La comissió europea va aprovar el passat any 2006, l'adopció del format Oasis-ODF (Open Document Format for Office Applications-Format Obert per Documents per Aplicacions de Oficina). A mes Oasis-ODF va ser elegit com el nou estàndard per aquests tipus i format de documents electrònics. Convertint-se en l'estàndard ISO/IEC 26300, per documents escrits, fulls de calcul, presentacions, etc.
A Espanya i a les Balears veig que no se'n han adonat de tot això. A la pagina web del Parlament de les Illes Balears, se hi publiquen les bases d'un concurs per el subministrament de 70 ordinadors portàtils per als grups parlamentaris. Tot això no seria xocant si no fos per les caracteristicas que demanen per els ordinadors i el software a instal·lar-hi als mateixos.
Els ordinadors han de complir amb les següents característiques mínimes:
Processador Intel Core 2 Duo o amb rendiment similar a 1,83GHz o superior
2GB de memòria RAM DDR2
Tarja de Xarxa Ethernet 10/100 amb suport per PXE
Tarja de Xarxa sense fils compatible amb IEEE 802.11b/g, IEEE 802.1i i 802.1X amb EAP-TLS
Modem 56kb
Disc dur de 80 GB a 5.400rpm o superior
Pantalla TFT de 15,4" amb resolucio WXGA o superior
Lectora / Gravadora de DVD±RW DL
2 Ports USB 2.0
Sistema operatiu Microsoft Windows Vista Business o similar
Paquet Ofimàtic Microsoft Office Small Business 2007 o superior instal·lat
3 anys de garantia en peces i mà d'obra
2.7 Kg pes màxim
Maletí de transport
El software que demanen no compleix amb l'estàndard Oasis-ODF/ISO26300. No tenc res en contra de Microsoft, però els formats de les seves aplicacions per oficina no compleixen l'estàndard europeu.
Les administracions públicas tindrien que facilitar l'accés a la documentació oficial, dades personals dels administrats, d'una manera transparent, no triant formats no estàndard, tancats i que no asseguren l'accés en un futur a les nostres dades. Deixant-nos en les mans d'un monopoli de fet, que en qualsevol moment pot canviar les especificacions i deixar-nos sense accés a les dades i documents guardats.
A mes de tot això, al ser el software privatiu no sens pot assegurar la confidencial·litat de les nostres dades personals. Microsoft s'ha caracteritzat per arreglarse-les per modificar estàndards de protocols de comunicació i fer-los incompatibles per el seu benefici propi, negant als qui no empren els seus programes i protocols modificats, la comunicació transparent i en igualtat de condicions.
Si repasam la llista de caracteristicas dels ordinadors que es demanen, veurem que si be en quant al hardware es demanen un certa quantitat de memoria, de disc dur, etc. O també que una tarja i el monitor compleixi unas caracteristiques o un estàndard determinat. En el software es demana una marca i versió determinada, del procesador també es demana una marca determinada com es Intel. Crec que això es menys greu, per que amb aquest procesador hi pot funcionar software d'altres marcas, inclús el software lliure.
Els ciutadans i les empreses han de complir amb les normes, certificacions, homologacions i en canvi l'administració pot fer el que vulgui. I a mes gastar-se quasi be 350.000€ en 70 ordinadors portàtils per els nostres representants al parlament.
Tota l'informació la podeu trobar a les següents adreças:
http://www.oasis-open.org/home/index.php
http://ec.europa.eu/idabc/en/document/6324
http://www.parlamentib.es/
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=43485&scopelist=PROGRAMME
diumenge, 6 de maig del 2007
diumenge, 22 d’abril del 2007
Pagar per sortir de casa
Allá per l’any 2002 feia un petit apunt a barrapunto.com sobre aquesta qüestió. Posaré un petit exemple
Te vesteixes per sortir a passejar i a fer unes compres, surts de casa i al portal t’hi trobes un senyor uniformat que et diu..
- Senyor, un euro per favor-
Que? (menys mal que ho a demanat educada-ment), un euro i per que es aquest euro?.
- Es per sufragar i mantenir als autors, musics, escriptors, cineastes, als artistes i gent que crea cultura en general-.
Es que només surt a passejar i a fer unes compres.
