Ahir dia 14 de febrer va ser alliberada la nova versió de Debian GNU/Linux 5.0 Lenny. Desprès de dos anys ja tenim la nova versió a punt per emprar. Debian es converteix en la distribució amb suport mes complert d'arquitecturas, fins a dotze, incloent Sun SPARC (sparc), HP Alpha (alpha), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), els IA-32 (i386) i IA-64 (ia64) d'Intel, HP PA-RISC (hppa), MIPS (mips, mipsel), ARM (arm, armel), IBM S/390 (s390) i AMD64 i Intel EM64T (amd64).
Això inclou el suport per a la plataforma Orion de Marvell, i per a altres dispositius basats en la plataforma Orion, com ara QNAP Turbo Station, HP mv2120, i Buffalo Kurobox Pro. Netbooks com l'Eee PC d'Asus també estan suportats. Debian GNU/Linux 5.0 "Lenny" també incorpora les eines de muntatge per a Emdebian, que permeten fer compilació creuada a partir de paquets font de Debian i encongir-los per tal de satisfer les necessitats dels sistemes ARM encastats.
En quan al programari inclou KDE 3.5.10, Gnome 2.22.2, XFCE 4.4.2 i altres, com entorns d'escriptori. Els paquets de programari arriben als quasi 24.000. Com sempre s'ha millorat l'instal·lació del sistema, la seguretat i l'estabilitat.
Hem de tenir en compta que Debian GNU/Linux en les seves versions estables(stable) no sol oferir les darreras versions dels paquets. A Debian prima la estabilitat davant la "versionitis", per tenir les darreres versions existeixen les branques "testing" i "unstable".
L'instal·lació s'ha millorat, incloent de moment la traducció de la instal·lació a 63 idiomes. Una gran varietat de suports d'instala·lació, incloent CD, DVD, instalacions des de xarxa. També inclou la possibilitat de utilitzar-la sense instal·lar el sistema, ejecutant-se directament des de CD i memòries USB.
Per que vos feu una idea de l'estabilitat de Debian GNU/Linux, tant sols dir-vos que el servidor que tenc a casa, el vaig instal·lar l'any 2003. Passant de la Debian 3.0 a la 4.0 i esper que en un parell de setmanes a la 5.0, sense cap problema greu. Entre versions he actualizat nomès els paquets, quan hi ha hagut avisos de problemes de seguretat i quan he necessitat un programa nou.
De Debian GNU/Linux deriven moltes altres distribucions com Ubuntu, Damm Small Linux, Knoppix, 64 Studio, Agnula i moltes mes. Encara que la versió estable es far servir a servidors, es pot emprar perfectament com sistema d'escriptori, multimèdia, etc. Tenint la possibilitat de fer servir les versions testing i unstable si es necessite programari mes actualitzat.
diumenge, 15 de febrer del 2009
divendres, 6 de febrer del 2009
Progamari Lliure, Societat Lliure
Crec que ja havia parlat de Richard Stallman i de la Free Software Foundation, a altres articles del blog. Aquests dies estic rellegint una traducció al català de Free Software, Free Society (Programari Lliure, Societat Lliure), un recopilació d'articles i assajos de Richard Stallman. Aquest llibre fa un recorregut per l'historia de GNU/Linux, la Free Software Foundation, el mon dels hackers i molts mes temes.
Els textes no son massa tècnics, per el mes neòfits en tecnologia, crec que pot ser un bon llibre per iniciar-se en el tema del programari lliure. Richard Stallman es un personatge mes be excèntric, es un home que va renunciar a un bon lloc de feina i a ingressos econòmics elevats, per posar-se a escriure i crear tot un sistema operatiu lliure, començant des de zero. Per conservar la seva llibertat i per intentar que la societat també pugues gaudir de la seva llibertat.
Entre altres anècdotes, conta les disputes que var tenir amb el fabricant d'una impresora que tenien MIT, l'impresora i els seus controladors tenien errors. Ell va demanar al fabricant unes millores al programari de la impressora cosa que el fabricant no va voler fer. Desprès va demanar-lis informació i especificacions tècniques, per mirar d'arreglar-lo ell mateix i el fabricant li va negar. A partir d'aquell dia va decidir fer servir l'enginyeria inversa, per solucionar errors semblants o per fer funcionar maquinari al seu sistema GNU. L'enginyeria inversa, no está molt ben vista per els fabricants de maquinari. Gelosos de que ningú els hi pugui copiar els seu maquinari. Però ha de ser pitjor, que un usuari de aquest maquinari no el pugui fer servir de la manera que vulgui.
