Els nostres benvolguts polítics no tenen vergonya i els dirigents de IB3 tampoc. Avui ho han tornat a fer, ara mateix em disposava a veure el partit Joventut-Iurbentia i han desconnectat el senyal del Canal 33, canviant-lo per el senyal de TVCi.
Si ja no me agradava IB3 ara menys, que se la miri qui vulgui, Jo he acabat de mirarme-la. Avui no juga el Menorca Bàsquet, ara estan repetint la carrera de F1 que ja han donat avui dematí. Avui dematí han desconnectat també el senyal de TV3 canviant-lo per el del 3-24. Des de els inicis de les retransmissions de TV3 a Menorca sempre havia seguit la Formula 1 per TV3. Que era l'unica televisió en tot l'estat que ho feia.
Ja se que la recepció dels senyals de Televisió de Catalunya fora de Catalunya no son del tot legals. Ara bé desprès de molts anys rebent TV3 i C33 de manera diguem-ne alegal, que ara un no els pugui gaudir ja es prou greu. Si es pensen que em faran canviar de canal per veure una programació mancada de tota qualitat, ho tenen clar. Primer llegiré un llibre o faré qualsevol altre activitat que mirar-me un canal imposat.
La veritat es que estic molt emprenyat, estic escrivint aquest article en calent. El que si tenc clar es que he acabat de mirar-me IB3. Llegiré llibres, escoltaré musica, gaudiré d'Internet (mentre ens deixin lliures i no hi posin fronteres) o miraré altres canals, abans que tornar sintonitzar IB3. Tant me far si son de dretes, d'esquerres o nacionalistes. Vivim a una illa abandonada per els nostres governants i dirigents, que ens posen tots els entrebancs possibles. El pitjor es que ho fan amb els nostres doblers.
No tenen vergonya, ho repetiré tantes vegades com faixi falta.
diumenge, 29 de març del 2009
Soc, ets, som Linux
Avui no m'allargaré gaire, us deixaré uns vídeos publicitaris de la Linux Foundation. La Linux Foundation a mes te una pàgina, on qualsevol pot enviar vídeos promocionals fets pels propis usuaris. Els següents estan fets per la propia Linux Foundation. Dels vídeos rebuts n'hi ha de ben interessants i divertits. Molts d'ells fan referencia la multitud d'aparells que porten GNU/Linux a les seves entranyes, que molta gent ni ho sap. Jo mateix en tenc un parell, un reprodutor multimedia amb disc dur del que ja vaig parlar en aquest blog i un DVR+TDT.
A youtube o google video també en trobareu molts n'hi ha un parell d'exemples mes avall. Que els disfruteu.
The Origin... from Agustin Eguia on Vimeo.
Aquest es un exemple dels enviats per els usuaris:
El següent es de IBM:
I en aquest veureu que es pot arribar a aconseguir amb GNU/Linux
A youtube o google video també en trobareu molts n'hi ha un parell d'exemples mes avall. Que els disfruteu.
The Origin... from Agustin Eguia on Vimeo.
Aquest es un exemple dels enviats per els usuaris:
El següent es de IBM:
I en aquest veureu que es pot arribar a aconseguir amb GNU/Linux
diumenge, 15 de març del 2009
Aniversari
Avui dia 15 de març de 2009 faig un any, que sumat als 45 anys que ja duc acumulats fan 46 anys. ;-)
Moltes vivències i experiències podria contar d'aquests 46 anys, però puc assegurar que probablement Internet, ha sigut uns dels millors descobriments per a mi. Una experiència enriquidora dia a dia. Llibertat de aprendre i relacionar-te amb els demès. Ja he contat a altres articles la meva relació amb Internet en diferents camps i no els repetiré ara. Nomes en vull deixar constància un altre cop.
