perseguir i inclús tancar llocs a Internet. De moment dit article va ser retirat de la proposta de llei. Peró el govern segueix intentant incloure una versió modificada del article.
No vull dir que els artistes no tenguin dret a guanyar-se les garroves, Peró que se les guanyin treballant. Els doblers de les ventes de CD’s i DVD’s no se l’enduen els artistes, ja ho voldrien ells. Les companyies discográficas son les que s’estan resistint al canvi inexorable, que estan provocant les noves tecnologies i internet. Estan encegades i han creat uns monstres com la SGAE, etc. per protegir els seus interessos, que no son els interessos dels artistes. De fet molts “artistes” estan començant a obrir els ulls i ja no veuen internet com un enemic i si com un al⋅liat, per donar-se a conèixer i promocionar-se.
La cultura ha d’arribar a tothom. L’impremta va ser un primer pas, llavors n’han sorgit d’altres com el gramòfon, el cinema, la radio, la televisió, internet. Cadascun d’aquestes tecnologies van provocar canvis i crisis. L’impremta va fer arribar el coneixement al poble. Abans del gramòfon per escoltar musica s’havia de fer en directe o tocar-la un mateix. La radio també va tenir l’oposició dels actors, comediants i altres artistes. A la televisió se la va acusar de acabar amb la radio i el cinema.
Estic segur que la majoria de gent prefereix que les arts es transmeteixin, a que quedin al cap o als estudis dels creadors. Els mateixos creadors volen donar-les a conèixer. Tothom a la seva manera es creador, si algú no vol que un pensament, una composició li sigui copiada, interpretada, etc. que no la divulgui. En el moment en que es fa publica deixa de ser d’un mateix, per passar a engreixar el coneixement col⋅lectiu d’un poble i com mes es divulga mes reconeixement per el creador.
diumenge, 15 d’abril del 2007
Catalunya Ràdio, online
Un amíc, me havia comentat que no podia escoltar Catalunya Ràdio desde Linux. El meu amíc empra Ubuntu, avui per casualitat he volgut provar si podia escoltar Catalunya Ràdio en directe per internet. Desprès de donar moltes voltes per la web de Catalunya Ràdio, he trobat els enllaços als fluxes de l'emisió en directe de totes les emissions de Catalunya Ràdio. Son els següents:
http://www.catradio.com/comescoltarnos/fixes.htm
Aquesta informació no esta massa a la vista, ja havia provat de escoltar Catalunya Ràdio per Internet fa unes setmanes, amb resultats negatius. Escoltar-la amb el reproductor de la seva web es imposible des de Linux tant amb el Firefox com amb el Konqueror. L'informació dels flux-es (streams) d'àudio de la programació en directe esta d'allò mes amagada.
Per escoltar l'emissió en directe nomes cal afegir aquests enllaçós el reproductor preferit (amarok, xmms, rhythmbox, kaffeine). Ara mateix estic escoltant iCatFM al amarok, amb una molt bona qualitat d'áudio.
http://www.catradio.com/comescoltarnos/fixes.htm
|
|
|
|
|
|
|
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació 
Catalunya Música 
iCATfmAquesta informació no esta massa a la vista, ja havia provat de escoltar Catalunya Ràdio per Internet fa unes setmanes, amb resultats negatius. Escoltar-la amb el reproductor de la seva web es imposible des de Linux tant amb el Firefox com amb el Konqueror. L'informació dels flux-es (streams) d'àudio de la programació en directe esta d'allò mes amagada.
Per escoltar l'emissió en directe nomes cal afegir aquests enllaçós el reproductor preferit (amarok, xmms, rhythmbox, kaffeine). Ara mateix estic escoltant iCatFM al amarok, amb una molt bona qualitat d'áudio.
dissabte, 14 d’abril del 2007
Etch, nova versió de Debian-GNU/Linux
El passat 8 d’abril va ser llançada la nova versió de Debian-GNU/Linux 4.0, anomenada Etch. I algú dirá i aixó es noticia?. Donç si, es una gran noticia. Debian no es coneguda per la rapidesa en alliberar noves versions de la seva distribució estable, a vegadas han passat dos o tres anys entre versions.
Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sol⋅lucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.
La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.
La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.
La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.
Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.
Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.
Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sol⋅lucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.
La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.
La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.
La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.
Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.
Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.
dissabte, 31 de març del 2007
TV3, Canal 33 i Canal Nou
Per fí he rebut resposta a un escrit del 12 de febrer, enviat durant la campanya encetada per Talaiòtic al seu blog, per la restauració de la recepció dels canals de Televisió de Catalunya i televisió Valenciana.