Un cop va deixar el MIT per poder crear el sistema GNU. I que cap clàusula de confidencialitat, pugues retallar la seva llibertat per crear el que volia i la societat necessitava. O fins i tot pugues apropiar-se de la seva feina.
Al cap d'uns anys, l'ùnic que li faltava al seu sistema de programari lliure o GNU per sistemes unix, era el nucli del sistema. Ell n'havia projectat un de molt avançat i la feina la tenien endarrerida. I com per art de màgia es va publicar el nucli de Linux. Linus Torvalds havia alliberat la primera versió operativa del kernel o nucli de Linux. D'aquí el nom GNU/Linux, una recopilació de programari lliure i un nucli de sistema operatiu. Clarament un sistema operatiu, totalment funcional.
Des de llavors, ha evolucionat molt i domina molts segments d'internet. Fins i tot grans empreses del sector com IBM o Sun Microsystems, han fet de GNU/Linux la base dels serveis que oferten. Participant fins i tot amb el desenvolupament de GNU/Linux, cosa que afavoreix reciprocament a les empresas i a la societat. Les modificacions del programari s'han de publicar, tal com diu la llicencia GPL.
Per tot el treball fet i publicat per Richard Stallman, es merèixeria ser nominat als premis mes importants del mon. He llegit sobre ell que prest o tard se'l reconeixerá com un dels grans pensadors de la nostra història. I en aquests temps de revolució i d'intents dels nostres gobernants, per retallar la llibertat dels ciutadans i dels ciutadans per fer-se respectar. Es un molt bon exemple a seguir.
Els textes no son massa tècnics, per el mes neòfits en tecnologia, crec que pot ser un bon llibre per iniciar-se en el tema del programari lliure. Richard Stallman es un personatge mes be excèntric, es un home que va renunciar a un bon lloc de feina i a ingressos econòmics elevats, per posar-se a escriure i crear tot un sistema operatiu lliure, començant des de zero. Per conservar la seva llibertat i per intentar que la societat també pugues gaudir de la seva llibertat.
Entre altres anècdotes, conta les disputes que var tenir amb el fabricant d'una impresora que tenien MIT, l'impresora i els seus controladors tenien errors. Ell va demanar al fabricant unes millores al programari de la impressora cosa que el fabricant no va voler fer. Desprès va demanar-lis informació i especificacions tècniques, per mirar d'arreglar-lo ell mateix i el fabricant li va negar. A partir d'aquell dia va decidir fer servir l'enginyeria inversa, per solucionar errors semblants o per fer funcionar maquinari al seu sistema GNU. L'enginyeria inversa, no está molt ben vista per els fabricants de maquinari. Gelosos de que ningú els hi pugui copiar els seu maquinari. Però ha de ser pitjor, que un usuari de aquest maquinari no el pugui fer servir de la manera que vulgui.
Un cop va deixar el MIT per poder crear el sistema GNU. I que cap clàusula de confidencialitat, pugues retallar la seva llibertat per crear el que volia i la societat necessitava. O fins i tot pugues apropiar-se de la seva feina.
Al cap d'uns anys, l'ùnic que li faltava al seu sistema de programari lliure o GNU per sistemes unix, era el nucli del sistema. Ell n'havia projectat un de molt avançat i la feina la tenien endarrerida. I com per art de màgia es va publicar el nucli de Linux. Linus Torvalds havia alliberat la primera versió operativa del kernel o nucli de Linux. D'aquí el nom GNU/Linux, una recopilació de programari lliure i un nucli de sistema operatiu. Clarament un sistema operatiu, totalment funcional.
Des de llavors, ha evolucionat molt i domina molts segments d'internet. Fins i tot grans empreses del sector com IBM o Sun Microsystems, han fet de GNU/Linux la base dels serveis que oferten. Participant fins i tot amb el desenvolupament de GNU/Linux, cosa que afavoreix reciprocament a les empresas i a la societat. Les modificacions del programari s'han de publicar, tal com diu la llicencia GPL.
