La cançó de l'estiu
Aquesta darrera setmana els espais televisius de
noticies, del cor i molts altres. Estan neguitossos, no
ha sortit encara -i ja estem a 15 de agost-, la cançó
de l'estiu. Particularment m'importa molt poc que hi
hagi o no una cançó de l'estiu. Tal vegada sigui la
saturació que tenim el soferts clients de las
televisions, companyies de telefonia mòbil amb els seus
tonos i politonos. Sense el politono de moda no s'es
ningú ja ho sabeu. El criteri musical de molta gent
deixa molt que desitjar.
Si que tenc unes cançons de l'estiu o mes ben dit
discos de l'estiu. El primer el vaig descobrir gracies
a blog & cemento, son The Avett Brothers, com comenten
a blog & cemento música feta per tres músics, banjo,
guitarra acústica i contrabaix. Música fresca ideal per
escoltar tranquil-ament a la platja -sigui elàstica o no-,
llegint qualque llibre. També i gracies a last.fm, a
la vegada que estic davant l'ordinador, vaig recordant
i descobrint cançons que o be feia molt de temps que no
escoltava o descobreixes músics quasi be desconeguts i
de qualitat.
Un dels re-descobriments ha sigut Peter Gabriel. Feia
molt de temps que no escoltava res d'ell. Sa veritat es
que per ser un músic ja veterà, els seus discos sonen
molt bé. Llegia sobre Peter Gabriel, no m'enrecord on,
que es un dels millors productors a nivell musical i
tècnic. La seva música esta gravada amb els nivells
adequats. No com molts altres discos gravats amb nivell
de so molt elevat, fent servir una tècnica molt emprada
als anuncis, que fa que sonin molt forts. Deien que la
majoria de discos actuals han perdut molta qualitat per
emprar aquestes tècniques de gravació, fent que las
cançons sonin planes i sense cap tipus de matisos sonors.
Crec que tothom te la seva cançó de l'estiu, serà mes o
manco bona, mes o manco coneguda i no per açò deixa de
ser la cançó de l'estiu.
