L'Allison Crowe a last.fm inclou aquestas paraules, al peu d'un video de una esplendida interpretació de la cançó de Leonard Cohen Hallelujah
"It's, as I say, a desire to affirm my faith in life, not in some formal religious way but with enthusiasm, with emotion.... It's a rather joyous song." ~ Leonard Cohen - creator of the song, "Hallelujah"
Es com dic, un desig de afirmar la meva fe en la vida, no en qualque forma de religió oficial, però amb entusiasme, amb emoció .... Es mes aviat una alegre cançó.. ~ Leonard Cohen - creador de la cançó, "Hallelujah"
diumenge, 11 de gener del 2009
dimecres, 24 de desembre del 2008
Bon Nadal i bon any 2009
Arriben Nadal i un nou any ple de expectatives. Esperem que el proper any sigui millor que el 2008 que esteim acabant. Aquest darrer any han passat moltes coses al mon. Ara bé, els ciutadans del mon, cada vegada veim les nostres llibertats mes retallades. A pesar de tenir el mon al nostre abast mitjançant la tecnologia.
Tecnologia que cada vegada ens dona molt mes. I cada vegada mes, els nostres polítics (elegits o no), organismes oficials, grans multinacionals i lobbies, intenten criminalitzar i gravar amb canons, impostos i demès. Esper-ho que l'any 2009 sigui millor que el 2008.
Us desitjo un molt Bon Nadal i que l'any 2009, vengui carregat de llibertat a la World Wide Web.
Tecnologia que cada vegada ens dona molt mes. I cada vegada mes, els nostres polítics (elegits o no), organismes oficials, grans multinacionals i lobbies, intenten criminalitzar i gravar amb canons, impostos i demès. Esper-ho que l'any 2009 sigui millor que el 2008.
Us desitjo un molt Bon Nadal i que l'any 2009, vengui carregat de llibertat a la World Wide Web.
diumenge, 7 de desembre del 2008
Dos o deu anys
Dos anys de la creació d'aquest blog. Dos anys on han passat moltes coses, l'aprovació de la LPI (Llei de la propietat intel·lectual), el canon, la remodelació de la WEB de l'Ajuntament de Ciutadella, implantació de la TDT. També la consolidació de GNU/Linux i el software lliure, el llançament de Vista, les cues per comprar el iPhone. Dos anys on he aconseguit un "record", mantenir el meu servidor arrancat 177 dies seguits. 177 dies sense patir cap tall de corrent elèctric, ja que no tenc SAI(sistema d'alimentació ininterrompuda).
Dos anys on he fet nous amics a la xarxa. Com en Talaiòtic, en Francesc Sintes, entre altres, que mitjançant els nostres blogs, ens hem anat fent comentaris i crec que coneguent-nos una mica. Amics autors de blogs a Menorca i a altres parts del món.
Dos anys de Google, l'omnipresent Google, amb les seves creacions. El Gmail, Gtalk, Chrome, Picassa i m'atur per que no acabaríem mai. Dos anys de musica, radio i televisió per Internet. Avui en dia quasi be escolt i veig mes per Internet, que als mitjans tradicionals. Mitjans que si be molts estan demonitzant Internet i la seva llibertat incontrolable. D'altres s'estan adaptant als nous temps, adaptant les seves activitats i negocis a les noves tecnologies.
Dos anys on GNU/Linux ha avançat moltisim, instal·lar Linux avui en dia ja no es cosa de quatre Geeks o Hackers. Avui qualsevol persona el pot descarregar i instal·lar-lo fàcilment.
Dos anys on he intentat donar a conèixer les meves inquietuds als demés. Divulgant el mon del software lliure amb petits tutorials, recomanant llibres o articles escrits per gent com Richard Stallman, Lawrence Lessig o Cory Doctorow.
Dos anys de meneame.net, twitter, facebook i de Web 2.0. Dos anys mes de Ecolnet (escomposlinux) i Gulmen.