Per tot el treball fet i publicat per Richard Stallman, es merèixeria ser nominat als premis mes importants del mon. He llegit sobre ell que prest o tard se'l reconeixerá com un dels grans pensadors de la nostra història. I en aquests temps de revolució i d'intents dels nostres gobernants, per retallar la llibertat dels ciutadans i dels ciutadans per fer-se respectar. Es un molt bon exemple a seguir.
diumenge, 25 de gener del 2009
Sense intermediaris
Via el blog de Enrique Dans, he descobert unes quantes empreses que comencen a prescindir de la cadena normal de distribució, amb l'ajuda de la venda per internet. El mes normal es que les empreses fossin de productes tecnològics. Però la veritat es que son productes del camp.
Empresses com Naranjas Lola, Recapte i Soloraf, envian directament al consumidor els productes, prescindint dels intermediaris. Sembla que cada vegada mes els agricultors i gent del camp, treuen profit de internet per donar-se a coneixar i fer negocis.
Em venen al cap, les possibilitats que molts pagesos menorquins podrien tenir per treure profit de la tecnologia i la seva feina. Fent productes de qualitat i ben presentats i a punt per enviar a qualsevol lloc del mon. Els productes els saben fer, formatges, verdures, fruites, oli i fins i tot vins.
Els productes no seran mes barats, el guanys si seran mes importants. A vegades veient els preus dels productes del camps als supermercats i botigues, sabent el que cobren els pagesos per vendre la seva producció, m'entren ganes de no comprar mes als supermercats.
Empresses com Naranjas Lola, Recapte i Soloraf, envian directament al consumidor els productes, prescindint dels intermediaris. Sembla que cada vegada mes els agricultors i gent del camp, treuen profit de internet per donar-se a coneixar i fer negocis.
Em venen al cap, les possibilitats que molts pagesos menorquins podrien tenir per treure profit de la tecnologia i la seva feina. Fent productes de qualitat i ben presentats i a punt per enviar a qualsevol lloc del mon. Els productes els saben fer, formatges, verdures, fruites, oli i fins i tot vins.
Els productes no seran mes barats, el guanys si seran mes importants. A vegades veient els preus dels productes del camps als supermercats i botigues, sabent el que cobren els pagesos per vendre la seva producció, m'entren ganes de no comprar mes als supermercats.
dissabte, 17 de gener del 2009
Ja portam 17 dies i tot segueix ....
Portam 17 dies de aquest 2009 i pràcticament tot segueix igual. El domini públic no es domini públic, ahir llegia com a la base de dades de un societat general d'autors o editors espanyola, hi ha creacions de domini públic. No seria greu si no cobrassin per aquestes obres. De fet estan cobrant per aquestes obres o millor dit per les obres de domini públic modificades. No vull dir que no tenguin dret a cobrar els autors o arreglistas, sempre que es faixi us de les seves modificacions o arranjaments o gravacions si haurien de cobrar. El que trob mes trist es que un societat privada tengui el control de aquestes obres de domini públic.
Per exemple provau a cercar al catàleg de dita societat, qualsevol de les nostres cançons populars. I vos endureu qualque sorpresa.
També llegia com una jove universitària nord-americana de Wisconsin denunciava, que Dell l'hi havia venut un ordinador que no podia fer servir. Tot per que no podia fer servir el seu CD de Verizon per instalar-se o configurar la seva conexió a internet. O que hauria de deixar la universitat per que no podria fer servir MS Office. Resulta que ella havia comprat a Dell, un portátil amb Ubuntu en lloc de amb Windows. El va voler tornar a Dell i com que havia pasat el plaç de devolució no ho va poder fer.
El cas ha duit cua, els usuaris de Ubuntu indignats amb les declaracions i queixes de la jove, han arribat a dir d'ella fins i tot, que si amb Ubuntu al seu ordinador no era capaç d'estudiar i fe feina per els seus estudis, no es mereixia ser a la universitat. O bloquetjar el seu perfil de facebook amb missatges. El cas es que ella havia comprat un ordinador mes barat per que no incloia Windows i portava instal·lat Ubuntu.
Hagués tingut moltes solucions, comprar-se llicencies d'us de Windows i Office, instalar-los i fer servir el CD de Verizon per connectar a la xarxa. O fer servir Ubuntu, demanant ajuda als companys o al departament de sistemes de la universitat (si a les universitats de vegades encara que no ho sembli fan servir programari lliure). Per configurar-li la seva connexió amb Verizon. I per el mateix preu, gaudir de Openoffice i la resta de programari que inclou Ubuntu.
