diumenge, 23 de desembre del 2007

Som innocent

Som innocent fins que no es demostri el contrari, dret
constitucional que la LPI (Llei de la propietat intel·lectual) em
denega a partir de la seva aprovació. La no supressió i ampliació
dels suports i aparells, que seran gravats amb el canon als
suports digitals fa que no sigui així. Un altre dret, que em nega
es el que tots els espanyols som iguals davant la llei. Deu ser
que nomes som iguals davant segons quines lleis, o que es fan
lleis a mida d ́alguns per afavorir-los. Quin serà el pròxim
canon?.

Imaginem-nos per un moment, que la ``Asociación de fabricantes,
creadores e interpretes de bebidas alcoholicas de España'' fos la
beneficiaria i administradora dels doblers recaudats per el ``
Canon del Alcohol''. Gracies a la campanyes de sensibilització
estatals per baixar el consum del alcohol, els fabricants han
deixat de vendre i les seves empreses han entrat en pèrdues. En
lloc de tancar les empreses o canviar i reestructurar les seves
activitats, demanen que s ́apliqui un canon als envasos capaços
de contenir un liquid, copes, gots, botellas. Tothom pagara per
un producte que no vol consumir, no consumeix i a lo millor no
consumira mai. I els doblers es repartiran entre ells segons les
presumptes ventes perdudes. Així d ́injusta es la aplicació d ́un
canon indiscriminat.

Per sort amb la aprovació de la LPI, no han aconseguit saltar-se
l ́intervenció de les autoritats judicials, de moment seran
necessàries ordres judicials per perseguir o investigar
presumptes delictes a la xarxa. Peró estem segurs, la nostra
llibertat d ́expressió estar assegurada?, ja ho veurem.

A la xarxa global fa temps que es diu que l ́industria musical
així com se entenia fins ara esta abocada al canvi o al fracàs si
no canvia. Les grans editorials i productores audiovisuals encara
no han reaccionat, per exemple no se n ́adonen de la força de la
xarxa. El principal problema es que els artistes i les
productores tenen interessos diferents. Els artistes tenen un bon
aliat amb la xarxa per donar-se a conèixer a molta mes gent -com
mes gent els conegui, mes possibilitats de fer concerts o de que
els contractin-. Durant el darrer any, han sigut molts cantants i
grups musicals els que ho han fet i els hi a anat molt be. Les
productores se estan quedant obsoletes si no canvien.

Som innocent i no en tenc cap culpa de les pèrdues de algunes
empreses. Els artistes i creadors si son bons no crec que tenguin
cap problema per sobreviure. L'invenció de la impremta va
aconseguir que el coneixement s'extengues a estaments que fins a
les hores no en podien gaudir d'ell, ara la tecnologia dona una
passa mes permetent que el coneixement arribi a molta mes gent.

No vull pagar mes, per emprar els suports digitals per guardar
les meves fotos, els meus vídeos i els meus escrits. I que aquest
doblers se'ls quedin els qui no han creat aquestes fotos, vídeos
i escrits.

dijous, 6 de desembre del 2007

Aniversari

Avui dia 8 de desembre fa un any del meu primer article al blog. Una primera valoració que en puc fer de tenir un blog obert, es que m'ha costat a vegades molt posar-me a escriure. Millor dit a vegades em costava posar-me a escriure i d'altres no tenia cap tema que fos del meu interès o pogués interessar al possibles lectors.

Recordaré ara un parell dels articles, el primer el de Institucions Oficials i l'alergia a les noves tecnologies. A part de comentar la no resposta de ningú del ajuntament a una consulta feta a la bustia del ciutadà per e-mail -per cert en tot un any no han contestat-. Feia algunes proves d'usabil·litat de la web del ajuntament.

També he escrit varis articles rallant de software lliure, Linux, etc. pensava que a algú li resultaria interessant. Altres han estat per comentar aparells, webs o fer alguna recomanació. També he seguit amb el tema de las institucions i la xarxa, fent una mena d'anal·lisis de las webs dels diferents partits politics abans de les eleccions. Alguna campanya de denuncia pública sobre qualque fet puntual.

El que no se, a vosaltres els lectors -si es que algú el lleigeix a aquests blog- que vos a semblat. Per mi ha sigut una experiència positiva i enriquidora. Ja se que tenc que millorar moltes coses, llevar-me la vesa i les pors a l'hora de posar-me a escriure.

Durant aquest any també he seguit assíduament altres blogs menorquins com els d'Illencs.com i molts de la blogosfera menorquina. I ha molt bon ambient, temes variats i bona gent.

Per acabar, vull oferir-me, per ajudar amb els dubtes o preguntas sobre Linux i software lliure, a qui tengui ganes de provar-lo o vulgui saber mes del tema. Es poden posar amb contacte per correu electrònic o subscriure a la llista de correu dels usuaris de linux de Menorca.

diumenge, 2 de desembre del 2007

El dret a llegir

A l'entrada anterior sobre Richard Stallman, recomanava la lectura dels seus articles i escrits. Navegant per la WWW, he trobat aquest article seu El dret a llegir vos el recoman, es curt i explica molt bé el que ja estar passant i el que pot arribar a passar.
Al article Stallman ens trasllada a un hipotètic futur on els governs i les seves agències controlen, tot el que fan els ciutadans que volen accedir a la cultura. Un mon on el DRM (Digital Rights Management) i el copyright son controlats per agències estatals i cobren tot el que els ciutadans fan. Un article molt interessant.

