Allá per l’any 2002 feia un petit apunt a barrapunto.com sobre aquesta qüestió. Posaré un petit exemple
Te vesteixes per sortir a passejar i a fer unes compres, surts de casa i al portal t’hi trobes un senyor uniformat que et diu..
- Senyor, un euro per favor-
Que? (menys mal que ho a demanat educada-ment), un euro i per que es aquest euro?.
- Es per sufragar i mantenir als autors, musics, escriptors, cineastes, als artistes i gent que crea cultura en general-.
Es que només surt a passejar i a fer unes compres.
- Es igual aquesta gent esta pitjor cada dia i si no els ajudam no se que farem amb ells-.
I jo també hi estic pitjor cada dia. Que els hi passa?.
-Es que amb açò de la pirateria, internet, etc. no podran sobreviure.
I quina feina fan? li vaig demanar.
- Fan música, discos. Em va dir.
No tenen feina?
- No si feina en tenen, però no venen discos. I es clar no viuen massa bé. Han de fer concerts per sobreviure, han d’actuar dia si i dia també-.
Mes o menys com jo, cada dia haig de anar a treballar mati i capvespre. No hi veig res de Estrany a això.
-Es que ells son artistes la base de la nostra cultura, em diu ben convençut-.
He exagerat una mica, però es mes o menys el que passa amb la musica, el cine i d’altres. Si vull un CD o DVD per gravar-hi unes fotos, copiar-hi arxius propis, tenc que passar per caixa. Inclús estan intentant cobra un “canon” a las biblioteques per els llibres que lloguen. I aquesta caixa es la de las entitats de gestió de propietat intel⋅lectual (SGAE, CEDRO, etc.). Fins i tot estan intentant erigir-se com a Policia-Fiscal-Jutge, intentant que el Congrés aprovi una llei la LSSI, on hi volien incloure de tapadet un article, que permetia que sense prèvia actuació judicial, poder censurar, perseguir i inclús tancar llocs a Internet. De moment dit article va ser retirat de la proposta de llei. Peró el govern segueix intentant incloure una versió modificada del article.
No vull dir que els artistes no tenguin dret a guanyar-se les garroves, Peró que se les guanyin treballant. Els doblers de les ventes de CD’s i DVD’s no se l’enduen els artistes, ja ho voldrien ells. Les companyies discográficas son les que s’estan resistint al canvi inexorable, que estan provocant les noves tecnologies i internet. Estan encegades i han creat uns monstres com la SGAE, etc. per protegir els seus interessos, que no son els interessos dels artistes. De fet molts “artistes” estan començant a obrir els ulls i ja no veuen internet com un enemic i si com un al⋅liat, per donar-se a conèixer i promocionar-se.
La cultura ha d’arribar a tothom. L’impremta va ser un primer pas, llavors n’han sorgit d’altres com el gramòfon, el cinema, la radio, la televisió, internet. Cadascun d’aquestes tecnologies van provocar canvis i crisis. L’impremta va fer arribar el coneixement al poble. Abans del gramòfon per escoltar musica s’havia de fer en directe o tocar-la un mateix. La radio també va tenir l’oposició dels actors, comediants i altres artistes. A la televisió se la va acusar de acabar amb la radio i el cinema.
Estic segur que la majoria de gent prefereix que les arts es transmeteixin, a que quedin al cap o als estudis dels creadors. Els mateixos creadors volen donar-les a conèixer. Tothom a la seva manera es creador, si algú no vol que un pensament, una composició li sigui copiada, interpretada, etc. que no la divulgui. En el moment en que es fa publica deixa de ser d’un mateix, per passar a engreixar el coneixement col⋅lectiu d’un poble i com mes es divulga mes reconeixement per el creador.