A la nostre ciutat tenim noves infraestructures de TDT, ara tenim un nou repetidor. Tenim la Plaça dels Pins igual que fa vint anys, la diada de Sant Antoni igual que ..... Però no podem gaudir de les emisions de la CCRTV. Ni TV3, ni C33, ni poc que els interessa als nostres regidors i consellers, ara be fer el seu paper a la acte institucional de la Diada, a la missa a la restaurada catedral, no s'ho perden ni que estiguin malalts.
Total per tenir mes canals de "gane 6.000 euros!!!!, llame al 99999999 y gane 6.000 euros", canals inùtils i que nomes fomentan l'imbecilitat del la gent. A la frequencia de TDT de la "Televisió Menorquina" hi canals desaprofitats, a un es veu la TV Menorquina, a un altre informació meteorològica, n'hi ha quatre amb cartes d'ajust o amb la pantalla en negre. Per que no es fan sevir per coses de profit?. A part, al menys a casa meva rara es la vegada que la señal es prou dèbil i no em permet veure qualque canal o programa interesant. I com diria en Murphy sempra falla quan ho vols fer servir.
Esperem que a aquest 2009 ses coses canviïn a millor, jo hi posaré de sa meva part per fer-ho, com m'agradaria que altres hi posessin de la seva.
Per exemple provau a cercar al catàleg de dita societat, qualsevol de les nostres cançons populars. I vos endureu qualque sorpresa.
També llegia com una jove universitària nord-americana de Wisconsin denunciava, que Dell l'hi havia venut un ordinador que no podia fer servir. Tot per que no podia fer servir el seu CD de Verizon per instalar-se o configurar la seva conexió a internet. O que hauria de deixar la universitat per que no podria fer servir MS Office. Resulta que ella havia comprat a Dell, un portátil amb Ubuntu en lloc de amb Windows. El va voler tornar a Dell i com que havia pasat el plaç de devolució no ho va poder fer.
El cas ha duit cua, els usuaris de Ubuntu indignats amb les declaracions i queixes de la jove, han arribat a dir d'ella fins i tot, que si amb Ubuntu al seu ordinador no era capaç d'estudiar i fe feina per els seus estudis, no es mereixia ser a la universitat. O bloquetjar el seu perfil de facebook amb missatges. El cas es que ella havia comprat un ordinador mes barat per que no incloia Windows i portava instal·lat Ubuntu.
Hagués tingut moltes solucions, comprar-se llicencies d'us de Windows i Office, instalar-los i fer servir el CD de Verizon per connectar a la xarxa. O fer servir Ubuntu, demanant ajuda als companys o al departament de sistemes de la universitat (si a les universitats de vegades encara que no ho sembli fan servir programari lliure). Per configurar-li la seva connexió amb Verizon. I per el mateix preu, gaudir de Openoffice i la resta de programari que inclou Ubuntu.
A la nostre ciutat tenim noves infraestructures de TDT, ara tenim un nou repetidor. Tenim la Plaça dels Pins igual que fa vint anys, la diada de Sant Antoni igual que ..... Però no podem gaudir de les emisions de la CCRTV. Ni TV3, ni C33, ni poc que els interessa als nostres regidors i consellers, ara be fer el seu paper a la acte institucional de la Diada, a la missa a la restaurada catedral, no s'ho perden ni que estiguin malalts.
Total per tenir mes canals de "gane 6.000 euros!!!!, llame al 99999999 y gane 6.000 euros", canals inùtils i que nomes fomentan l'imbecilitat del la gent. A la frequencia de TDT de la "Televisió Menorquina" hi canals desaprofitats, a un es veu la TV Menorquina, a un altre informació meteorològica, n'hi ha quatre amb cartes d'ajust o amb la pantalla en negre. Per que no es fan sevir per coses de profit?. A part, al menys a casa meva rara es la vegada que la señal es prou dèbil i no em permet veure qualque canal o programa interesant. I com diria en Murphy sempra falla quan ho vols fer servir.