El escrit que he rebut es aquest:
La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
Sr. Santiago Benejam,
En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
20070402), us comunic el següent:
Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
freqüències que no els corresponien.
En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.
No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.
Atentament,
Agraïm la seva gestió i entenem que la gestió de les iniciatives i queixes
rebudes dels ciutadans permet millorar la qualitat de la feina que es
realitza a l'administració. Si no queda convençut amb la resposta rebuda no
dubti en enregistrar un nou escrit.
08 de març de 2007
Atentament,
Jane King Gràcia
Secretària general de la Conselleria de Relacions Institucionals
I la meva resposta es aquesta:
A Dijous 29 Març 2007 14:40, Govern de les Illes Balears va escriure:
> La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
> Sr. Santiago Benejam,
>
> En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
> 20070402), us comunic el següent:
>
> Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
> canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
> Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
> l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
> sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
> freqüències que no els corresponien.
Pero no em negará que es xocant que els canvis de frequències només afectessin
als canals de Televisió de Catalunya i Televisió Valenciana. Quant a
Ciutadella al menys rebem sense demanar-los al menys cinc o sis canals locals
de Mallorca, que provocan mes interferències que els canals que empraven els
canals de TV3, Canal 33 i Canal Nou. I donat que les televisions locals estan
en un estat podriem qualificar de a-legal fregant l'il·legalitat, no entenc
com que a aquestes televisions locals no sels hi canvien les frequencies.
>
> En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
> ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.
Fa molts anys que se que l'espai radioelèctric es gestionat per el govern
central. I a cap part del meu escrit dono la culpa a IB3. Si hi ha algun
culpable en tot això son les administracions, totes les administracions tant
autonòmiques com del govern central. En canvi les televisions locals de
Mallorca si envaeixen l'espai radioelèctric de Ciutadella.
> No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
> per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.
No se a quin servei tècnic, ni a quina empresa es refereix jo no en conec cap.
Tant sols veig una manera de milloral-la. Restaurar le bona recepció de tots
els canals afectats per el darrer canvi de frequencies.
Agraít per la seva resposta
Es despedeix
Santiago Benejam Torres
Ciutadella de Menorca
Sense paraules.
El escrit que he rebut es aquest:
La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
Sr. Santiago Benejam,
En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
20070402), us comunic el següent:
Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
freqüències que no els corresponien.
En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.
No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.
Atentament,
Agraïm la seva gestió i entenem que la gestió de les iniciatives i queixes
rebudes dels ciutadans permet millorar la qualitat de la feina que es
realitza a l'administració. Si no queda convençut amb la resposta rebuda no
dubti en enregistrar un nou escrit.
08 de març de 2007
Atentament,
Jane King Gràcia
Secretària general de la Conselleria de Relacions Institucionals
I la meva resposta es aquesta:
A Dijous 29 Març 2007 14:40, Govern de les Illes Balears va escriure:
> La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
> Sr. Santiago Benejam,
>
> En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
> 20070402), us comunic el següent:
>
> Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
> canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
> Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
> l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
> sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
> freqüències que no els corresponien.
Pero no em negará que es xocant que els canvis de frequències només afectessin
als canals de Televisió de Catalunya i Televisió Valenciana. Quant a
Ciutadella al menys rebem sense demanar-los al menys cinc o sis canals locals
de Mallorca, que provocan mes interferències que els canals que empraven els
canals de TV3, Canal 33 i Canal Nou. I donat que les televisions locals estan
en un estat podriem qualificar de a-legal fregant l'il·legalitat, no entenc
com que a aquestes televisions locals no sels hi canvien les frequencies.
>
> En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
> ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.
Fa molts anys que se que l'espai radioelèctric es gestionat per el govern
central. I a cap part del meu escrit dono la culpa a IB3. Si hi ha algun
culpable en tot això son les administracions, totes les administracions tant
autonòmiques com del govern central. En canvi les televisions locals de
Mallorca si envaeixen l'espai radioelèctric de Ciutadella.
> No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
> per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.
No se a quin servei tècnic, ni a quina empresa es refereix jo no en conec cap.
Tant sols veig una manera de milloral-la. Restaurar le bona recepció de tots
els canals afectats per el darrer canvi de frequencies.
Agraít per la seva resposta
Es despedeix
Santiago Benejam Torres
Ciutadella de Menorca
Sense paraules.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)