Al llarg del temps, a part de conèixer altre gent, també he adquirit coneixements que molt probablement no hagués pogut adquirir per altres mitjans. Llegeixo mes que mai, tant a la xarxa com físicament amb un llibre entre les mans. Puc gaudir de creacions de tota mena gracies als serveis multimèdia de la xarxa.
Els nous coneixements m'han servit tant per la meva feina, com per la meva vida personal. Per altre banda també hi pot haver perills, falta de privacitat, intents de control dels de sempre sobre els seus ciutadans. Crec que fent un us responsable i adient, son molts mes els avantatges per tothom. Sobre tot la llibertat d'expressió i la llibertat de gaudir, del que per altres mitjans ens prohibeixen.
Moltes vivències i experiències podria contar d'aquests 46 anys, però puc assegurar que probablement Internet, ha sigut uns dels millors descobriments per a mi. Una experiència enriquidora dia a dia. Llibertat de aprendre i relacionar-te amb els demès. Ja he contat a altres articles la meva relació amb Internet en diferents camps i no els repetiré ara. Nomes en vull deixar constància un altre cop.
Al llarg del temps, a part de conèixer altre gent, també he adquirit coneixements que molt probablement no hagués pogut adquirir per altres mitjans. Llegeixo mes que mai, tant a la xarxa com físicament amb un llibre entre les mans. Puc gaudir de creacions de tota mena gracies als serveis multimèdia de la xarxa.
Els nous coneixements m'han servit tant per la meva feina, com per la meva vida personal. Per altre banda també hi pot haver perills, falta de privacitat, intents de control dels de sempre sobre els seus ciutadans. Crec que fent un us responsable i adient, son molts mes els avantatges per tothom. Sobre tot la llibertat d'expressió i la llibertat de gaudir, del que per altres mitjans ens prohibeixen.
dissabte, 14 de març del 2009
Tres avisos
Els darrers temps estan en boca de molts les lleis del tres avisos, per desconnectar usuaris dels clients de P2P. Desprès del tercer avís l'usuari avisat serà desconnectar o la seva connexió limitada en ample de banda. El que no estar tant clar es com i amb quins criteris es faran els avisos. A França està funcionant, a Espanya el ministre de "cultura" ha fet una proposta a las operadores i ISP.
Si no fos per que es anticonstitucional el fet de espiar les comunicacions, les comunicacions son secretes, cosa que només es pot fer per manament judicial.
Si no fos per que no som culpables fins que es demostri el contrari.
Si no fos per que no tots els usuaris de clients P2P son culpables.
Si no fos per que hi ha molts programes, que fan servir els protocols P2P per compartir informació i arxius legalment.
El reproductor Miro, fa servir el bit-torrent per baixar-se els vídeos legalment. Com es discriminaria si el protocol P2P es per baixar-se el darrer èxit musical o de cine, i si pertany al Miro?.
Com usuari de GNU/Linux faig servir el bittorrent per baixar les imatges ISO per poder gravar els CD's o DVD's amb GNU/Linux i poder instalar-lo o provar-lo. Com també estic pagant com si fos un delinqüent un "canon" totalment injust. També podria venir el grami de forners a demanar-me 30 centims, cada vegada que surt de casa, no sigui que vagi a comprar farina i llevat per fer-me un pa que no els hi compraré.
Per sort les grans multinacionals i productores començan a veure les orelles al llop, i estan començant a canviar els seus contractes al "artistes". Ara els fan contractes 360º que inclouen tot el que envolta als seus "artistes". O sigui merchandising, concerts, venda per internet, etc. Deixant la venda de CD's merament com a una manera mes de promocionar els seus productes/artistes. Esper-ho que prest ens llevin el maleït canon dels suports digitals, del CD, dels discs durs, dels cassetes, ....
També estaria be que el ministre de "cultura", fes qualque cosa per la cultura popular. La cultura es del poble no dels "artistes", ni de les productores i editores. La cultura s'ha de pagar diuen, crec que un "artista" ha de poder viure de la seva feina, com ho fan els arquitectes, els mecànics, els manobres, o es que aquests no son creadors?. Hem arribat a un punt de no tornada.