Richard Stallman

Richard Stallman programador, ``hacker'', defensor del software lliure, inventor del Copyleft. Lluitador en contra del software privatiu i fundador de la FSF (Free Software Foundation) fundació per la defensa del software lliure. També defensor del dret dels ciutadans de accedir a la cultura sense restricions, moltes imposades per el software privatiu i les grans corporacions multinacionals.

Avui dematí he trobat una entrevista a www.versvs.net . Per el qui no el conegui l'hi xocarán moltes de les coses que explica. Però us recoman alguns dels seus escrits i articles, molts d'ells traduits al catalá i al castellá.

Richard Stallman

Stallman a la wikipedia en catalá

Stallman a la wikipedia en castellá

dilluns, 26 de novembre del 2007

Documents codificats

L'altre un bon amic me explicava una cosa que havia escoltat a una conferencia sobre software lliure. Venia a dir que els formats per documents electrònics, s'assemblen a les emissions codificades de certes empreses de televisió per satèl·lit, si no pagues nomes veus retxes a la pantalla. Jo crec que no es ben be així, la diferencia mes gran es que el contingut emès per las televisions de pagament per satèl·lit no es nostre.

En canvi un document creat per qualsevol usuari conté normalment, tex-te, idees, fotografies, propietat del creador del document, inclús la feina feta per el creador del document te un valor afegit. Així i tot el propietari del format del document, te el poder de en qualsevol moment canviar la clau per descodificar i codificar el document, fins i tot de deixar sense poder accedir al contingut al propietari o creador del document, tant sols per que no ha pagat per la nova versió de l'aplicació. Cosa que ha passat durant molts anys i a cada nova versió el ``Office'' es fa mes incompatible amb l'anterior. Provocant inclús pèrdues de dades i documents a molts usuaris.

Aquesta analogia o paradoxa ja s'explicava fa uns quants anys Trampa en el Cyberespacio. M'ha fet recordar els meus inicis amb el software lliure i la seva filosofia.

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Patents de software

Sembla que s'ençata una nova guerra de patents. IP Innovation y Technology Licensing Corporation, han presentat una demanda contra Red Hat i Novell per infringir suposadament la patent 5.072.412. Sembla que la patent fa referència als escriptoris virtuals que fa molt de temps empren quasi be totes les distribucions de GNU/Linux.

Tot apunta a que Ip Innovation es una "patent troll", especialitzada en demandar i fer por a petites empreses, negociant desprès no anar a judici i treure doblers. Ara però ha topat amb dues empreses grans i tot apunta a que no negociaran.

També Steve Ballmer de Microsoft deia fa un temps que Linux infringia 235, encara que no ha especificat quines son. Si son del tipus doble click anam apanyats. Si el doble click esta patentat!. Es com si es patentés la manera de baixar un escaló a peu, es ridícul. Per sort a la Unió Europea el software no es pot patentar, encara que hi ha hagut intents per fer-les possibles.

Esperem que la cosa no passi a majors, i de pas recomanar-vos i animar-vos a provar GNU/Linux o en tot cas fer servir aplicacions de software lliure.

Tu tens una poma, jo tenc una poma

L'altre dia vaig estava re-escoltant podcasts que feia temps havia escoltat i tenia guardats. Concretament era un de Jorge Cortell , expert en propietat intelectual, copyleft i copyfight. Al podcast empra aquesta frase de Bernard Shaw:

Si tu tens una poma i jo tenc una poma, i intercanviam pomes tant tú com jo seguim tenint una poma. Peró si tu tens una idea i jo tenc una idea, i intercanviam idees,
llavors tots dos tenim dues idees.


Cortell explica a la seva conferencia com les grans empreses audiovisuals mundials. Fan servir mètodes molt agressius per imposar la seves lleis. Explotant al autors, creadors i musics. Tot controlat per els seus grans exercits d'advocats. I a l'hora son els primers que es fan seves obres i treballs dels altres, plagiant sense cap mirament. Tanmateix els seus advocats sempre troben el camí per imposar les seves lleis. Lleis que han fet i forçat a canviar mes d'una vegada, sempre afavorint-los a ells.

A la conferencia fa servir exemples d'allò mes còmics. Que mos semblaria si desprès de haver pagat una reforma de la nostra casa, al cap d'un any vingués el
fill del manobre, a exigir-nos la quota anual sobre els drets d'autor per el treball que va fer el seu pare?. A l'any següent torna a passar a cobrar, i així un any
rera l'altre.

O que ens cobressin un canon per el nostre cotxe, per si un dia sens acudeix posar-nos a fer de taxistes?. No vos sona açò?. I per que no el posen al canon aquests, que te un autor que no tengui un taxista, no tenen els mateixos drets?.

Cortell afegeix que no ens hem de callar si no fer-nos sentir. Si no protestam i exigim al legisladors un canvi radical a las lleis, les grans corporacions audiovisuals tindran el camí lliure per el que vulguin. Mos hi jugam la nostra cultura, un be comú de la societat i ens l'estan robant.

Aqui trobareu un arxiu amb format pdf de la presentació
de la seva conferencia.