Fugida

Avui faré una mica de publicitat. El proper cap de setmana les companyies de teatre Mô Teatre i Mutis Teatre estrenen l’obre original de Jordi Odrí “Fugida”. Han sigut molts mesos d’assajos, ara a Maó, ara a Ciutadella, nervis. Es un projecte en el que tots els col⋅laboradors hi han posat moltes ganes i il⋅lusió.

Vull aprofitar també per agrair als components de Mô Teatre l’acollida, que han tingut durant aquests mesos amb els components de Mutis Teatre. Així com també agrair a Jordi Odrí donar-nos l’oportunitat de col⋅laborar en un muntatge comú.

Les representacions seran els propers divendres, dissabte i diumenge al Teatre Principal de Maó. El divendres es una funció matinal per les escoles.

El millor de tot ha sigut l’oportunitat de fer nous amics i aprendre molt de l’experiència. Jordi, Matilde, Andreu, Laura, Clara, Marta, Lluís i Suso gracies per aquesta experiència tan enriquidora.

El que entres es el que obtens

El que entres es el que obtens, els ordinadors no son màquines miraculoses. Els resultats que ens retorna l’ordinador no son sinó el reflexe de l’informació que l’usuari hi ha entrat. Per molt potent i molt bons que siguin el programas d’un ordinador, no serveiex de res si l’usuari no sap per exemple, redactar una carta comercial com cal. La tecnologia tant sols es una alliberació al hora de fer qualsevol tasque, sobre tot si es repetitiva.

Amb tot això no vull dir res mes, que aquells que es pensen que només per el fet de tenir el millor i mes potent ordinador, el millor i mes extes sistema operatiu, les tasques i treballs s’han de fer soles ho tenen cru. Hi ha molts usuaris, que suposen que donat el que els ha costat el seu ordinador, le nova càmera de fotos s’ha de connectar ella tota sola i baixar-se les fotos al disc dur per art de màgia. A mes moltes vegades te comenten, es que el programa XX-Foto (normalment una copia il⋅legal) esta en anglès. I es clar ells no en saben d’anglès, però tampoc son capaços de connectar-se a Internet per altre cosa que no sigui baixar-se musica. La majoria de dubtes i errors son fàcilment solucionats amb una visita a google o a molts altres recursos de la xarxa.

Desprès de tot això crec que puc afirmar que -Les ganes i l’esforç que hi posis per aconseguir una cosa es el que obtendràs-

Wow!

Aquestes darreras setmanes ens estan bombardejant amb un lema que diu: Wow!, mes senzill, mes segur, mes entreteniment, millor conec-tat. Tothom en xerra, a la televisió, a la premsa, la radio, etc. Supòs que el qui lleigexi aquesta entrada a hores d’ara ja sabrà de que parlo. Intentaré no escriure el nom del maleït sistema operatiu en qüestió.

Wow! es GNU/Linux, mes senzill, mes segur, mes entreteniment, millor connectat.

Mes senzill, la sencillessa del disseny i l’us de GNU/Linux esta mes que provada avui dia. La sencillessa d’us de qualsevol sistema operatiu, no es pot reduir a que -com que la majoria el sap fer servir es mes senzill-. Desprès de quasi 9 anys emprant GNU/Linux com a sistema únic als meus ordinadors per mi es mes senzill que qualsevol altre.

Mes segur, si es mes segur no hi ha en la pràctica virus, adware ni altres. El nivell de seguretat per el seu disseny, els permisos d’usuaris i grups, dels sistemes de fitxers de provada consistència com el ext2, ext3 entre altres, es excepcional.

Mes entreteniment, avui en dia es pot reproduir, modificar, scanejar, convertir qualsevol format multimèdia amb GNU/Linux. Quasi be sempre amb eines 100% lliures i a l’abast de tothom.

Millor interconnectat, si GNU/Linux per el seu disseny de servidors, dimonis, etc. tot sobre TCP/IP, es el súmmum de la interconnexió. Sense oblidar el lideratge, de moltes aplicacions i eines d’interconnexió de sistemes de primer nivell com Apache, un dels pilars de la WWW.

