Gratament sorprès

Ja ho dic al titòl, estic gratament sorprès. Resulta que vaig fer una consulta a Canopus Technical Support Team, sobre una capturadora ADVC110 de Canopus. L'aparell funciona perfectement capturant video analògic desde la meva antiga camera. Estava provant altres de les seves funcionalitats i vaig detectar que amb el Kino podia envia la señal de video a las sortidas analògicas, per monitoritzar-la a un monitor de TV, amb dvconnect nomès obtenia una pantalla negra.


Els vaig escriure explicant-lis el que em passava amb el seu producte. I a l'endemá vaig rebre un e-mail on m'explicaven que hauria de dirigirme al servei de suport de Kino. Els vaig contestar donant-lis les gracies i vaig donar el tema per tancat.

Fins que l'altre día vaig rebre un nou e-mail de Canopus Technical Support Team amb al següent contingut:

Dear Customer, We will have to speak to the developers in Japan with this as we are unsure about the compatibility of Open Source Operating Systems and our Products. Can you provide us with a little information about the OS you are using and software you are trying to use with the ADVC.

Regards

Em var faltar temps per enviar-los tota la informació que s'em va ocorre sobre el meu sistema. Fins i tot crec que em vaig deixar alguna cosa ;-). Però estic gratament sorprès per l'interés que han desmostrant.

La majoría dels fabricants de hardware, no solen fer massa cas als usuaris de sistemes operatius que no siguin de Microsoft. Ni als usuaris de programari lliure -també hi ha programari lliure per sistemes operatius de Microsoft-. D'aquí la meva sorpresa.

Ja aniré actualitzant l'informació si es que em tornen a escriure.

Edició d'audio sota Linux, els temps estan canviant.

Ja fa quasi be 10 anys que faig servir GNU/Linux, allà per l'any
1998 vaig instal·lar una Red Hat 4.2. En aquell temps, es deia
que GNU/Linux era poc mes que una raresa per que l'hi faltaven
programes, usabil·litat i que no passaria de ser un sistema per
experts. També que no es podia emprar, per altre cosa que no
fossin servidors de qualsevol mena. Ja que no tenia programes per
edició de àudio, música, imatges, vídeo. Que així era molt
difícil que es fes un lloc al mon dels sistemes operatius. Fa 10
anys el referent per edició de àudio i musica era Apple amb els
seus Mac. Ni tant sols el Windows que si tenia algunes
aplicacions usables li feien ombra als Mac.

Els temps han canviat, windows cada vegada mes fa ombra als Mac i
GNU/Linux també. Fa poc vaig comprar una capturadora d'audio
FireWire. Es una FA-66 de Edirol, te 6 entrades i 6 sortides
d'audio, a mes d'entrada i sortida MIDI. Dues de les entrades i
sortides son opticas digitals o S/PDIF. Les entrades òpticas
m'interessen, sobre tot perquè tenc molts Mini-Discs de
gravacions en viu i vull mantenir al màxim la fidelitat de les
gravacions al hora de digitalitzar-les.

L'aparell en qüestió es compatible amb GNU/Linux, Windows i Mac.
Es compatible per que fa servir uns estàndards de la industria
per aparells d'audio firewire -per GNU/Linux es fan servir els
drivers o controladors FreeBob o FFADO. L'avantatge de la FA-66
es que es pot aconseguir una baixa latència i minimitzar les
pèrdues de sincronia i retards. Es pot emprar com a mini estudi
de gravació portàtil. Les entrades suporten micròfons, aparells
d'audio i instruments musicals com guitarres.

El mes important però ha sigut el descobriment d'un gran
programa, Ardour. Fa uns anys amb les seves primeres versions
apuntava molt amunt. Ardour es un programe dels anomenats DAW
(Digital Audio Workstation). Serveix per gravar, editar i mesclar
l'audio -suportant també l'edició multi pista- d'una manera
professional. Ardour es equivalent als caríssims programes
professionals tipus DAW, tant per Mac OSX com per windows, com
son ProTools, Nuendo entre d'altres. Ardour te versions per
GNU/Linux i per Mac OSX.

L'altre descobriment ha estat jack, jack es un servidor d'audio
de baixa latència. A mes es molt flexible amb els aparells
d'audio connectats a l'ordinador, permetent fer qualsevol tipus
de connexió entre ells. Ardour necessita de jack per manejar les
connexions entre les entrades i sortides del hardware. Els dos
programes junts i molts altres complementaris com son
equalitzadors, mescladors i racks per efectes, fan possible fer
gravacions d'alta qualitat i molt elaborades.