- Es igual aquesta gent esta pitjor cada dia i si no els ajudam no se que farem amb ells-.
I jo també hi estic pitjor cada dia. Que els hi passa?.
-Es que amb açò de la pirateria, internet, etc. no podran sobreviure.
I quina feina fan? li vaig demanar.
- Fan música, discos. Em va dir.
No tenen feina?
- No si feina en tenen, però no venen discos. I es clar no viuen massa bé. Han de fer concerts per sobreviure, han d’actuar dia si i dia també-.
Mes o menys com jo, cada dia haig de anar a treballar mati i capvespre. No hi veig res de Estrany a això.
-Es que ells son artistes la base de la nostra cultura, em diu ben convençut-.
He exagerat una mica, però es mes o menys el que passa amb la musica, el cine i d’altres. Si vull un CD o DVD per gravar-hi unes fotos, copiar-hi arxius propis, tenc que passar per caixa. Inclús estan intentant cobra un “canon” a las biblioteques per els llibres que lloguen. I aquesta caixa es la de las entitats de gestió de propietat intel⋅lectual (SGAE, CEDRO, etc.). Fins i tot estan intentant erigir-se com a Policia-Fiscal-Jutge, intentant que el Congrés aprovi una llei la LSSI, on hi volien incloure de tapadet un article, que permetia que sense prèvia actuació judicial, poder censurar, perseguir i inclús tancar llocs a Internet. De moment dit article va ser retirat de la proposta de llei. Peró el govern segueix intentant incloure una versió modificada del article.
No vull dir que els artistes no tenguin dret a guanyar-se les garroves, Peró que se les guanyin treballant. Els doblers de les ventes de CD’s i DVD’s no se l’enduen els artistes, ja ho voldrien ells. Les companyies discográficas son les que s’estan resistint al canvi inexorable, que estan provocant les noves tecnologies i internet. Estan encegades i han creat uns monstres com la SGAE, etc. per protegir els seus interessos, que no son els interessos dels artistes. De fet molts “artistes” estan començant a obrir els ulls i ja no veuen internet com un enemic i si com un al⋅liat, per donar-se a conèixer i promocionar-se.
La cultura ha d’arribar a tothom. L’impremta va ser un primer pas, llavors n’han sorgit d’altres com el gramòfon, el cinema, la radio, la televisió, internet. Cadascun d’aquestes tecnologies van provocar canvis i crisis. L’impremta va fer arribar el coneixement al poble. Abans del gramòfon per escoltar musica s’havia de fer en directe o tocar-la un mateix. La radio també va tenir l’oposició dels actors, comediants i altres artistes. A la televisió se la va acusar de acabar amb la radio i el cinema.
Estic segur que la majoria de gent prefereix que les arts es transmeteixin, a que quedin al cap o als estudis dels creadors. Els mateixos creadors volen donar-les a conèixer. Tothom a la seva manera es creador, si algú no vol que un pensament, una composició li sigui copiada, interpretada, etc. que no la divulgui. En el moment en que es fa publica deixa de ser d’un mateix, per passar a engreixar el coneixement col⋅lectiu d’un poble i com mes es divulga mes reconeixement per el creador.
Te vesteixes per sortir a passejar i a fer unes compres, surts de casa i al portal t’hi trobes un senyor uniformat que et diu..
- Senyor, un euro per favor-
Que? (menys mal que ho a demanat educada-ment), un euro i per que es aquest euro?.
- Es per sufragar i mantenir als autors, musics, escriptors, cineastes, als artistes i gent que crea cultura en general-.
Es que només surt a passejar i a fer unes compres.
- Es igual aquesta gent esta pitjor cada dia i si no els ajudam no se que farem amb ells-.
I jo també hi estic pitjor cada dia. Que els hi passa?.
-Es que amb açò de la pirateria, internet, etc. no podran sobreviure.
I quina feina fan? li vaig demanar.
- Fan música, discos. Em va dir.
No tenen feina?
- No si feina en tenen, però no venen discos. I es clar no viuen massa bé. Han de fer concerts per sobreviure, han d’actuar dia si i dia també-.
Mes o menys com jo, cada dia haig de anar a treballar mati i capvespre. No hi veig res de Estrany a això.
-Es que ells son artistes la base de la nostra cultura, em diu ben convençut-.