Ara que celebram el 20º aniversari de la World Wide Web, estaria be que d'una vegada els nostres administradors, pensessin en els ciutadans i no amb els seus guanys o els guanys dels seus amics. Aqui teniu la primera pagina web creada per Tim Berners-Lee. Trobareu mes informació a la web del Cern.
Si no fos per que es anticonstitucional el fet de espiar les comunicacions, les comunicacions son secretes, cosa que només es pot fer per manament judicial.
Si no fos per que no som culpables fins que es demostri el contrari.
Si no fos per que no tots els usuaris de clients P2P son culpables.
Si no fos per que hi ha molts programes, que fan servir els protocols P2P per compartir informació i arxius legalment.
El reproductor Miro, fa servir el bit-torrent per baixar-se els vídeos legalment. Com es discriminaria si el protocol P2P es per baixar-se el darrer èxit musical o de cine, i si pertany al Miro?.
Com usuari de GNU/Linux faig servir el bittorrent per baixar les imatges ISO per poder gravar els CD's o DVD's amb GNU/Linux i poder instalar-lo o provar-lo. Com també estic pagant com si fos un delinqüent un "canon" totalment injust. També podria venir el grami de forners a demanar-me 30 centims, cada vegada que surt de casa, no sigui que vagi a comprar farina i llevat per fer-me un pa que no els hi compraré.
Per sort les grans multinacionals i productores començan a veure les orelles al llop, i estan començant a canviar els seus contractes al "artistes". Ara els fan contractes 360º que inclouen tot el que envolta als seus "artistes". O sigui merchandising, concerts, venda per internet, etc. Deixant la venda de CD's merament com a una manera mes de promocionar els seus productes/artistes. Esper-ho que prest ens llevin el maleït canon dels suports digitals, del CD, dels discs durs, dels cassetes, ....
També estaria be que el ministre de "cultura", fes qualque cosa per la cultura popular. La cultura es del poble no dels "artistes", ni de les productores i editores. La cultura s'ha de pagar diuen, crec que un "artista" ha de poder viure de la seva feina, com ho fan els arquitectes, els mecànics, els manobres, o es que aquests no son creadors?. Hem arribat a un punt de no tornada.
Ara que celebram el 20º aniversari de la World Wide Web, estaria be que d'una vegada els nostres administradors, pensessin en els ciutadans i no amb els seus guanys o els guanys dels seus amics. Aqui teniu la primera pagina web creada per Tim Berners-Lee. Trobareu mes informació a la web del Cern.
diumenge, 15 de febrer del 2009
Debian GNU/Linux 5.0 Lenny
Ahir dia 14 de febrer va ser alliberada la nova versió de Debian GNU/Linux 5.0 Lenny. Desprès de dos anys ja tenim la nova versió a punt per emprar. Debian es converteix en la distribució amb suport mes complert d'arquitecturas, fins a dotze, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d'Intel, HP PA-RISC (hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm, armel), IBM S/390 (s390) i AMD64 i Intel EM64T (amd64).
Això inclou el suport per a la plataforma Orion de Marvell, i per a altres dispositius basats en la plataforma Orion, com ara QNAP Turbo Station, HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro. Netbooks com l'Eee PC d'Asus també estan suportats. Debian GNU/Linux 5.0 "Lenny" també incorpora les eines de muntatge per a Emdebian, que permeten fer compilació creuada a partir de paquets font de Debian i encongir-los per tal de satisfer les necessitats dels sistemes ARM encastats.
En quan al programari inclou KDE 3.5.10, Gnome 2.22.2, XFCE 4.4.2 i altres, com entorns d'escriptori. Els paquets de programari arriben als quasi 24.000. Com sempre s'ha millorat l'instal·lació del sistema, la seguretat i l'estabilitat.