Fa devers un any la meva esposa no s’havia acostat mai a un ordinador. Avui dia navega per la WWW i empra amb tota normalitat el nostre ordinador amb GNU/Linux. Escolta música, programas de radio, veu vídeos. Jo només l’hi don una ma d’ajuda quan alguna cosa es torç. Amb l’us diari bàsica-ment es autosuficient. Com que no tenc altre sistema operatiu als meus ordinadors, no se com l’hi aniria si tingues que fer servir algun que no fos GNU/Linux. Qualque dia ho tindré que provar.

Per totes aquestes raons i moltes altres dic -Wow! es GNU/Linux, mes senzill, mes segur, mes entreniment, mes interconnectat.

Alguna cosa es mou

Dons si sembla que alguna cosa es mou al nostre país. Via meneame.net he acabat a una página del Ministeri d'Educació i Ciencia amb el nom següent: Introducción a Linux.

A la dita pagina expliquen que es Linux, com executar un Live CD d'Ubuntu, com instal·lar Ubuntu, Introducció al software lliure. Mes endavant expliquen les aplicacions principals de GNU/Linux, Ubuntu, Internet i per acabar un glossari.

Sa veritat es que havia vist altres iniciatives d'institucions oficials, però cap a la xarxa a l'abast de tothom i bastant ben explicada, no la he llegida molt a fons. També es poden descarregar uns arxius pdf amb al contingut de la web (ara mateix els estic baixant), per tal de donar-lis una ullada i passar-los al meu reproductor multimèdia. Per llegir-los en calma durant un viatge que tenc programat aquesta setmana que vé.

Encara que sigui per una vegada i sense que serveixi de precedent i pendent de llegir a fons els pdf's, felicito al ministeri.

Processadors de text

L’altre dia estava donant un repàs a les webs que normalment visit hi vaig trobar aquest article original de Alain Cottrell i tradüit per José Maria Martín Olalla, Procesadores de texto: estúpidos e ineficientes.
Aquest article explica el perquè els processadors de text son estúpids i ineficients. De moment per escriure aquesta entrada ja he emprat un editor que es diu LyX, el podeu trobar a qualsevol distribució GNU/Linux. El LyX es una mena de front-end per TeX i LaTeX. Son uns llenguatges de definició de tipografia i de documents escrits.

Les reflexions de l’autor de l’article, son bàsica-ment que els processadors tipus WYSIWYG (“What You See Is What You Get” -el que veus es lo que obtens-) mesclen la composició del text (les paraules i l’estructura del text) i la tipografia (com ha d’imprimir-se i visualitzar-se) un document escrit. Despistant d’alguna manera al que escriu, que hauria de centrar-se en escriure un text segons les normes del llenguatge i després definir com s’hauria de visualitzar o imprimir.

Llegiu l’article es molt interessant i vos aclarirà millor els conceptes de l’edició professional de text.

Ja fa dos mesos.

Ja fa quasi be dos mesos, vaig enviar un e-mail a la “Bústia del Ciutadà” de l'Ajuntament de Ciutadella. Encara no he rebut resposta. La resposta que esperava ja no me servira per res, però si que agrairia que algú de l'Ajuntament es dignes a contestar, encara que sigues per excusar-se per la demora en contestar.

Potser que contestar un e-mail per part del funcionari encarregat sigui una nimietat, donat els volums de treball que se'ls hi venen a sobre -tanta inauguració de carrers remodelats potser estres sant-. Potser estiguin pensant si obrir l'e-mail o no. --No sigui que aquest “loco” ens estigui enviant un “phishing”, un “virus” o ves tu a saber--. Tant sols vaig enviar un text de unes nou o deu líneas. Això si firmat amb gpg per que puguin comprovar qui els està escrivint. Ara hi caic, deu ser que han confús la firma gpg amb una cosa rara d'aquestes d'Internet, spam, phishing, virus... Si volen comprovar la meva firma hi ha un bon grapat d'utilitats a la xarxe, si no ho volen fer allà ells. Sempre i quan estiguin emprant un lector de correu electrònic que compleixi els estàndards.