Deu anys, des de que vaig instal.lar per primera vegada GNU/Linux. Allà a finals de 1998 vaig instal·lar per primera vegada Red Hat, desprès Mandrake actualment anomenada Mandriva i per fi Debian. Debian es el GNU/Linux en estat pur, de Debian s'han derivat Ubuntu, Knoppix i moltes altres. GNU/Linux es un món molt divers, com ho es la nostre societat. Hi ha gent que diu que massa divers i que per açò mai arribarà a triomfar. Jo crec vista la seva evolució tot el contrari. Cada dia hi ha mes programari lliure i mes aparells electrònics que internament i sense que ens adonem fan servir qualque variant de GNU/Linux a les seves entranyes.
Deu anys d'Internet i Software Lliure, molt profitosos per Jo i crec que també per la resta de la societat. L'any 1998, tant sols feia un parell d'anys que internet s'havia apropat al gran públic, encara que en feia mes des de la seva creació. Si be Internet te les seves coses dolentes, no en te mes que la nostra societat, i en te moltes que ben aprofitades, son bones per els ciutadans d'aquest món.
Dos o Deu anys de intentar millorar com a persona i intentar ajudar als demés. No se si ho he aconseguit, si escric mes o manco be, si la meva aportació ha sigut de profit per qualcú o no. El que tenc clar però, es que no hem de desaprofitar, els avantatges que ens donen Internet i les noves tecnologies als ciutadans, per intentar millorar aquest món.
Dos o deu anys, dels que segur que em deix-ho qualque cosa, qualque record o qualque amic.
Gracies Pau, Joan, Francesc, Talaiòtic, Andrés, SinnerBOFH, ........
Gracies a tota la gent que he conegut durant aquests "Dos o Deu Anys".
Dos anys on he fet nous amics a la xarxa. Com en Talaiòtic, en Francesc Sintes, entre altres, que mitjançant els nostres blogs, ens hem anat fent comentaris i crec que coneguent-nos una mica. Amics autors de blogs a Menorca i a altres parts del món.
Dos anys de Google, l'omnipresent Google, amb les seves creacions. El Gmail, Gtalk, Chrome, Picassa i m'atur per que no acabaríem mai. Dos anys de musica, radio i televisió per Internet. Avui en dia quasi be escolt i veig mes per Internet, que als mitjans tradicionals. Mitjans que si be molts estan demonitzant Internet i la seva llibertat incontrolable. D'altres s'estan adaptant als nous temps, adaptant les seves activitats i negocis a les noves tecnologies.
Dos anys on GNU/Linux ha avançat moltisim, instal·lar Linux avui en dia ja no es cosa de quatre Geeks o Hackers. Avui qualsevol persona el pot descarregar i instal·lar-lo fàcilment.
Dos anys on he intentat donar a conèixer les meves inquietuds als demés. Divulgant el mon del software lliure amb petits tutorials, recomanant llibres o articles escrits per gent com Richard Stallman, Lawrence Lessig o Cory Doctorow.
Dos anys de meneame.net, twitter, facebook i de Web 2.0. Dos anys mes de Ecolnet (escomposlinux) i Gulmen.
Deu anys, des de que vaig instal.lar per primera vegada GNU/Linux. Allà a finals de 1998 vaig instal·lar per primera vegada Red Hat, desprès Mandrake actualment anomenada Mandriva i per fi Debian. Debian es el GNU/Linux en estat pur, de Debian s'han derivat Ubuntu, Knoppix i moltes altres. GNU/Linux es un món molt divers, com ho es la nostre societat. Hi ha gent que diu que massa divers i que per açò mai arribarà a triomfar. Jo crec vista la seva evolució tot el contrari. Cada dia hi ha mes programari lliure i mes aparells electrònics que internament i sense que ens adonem fan servir qualque variant de GNU/Linux a les seves entranyes.
Deu anys d'Internet i Software Lliure, molt profitosos per Jo i crec que també per la resta de la societat. L'any 1998, tant sols feia un parell d'anys que internet s'havia apropat al gran públic, encara que en feia mes des de la seva creació. Si be Internet te les seves coses dolentes, no en te mes que la nostra societat, i en te moltes que ben aprofitades, son bones per els ciutadans d'aquest món.
