dissabte, 14 d’abril del 2007

Etch, nova versió de Debian-GNU/Linux

El passat 8 d’abril va ser llançada la nova versió de Debian-GNU/Linux 4.0, anomenada Etch. I algú dirá i aixó es noticia?. Donç si, es una gran noticia. Debian no es coneguda per la rapidesa en alliberar noves versions de la seva distribució estable, a vegadas han passat dos o tres anys entre versions.

Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sollucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.

La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.

La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.

La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.

Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.

Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.

dissabte, 31 de març del 2007

TV3, Canal 33 i Canal Nou

Per fí he rebut resposta a un escrit del 12 de febrer, enviat durant la campanya encetada per Talaiòtic al seu blog, per la restauració de la recepció dels canals de Televisió de Catalunya i televisió Valenciana.

El escrit que he rebut es aquest:


La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
Sr. Santiago Benejam,

En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
20070402), us comunic el següent:

Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
freqüències que no els corresponien.

En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.

No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.

Atentament,



Agraïm la seva gestió i entenem que la gestió de les iniciatives i queixes
rebudes dels ciutadans permet millorar la qualitat de la feina que es
realitza a l'administració. Si no queda convençut amb la resposta rebuda no
dubti en enregistrar un nou escrit.

08 de març de 2007

Atentament,

Jane King Gràcia
Secretària general de la Conselleria de Relacions Institucionals



I la meva resposta es aquesta:

A Dijous 29 Març 2007 14:40, Govern de les Illes Balears va escriure:
> La resposta que hem elaborat per aquest assumpte és:
> Sr. Santiago Benejam,
>
> En relació a la queixa que va presentar el 12 de febrer (núm. ref.
> 20070402), us comunic el següent:
>
> Les úniques modificacions en les freqüències en què s’emeten la resta de
> canals autonòmics a Balears, es feren fa poc més d’un any, quan el
> Ministeri va haver de realitzar una reassignació de freqüències deguda a
> l’entrada de nous senyals de televisió a tot l’estat. Anteriorment, se
> sintonitzaven amb major qualitat algunes d’aquestes cadenes perquè ocupaven
> freqüències que no els corresponien.

Pero no em negará que es xocant que els canvis de frequències només afectessin
als canals de Televisió de Catalunya i Televisió Valenciana. Quant a
Ciutadella al menys rebem sense demanar-los al menys cinc o sis canals locals
de Mallorca, que provocan mes interferències que els canals que empraven els
canals de TV3, Canal 33 i Canal Nou. I donat que les televisions locals estan
en un estat podriem qualificar de a-legal fregant l'il·legalitat, no entenc
com que a aquestes televisions locals no sels hi canvien les frequencies.


>
> En qualsevol cas, l’emissió dels canals esmentats no és competència d’IB3
> ja que l’assignació de freqüències corre a compte del Ministeri.

Fa molts anys que se que l'espai radioelèctric es gestionat per el govern
central. I a cap part del meu escrit dono la culpa a IB3. Si hi ha algun
culpable en tot això son les administracions, totes les administracions tant
autonòmiques com del govern central. En canvi les televisions locals de
Mallorca si envaeixen l'espai radioelèctric de Ciutadella.

> No obstant això, contactarem amb l’empresa del servei tècnic corresponent
> per veure si hi ha alguna forma de millorar la situació.

No se a quin servei tècnic, ni a quina empresa es refereix jo no en conec cap.
Tant sols veig una manera de milloral-la. Restaurar le bona recepció de tots
els canals afectats per el darrer canvi de frequencies.

Agraít per la seva resposta

Es despedeix

Santiago Benejam Torres
Ciutadella de Menorca



Sense paraules.

diumenge, 11 de març del 2007

Fugida

Avui faré una mica de publicitat. El proper cap de setmana les companyies de teatre Mô Teatre i Mutis Teatre estrenen l’obre original de Jordi Odrí “Fugida”. Han sigut molts mesos d’assajos, ara a Maó, ara a Ciutadella, nervis. Es un projecte en el que tots els col⋅laboradors hi han posat moltes ganes i il⋅lusió.

Vull aprofitar també per agrair als components de Mô Teatre l’acollida, que han tingut durant aquests mesos amb els components de Mutis Teatre. Així com també agrair a Jordi Odrí donar-nos l’oportunitat de col⋅laborar en un muntatge comú.

Les representacions seran els propers divendres, dissabte i diumenge al Teatre Principal de Maó. El divendres es una funció matinal per les escoles.

El millor de tot ha sigut l’oportunitat de fer nous amics i aprendre molt de l’experiència. Jordi, Matilde, Andreu, Laura, Clara, Marta, Lluís i Suso gracies per aquesta experiència tan enriquidora.

diumenge, 4 de març del 2007

El que entres es el que obtens

El que entres es el que obtens, els ordinadors no son màquines miraculoses. Els resultats que ens retorna l’ordinador no son sinó el reflexe de l’informació que l’usuari hi ha entrat. Per molt potent i molt bons que siguin el programas d’un ordinador, no serveiex de res si l’usuari no sap per exemple, redactar una carta comercial com cal. La tecnologia tant sols es una alliberació al hora de fer qualsevol tasque, sobre tot si es repetitiva.