Hem de tenir en compta que Debian GNU/Linux en les seves versions estables(stable) no sol oferir les darreras versions dels paquets. A Debian prima la estabilitat davant la "versionitis", per tenir les darreres versions existeixen les branques "testing" i "unstable".
L'instal·lació s'ha millorat, incloent de moment la traducció de la instal·lació a 63 idiomes. Una gran varietat de suports d'instala·lació, incloent CD, DVD, instalacions des de xarxa. També inclou la possibilitat de utilitzar-la sense instal·lar el sistema, ejecutant-se directament des de CD i memòries USB.
Per que vos feu una idea de l'estabilitat de Debian GNU/Linux, tant sols dir-vos que el servidor que tenc a casa, el vaig instal·lar l'any 2003. Passant de la Debian 3.0 a la 4.0 i esper que en un parell de setmanes a la 5.0, sense cap problema greu. Entre versions he actualizat nomès els paquets, quan hi ha hagut avisos de problemes de seguretat i quan he necessitat un programa nou.
De Debian GNU/Linux deriven moltes altres distribucions com Ubuntu, Damm Small Linux, Knoppix, 64 Studio, Agnula i moltes mes. Encara que la versió estable es far servir a servidors, es pot emprar perfectament com sistema d'escriptori, multimèdia, etc. Tenint la possibilitat de fer servir les versions testing i unstable si es necessite programari mes actualitzat.
Això inclou el suport per a la plataforma Orion de Marvell, i per a altres dispositius basats en la plataforma Orion, com ara QNAP Turbo Station, HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro. Netbooks com l'Eee PC d'Asus també estan suportats. Debian GNU/Linux 5.0 "Lenny" també incorpora les eines de muntatge per a Emdebian, que permeten fer compilació creuada a partir de paquets font de Debian i encongir-los per tal de satisfer les necessitats dels sistemes ARM encastats.
En quan al programari inclou KDE 3.5.10, Gnome 2.22.2, XFCE 4.4.2 i altres, com entorns d'escriptori. Els paquets de programari arriben als quasi 24.000. Com sempre s'ha millorat l'instal·lació del sistema, la seguretat i l'estabilitat.
Hem de tenir en compta que Debian GNU/Linux en les seves versions estables(stable) no sol oferir les darreras versions dels paquets. A Debian prima la estabilitat davant la "versionitis", per tenir les darreres versions existeixen les branques "testing" i "unstable".
L'instal·lació s'ha millorat, incloent de moment la traducció de la instal·lació a 63 idiomes. Una gran varietat de suports d'instala·lació, incloent CD, DVD, instalacions des de xarxa. També inclou la possibilitat de utilitzar-la sense instal·lar el sistema, ejecutant-se directament des de CD i memòries USB.
Per que vos feu una idea de l'estabilitat de Debian GNU/Linux, tant sols dir-vos que el servidor que tenc a casa, el vaig instal·lar l'any 2003. Passant de la Debian 3.0 a la 4.0 i esper que en un parell de setmanes a la 5.0, sense cap problema greu. Entre versions he actualizat nomès els paquets, quan hi ha hagut avisos de problemes de seguretat i quan he necessitat un programa nou.
De Debian GNU/Linux deriven moltes altres distribucions com Ubuntu, Damm Small Linux, Knoppix, 64 Studio, Agnula i moltes mes. Encara que la versió estable es far servir a servidors, es pot emprar perfectament com sistema d'escriptori, multimèdia, etc. Tenint la possibilitat de fer servir les versions testing i unstable si es necessite programari mes actualitzat.
divendres, 6 de febrer del 2009
Progamari Lliure, Societat Lliure
Crec que ja havia parlat de Richard Stallman i de la Free Software Foundation, a altres articles del blog. Aquests dies estic rellegint una traducció al català de Free Software, Free Society (Programari Lliure, Societat Lliure), un recopilació d'articles i assajos de Richard Stallman. Aquest llibre fa un recorregut per l'historia de GNU/Linux, la Free Software Foundation, el mon dels hackers i molts mes temes.