Dos o Deu anys de intentar millorar com a persona i intentar ajudar als demés. No se si ho he aconseguit, si escric mes o manco be, si la meva aportació ha sigut de profit per qualcú o no. El que tenc clar però, es que no hem de desaprofitar, els avantatges que ens donen Internet i les noves tecnologies als ciutadans, per intentar millorar aquest món.
Dos o deu anys, dels que segur que em deix-ho qualque cosa, qualque record o qualque amic.
Gracies Pau, Joan, Francesc, Talaiòtic, Andrés, SinnerBOFH, ........
Gracies a tota la gent que he conegut durant aquests "Dos o Deu Anys".
diumenge, 30 de novembre del 2008
Internet i l'acces lliure a la nostra cultura.
Aquests darrers dies, estan sonant altre vegada fort les veus dels "artistes" espanyols, contra Internet, els programes P2p i els seus usuaris. Uns petits exemples, Internet es un problema gravíssim, El canon se paga y ya está, amenaces poc agradables que venen de ciutadans que son els primers en abanderar la defensa de la llibertat.
Aprofitant la cojuntura, el PSOE esta intentant aprovar proposicions no de llei i reformar altre cop la LPI, per afavorir encara mes als "artistes". Els "artistes" no es queixen per que creguin el que diuen. Ho fan empesos per els seus editors, productors i demés. Els "artistes" fa molt temps que han venut les seves animes al diable, en forma de subvencions, prebendes i pagaments en espècies. Normalment les productores musicals, paguen als cantants i musics per treballs que no han fet, hipotecant el futurs treballs per uns quants anys. Els propietaris dels drets d'autor no solen ser els creadors, si mes no els propietaris dels "artistes".
Lawrence Lessig als seus llibres i articles, explica lo dolentes que son les extensions dels drets d'autors fins a 70, 80 i 90 anys desprès de la mort de l'autor. Als inicis del copyright els autors tenien els drets durant 20 anys, als 20 anys s'havien de renovar o deixar que les obres passassin al domini públic, afavorint les creació d'obres derivades. De fet explica com Disney va parodiar la darrera pel·li-cula de Buster Keaton Steamboat Bill, Jr.. Disney crear el seu primer gran personatge animat Mickey Mouse, a la peli-cula Steamboat Willie, inspirant-se en l'obre de Keaton, que a la vegada es va inspirar en la cançó Steamboat Bill. Resulta xocant però es així.
Lessig conte també els problemes que va tenir amb un documental on ell participava, per el fet que a una de les escenes, al fons d'una habitació es veia una televisió on sortien unes imatges de un capitul dels Simpson's. Una escena que durava uns pocs segons. Van demanar permís al autor, i els hi var donar. Per assegurar no tenir problemes futurs també va demanar permís a la productora i propietària de la serie la Fox. Al final van llevar la seqüència del documental per la quantitat ex-orbitant que demanava la Fox. L'aparició dels Simpsons al documental es podia considerar us just i per tant no s'hauria de haver de pagar. L'us just dels drets d'autor d'altres i el pas a domini públic de les obres fins a 70 anys després de la mort de l'autor fan que la innovació i la creació es vegin hipotecades.
Caldria trobar un terme mig on tothom sortís beneficiat sense perjudicar als demés. Ja m'agradaria, que amb la meva mort els meus hereus tinguessin unes rendes, generades per la meva feina com administratiu fins a 70 anys desprès de la meva mort. Que ens semblaria, que el fills i nets del constructor de la nostre casa, vingues cada cert temps, a cobrar per la gran feina que va fer el seu enyorat avi 30, 40 o 50 anys abans?. I també vinguessin el hereus del fontaner, i del fuster i del .....
Sembla impossible que passin aquestes coses, avui día. Cada vegada ens veim mes limitats i perseguits per exercir els nostres drets constitucionals d'accés lliure a la cultura. A mes com passa a altres països, s'hauria de garantir que les obres que hagin passat al domini public siguin accessibles als ciutadans. El que comportaria que l'estat tingues un arxiu per conservar aquestes obres i garantir-ne l'accés public.