Si l'Ajuntament de la meva ciutat, amb els recursos que te no es capaç de gestionar ni una “Bústia del Ciutadà”. Com podem esperar que gestioni amb diligencia altres recursos?. Potser n'estic fent un drama de això. Tal vegada estic mal acostumat per lo be que funcionen molts llocs a Internet. Serà que no soc important per l'Ajuntament?. Si es així, ja passarem contes el dia que els partits polítics venguin a demanar-me el vot.

Tampoc vull caure en el tòpic “els funcionaris no en foten pelada” o com diu en Francesc Sintes al seu blog “Els funcionaris no tenim vergonya”, no crec que sigui culpa dels funcionaris. Si no mes be del mateix ajuntament, queda molt be i fa polit tenir una “Bústia del Ciutadà” a la web. Encara que això no impliqui que sigui funcional i es pugui emprar per no tenir desplaçar-se al ajuntament. Recordem lo malament que esta el tema de l'aparcament a la nostra ciutat.

Be a lo millor me'n torn a en recordar d'aquest tema quan les eleccions siguin mes aprop.

Es un iPod?, es un Zune? no es un Cowon A2

Com cada any per els Reis, aprofit per renovar o augmentar el meu equipament electrònic. Enguany m'he decidit per un PMP (Portable Multimedia Player). L'aparell en qüestió es semblant a un iPod per entendre'ns. Pot reproduir mp3, vídeo, radio, fotos, arxius de text, entre altres. Es una mica mes gran que l'iPod, però te un parell de requisits que l'iPod no complia, pot reproduir el format ogg cosa que no fa l'iPod -el format ogg es un format lliure-, no necessita cap afegit per connectar-lo amb altres aparells tant sols el cable adient en cada cas. A mes es un disc dur usb extern excel·lent, te també la funció USB-Host que permet descarregar-hi arxius, fotos, etc de qualsevol aparell, camara digital, memòria usb al seu disc, sense fe servir un ordinador.

Es por actualitzar el firmware fàcilment, en quant surt una millora o funcionalitat nova. El cor que el fa funcionar es Linux, una versió de Ingenient Technologies, Inc. per sistemes empotrats, no es que sigués un del requisits imprescindibles al hora de comprar-lo però sempre m'inspira mes confiança. El codi font del firmware esta disponible i encara que no pensi de moment compilar-lo a partir del codi font –no necessito cap funcionalitat extra que no porti- sempre es d'agrair tenir aquesta opció.

Ja fa uns dies que el faig servir es sent de meravella, he provat de carregar-hi vídeos i també els reprodueix molt bé. Com a disc dur es ràpid i silenciós, els meus ordinadors funcionant tots amb Debian-GNULinux el reconeixen a la primera sense cap problema. Des de l'Amarok que es el reproductor que faig servir per escoltar i organitzar la música dels meus ordinadors es facilíssim transferir-li arxius musicals, podcasts, etc.

Altres avantatges del reproductor son les entrades i sortides d'àudio i vídeo. Es pot emprar com a reproductor i com a gravador. Grava audio directament a mp3 i vídeo en format asf. Reprodueix quasi be tots els formats d'audio i vídeo del moment i gracies al firmware actualitzable els que estan per venir.

En quant a las deficiències només dir que es una mica mes gran que altres reproductors, el software inclòs per el fabricant només es per Windows, però com he dit abans no el necessito per res, ho puc fer perfectament amb Amarok per organitzar la música i al ser un disc dur usb amb qualsevol utilitat o gestor de fitxers de Linux.

La meva nova adquisició es un Cowon A2, de moment estic molt content de la compra feta. Compra per cert que vaig fer per internet a Pixmania, molt eficients.