He exagerat una mica, però es mes o menys el que passa amb la musica, el cine i d’altres. Si vull un CD o DVD per gravar-hi unes fotos, copiar-hi arxius propis, tenc que passar per caixa. Inclús estan intentant cobra un “canon” a las biblioteques per els llibres que lloguen. I aquesta caixa es la de las entitats de gestió de propietat intel⋅lectual (SGAE, CEDRO, etc.). Fins i tot estan intentant erigir-se com a Policia-Fiscal-Jutge, intentant que el Congrés aprovi una llei la LSSI, on hi volien incloure de tapadet un article, que permetia que sense prèvia actuació judicial, poder censurar, perseguir i inclús tancar llocs a Internet. De moment dit article va ser retirat de la proposta de llei. Peró el govern segueix intentant incloure una versió modificada del article.
No vull dir que els artistes no tenguin dret a guanyar-se les garroves, Peró que se les guanyin treballant. Els doblers de les ventes de CD’s i DVD’s no se l’enduen els artistes, ja ho voldrien ells. Les companyies discográficas son les que s’estan resistint al canvi inexorable, que estan provocant les noves tecnologies i internet. Estan encegades i han creat uns monstres com la SGAE, etc. per protegir els seus interessos, que no son els interessos dels artistes. De fet molts “artistes” estan començant a obrir els ulls i ja no veuen internet com un enemic i si com un al⋅liat, per donar-se a conèixer i promocionar-se.
La cultura ha d’arribar a tothom. L’impremta va ser un primer pas, llavors n’han sorgit d’altres com el gramòfon, el cinema, la radio, la televisió, internet. Cadascun d’aquestes tecnologies van provocar canvis i crisis. L’impremta va fer arribar el coneixement al poble. Abans del gramòfon per escoltar musica s’havia de fer en directe o tocar-la un mateix. La radio també va tenir l’oposició dels actors, comediants i altres artistes. A la televisió se la va acusar de acabar amb la radio i el cinema.
Estic segur que la majoria de gent prefereix que les arts es transmeteixin, a que quedin al cap o als estudis dels creadors. Els mateixos creadors volen donar-les a conèixer. Tothom a la seva manera es creador, si algú no vol que un pensament, una composició li sigui copiada, interpretada, etc. que no la divulgui. En el moment en que es fa publica deixa de ser d’un mateix, per passar a engreixar el coneixement col⋅lectiu d’un poble i com mes es divulga mes reconeixement per el creador.
diumenge, 15 d’abril del 2007
Catalunya Ràdio, online
Un amíc, me havia comentat que no podia escoltar Catalunya Ràdio desde Linux. El meu amíc empra Ubuntu, avui per casualitat he volgut provar si podia escoltar Catalunya Ràdio en directe per internet. Desprès de donar moltes voltes per la web de Catalunya Ràdio, he trobat els enllaços als fluxes de l'emisió en directe de totes les emissions de Catalunya Ràdio. Son els següents:
http://www.catradio.com/comescoltarnos/fixes.htm
Aquesta informació no esta massa a la vista, ja havia provat de escoltar Catalunya Ràdio per Internet fa unes setmanes, amb resultats negatius. Escoltar-la amb el reproductor de la seva web es imposible des de Linux tant amb el Firefox com amb el Konqueror. L'informació dels flux-es (streams) d'àudio de la programació en directe esta d'allò mes amagada.
Per escoltar l'emissió en directe nomes cal afegir aquests enllaçós el reproductor preferit (amarok, xmms, rhythmbox, kaffeine). Ara mateix estic escoltant iCatFM al amarok, amb una molt bona qualitat d'áudio.
http://www.catradio.com/comescoltarnos/fixes.htm
|
|
|
|
|
|
|
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació 
Catalunya Música 
iCATfmAquesta informació no esta massa a la vista, ja havia provat de escoltar Catalunya Ràdio per Internet fa unes setmanes, amb resultats negatius. Escoltar-la amb el reproductor de la seva web es imposible des de Linux tant amb el Firefox com amb el Konqueror. L'informació dels flux-es (streams) d'àudio de la programació en directe esta d'allò mes amagada.