En quan als programes de descarregues p2p (peer to peer), no tant sols serveixen per compartir arxius amb copyright, es poden compartir i de fet es comparteixen arxius sense copyright. En el mon del software lliure es fan servir per baixar-se programari i imatges iso per els cd's d'instal·lació. Per tant la generalització provocaria que molts usuaris de contingut legal, es veiessin perjudicats. Encara que com es sabut per tots, que ja estam pagant per suports digitals "justs per pecadors". Per acabar de rematar-ho, mes ara els nostres polítics volen introduir un nou sistema que es vol fer a França, que consisteiex en desconnectar de la xarxa, als usuaris de programes p2p, desprès de tres avissos.
No dic que els "artistes" no puguin fer doblers i viure de les seves creacions. Però tampoc vull, que primer siguin els drets d'uns pocs els "artistes", davant el be comú de la resta de ciutadans. Hi ha mil maneres de que les lleis siguin justes per a tothom.
Alguns enllaços per consultar:
http://www.hispalinux.es/
http://www.libertaddigital.com/internet/los-internautas-piden-que-los-derechos-prevalezcan-sobre-la-propiedad-intelectual-1276344863/
Trobareu molta mes informació a la xarxa sobre aquest tema.
Aprofitant la cojuntura, el PSOE esta intentant aprovar proposicions no de llei i reformar altre cop la LPI, per afavorir encara mes als "artistes". Els "artistes" no es queixen per que creguin el que diuen. Ho fan empesos per els seus editors, productors i demés. Els "artistes" fa molt temps que han venut les seves animes al diable, en forma de subvencions, prebendes i pagaments en espècies. Normalment les productores musicals, paguen als cantants i musics per treballs que no han fet, hipotecant el futurs treballs per uns quants anys. Els propietaris dels drets d'autor no solen ser els creadors, si mes no els propietaris dels "artistes".
Lawrence Lessig als seus llibres i articles, explica lo dolentes que son les extensions dels drets d'autors fins a 70, 80 i 90 anys desprès de la mort de l'autor. Als inicis del copyright els autors tenien els drets durant 20 anys, als 20 anys s'havien de renovar o deixar que les obres passassin al domini públic, afavorint les creació d'obres derivades. De fet explica com Disney va parodiar la darrera pel·li-cula de Buster Keaton Steamboat Bill, Jr.. Disney crear el seu primer gran personatge animat Mickey Mouse, a la peli-cula Steamboat Willie, inspirant-se en l'obre de Keaton, que a la vegada es va inspirar en la cançó Steamboat Bill. Resulta xocant però es així.
Lessig conte també els problemes que va tenir amb un documental on ell participava, per el fet que a una de les escenes, al fons d'una habitació es veia una televisió on sortien unes imatges de un capitul dels Simpson's. Una escena que durava uns pocs segons. Van demanar permís al autor, i els hi var donar. Per assegurar no tenir problemes futurs també va demanar permís a la productora i propietària de la serie la Fox. Al final van llevar la seqüència del documental per la quantitat ex-orbitant que demanava la Fox. L'aparició dels Simpsons al documental es podia considerar us just i per tant no s'hauria de haver de pagar. L'us just dels drets d'autor d'altres i el pas a domini públic de les obres fins a 70 anys després de la mort de l'autor fan que la innovació i la creació es vegin hipotecades.
Caldria trobar un terme mig on tothom sortís beneficiat sense perjudicar als demés. Ja m'agradaria, que amb la meva mort els meus hereus tinguessin unes rendes, generades per la meva feina com administratiu fins a 70 anys desprès de la meva mort. Que ens semblaria, que el fills i nets del constructor de la nostre casa, vingues cada cert temps, a cobrar per la gran feina que va fer el seu enyorat avi 30, 40 o 50 anys abans?. I també vinguessin el hereus del fontaner, i del fuster i del .....
Sembla impossible que passin aquestes coses, avui día. Cada vegada ens veim mes limitats i perseguits per exercir els nostres drets constitucionals d'accés lliure a la cultura. A mes com passa a altres països, s'hauria de garantir que les obres que hagin passat al domini public siguin accessibles als ciutadans. El que comportaria que l'estat tingues un arxiu per conservar aquestes obres i garantir-ne l'accés public.