Els textes no son massa tècnics, per el mes neòfits en tecnologia, crec que pot ser un bon llibre per iniciar-se en el tema del programari lliure. Richard Stallman es un personatge mes be excèntric, es un home que va renunciar a un bon lloc de feina i a ingressos econòmics elevats, per posar-se a escriure i crear tot un sistema operatiu lliure, començant des de zero. Per conservar la seva llibertat i per intentar que la societat també pugues gaudir de la seva llibertat.
Entre altres anècdotes, conta les disputes que var tenir amb el fabricant d'una impresora que tenien MIT, l'impresora i els seus controladors tenien errors. Ell va demanar al fabricant unes millores al programari de la impressora cosa que el fabricant no va voler fer. Desprès va demanar-lis informació i especificacions tècniques, per mirar d'arreglar-lo ell mateix i el fabricant li va negar. A partir d'aquell dia va decidir fer servir l'enginyeria inversa, per solucionar errors semblants o per fer funcionar maquinari al seu sistema GNU. L'enginyeria inversa, no está molt ben vista per els fabricants de maquinari. Gelosos de que ningú els hi pugui copiar els seu maquinari. Però ha de ser pitjor, que un usuari de aquest maquinari no el pugui fer servir de la manera que vulgui.
Un cop va deixar el MIT per poder crear el sistema GNU. I que cap clàusula de confidencialitat, pugues retallar la seva llibertat per crear el que volia i la societat necessitava. O fins i tot pugues apropiar-se de la seva feina.
Al cap d'uns anys, l'ùnic que li faltava al seu sistema de programari lliure o GNU per sistemes unix, era el nucli del sistema. Ell n'havia projectat un de molt avançat i la feina la tenien endarrerida. I com per art de màgia es va publicar el nucli de Linux. Linus Torvalds havia alliberat la primera versió operativa del kernel o nucli de Linux. D'aquí el nom GNU/Linux, una recopilació de programari lliure i un nucli de sistema operatiu. Clarament un sistema operatiu, totalment funcional.
Des de llavors, ha evolucionat molt i domina molts segments d'internet. Fins i tot grans empreses del sector com IBM o Sun Microsystems, han fet de GNU/Linux la base dels serveis que oferten. Participant fins i tot amb el desenvolupament de GNU/Linux, cosa que afavoreix reciprocament a les empresas i a la societat. Les modificacions del programari s'han de publicar, tal com diu la llicencia GPL.
Per tot el treball fet i publicat per Richard Stallman, es merèixeria ser nominat als premis mes importants del mon. He llegit sobre ell que prest o tard se'l reconeixerá com un dels grans pensadors de la nostra història. I en aquests temps de revolució i d'intents dels nostres gobernants, per retallar la llibertat dels ciutadans i dels ciutadans per fer-se respectar. Es un molt bon exemple a seguir.
Els textes no son massa tècnics, per el mes neòfits en tecnologia, crec que pot ser un bon llibre per iniciar-se en el tema del programari lliure. Richard Stallman es un personatge mes be excèntric, es un home que va renunciar a un bon lloc de feina i a ingressos econòmics elevats, per posar-se a escriure i crear tot un sistema operatiu lliure, començant des de zero. Per conservar la seva llibertat i per intentar que la societat també pugues gaudir de la seva llibertat.