Per escoltar l'emissió en directe nomes cal afegir aquests enllaçós el reproductor preferit (amarok, xmms, rhythmbox, kaffeine). Ara mateix estic escoltant iCatFM al amarok, amb una molt bona qualitat d'áudio.
dissabte, 14 d’abril del 2007
Etch, nova versió de Debian-GNU/Linux
El passat 8 d’abril va ser llançada la nova versió de Debian-GNU/Linux 4.0, anomenada Etch. I algú dirá i aixó es noticia?. Donç si, es una gran noticia. Debian no es coneguda per la rapidesa en alliberar noves versions de la seva distribució estable, a vegadas han passat dos o tres anys entre versions.
Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sol⋅lucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.
La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.
La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.
La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.
Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.
Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.
Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sol⋅lucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.
La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.
La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.
La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.
Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.
Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.
dissabte, 31 de març del 2007
TV3, Canal 33 i Canal Nou
Per fí he rebut resposta a un escrit del 12 de febrer, enviat durant la campanya encetada per Talaiòtic al seu blog, per la restauració de la recepció dels canals de Televisió de Catalunya i televisió Valenciana.
El escrit que he rebut es aquest:
La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
Sr. Santiago Benejam,
En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
20070402), us comunic el següent:
Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
freqüències que no els corresponien.
En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.
No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.
Atentament,
Agraïm la seva gestió i entenem que la gestió de les iniciatives i queixes
rebudes dels ciutadans permet millorar la qualitat de la feina que es
realitza a l'administració. Si no queda convençut amb la resposta rebuda no
dubti en enregistrar un nou escrit.
08 de març de 2007
Atentament,
Jane King Gràcia
Secretària general de la Conselleria de Relacions Institucionals
I la meva resposta es aquesta:
A Dijous 29 Març 2007 14:40, Govern de les Illes Balears va escriure:
> La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
> Sr. Santiago Benejam,
>
> En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
> 20070402), us comunic el següent:
>
> Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
> canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
> Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
> l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
> sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
> freqüències que no els corresponien.
Pero no em negará que es xocant que els canvis de frequències només afectessin
als canals de Televisió de Catalunya i Televisió Valenciana. Quant a
Ciutadella al menys rebem sense demanar-los al menys cinc o sis canals locals
de Mallorca, que provocan mes interferències que els canals que empraven els
canals de TV3, Canal 33 i Canal Nou. I donat que les televisions locals estan
en un estat podriem qualificar de a-legal fregant l'il·legalitat, no entenc
com que a aquestes televisions locals no sels hi canvien les frequencies.
>
> En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
> ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.
Fa molts anys que se que l'espai radioelèctric es gestionat per el govern
central. I a cap part del meu escrit dono la culpa a IB3. Si hi ha algun
culpable en tot això son les administracions, totes les administracions tant
autonòmiques com del govern central. En canvi les televisions locals de
Mallorca si envaeixen l'espai radioelèctric de Ciutadella.
> No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
> per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.
No se a quin servei tècnic, ni a quina empresa es refereix jo no en conec cap.
Tant sols veig una manera de milloral-la. Restaurar le bona recepció de tots
els canals afectats per el darrer canvi de frequencies.
Agraít per la seva resposta
Es despedeix
Santiago Benejam Torres
Ciutadella de Menorca
Sense paraules.
El escrit que he rebut es aquest:
La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
Sr. Santiago Benejam,
En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
20070402), us comunic el següent:
Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
freqüències que no els corresponien.
En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.
No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.
Atentament,
Agraïm la seva gestió i entenem que la gestió de les iniciatives i queixes
rebudes dels ciutadans permet millorar la qualitat de la feina que es
realitza a l'administració. Si no queda convençut amb la resposta rebuda no
dubti en enregistrar un nou escrit.
08 de març de 2007
Atentament,
Jane King Gràcia
Secretària general de la Conselleria de Relacions Institucionals
I la meva resposta es aquesta:
A Dijous 29 Març 2007 14:40, Govern de les Illes Balears va escriure:
> La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
> Sr. Santiago Benejam,
>
> En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
> 20070402), us comunic el següent:
>
> Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
> canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
> Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
> l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
> sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
> freqüències que no els corresponien.