En quan als programes de descarregues p2p (peer to peer), no tant sols serveixen per compartir arxius amb copyright, es poden compartir i de fet es comparteixen arxius sense copyright. En el mon del software lliure es fan servir per baixar-se programari i imatges iso per els cd's d'instal·lació. Per tant la generalització provocaria que molts usuaris de contingut legal, es veiessin perjudicats. Encara que com es sabut per tots, que ja estam pagant per suports digitals "justs per pecadors". Per acabar de rematar-ho, mes ara els nostres polítics volen introduir un nou sistema que es vol fer a França, que consisteiex en desconnectar de la xarxa, als usuaris de programes p2p, desprès de tres avissos.
No dic que els "artistes" no puguin fer doblers i viure de les seves creacions. Però tampoc vull, que primer siguin els drets d'uns pocs els "artistes", davant el be comú de la resta de ciutadans. Hi ha mil maneres de que les lleis siguin justes per a tothom.
Alguns enllaços per consultar:
http://www.hispalinux.es/
http://www.libertaddigital.com/internet/los-internautas-piden-que-los-derechos-prevalezcan-sobre-la-propiedad-intelectual-1276344863/
Trobareu molta mes informació a la xarxa sobre aquest tema.
diumenge, 23 de novembre del 2008
Linux Live CD & USB
Hi ha moltes distribucions Linux que es poden arrencar des de CD. Permeten arrencar un ordinador, ja sigui per provar Linux sense instal·lar o per fer-les servir com eines de diagnosi o recuperació de dades d'un ordinador averiat. Sol passar que arribes a tenir un munt de CD's gravats, amb versions antigues de diverses distribucions. He provat també CD's regravables i funcionen molt be, però si vols tenir-ne mes d'una has de duu damunt varis CD's. Avui en dia, fins i tot moltes distribucions poden gravar-se a un pendrive, memòria usb, targeta de memòria i arrencar per USB.
A la darrera versio de Ubuntu hi ha una utilitat per fer-te el teu propi pendrive amb linux, arrancable i totalment operatiu. Tambe distribucions com Damn Small Linux, Knoppix entre altres tenen opcions per instal·lar-se a memòries usb. Jo volia anar mes allà, els preus de les memòries usb han baixat molt i ja no es un luxe tenir-ne una. El darrer que he comprat es un pendrive de Sandisk de 16GB.
Amb tanta capacitat hi ha espai per portar-ne mes d'una al pendrive. Remenant per internet per instal·lar varies distribucions vaig trobar UnetBootIn. UnetBootIn ens permet instal·lar molt fàcilment distribucions "live" de Linux a dispositius usb. El programa ens mostra una llista, un tria la que vol, la partició on s'h d'instal·lar i ell mateix es baixa la imatge iso i els fitxers que faixin falta. Tambè es pots instal·lar una imatge iso guardada al ordinador. Hi ha versions de UnetBootIn per Linux i per Windows.
Però he volgut anar mes allá, instal·lar mes d'una distribució al mateix pendrive i poder arrencar qualsevol de les distribucions. S'instal·lan perfectament, l'ùnic problema es triar quina es vol arrencar. He provat Smart Boot Manager, Super Grub Disk, GAG, Gujin i cap d'ells m'han satisfet. El problema es que no tots ells funcionen amb tots els meus ordinadors. Per exemple Smart Boot Manager i Gujin al meu PC principal no detecten els discs i no arrancan. I si arrancan a un portàtil HP. Per el que no em serveixen. No se si es un problema del PC, configuració de la BIOS o dels gestors de arranc.
La solució a la que he arribat es instal·lar les distribucions que vull amb UnetBootIn o directament com he fet amb System Rescue CD. I amb fdisk canviar la partició de arranc del pendrive. Lo que implica arrencar amb la darrera distribució que s'ha fet servir. Una solució poc "profesional" però efectiva.
Ara mateix tenc instal·lats System Rescue CD, Back Track i Damn Small Linux.
Un altre enllaç interesant es: pendrivelinux.com
A la darrera versio de Ubuntu hi ha una utilitat per fer-te el teu propi pendrive amb linux, arrancable i totalment operatiu. Tambe distribucions com Damn Small Linux, Knoppix entre altres tenen opcions per instal·lar-se a memòries usb. Jo volia anar mes allà, els preus de les memòries usb han baixat molt i ja no es un luxe tenir-ne una. El darrer que he comprat es un pendrive de Sandisk de 16GB.