Esperem que a aquest 2009 ses coses canviïn a millor, jo hi posaré de sa meva part per fer-ho, com m'agradaria que altres hi posessin de la seva.
diumenge, 11 de gener del 2009
Hallelujah
L'Allison Crowe a last.fm inclou aquestas paraules, al peu d'un video de una esplendida interpretació de la cançó de Leonard Cohen Hallelujah
"It's, as I say, a desire to affirm my faith in life, not in some formal religious way but with enthusiasm, with emotion.... It's a rather joyous song." ~ Leonard Cohen - creator of the song, "Hallelujah"
Es com dic, un desig de afirmar la meva fe en la vida, no en qualque forma de religió oficial, però amb entusiasme, amb emoció .... Es mes aviat una alegre cançó.. ~ Leonard Cohen - creador de la cançó, "Hallelujah"
"It's, as I say, a desire to affirm my faith in life, not in some formal religious way but with enthusiasm, with emotion.... It's a rather joyous song." ~ Leonard Cohen - creator of the song, "Hallelujah"
Es com dic, un desig de afirmar la meva fe en la vida, no en qualque forma de religió oficial, però amb entusiasme, amb emoció .... Es mes aviat una alegre cançó.. ~ Leonard Cohen - creador de la cançó, "Hallelujah"
dimecres, 24 de desembre del 2008
Bon Nadal i bon any 2009
Arriben Nadal i un nou any ple de expectatives. Esperem que el proper any sigui millor que el 2008 que esteim acabant. Aquest darrer any han passat moltes coses al mon. Ara bé, els ciutadans del mon, cada vegada veim les nostres llibertats mes retallades. A pesar de tenir el mon al nostre abast mitjançant la tecnologia.
Tecnologia que cada vegada ens dona molt mes. I cada vegada mes, els nostres polítics (elegits o no), organismes oficials, grans multinacionals i lobbies, intenten criminalitzar i gravar amb canons, impostos i demès. Esper-ho que l'any 2009 sigui millor que el 2008.
Us desitjo un molt Bon Nadal i que l'any 2009, vengui carregat de llibertat a la World Wide Web.
Tecnologia que cada vegada ens dona molt mes. I cada vegada mes, els nostres polítics (elegits o no), organismes oficials, grans multinacionals i lobbies, intenten criminalitzar i gravar amb canons, impostos i demès. Esper-ho que l'any 2009 sigui millor que el 2008.
Us desitjo un molt Bon Nadal i que l'any 2009, vengui carregat de llibertat a la World Wide Web.
diumenge, 7 de desembre del 2008
Dos o deu anys
Dos anys de la creació d'aquest blog. Dos anys on han passat moltes coses, l'aprovació de la LPI (Llei de la propietat intel·lectual), el canon, la remodelació de la WEB de l'Ajuntament de Ciutadella, implantació de la TDT. També la consolidació de GNU/Linux i el software lliure, el llançament de Vista, les cues per comprar el iPhone. Dos anys on he aconseguit un "record", mantenir el meu servidor arrancat 177 dies seguits. 177 dies sense patir cap tall de corrent elèctric, ja que no tenc SAI(sistema d'alimentació ininterrompuda).
Dos anys on he fet nous amics a la xarxa. Com en Talaiòtic, en Francesc Sintes, entre altres, que mitjançant els nostres blogs, ens hem anat fent comentaris i crec que coneguent-nos una mica. Amics autors de blogs a Menorca i a altres parts del món.
Dos anys de Google, l'omnipresent Google, amb les seves creacions. El Gmail, Gtalk, Chrome, Picassa i m'atur per que no acabaríem mai. Dos anys de musica, radio i televisió per Internet. Avui en dia quasi be escolt i veig mes per Internet, que als mitjans tradicionals. Mitjans que si be molts estan demonitzant Internet i la seva llibertat incontrolable. D'altres s'estan adaptant als nous temps, adaptant les seves activitats i negocis a les noves tecnologies.
Dos anys on GNU/Linux ha avançat moltisim, instal·lar Linux avui en dia ja no es cosa de quatre Geeks o Hackers. Avui qualsevol persona el pot descarregar i instal·lar-lo fàcilment.
Dos anys on he intentat donar a conèixer les meves inquietuds als demés. Divulgant el mon del software lliure amb petits tutorials, recomanant llibres o articles escrits per gent com Richard Stallman, Lawrence Lessig o Cory Doctorow.
Dos anys de meneame.net, twitter, facebook i de Web 2.0. Dos anys mes de Ecolnet (escomposlinux) i Gulmen.
Deu anys, des de que vaig instal.lar per primera vegada GNU/Linux. Allà a finals de 1998 vaig instal·lar per primera vegada Red Hat, desprès Mandrake actualment anomenada Mandriva i per fi Debian. Debian es el GNU/Linux en estat pur, de Debian s'han derivat Ubuntu, Knoppix i moltes altres. GNU/Linux es un món molt divers, com ho es la nostre societat. Hi ha gent que diu que massa divers i que per açò mai arribarà a triomfar. Jo crec vista la seva evolució tot el contrari. Cada dia hi ha mes programari lliure i mes aparells electrònics que internament i sense que ens adonem fan servir qualque variant de GNU/Linux a les seves entranyes.