A una de les primeres proves, vaig gravar tot un Mini Disc amb
ardour per l'entrada òptica digital. La gravació va quedar
perfecta. El següent problema era l'exportació a un format que
hem permetes gravar-lo a un CD d'audio separant les diferents
peces. Amb ardour un pot fer unes marques a la línia de temps per
identificar els talls de les diferents peces. També permet amb
les marques crear un fitxer de taula de continguts (TOC), per que
el programa de gravació pugui separar les diferents pistes a
l'hora de gravar el CD. S'exporta un arxiu d'audio i un petit
arxiu de texte amb l'informació de les pistes a gravar, el seu
ordre, noms i títols.

Deu anys desprès els temps estan canviant. GNU/Linux no te quasi
be res que envejar als altres sistemes operatius. Per cert fa deu
anys, es deia de GNU/Linux que no tenia suport per el hardware
modern. Si els fabricants de hardware, fabrican els seus
productes respectant els estàndards, com en el cas de la Edirol
FA-66 no hi sol haver problemes, també tenc que dir que abans
d'adquirir qualsevol aparell, m'informo per no comprar un tros de
ferro sense utilitat.

Els enllaços a les webs de Ardour, Jack i els controladors FreeBoB

http://ardour.org/
http://jackaudio.org/
http://freebob.sourceforge.net/index.php/Main_Page

Vos deixo unes captures de pantalla de Ardour i jack.

Aquesta es la finestra principal de Qjackctl, per configurar
jack, arrencar-lo i monitoritzar-lo.







La següent es la finestra de qjackctl des de on es poden
connectar i desconnectar entrades i sortides.
















Aquesta es la pantalla principal del Ardour, s'hi poden veure les
marques fetes per dividir l'audio durant l'exportació. També
veureu que l'aspecte i funcionalitat del programa es
espectacular.




















Aquesta es la finestra del mesclador de Ardour.




















I aquesta la finestra des de on es pot editar l'informació, per
la durada de les pistes, els noms i els titòls de les pistes per
tal de generar uns arxius per poder gravar al CD.

Al principi hi hagué la línia d'ordres

Al principi hi hagué la línia d'ordres, es el títol en catalá de l'obra In the beginning was the command line de Neal Stephenson, escrita l'any 1999. Com faig amb escrits i obres sobre software lliure i la cultura lliure, els rellegeixo de tant en tant, per després escriure una entrada al blog si el trob interessant. A l'obra Neal Stephenson fa un recorregut sobre l'evolució dels sistemes operatius al llarg del temps.

Al principi només hi havia la línia d'ordres o sigui -un terminal- on els programadors, hackers i demés, teclejaven les instruccions per fer funcionar i interaccionar amb un ordinador. Amb el pas del temps, aquesta línia d'ordres va ser amagada per tal de fer gaudir al usuari no expert, del control sobre el sistema. Encara que amagada la línia d'ordres segueix operativa per davall de les finestres, controls i botons dels entorns gràfics dels sistemes operatius, en alguns mes a l'abast que als altres.

Stephenson, fa una molt bona descripció de l'evolució i l'arribada dels ordinadors al usuari no expert. La guerra dels sistemes operatius, la guerra dels software privatiu envers el lliure. Trobo que es una obra molt amena -no esta escrita amb termes excessivament tècnics-, els no tant versats en temes tècnics la trobaran entretinguda.

I aprofit per desitjar-vos un feliç any 2008.

PD: A l'enllaç del principi hi trobareu la traducció al catalá amb els formats pdf, odt (openoffice) i txt.

Som innocent

Som innocent fins que no es demostri el contrari, dret
constitucional que la LPI (Llei de la propietat intel·lectual) em
denega a partir de la seva aprovació. La no supressió i ampliació
dels suports i aparells, que seran gravats amb el canon als
suports digitals fa que no sigui així. Un altre dret, que em nega
es el que tots els espanyols som iguals davant la llei. Deu ser
que nomes som iguals davant segons quines lleis, o que es fan
lleis a mida d ́alguns per afavorir-los. Quin serà el pròxim
canon?.

Imaginem-nos per un moment, que la ``Asociación de fabricantes,
creadores e interpretes de bebidas alcoholicas de España'' fos la
beneficiaria i administradora dels doblers recaudats per el ``
Canon del Alcohol''. Gracies a la campanyes de sensibilització
estatals per baixar el consum del alcohol, els fabricants han
deixat de vendre i les seves empreses han entrat en pèrdues. En
lloc de tancar les empreses o canviar i reestructurar les seves
activitats, demanen que s ́apliqui un canon als envasos capaços
de contenir un liquid, copes, gots, botellas. Tothom pagara per
un producte que no vol consumir, no consumeix i a lo millor no
consumira mai. I els doblers es repartiran entre ells segons les
presumptes ventes perdudes. Així d ́injusta es la aplicació d ́un
canon indiscriminat.