Amb tanta capacitat hi ha espai per portar-ne mes d'una al pendrive. Remenant per internet per instal·lar varies distribucions vaig trobar UnetBootIn. UnetBootIn ens permet instal·lar molt fàcilment distribucions "live" de Linux a dispositius usb. El programa ens mostra una llista, un tria la que vol, la partició on s'h d'instal·lar i ell mateix es baixa la imatge iso i els fitxers que faixin falta. Tambè es pots instal·lar una imatge iso guardada al ordinador. Hi ha versions de UnetBootIn per Linux i per Windows.
Però he volgut anar mes allá, instal·lar mes d'una distribució al mateix pendrive i poder arrencar qualsevol de les distribucions. S'instal·lan perfectament, l'ùnic problema es triar quina es vol arrencar. He provat Smart Boot Manager, Super Grub Disk, GAG, Gujin i cap d'ells m'han satisfet. El problema es que no tots ells funcionen amb tots els meus ordinadors. Per exemple Smart Boot Manager i Gujin al meu PC principal no detecten els discs i no arrancan. I si arrancan a un portàtil HP. Per el que no em serveixen. No se si es un problema del PC, configuració de la BIOS o dels gestors de arranc.
La solució a la que he arribat es instal·lar les distribucions que vull amb UnetBootIn o directament com he fet amb System Rescue CD. I amb fdisk canviar la partició de arranc del pendrive. Lo que implica arrencar amb la darrera distribució que s'ha fet servir. Una solució poc "profesional" però efectiva.
Ara mateix tenc instal·lats System Rescue CD, Back Track i Damn Small Linux.
- System Rescue CD te eines com GParted, Partimage, Testdisk, PhotoRec, diversos editors, utilitats de xarxa, navegadors, un entorn gràfic molt lleuger i molt mes en tant sols 240MB. A mes de imatges floppy com FreeDOS, Memtest, Ranish Partition, ntpasswd, que ens permeten arreglar quasi be qualsevòl problema.
- Damn Small Linux en 50MB es una distribució ideal per posar-la a un miniCD. Un cop arrencada es pot instalar al disc dur, a memories usb i molt mes. Mai havia vist tants programas en tants sols 50MB. Els 50MB es un llimit que es van marcar els seus desenvolupadors. Encara que han començat una de mes de 50MB que es diu Damn Small Linux Not.
- Back Track es una distribució orientada a la seguretat. A part de la majoria d'utilitats que duen les anteriors, te moltes utilitats per fer auditories de seguretat a xarxes. L'arranc es rapidíssim, encara que ocupa quasi be 800MB.
Un altre enllaç interesant es: pendrivelinux.com
dimarts, 4 de novembre del 2008
TV3, 3alacarta Gratis
Acabo de rebre un e-mail de TV3, on s'anuncia que a partir d'ara mateix tots els videos de TV3 3alacarta son gratuits. Mes de 75.000 videos al abast de tothom. Feia molt de temps que no entrava a 3alacarta, per el que he pogut provar els videos es poden visualitzar be des de Linux amb el firefox. No he tingut massa temps per provar-ho a fons, en propers dias aniré actualitzant l'informació.
A veure si altres cadenas s'afegeixen al boom de alliberar continguts. Ja ho va fer TVE a partir dels Jocs Olimpics.
A veure si altres cadenas s'afegeixen al boom de alliberar continguts. Ja ho va fer TVE a partir dels Jocs Olimpics.
dissabte, 27 de setembre del 2008
Google, el nou "Gran Germá"
Google de nou afegeix funcionalitats a les seves creacions web. Ara l'hi ha tocat al català. El seu servei de traducció Google Translate ara pot traduir de altres idiomes al català i viceversa.
Molta gent comença a tenir por de Google, per el seu domini quasi absolut a la web. Molts xerren de possibles activitats monopolistes de Google. Però el cert es que normalment fan les coses be, tirant a molt be. Sempre van un pas per endavant dels seus competidors.