Amb tot això no vull dir res mes, que aquells que es pensen que només per el fet de tenir el millor i mes potent ordinador, el millor i mes extes sistema operatiu, les tasques i treballs s’han de fer soles ho tenen cru. Hi ha molts usuaris, que suposen que donat el que els ha costat el seu ordinador, le nova càmera de fotos s’ha de connectar ella tota sola i baixar-se les fotos al disc dur per art de màgia. A mes moltes vegades te comenten, es que el programa XX-Foto (normalment una copia illegal) esta en anglès. I es clar ells no en saben d’anglès, però tampoc son capaços de connectar-se a Internet per altre cosa que no sigui baixar-se musica. La majoria de dubtes i errors son fàcilment solucionats amb una visita a google o a molts altres recursos de la xarxa.

Desprès de tot això crec que puc afirmar que -Les ganes i l’esforç que hi posis per aconseguir una cosa es el que obtendràs-

divendres, 23 de febrer del 2007

Wow!

Aquestes darreras setmanes ens estan bombardejant amb un lema que diu: Wow!, mes senzill, mes segur, mes entreteniment, millor conec-tat. Tothom en xerra, a la televisió, a la premsa, la radio, etc. Supòs que el qui lleigexi aquesta entrada a hores d’ara ja sabrà de que parlo. Intentaré no escriure el nom del maleït sistema operatiu en qüestió.

Wow! es GNU/Linux, mes senzill, mes segur, mes entreteniment, millor connectat.

Mes senzill, la sencillessa del disseny i l’us de GNU/Linux esta mes que provada avui dia. La sencillessa d’us de qualsevol sistema operatiu, no es pot reduir a que -com que la majoria el sap fer servir es mes senzill-. Desprès de quasi 9 anys emprant GNU/Linux com a sistema únic als meus ordinadors per mi es mes senzill que qualsevol altre.

Mes segur, si es mes segur no hi ha en la pràctica virus, adware ni altres. El nivell de seguretat per el seu disseny, els permisos d’usuaris i grups, dels sistemes de fitxers de provada consistència com el ext2, ext3 entre altres, es excepcional.

Mes entreteniment, avui en dia es pot reproduir, modificar, scanejar, convertir qualsevol format multimèdia amb GNU/Linux. Quasi be sempre amb eines 100% lliures i a l’abast de tothom.

Millor interconnectat, si GNU/Linux per el seu disseny de servidors, dimonis, etc. tot sobre TCP/IP, es el súmmum de la interconnexió. Sense oblidar el lideratge, de moltes aplicacions i eines d’interconnexió de sistemes de primer nivell com Apache, un dels pilars de la WWW.

Fa devers un any la meva esposa no s’havia acostat mai a un ordinador. Avui dia navega per la WWW i empra amb tota normalitat el nostre ordinador amb GNU/Linux. Escolta música, programas de radio, veu vídeos. Jo només l’hi don una ma d’ajuda quan alguna cosa es torç. Amb l’us diari bàsica-ment es autosuficient. Com que no tenc altre sistema operatiu als meus ordinadors, no se com l’hi aniria si tingues que fer servir algun que no fos GNU/Linux. Qualque dia ho tindré que provar.

Per totes aquestes raons i moltes altres dic -Wow! es GNU/Linux, mes senzill, mes segur, mes entreniment, mes interconnectat.

diumenge, 4 de febrer del 2007

Alguna cosa es mou

Dons si sembla que alguna cosa es mou al nostre país. Via meneame.net he acabat a una página del Ministeri d'Educació i Ciencia amb el nom següent: Introducción a Linux.

A la dita pagina expliquen que es Linux, com executar un Live CD d'Ubuntu, com instal·lar Ubuntu, Introducció al software lliure. Mes endavant expliquen les aplicacions principals de GNU/Linux, Ubuntu, Internet i per acabar un glossari.

Sa veritat es que havia vist altres iniciatives d'institucions oficials, però cap a la xarxa a l'abast de tothom i bastant ben explicada, no la he llegida molt a fons. També es poden descarregar uns arxius pdf amb al contingut de la web (ara mateix els estic baixant), per tal de donar-lis una ullada i passar-los al meu reproductor multimèdia. Per llegir-los en calma durant un viatge que tenc programat aquesta setmana que vé.

Encara que sigui per una vegada i sense que serveixi de precedent i pendent de llegir a fons els pdf's, felicito al ministeri.

Processadors de text

L’altre dia estava donant un repàs a les webs que normalment visit hi vaig trobar aquest article original de Alain Cottrell i tradüit per José Maria Martín Olalla, Procesadores de texto: estúpidos e ineficientes.
Aquest article explica el perquè els processadors de text son estúpids i ineficients. De moment per escriure aquesta entrada ja he emprat un editor que es diu LyX, el podeu trobar a qualsevol distribució GNU/Linux. El LyX es una mena de front-end per TeX i LaTeX. Son uns llenguatges de definició de tipografia i de documents escrits.

Les reflexions de l’autor de l’article, son bàsica-ment que els processadors tipus WYSIWYG (“What You See Is What You Get” -el que veus es lo que obtens-) mesclen la composició del text (les paraules i l’estructura del text) i la tipografia (com ha d’imprimir-se i visualitzar-se) un document escrit. Despistant d’alguna manera al que escriu, que hauria de centrar-se en escriure un text segons les normes del llenguatge i després definir com s’hauria de visualitzar o imprimir.

Llegiu l’article es molt interessant i vos aclarirà millor els conceptes de l’edició professional de text.