Per sort amb la aprovació de la LPI, no han aconseguit saltar-se
l ́intervenció de les autoritats judicials, de moment seran
necessàries ordres judicials per perseguir o investigar
presumptes delictes a la xarxa. Peró estem segurs, la nostra
llibertat d ́expressió estar assegurada?, ja ho veurem.

A la xarxa global fa temps que es diu que l ́industria musical
així com se entenia fins ara esta abocada al canvi o al fracàs si
no canvia. Les grans editorials i productores audiovisuals encara
no han reaccionat, per exemple no se n ́adonen de la força de la
xarxa. El principal problema es que els artistes i les
productores tenen interessos diferents. Els artistes tenen un bon
aliat amb la xarxa per donar-se a conèixer a molta mes gent -com
mes gent els conegui, mes possibilitats de fer concerts o de que
els contractin-. Durant el darrer any, han sigut molts cantants i
grups musicals els que ho han fet i els hi a anat molt be. Les
productores se estan quedant obsoletes si no canvien.

Som innocent i no en tenc cap culpa de les pèrdues de algunes
empreses. Els artistes i creadors si son bons no crec que tenguin
cap problema per sobreviure. L'invenció de la impremta va
aconseguir que el coneixement s'extengues a estaments que fins a
les hores no en podien gaudir d'ell, ara la tecnologia dona una
passa mes permetent que el coneixement arribi a molta mes gent.

No vull pagar mes, per emprar els suports digitals per guardar
les meves fotos, els meus vídeos i els meus escrits. I que aquest
doblers se'ls quedin els qui no han creat aquestes fotos, vídeos
i escrits.

Aniversari

Avui dia 8 de desembre fa un any del meu primer article al blog. Una primera valoració que en puc fer de tenir un blog obert, es que m'ha costat a vegades molt posar-me a escriure. Millor dit a vegades em costava posar-me a escriure i d'altres no tenia cap tema que fos del meu interès o pogués interessar al possibles lectors.

Recordaré ara un parell dels articles, el primer el de Institucions Oficials i l'alergia a les noves tecnologies. A part de comentar la no resposta de ningú del ajuntament a una consulta feta a la bustia del ciutadà per e-mail -per cert en tot un any no han contestat-. Feia algunes proves d'usabil·litat de la web del ajuntament.

També he escrit varis articles rallant de software lliure, Linux, etc. pensava que a algú li resultaria interessant. Altres han estat per comentar aparells, webs o fer alguna recomanació. També he seguit amb el tema de las institucions i la xarxa, fent una mena d'anal·lisis de las webs dels diferents partits politics abans de les eleccions. Alguna campanya de denuncia pública sobre qualque fet puntual.

El que no se, a vosaltres els lectors -si es que algú el lleigeix a aquests blog- que vos a semblat. Per mi ha sigut una experiència positiva i enriquidora. Ja se que tenc que millorar moltes coses, llevar-me la vesa i les pors a l'hora de posar-me a escriure.

Durant aquest any també he seguit assíduament altres blogs menorquins com els d'Illencs.com i molts de la blogosfera menorquina. I ha molt bon ambient, temes variats i bona gent.

Per acabar, vull oferir-me, per ajudar amb els dubtes o preguntas sobre Linux i software lliure, a qui tengui ganes de provar-lo o vulgui saber mes del tema. Es poden posar amb contacte per correu electrònic o subscriure a la llista de correu dels usuaris de linux de Menorca.

El dret a llegir

A l'entrada anterior sobre Richard Stallman, recomanava la lectura dels seus articles i escrits. Navegant per la WWW, he trobat aquest article seu El dret a llegir vos el recoman, es curt i explica molt bé el que ja estar passant i el que pot arribar a passar.
Al article Stallman ens trasllada a un hipotètic futur on els governs i les seves agències controlen, tot el que fan els ciutadans que volen accedir a la cultura. Un mon on el DRM (Digital Rights Management) i el copyright son controlats per agències estatals i cobren tot el que els ciutadans fan. Un article molt interessant.

Richard Stallman

Richard Stallman programador, ``hacker'', defensor del software lliure, inventor del Copyleft. Lluitador en contra del software privatiu i fundador de la FSF (Free Software Foundation) fundació per la defensa del software lliure. També defensor del dret dels ciutadans de accedir a la cultura sense restricions, moltes imposades per el software privatiu i les grans corporacions multinacionals.

Avui dematí he trobat una entrevista a www.versvs.net . Per el qui no el conegui l'hi xocarán moltes de les coses que explica. Però us recoman alguns dels seus escrits i articles, molts d'ells traduits al catalá i al castellá.

Richard Stallman

Stallman a la wikipedia en catalá

Stallman a la wikipedia en castellá