Altres es qüestionen la conveniència de tenir en mans de Google dades, informació i fins i tot documents personals. Potser si que es pugui semblar a un "Gran Germà" que tot ho veu i escolta. Però no mes, que altres activitats que ens semblen inofensives a la nostra vida diària, on també les nostres dades poden estar en mans inadequades.
Vivim a un mon, on cada vegada mes ens retallen el dret al lliure accés al patrimoni cultural de la humanitat. Entenent com patrimoni cultural de la humanitat, els milions d'obres que ja no estan subjectes a copyright. De les que podríem gaudir si no fos per que no hi ha ningú que les doni a conèixer o publicar-les. Google ha fet alguns intents per posar a l'abast del mon llibres, textos i altres obres, i sempre se l'hi han posat entrebancs. Així com cada vegada mes, els governs restringeixen l'accés a aquest patrimoni allargant la duració del copyright. Que a molts països arriben fins a 90 anys, Afavorint no als "artistes", que molts ja son morts, mes be afavoreixen als editors, normalment grans multinacionals.
Cada vegada es poden trobar mes creacions i treballs artístics, sota llicencies lliures, copyleft o Creative Commons. Particularment, cada vegada escolt mes musica no subjecte a copyright o publicada sota llicencies Creative Commons. També llibres i articles publicats sota aquesta mateixa llicencia. Creative Commons, permet l'us per part de tercers, de una obra publicada sota aquesta llicencia de varies formes.
Unes lectures molt recomanables sobre cultura lliure son Free Culture de Lawrence Lessig. Que el podeu trobar traduït al castellá aquí. També es interessant el de David Bravo , Copia este libro. I també n'he descobert un de bastant nou de Cory Doctorow, en anglès que es diu Little Brother.
Molta gent comença a tenir por de Google, per el seu domini quasi absolut a la web. Molts xerren de possibles activitats monopolistes de Google. Però el cert es que normalment fan les coses be, tirant a molt be. Sempre van un pas per endavant dels seus competidors.
Altres es qüestionen la conveniència de tenir en mans de Google dades, informació i fins i tot documents personals. Potser si que es pugui semblar a un "Gran Germà" que tot ho veu i escolta. Però no mes, que altres activitats que ens semblen inofensives a la nostra vida diària, on també les nostres dades poden estar en mans inadequades.
Vivim a un mon, on cada vegada mes ens retallen el dret al lliure accés al patrimoni cultural de la humanitat. Entenent com patrimoni cultural de la humanitat, els milions d'obres que ja no estan subjectes a copyright. De les que podríem gaudir si no fos per que no hi ha ningú que les doni a conèixer o publicar-les. Google ha fet alguns intents per posar a l'abast del mon llibres, textos i altres obres, i sempre se l'hi han posat entrebancs. Així com cada vegada mes, els governs restringeixen l'accés a aquest patrimoni allargant la duració del copyright. Que a molts països arriben fins a 90 anys, Afavorint no als "artistes", que molts ja son morts, mes be afavoreixen als editors, normalment grans multinacionals.
Cada vegada es poden trobar mes creacions i treballs artístics, sota llicencies lliures, copyleft o Creative Commons. Particularment, cada vegada escolt mes musica no subjecte a copyright o publicada sota llicencies Creative Commons. També llibres i articles publicats sota aquesta mateixa llicencia. Creative Commons, permet l'us per part de tercers, de una obra publicada sota aquesta llicencia de varies formes.
- De reconeixement o atribució, que permet al material ser distribuït, copiat o exhibit sempre que es mostri la llicencia i l'autor originals.
- No comercial, el material pot ser distribuït, copiat o exhibit sempre que no s'en faixi un us comercial
- Sense obre derivada, el material pot ser distribuït, copiat o exhibit mentre no s'empri per fer-ne un treball derivat.
- Compartir igual, el material pot ser modificat i distribuït però mantenint la mateixa llicencia del original.
Unes lectures molt recomanables sobre cultura lliure son Free Culture de Lawrence Lessig. Que el podeu trobar traduït al castellá aquí. També es interessant el de David Bravo , Copia este libro. I també n'he descobert un de bastant nou de Cory Doctorow, en anglès que es diu Little Brother.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)