Des de Menorca, aquella illa que sempre esta darrera l'espatlla del home del temps.
diumenge, 22 d’abril del 2007
diumenge, 15 d’abril del 2007
Catalunya Ràdio, online
Un amíc, me havia comentat que no podia escoltar Catalunya Ràdio desde Linux. El meu amíc empra Ubuntu, avui per casualitat he volgut provar si podia escoltar Catalunya Ràdio en directe per internet. Desprès de donar moltes voltes per la web de Catalunya Ràdio, he trobat els enllaços als fluxes de l'emisió en directe de totes les emissions de Catalunya Ràdio. Son els següents:
http://www.catradio.com/comescoltarnos/fixes.htm
Aquesta informació no esta massa a la vista, ja havia provat de escoltar Catalunya Ràdio per Internet fa unes setmanes, amb resultats negatius. Escoltar-la amb el reproductor de la seva web es imposible des de Linux tant amb el Firefox com amb el Konqueror. L'informació dels flux-es (streams) d'àudio de la programació en directe esta d'allò mes amagada.
Per escoltar l'emissió en directe nomes cal afegir aquests enllaçós el reproductor preferit (amarok, xmms, rhythmbox, kaffeine). Ara mateix estic escoltant iCatFM al amarok, amb una molt bona qualitat d'áudio.
http://www.catradio.com/comescoltarnos/fixes.htm
Catalunya Ràdio |
Catalunya Informació |
Catalunya Música |
iCATfm |
iCATjazz |
musiCATles |
totCAT |
Aquesta informació no esta massa a la vista, ja havia provat de escoltar Catalunya Ràdio per Internet fa unes setmanes, amb resultats negatius. Escoltar-la amb el reproductor de la seva web es imposible des de Linux tant amb el Firefox com amb el Konqueror. L'informació dels flux-es (streams) d'àudio de la programació en directe esta d'allò mes amagada.
Per escoltar l'emissió en directe nomes cal afegir aquests enllaçós el reproductor preferit (amarok, xmms, rhythmbox, kaffeine). Ara mateix estic escoltant iCatFM al amarok, amb una molt bona qualitat d'áudio.
dissabte, 14 d’abril del 2007
Etch, nova versió de Debian-GNU/Linux
El passat 8 d’abril va ser llançada la nova versió de Debian-GNU/Linux 4.0, anomenada Etch. I algú dirá i aixó es noticia?. Donç si, es una gran noticia. Debian no es coneguda per la rapidesa en alliberar noves versions de la seva distribució estable, a vegadas han passat dos o tres anys entre versions.
Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sol⋅lucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.
La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.
La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.
La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.
Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.
Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.
Un dels motius es que Debian manté versions de la seva distribució per varias arquitectures d’ordinadors: Alpha, AMD64, ARM, HP PA-RISC, Intel x86, Intel IA-64, MIPS, PowerPC, IBM S/390 i SPARC. Lo que fa que no s’alliberi una nova vesió fins que no estan sol⋅lucionats tots els errors en totes les arquitectures. El que si puc asegurar es que es molt estable, només hi ha una pega les versions dels programas entre versió i versió es van quedant anticuades. Aixó Debian ho soluciona mantenint tres distribucions stable, testing i unstable.
La stable com es pot sobre entendre es la versió actual. Es robusta, sense errors i recomanada per servidors i aplicacions critiques. Les actualitzacions de seguretat i d’errors greus son rapidísimas.
La testing es la futura estable, es pot emprar encara que es recomana no emprar-la a servidors i aplicacions critiques, però si te prou estabilitat per emprar-la en la majoria d’aplicacions i sempre que es necessiti alguna versió mes moderna d’algún programa determinat.
La unstable també es usable, encara que alguna vegada al actualitzar te pots endur algun ensurt. La versió unstable te las darreres versions dels programes, que amb el temps van passant a la testing fins que s’arriba a la alliberació de la versió stable.
Una gran noticia per la comunitat del software lliure. Recordar que moltes distribucions entre elles Ubuntu deriven de Debian. Així com Ubuntu entre altres s’aprofiten -entre cometes- de la feina de Debian. També Debian s’aprofita la feina que fa els altres recuperant moltes vegades millores fetes per altres sobre la base de Debian. Creant-se una retroalimentació crec que molt positiva per tots.
Per acabar tant sols voldria animar-vos a provar Debian-GNU/Linux, Ubuntu o qualsevol altre tipus de programari lliure.
Etiquetes de comentaris:
Debian,
GNU/Linux,
Linux,
noves tecnologíes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)