Entre altres anècdotes, conta les disputes que var tenir amb el fabricant d'una impresora que tenien MIT, l'impresora i els seus controladors tenien errors. Ell va demanar al fabricant unes millores al programari de la impressora cosa que el fabricant no va voler fer. Desprès va demanar-lis informació i especificacions tècniques, per mirar d'arreglar-lo ell mateix i el fabricant li va negar. A partir d'aquell dia va decidir fer servir l'enginyeria inversa, per solucionar errors semblants o per fer funcionar maquinari al seu sistema GNU. L'enginyeria inversa, no está molt ben vista per els fabricants de maquinari. Gelosos de que ningú els hi pugui copiar els seu maquinari. Però ha de ser pitjor, que un usuari de aquest maquinari no el pugui fer servir de la manera que vulgui.
Un cop va deixar el MIT per poder crear el sistema GNU. I que cap clàusula de confidencialitat, pugues retallar la seva llibertat per crear el que volia i la societat necessitava. O fins i tot pugues apropiar-se de la seva feina.
Al cap d'uns anys, l'ùnic que li faltava al seu sistema de programari lliure o GNU per sistemes unix, era el nucli del sistema. Ell n'havia projectat un de molt avançat i la feina la tenien endarrerida. I com per art de màgia es va publicar el nucli de Linux. Linus Torvalds havia alliberat la primera versió operativa del kernel o nucli de Linux. D'aquí el nom GNU/Linux, una recopilació de programari lliure i un nucli de sistema operatiu. Clarament un sistema operatiu, totalment funcional.
Des de llavors, ha evolucionat molt i domina molts segments d'internet. Fins i tot grans empreses del sector com IBM o Sun Microsystems, han fet de GNU/Linux la base dels serveis que oferten. Participant fins i tot amb el desenvolupament de GNU/Linux, cosa que afavoreix reciprocament a les empresas i a la societat. Les modificacions del programari s'han de publicar, tal com diu la llicencia GPL.
Per tot el treball fet i publicat per Richard Stallman, es merèixeria ser nominat als premis mes importants del mon. He llegit sobre ell que prest o tard se'l reconeixerá com un dels grans pensadors de la nostra història. I en aquests temps de revolució i d'intents dels nostres gobernants, per retallar la llibertat dels ciutadans i dels ciutadans per fer-se respectar. Es un molt bon exemple a seguir.
diumenge, 25 de gener del 2009
Sense intermediaris
Via el blog de Enrique Dans, he descobert unes quantes empreses que comencen a prescindir de la cadena normal de distribució, amb l'ajuda de la venda per internet. El mes normal es que les empreses fossin de productes tecnològics. Però la veritat es que son productes del camp.
Empresses com Naranjas Lola, Recapte i Soloraf, envian directament al consumidor els productes, prescindint dels intermediaris. Sembla que cada vegada mes els agricultors i gent del camp, treuen profit de internet per donar-se a coneixar i fer negocis.
Em venen al cap, les possibilitats que molts pagesos menorquins podrien tenir per treure profit de la tecnologia i la seva feina. Fent productes de qualitat i ben presentats i a punt per enviar a qualsevol lloc del mon. Els productes els saben fer, formatges, verdures, fruites, oli i fins i tot vins.
Els productes no seran mes barats, el guanys si seran mes importants. A vegades veient els preus dels productes del camps als supermercats i botigues, sabent el que cobren els pagesos per vendre la seva producció, m'entren ganes de no comprar mes als supermercats.
Empresses com Naranjas Lola, Recapte i Soloraf, envian directament al consumidor els productes, prescindint dels intermediaris. Sembla que cada vegada mes els agricultors i gent del camp, treuen profit de internet per donar-se a coneixar i fer negocis.
Em venen al cap, les possibilitats que molts pagesos menorquins podrien tenir per treure profit de la tecnologia i la seva feina. Fent productes de qualitat i ben presentats i a punt per enviar a qualsevol lloc del mon. Els productes els saben fer, formatges, verdures, fruites, oli i fins i tot vins.
Els productes no seran mes barats, el guanys si seran mes importants. A vegades veient els preus dels productes del camps als supermercats i botigues, sabent el que cobren els pagesos per vendre la seva producció, m'entren ganes de no comprar mes als supermercats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)