Pero no em negará que es xocant que els canvis de frequències només afectessin
als canals de Televisió de Catalunya i Televisió Valenciana. Quant a
Ciutadella al menys rebem sense demanar-los al menys cinc o sis canals locals
de Mallorca, que provocan mes interferències que els canals que empraven els
canals de TV3, Canal 33 i Canal Nou. I donat que les televisions locals estan
en un estat podriem qualificar de a-legal fregant l'il·legalitat, no entenc
com que a aquestes televisions locals no sels hi canvien les frequencies.
>
> En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
> ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.
Fa molts anys que se que l'espai radioelèctric es gestionat per el govern
central. I a cap part del meu escrit dono la culpa a IB3. Si hi ha algun
culpable en tot això son les administracions, totes les administracions tant
autonòmiques com del govern central. En canvi les televisions locals de
Mallorca si envaeixen l'espai radioelèctric de Ciutadella.
> No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
> per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.
No se a quin servei tècnic, ni a quina empresa es refereix jo no en conec cap.
Tant sols veig una manera de milloral-la. Restaurar le bona recepció de tots
els canals afectats per el darrer canvi de frequencies.
Agraít per la seva resposta
Es despedeix
Santiago Benejam Torres
Ciutadella de Menorca
Sense paraules.
diumenge, 11 de març del 2007
Fugida
Avui faré una mica de publicitat. El proper cap de setmana les companyies de teatre Mô Teatre i Mutis Teatre estrenen l’obre original de Jordi Odrí “Fugida”. Han sigut molts mesos d’assajos, ara a Maó, ara a Ciutadella, nervis. Es un projecte en el que tots els col⋅laboradors hi han posat moltes ganes i il⋅lusió.
Vull aprofitar també per agrair als components de Mô Teatre l’acollida, que han tingut durant aquests mesos amb els components de Mutis Teatre. Així com també agrair a Jordi Odrí donar-nos l’oportunitat de col⋅laborar en un muntatge comú.
Les representacions seran els propers divendres, dissabte i diumenge al Teatre Principal de Maó. El divendres es una funció matinal per les escoles.
El millor de tot ha sigut l’oportunitat de fer nous amics i aprendre molt de l’experiència. Jordi, Matilde, Andreu, Laura, Clara, Marta, Lluís i Suso gracies per aquesta experiència tan enriquidora.
Vull aprofitar també per agrair als components de Mô Teatre l’acollida, que han tingut durant aquests mesos amb els components de Mutis Teatre. Així com també agrair a Jordi Odrí donar-nos l’oportunitat de col⋅laborar en un muntatge comú.
Les representacions seran els propers divendres, dissabte i diumenge al Teatre Principal de Maó. El divendres es una funció matinal per les escoles.
El millor de tot ha sigut l’oportunitat de fer nous amics i aprendre molt de l’experiència. Jordi, Matilde, Andreu, Laura, Clara, Marta, Lluís i Suso gracies per aquesta experiència tan enriquidora.
diumenge, 4 de març del 2007
El que entres es el que obtens
El que entres es el que obtens, els ordinadors no son màquines miraculoses. Els resultats que ens retorna l’ordinador no son sinó el reflexe de l’informació que l’usuari hi ha entrat. Per molt potent i molt bons que siguin el programas d’un ordinador, no serveiex de res si l’usuari no sap per exemple, redactar una carta comercial com cal. La tecnologia tant sols es una alliberació al hora de fer qualsevol tasque, sobre tot si es repetitiva.
Amb tot això no vull dir res mes, que aquells que es pensen que només per el fet de tenir el millor i mes potent ordinador, el millor i mes extes sistema operatiu, les tasques i treballs s’han de fer soles ho tenen cru. Hi ha molts usuaris, que suposen que donat el que els ha costat el seu ordinador, le nova càmera de fotos s’ha de connectar ella tota sola i baixar-se les fotos al disc dur per art de màgia. A mes moltes vegades te comenten, es que el programa XX-Foto (normalment una copia il⋅legal) esta en anglès. I es clar ells no en saben d’anglès, però tampoc son capaços de connectar-se a Internet per altre cosa que no sigui baixar-se musica. La majoria de dubtes i errors son fàcilment solucionats amb una visita a google o a molts altres recursos de la xarxa.Desprès de tot això crec que puc afirmar que -Les ganes i l’esforç que hi posis per aconseguir una cosa es el que obtendràs-
Subscriure's a:
Missatges (Atom)