Deu anys d'Internet i Software Lliure, molt profitosos per Jo i crec que també per la resta de la societat. L'any 1998, tant sols feia un parell d'anys que internet s'havia apropat al gran públic, encara que en feia mes des de la seva creació. Si be Internet te les seves coses dolentes, no en te mes que la nostra societat, i en te moltes que ben aprofitades, son bones per els ciutadans d'aquest món.
Dos o Deu anys de intentar millorar com a persona i intentar ajudar als demés. No se si ho he aconseguit, si escric mes o manco be, si la meva aportació ha sigut de profit per qualcú o no. El que tenc clar però, es que no hem de desaprofitar, els avantatges que ens donen Internet i les noves tecnologies als ciutadans, per intentar millorar aquest món.
Dos o deu anys, dels que segur que em deix-ho qualque cosa, qualque record o qualque amic.
Gracies Pau, Joan, Francesc, Talaiòtic, Andrés, SinnerBOFH, ........
Gracies a tota la gent que he conegut durant aquests "Dos o Deu Anys".
Dos anys on he fet nous amics a la xarxa. Com en Talaiòtic, en Francesc Sintes, entre altres, que mitjançant els nostres blogs, ens hem anat fent comentaris i crec que coneguent-nos una mica. Amics autors de blogs a Menorca i a altres parts del món.
Dos anys de Google, l'omnipresent Google, amb les seves creacions. El Gmail, Gtalk, Chrome, Picassa i m'atur per que no acabaríem mai. Dos anys de musica, radio i televisió per Internet. Avui en dia quasi be escolt i veig mes per Internet, que als mitjans tradicionals. Mitjans que si be molts estan demonitzant Internet i la seva llibertat incontrolable. D'altres s'estan adaptant als nous temps, adaptant les seves activitats i negocis a les noves tecnologies.
Dos anys on GNU/Linux ha avançat moltisim, instal·lar Linux avui en dia ja no es cosa de quatre Geeks o Hackers. Avui qualsevol persona el pot descarregar i instal·lar-lo fàcilment.
Dos anys on he intentat donar a conèixer les meves inquietuds als demés. Divulgant el mon del software lliure amb petits tutorials, recomanant llibres o articles escrits per gent com Richard Stallman, Lawrence Lessig o Cory Doctorow.
Dos anys de meneame.net, twitter, facebook i de Web 2.0. Dos anys mes de Ecolnet (escomposlinux) i Gulmen.
Deu anys, des de que vaig instal.lar per primera vegada GNU/Linux. Allà a finals de 1998 vaig instal·lar per primera vegada Red Hat, desprès Mandrake actualment anomenada Mandriva i per fi Debian. Debian es el GNU/Linux en estat pur, de Debian s'han derivat Ubuntu, Knoppix i moltes altres. GNU/Linux es un món molt divers, com ho es la nostre societat. Hi ha gent que diu que massa divers i que per açò mai arribarà a triomfar. Jo crec vista la seva evolució tot el contrari. Cada dia hi ha mes programari lliure i mes aparells electrònics que internament i sense que ens adonem fan servir qualque variant de GNU/Linux a les seves entranyes.
Deu anys d'Internet i Software Lliure, molt profitosos per Jo i crec que també per la resta de la societat. L'any 1998, tant sols feia un parell d'anys que internet s'havia apropat al gran públic, encara que en feia mes des de la seva creació. Si be Internet te les seves coses dolentes, no en te mes que la nostra societat, i en te moltes que ben aprofitades, son bones per els ciutadans d'aquest món.
Dos o Deu anys de intentar millorar com a persona i intentar ajudar als demés. No se si ho he aconseguit, si escric mes o manco be, si la meva aportació ha sigut de profit per qualcú o no. El que tenc clar però, es que no hem de desaprofitar, els avantatges que ens donen Internet i les noves tecnologies als ciutadans, per intentar millorar aquest món.
Dos o deu anys, dels que segur que em deix-ho qualque cosa, qualque record o qualque amic.
Gracies Pau, Joan, Francesc, Talaiòtic, Andrés, SinnerBOFH, ........
Gracies a tota la gent que he conegut durant aquests "Dos o Deu Anys".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)